Eufrates

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Eufrates (filòsof)».
Eufrates
Boat on Euphrates.jpg
Una parella remuntant l'Eufrates a Bàssora, Iraq
Cota del naixement Llac Van 1.719 msnm
Naixement Turquia
Desembocadura Golf Pèrsic
Longitud 2.780 km
Cabal mitjà 753 /s
Superfície de la conca 673.000 km²
Territoris de la conca Turquia,
Síria i Iraq
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

L'Eufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, a l'Antic Testament, Phrat; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac ܦܪܘܬ, Frot o ܦܪܬ, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Junt amb el Tigris defineixen la regió coneguda com a Mesopotàmia.[1]

Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murad Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap al sud-sud-oest per les muntanyes del Taure o Taurus, passant per Síria i Iraq, i desaigua al golf Pèrsic, després de 2.780 km. Com a afluents més importants hi ha els rius Kuruk, Tohma, Gok i Birecik (Turquia); Balikh i Khabur (Síria).

A Mesopotàmia, regió que es troba entre l'Eufrates i el Tigris, s'hi van establir els primers assentaments neolítics del món, en la zona que més endavant va ser la terra de la civilització sumèria. No hi ha dubte que la presència d'aquests dos rius va ser importantíssima per a l'establiment de les primeres ciutats amb legislació.

El seu cabal no és abundant en relació a la grandària de la seva conca, ja que discorre per zones àrides i desèrtiques on es dóna un important aprofitament hídric, amb multitud de preses en el seu curs, sobretot a Turquia, i la irrigació en Mesopotàmia que té més de 5.000 anys d'història. Aquesta escassetat d'aigua a l'Orient Mitjà deixa a l'Iraq amb el temor permanent que Síria i Turquia vagin a utilitzar la major part de l'aigua abans que els hi arribi a ells. El cabal mitjà és de 830 m³/s quan entra a Síria, però oscil·la entre els 300 m³/s del període d'estiatge i els 5.200 m³/s en els seus màxims fluvials que causen inundacions.


Etimologia[modifica | modifica el codi]

El noms actuals del riu Eufrates poden haver derivat per etimologia popular dels seus noms sumeri i accadi, Buranuna i Pu-rat-tu respectivament. El primer d'aquests noms apareix en una inscripció del segle XXII aC associat amb el rei Gudea.

Etimològicament, el nom Eufrates prové de la forma grega Euphrátēs (grec antic Εὐφράτης), que al seu torn és un préstec del persa antic Ufrātu,[2] que prové de l'elamita ú-ip-ra-tu-iš. En accadi el riu era anomenat Pu-rat-tu [3] i aquesta arrel ha prevalgut en les llengües semítiques (en Siríac P(ə)rāṯ i en àrab al-Furrāt) i en altres llenguatges de la zona (en hurrita Puranti i en subartu Uruttu). En Elamita, accadi, i possiblement en sumeri la forma prové d'un substrat lingüístic no identificat.[4]

Les primeres referències a l'Eufrates es provenen de text en escriptura cuneïforme trobats en Shuruppak i Nippur pre-Sargonic al sud de l'actual Iraq i estan datats de mitjans del tercer mil·lenni abans de Crist. En aquest text, escrits en sumeri, l'Eufratres és anomenat Buranuna (logograma: UD.KIB.NUN). Aquest nom també es pot escriure com KIB.NUN.(NA) o bé dKIB.NUN, amb el prefix "d" indicant que el riu era una divinitat. En sumeri, el nom de la ciutat Sippar a l'actual Iraq també s'escriu com UD.KIB.NUN, cosa que indica que hi havia una forta relació entre la ciutat i el riu.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Eufrates va proveir l'aigua que va donar lloc al primer florida de la civilització en Sumèria, que data del voltant del quart mil·lenni abans de Crist. Moltes antigues ciutats importants es trobaven en, o prop de la riba del riu, inclosa Mari, Sippar, Nippur, Shuruppak, Uruk, Ur i Eridu.

La vall del riu va ser el cor d'imperis posteriors, com el de Babilònia i de Assíria. Durant diversos segles, el riu va ser el límit oriental del control efectiu que van realitzar tant els egipcis com els romans i que els separava de les regions occidentals de l'Imperi Persa.

