Assíria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura Assíria

Assíria (sirià: ܐܬܘܖ̈) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital Assur. Per la província romana d'Assíria vegeu: Assíria (província romana).

Història[modifica | modifica el codi]

Història fins al període antic[modifica | modifica el codi]

Establiments neolítics s'han localitzat a Tell Hassuna i a Arpačiyah i altres llocs, que foren el centre de l'anomenada cultura d'Hassuna. També s'han trobat jaciments d'Uruk IV i Djamdat Nasr amb les estacions de Tete Gawra, Nínive (Koyuncik) i Gabal Sinjar

Al Gènesi s'esmenta a Ashur com fill de Sem i fundador de la ciutat d'Assur (Aššur). Ashur fou deïficat més tard i considerat la deïtat tutelar de la ciutat.

Reis del període primigeni[modifica | modifica el codi]

Reis amb ancestres coneguts[modifica | modifica el codi]

  • Apiashal fill d'Ushpia, vers 2000 aC
  • Hale fill d'Apiashal
  • Samani fill d'Hale
  • Hayani fill de Samani,
  • Ilu-Mer fill d'Hayani,
  • Yakmesi fill d'Ilu-Mer, vers 1900 aC
  • Yakmeni fill de Yakmesi
  • Yazkur-el fill de Yakmeni
  • Ila-kabkaba fill de Yazkur-el, vers 1850 aC
  • Aminu fill d'Ila-kabkaba

Període assiri antic[modifica | modifica el codi]

Pobles semítics van emigrar a la zona en el IV mil·lenni procedents de l'Aràbia oriental, i es van assentar al nord de Mesopotàmia però de com va ser aquesta emigració i les seves conseqüències a la zona del Zab no se'n sap res. Tot i que les excavacions de Nínive han aportat informació sobre els seus períodes culturals no hi ha informació de caràcter etnopolític. Fins a la segona meitat del tercer mil·lenni no hi ha notícies històriques de la zona, i a la llista de reis s'esmenten una sèrie de nom de "reis que vivien en tendes", en total 17, entre vers 2.300 aC i 2.100 aC, i després 10 reis dels que se sap el nom del seu pare del 2100 a després del 2000 aC. La regió fou dominada per Sargon I d'Accad (Accad) vers el 2325 aC va fer part del seu imperi (sar kibrat erbettim "rei de les quatre regions del món") i dels seus successor fins vers el 2200 aC. Després va ser veïna i potser tributaria dels guti, època en la qual fou destruïda però es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per Ukhtengal d'Uruk, que hi va passar en la seva expedició que el va portar fins a Mari. L'imperi d'Ukhtengal fou efímer i fou suplantat pel de Urnamu d'Ur vers el 2100 aC que es va descompondre al final del segle, i vers el 2020 aC Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. Els primers prínceps de la ciutat d'Assur portaren el títol d'Ishahkuy que seria una mena de príncep-sacerdot subjecte a un príncep superior. La fundació de la monarquia assíria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC) i mític antecessor de Salmanassar I. Els assiris van establir colònies comercials (karum, és a dir port) que van arribar fins a Capadòcia, entre elles la més coneguda la de Kanesh o Kanish (modern Kültepe) vers el 1920 aC. A finals del segle XIX aC Naram-Sin d'Assur (que dominava altres ciutats) va governar també a Eshunna, i després per un temps les dues ciutats van continuar aliades.

Reis dels que no es conserva l'ancestre[modifica | modifica el codi]

Shamshi-Adad I (vers 1810-1790 aC) era un cap amorrita que es va apoderar del poder a Assur poc abans del 1810 aC i van prendre el títol reial que abans no tenien els governants de la ciutat (Shar kissati = rei de la totalitat) i després va conquerir Ekallatum on va col·locar al tron al seu fill Ishme-Dagan i va permetre la continuïtat del comerç assirià. No va tardar en dominar Mari on va posar al tron al seu altra fill Yasmah-Adad (Yashmakhadad) i en poc temps es va assegurar el domini de tot el nord de Mesopotàmia. Va fundar una nova capital a la vall del Khabur, anomenada Shubat-Enlil, propera a Urkesh, la capital del principal regne hurrita. Ishme-Dagan li va succeir però en canvi Yasmah-Adad fou enderrocat i Mari es va independitzar i es va aliar a Hammurabi de Babilònia. A l'expansió de Babilònia els assirians van respondre afavorint als enemics del poder babilònic. Després d'un temps de lluita Hammurabi es va imposar i va conquerir Assíria, on apareixen una sèrie de "fills de ningú" sense dret al tron, considerats usurpadors, probablement governadors o reietons nomenats per Babilònia. Els karum van aturar la seva activitat.

