Burnaburiaix II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBurnaburiaix II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Rei de Babilònia
1359 aC – 1333 aC
← Kadashman-Enlil IKurigalzu II → Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMubal·litat-Xerua Modifica el valor a Wikidata
FillsTauananna, Kurigalzu II, Karakhardash Modifica el valor a Wikidata
PareKurigalzu I Modifica el valor a Wikidata

Burnaburiaix II o Burna-Buriaš II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, de Khana i de part d'Accàdia. Era probablement fill de Kadaixman-Enlil I, al que va succeir.

Va governar cap a la meitat del segle xiv aC i era contemporani del faraó Akhenaton d'Egipte. Es conserva la correspondència d'aquest rei amb Amenofis III i amb Akhenaton a les Cartes d'Amarna. Burna-Burias II va ser contemporani d'Akhenaton,[1] Tutankhamon [2] i Amenofis III.[3] Les relacions amb Egipte eren amistoses i va acordar un enllaç matrimonial que les va reforçar, però més tard el rei d'Assíria Ashuruballit I (que va governar cap als anys 1355 aC a 1317 aC) va visitar la cort egípcia i això va causar un enfrontament diplomàtic amb Egipte, ja que Burnaburiaix considerava a Assíria un país vassall. Un enllaç matrimonial va establir bones relacions amb Assíria, i els dos reis van esdevenir consogres, ja que Burnaburiaix es va casar amb la princesa assíria Muballitatshutua. Assíria, independitzada de Mitanni i sense cap reconeixement de sobirania de part de Babilònia, va esdevenir un gran centre de poder. S'han trobat inscripcions dels governadors Ninurta-nadin-ahhe de Nippur i Enlil-kidinni de Nippur datades en aquest regnat.

El seu successor va ser Karakhardaix, que havia nascut de la princesa assíria Mubal·litat-Xerua. Al regnat d'aquest fill s'hi va oposar una part de la cort babilònia pel seu origen assiri.[4]

Referències[modifica]

  1. J. A. Knudtzon. Die El-Amarna-Tafeln (2 vols.; Leipzig, 1915)
  2. Ibid
  3. Alter Orient und Altes Testament (Neukirchen-Vluyn, 1968
  4. Brinkman, J. A. Materials and studies for Kassite History: vol. I. Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago, 1976, p. 105-108.