Adadnirari II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Assíria a l'inici del regnat d'Adadnirari II
Assíria al final del regnat d'Adadnirari II

Adadnirari II fou rei d'Assíria del 912 al 891 aC. Les seves dates són precises, ja que des del 911 aC es coneix la llista d'oficials limmnu que poden ser datats amb precisió amb ajut dels sincronismes amb Babilònia.[1] És considerat el primer rei del període neoassiri. Era fill d'Ashurdan II, al que va succeir.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Amb la idea d'una restauració de l'imperi assiri, es va dirigir contra la principal amenaça, els arameus. Va sotmetre les ciutats aramees a la vora de l'alt Tigris, especialment Kadmukh i Nisibin: després de dues campanyes sense èxit contra Nisibis, aquesta ciutat, capital del principat arameu del mateix nom, fou assetjada i conquerida el 895 aC i el rei Nur-Adad fou fet presoner i portat a Assíria; va assegurar la zona del Khabur i de les muntanyes Kashiari: forces assíries van baixar pels rius Balikh i Khabur i van sotmetre els principats establerts a la vora d'aquestos rius: Gardi Kannu, Bit Khalappi (moderna Tell Halaf), Kundannu o Kindanu, Bit Adini, Laki o Laqu (al nord-oest del Khabur), Sirqu i Bit Zamani (la capital del qual era Amedi, a la moderna Diyarbekir), que van quedar més o menys dependents d'Assíria, arribant fins a l'Eufrates recuperant diverses ciutats que antigament havien estat d'Assíria. Va conquerir també territoris a Nairi.

Després va fer una ofensiva contra Babilònia on regnava Shamash-Mudammik (vers 942-900 aC) que havia patit poc abans un atac elamita, i va ocupar Hit i Zanqu; el següent rei de Babilònia, Nabushumukin I (900-888) va contraatacar però fou derrotat. Després els dos estats es van reconciliar i es va signar un tractat de pau en virtut del qual Adadnirari II es va casar amb la filla del rei babiloni i va donar la seva pròpia fill a Nabushumukin I; aquest tractat va obrir un període de virtual protectorat assiri sobre Babilònia que va durar dos segles.

Va construir i restaurar diversos palaus i portes a Assur. A la seva mort li va succeir el seu fill Tukultininurta II.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Bertman, Stephen. Handbook to Life in Ancient Mesopotamia. New York: Oxford UP, 2005, p. 74. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Mark Healy, (1991). The Ancient Assyrians. New York: Osprey
  • Bertman, Stephen (2005), Handbook to Life in Ancient Mesopotamia. New York: Oxford