El 1594 aC el poder emergent hitita, que ja dominava les colònies assirianes, va arribar a Babilònia, i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els hitites es van retirar però la ciutat va caure en mas de la dinastia del País de la Mar i poc després dels cassites que ja s'havien apoderat de Terqa i Mari (Regne de Khana). Els hurrites es van unificar vers la meitat del segle i van constituir el regne de Mitanni que va dominar el nord de Mesopotàmia. Assur, independent cai un segle però com a poder local, va caure a l'òrbita de Mitanni abans del 1500 aC però amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada fins que Sausatatar, rei de Mitanni (assiri Hanigalbat), vers el 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial que es va emportar a Washukanni; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i això va durar fins a la caiguda de Mitanni vers el 1350 aC en què no sols es va independitzar sinó que es va apoderar de la regió de Nuzi.

Reis del Període assiri antic[modifica | modifica el codi]

Període assirià mitjà[modifica | modifica el codi]

Pocs després del 1350 aC el regne de Mitanni, era tributari dels hitites i d'Assíria i quant Shattuara I (vers 1320-1295 aC) no va pagar el tribut, el rei Adadnirari I se'l va emportar presoner a Assíria (vers 1295 aC). El successor de Shattuara, el seu fill Wasashatta, es va revoltar al cap de pocs anys i la capital ocupada i la família del rei portada a Assíria; un fill o nebot Shattuara II fou posat al tron vers el 1280 aC, però també es va revoltar quan ja era rei Salmanassar I (successor d'Adadnirari) després del 1275 aC i vers el 1270 aC Mitanni fou annexionat i convertit en la província assiriana d'Hanigalbat. D'altra banda Ashuruballit I (vers 1355-1317 aC) va emparentar amb el rei cassita de Babilònia, que es va casar amb la seva filla; el rei cassita Karakhardash fou assassinat i Nazibugash (Suzigash) proclamat al seu lloc però Ashuruballit I va agafar un exèrcit assirià i es va presentar a Babilònia vers el 1345 aC per venjar al seu gendre i va instal·lar al tron a Kurigalzu II, germà de Karakhardash i per un temps Assíria va exercir influencia al sud, que es va acabar amb els següents reis cassites. Abans del 1300 aC els assirians ja estaven combatent a grups nòmades: els turukku i els kadmukhi a l'est i els akhlamu, suteus i isauru a l'oest. Amb Salmanassar I la capital es va establir a Kalah i el país va continuar l'expansió al nord-oest, en territori disputat pels hitites, arribant fins a Karkemish. Tukultininurta I (successor de Salmanassar), va deposar a Kadashman-Buriash de Babilònia (vers 1234-1227 aC) i va exercir sobirania a tota la Mesopotàmia portant el vell títol de "rei de Sumer i Accàdia", però Babilònia es va revoltar i els assirians foren derrotats i encara va haver de pagar tribut als reis Melishikhu (Melishipak) i Mardukaplaiddina (que van regnar vers 1188-1173 aC i vers 1173-1160 aC)

Amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita davant els mushki (frigis) vers el 1185/1178 aC, Babilònia i Assíria es van disputar la regió. Al darrer quart del segle Ashurreshishi I va derrotar els babilonis (Nabucodonosor I) a la zona del nord de Síria. El seu fill Teglatfalassar I, va creuar l'Eufrates vers el 1115 aC, va ocupar Karkemish, va derrotar a frigis i neohitites, i va avançar cap al Mediterrani dominant Fenícia. També va voler dominar Sumer (Babilònia) i va assolir el títol de "rei de Sumer i Accàdia" però el país era en mans de la dinastia del País de la Mar i després de dinasties afavorides per Elam o directament elamita

Durant tot aquest període el rei té el control total del país. A més a més de rei era gran sacerdot d'Ashur, el déu oficial de l'estat càrrec que cada vegada fou més important. La població era reduïda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exèrcit per un temps determinat (anomenat el servei ilku). Durant aquest període es va compilar les lleis assirianes.

Reis del període assirià mitjà[modifica | modifica el codi]

Període neoassiri[modifica | modifica el codi]

Extensió de l'Imperi Assirià

Després de Teglatfalassar I va venir un període de decadència de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqüents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), així com amb els nòmades arameus. La recuperació va arribar a partir de vers el 912 aC quan Adadnirari II va pujar al tron, que va restaurar el domini assirià sobre regions que abans havien dominat però que de fet s'havien perdut; el limita occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilònia no hi va haver grans canvis, si bé va avançar una mica al sud. La submissió de la regió d'Harran es va produir amb Tukultininurta II. Amb Assurnasirpal l'expansió fou important vers el nord, cap a Nairi i la zona del llac Úrmia, i cap a l'oest en els principats arameus entre el Khabur i l'Eufrates avançant després fins a la Mediterrània arribant a Fenícia. El rei va traslladar la capital a Kalhu (Nimrud). El seu fill Salmanassar III (vers 859-824 aC) va fer una expedició anyal, va ocupar Babilònia temporalment i la va reduir a condició d'estat vassall, va lluitar contra Urartu i contra els estats de Síria i Palestina. Karkemish va passar a les seves mans el 849 aC i el 841 aC va atacar Damasc que va conquerir; després va sotmetre a tribut a Israel, Tir i Sidó. Als darrers anys el seu fill gran es va derrotar i Assur, Arbela i altres ciutats li van donar suport; encara que un altre fill Shamshi-Adad V, va poder sufocar la revolta i succeir al pare al tron, Assíria va sortir debilitada de la guerra civil (824 aC). En els anys següents l'augment de poder d'Urartu i la debilitat d'alguns reis (inclosa la famosa reina regent Semíramis) van aturar l'expansionisme assirià. Adadnirari III (vers 811–782 aC, però amb Semíramis de regent fins al 805 aC), va conquerir Damasc el 804 aC imposant de nou tribut al regne i a altres de la zona, incloent Samària i Edom, i va avançar contra els medes arribant potser fins a la rodalia de la mar Càspia.

El 747 aC va pujar al tron de Babilònia Nabonasar (Nabu-Nasir 747-734 aC) que ja va actuar independent afectada Assíria per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC la capital Kalhu es va unir a la revolta i l'any següent el general Pulu va assolir el tron i va agafar el nom de Teglatfalassar III, reorganitzant el país, el govern i l'administració de manera que va ser més eficient. Va conquerir Babilònia i la va sotmetre altra vegada a tribut; després va derrotar a Urartu i als medes i va anar a Síria que s'havia independitzat i va sotmetre Fenícia (Arpad el 740 aC després de tres anys de setge), Hamah i altres principats; Azaries (Uzies) el rei jueu aliat a Hamah va haver de pagar tribut. El 729 aC va ocupar el país dels Filisteus i va envair Israel en auxili del rei Ahaz de Judà que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC va agafar per ell mateix el títol reial de Babilònia deposant a Nabumukinzeri (Ukinzer) al que va fer presoner. Va morir el 727 aC i li va succeir Salmanassar V que va establir províncies per l'imperi eliminant als vassalls dubtosos i substituint-los per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut va envair el país i va assetjar la capital, Samària tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II el tartan (comandant en cap de l'exèrcit) que va ocupar Samària i va posar fi al regne d'Israel i es va emportar milers de jueus cap Assíria; també va atacar Jerusalem al regne de Judà; va fer la guerra a Elam, aliat de Mardukaplaiddina, que s'havia independitzat a Babilònia però per una anys Babilònia va romandre independent; el 717 aC va conquerir Karkemish i va penetrar a l'altiplà iranià, i va fer la guerra a Urartu; el 710 aC va poder ocupar Babilònia i Madukaplaiddina va fugir a Elam. Sargon va construir una nova capital anomenada Dur Sharrukin (Ciutat de Sargon) prop de Nínive, amb els tributs pagats per nombrosos pobles i estats.

Sargon fou assassinat durant la lluita contra els cimmeris i li va succeir el seu fill Sennàquerib que va traslladar la capital a Nínive on va establir un sistema d'irrigació de canals amb el treball dels deportats. Judà es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb Egipte) i Sennàquerib va anar a Jerusalem però no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. Mentre el 703 aC Babilònia s'havia revoltat i poc després Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i va tornar a ser rei però atacat per Sennàquerib va morir i el tron de Babilònia fou entregat per l'assirià a Belibni, que aviat es va revoltar també i fou derrotat per Sennàquerib el 700 aC i llavors va donar el tron al seu propi fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC va fer una campanya contra Elam que va assolar i els elamites van atacar Babilònia i van capturar a Assurnadinsumi al que es van emportar a Elam col·locant en el tron a Nergalusezib, però els assirians van tornar l'any següent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un príncep nadiu anomenat Musezib-Marduk, ajudat pels elamites però al cap de quatre anys (689 aC) els assirians van tornar i el van ocupar i destruir la ciutat deportant als seus habitants. El 681 aC va morir segurament assassinat per un fill (segons la Bíblia pels seus fills Adramalec i Sharazar que van fugir a Urartu) la seva mort fou interpretada com un càstig dels déus per la destrucció de la ciutat. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) que havia estat virrei de Babilònia uns 7 anys, va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus; va derrotar a Ur una revolta que no va obtenir el suport elamita, i va derrotar també a cimmeris i medes; cap a l'oest va envair Fenícia on alguna de les ciutat s'havia aliat a Egipte (Sidó fou saquejada el 677 aC) i va capturar al rei rebel de Judà Manasès al que va fer presoner; el 673 aC va atacar Egipte sense èxit però el 671 ho va aconseguir i va conquerir el país; el faraó Taharqa (690-664 aC) va fugir cap al sud i els assirians es van fer amos del país. Quan va fer una nova campanya contra Egipte va morir el 669 aC.

El seu successor, Assurbanipal, va continuar la campanya a Egipte; va lluitar també contra els medes i els cimmeris; el 663 aC va instal·lar a Psamètic I com a faraó vassall: Giges de Lídia va demanar ajut a Assíria contra els cimmeris i com que no li fou donada, va enviar ajut al faraó egipci per poder independitzar-se d'Assíria i finalment es va fer independent el 652 aC, mentre Sennàquerib era ocupat a Babilònia on havia constituït un virregnat que va donar al seu germà Shamashshumaukin, però aquest es va acabar revoltant. Es suposa que Sennàquerib va conquerir Babilònia (647 aC, i poc després també va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, però se sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Sennàquerib és del 731 aC. Els governadors assirians enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assirià, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC). Tantes guerres i l'extensió excessiva de l'imperi van deixar a la població assíria esgotada: les províncies no podrien pagar el que calia i no hi havia prou gent per l'exèrcit; els medes i escites d'altra banda eren cada vegada més audaços. Després de la mort d'Assurbanipal els següents reis no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el país i després els medes i babilonis. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur la capital religiosa del país, però fou rebutjat; llavors van intervenir els medes, assentats a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar el hivern del 614-613 aC. Quan Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida però es va signar un tractat d'aliança amb el rei Ciaxares de Mèdia reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor II, es va casar amb la princesa mede Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assirià, un general de nom Ashuruballit, es va establir a Harran i va aguantar amb ajut egipci fins que la regió fou conquerida tres anys després.

Reis del període neoassirià[modifica | modifica el codi]

Províncies (fins al 800)[modifica | modifica el codi]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Els assirians eren un poble semititzat i parlaven un dialecte de l'acadi, llengua de la branca semita. les primeres inscripcions estan fetes en antic assirià. A la literatura es va emprar sovint el sumeri. Al període neoassirià el llenguatge estava influenciat per l'arameu.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

La llengua assiriana va utilitzar l'escriptura cuneïforme.

Religió[modifica | modifica el codi]

El déu principal i déu de l'estat assirià fou Ashur, mític fundador de la ciutat.

Art[modifica | modifica el codi]

L'art assiri rep una gran influència de l'art acadi. En el tractament dels temes representats en esteles i relleus se'n diferencia per la pèrdua de protagonisme de la divinitat en favor del monarca.

Gran part de l'art assiri és dedicat a la propaganda política o fins i tot a produir temor a l'espectador, efecte que s'aconsegueix per exemple amb escenes de guerra que mostren aspectes cruels o amb relleus colossals de "lamassus" que són toros alats amb cap humà.

Els assiris van excel·lir en els relleus com el cèlebre de la lleona ferida de Nínive o els que mostren al rei Assurnasirpal II al palau de Kalakh en escenes de caça o de guerra. Totes aquestes obres són d'una gran inventiva, utilitzen perspectives millor que els egipcis i són d'un naturalisme expressionista de gran vigor. Els assiris utilitzaren molta mà d'obra d'artesans especialistes del seu imperi principalment hitites i fenicis. L'escultura i la pintura no es va desenvolupar gaire.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 00′ N, 43° 18′ E / 36°N,43.3°E / 36; 43.3