També la batalla de Karbala es va produir l'any 680 a la vora del riu Eufrates, on Imam Hussain - juntament amb la seva família i amics -va ser assassinat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Eufrates sorgeix de la confluència dels rius Murad Su (450 km) i Kara Su (650 km). El Murat Su emergeix a uns 70 km al nord-est del llac Van, a mig camí entre aquest llac i el mont Ararat, mentre que el Kara Su neix a uns 30 km al nord-est d'Erzurum, a les muntanyes Kargapazari. Els cursos del Kara Su i el Murat Nehri corren bastant paral·lels en direcció oest fins que s'uneixen prop de la ciutat de Keban. Aquest punt de confluència dóna lloc formalment al naixement del riu Eufrates.

La longitud de l'Eufrates des de la confluència d'ambdós rius fins a la desembocadura al riu Xatt al-Arab s'estima en 2.289 km. El riu flueix a través de tres països, Turquia, Síria i Iraq. La longitud de l'Eufrates turc és d'aproximament 526 km, mentre que les parts siriana i iraquiana del riu s'estimen en 604 i 1.159 km, respectivament.[5]


Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

El curs de l'Eufrates transcorre entre diverses àrees de diferent vegetació. A pesar que l'ocupació humana al llarg dels mil·lennis de la conca de l'Eufrates ha degradat significativament l'ecosistema del riu encara s'hi poden trobar illes de vegetació original. La davallada constant de les precipitacions anuals de les fonts de l'Eufrates cap al Golf Pèrsic és un factor determinant per a la vegetació de la conca que pot esser sostinguda. En el seu curs superior l'Eufrates flueix a través de les muntanyes del sud-est de Turquia i en els seus contraforts meridionals s'hi poden trobar boscos xeròfils. Les espècies de plantes en les parts més humides d'aquesta àrea inclouen diversos roures, arbres de pistatxo, i Rosaceae (família de les roses/pruna). Les parts més seques de la zona de bosc xeròfil s'hi troben rouredes menys densa i rosàcies. En aquesta part també s'hi troben les variants silvestres de molts cereals, inclòs l'Espelta petita, espelta, civada i sègol.[6] Al sud d'aquesta zona s'hi troba una zona de vegetació mixta que conté arbrat i estepa. Entre Raqqa i la frontera sirià-iraquiana l'Eufrates flueix a través d'una estepa. Aquesta estepa es caracteritza per tenir les varietats vegetals donzell blanc (Artemisia herba-alba) i Chenopodiaceae. Al llarg de la història, aquesta zona ha estat fortament pasturades causa de la pràctica de ovelles i cabres pastoralisme pels seus habitants.[7] Al sud-est de la frontera entre Síria i l'Iraq comença el desert. Aquesta zona no té vegetació excepte per petites illes de Chenopodiaceae o Poa sinaica. Tot i que actualment no n'hi ha cap constància a causa de la presència humana a la zona, investigacions suggereixen que la vall de l'Eufrates hauria tingut boscos riberencs. Espècies característiques d'aquest tipus de bosc són els plàtans orientals, el pollancres, el tamarius, els freixes i diverses plantes dels aiguamolls.[8]

Entre les espècies de peixos a la conca del Tigris i l'Eufrates, la família dels ciprínids són els més comuns, amb 34 espècies de les 52 que hi ha en total [9] El Rafetus euphraticus, una tortuga de closca tova endèmica del sistema dels rius Tigris i Eufrates, està un perill d'extinció.[10][11]

En relleus de palaus neo-assiris del primer mil·lenni aC s'hi poden torbar representats lleons i les caceres de braus en paisatges fèrtils [12] Entre els segles XVI i XIX, viatgers europeus que visitaven la conca siriana de l'Eufrates informaren sobre la gran quantitat d'animals que vivien a la zona, molts dels quals s'han convertit en rars i fins i tot extingit. Espècies com la gasela, l'onagre i l'ara extint estruç àrab haurien viscut a l'estepa que voreja la vall de l'Eufrates, la vall és l'origen del senglar. Les espècies carnívores inclouen la llop gris, el xacal daurat, la guineu vermella, el lleopard i el lleó. L'ós bru sirià es pot trobar a les muntanyes del sud-est de Turquia. La presència del castor europeu s'ha certificat en el conjunt ossi del jaciment prehistòric d'Abu Hureyra a Síria, però mai ha estat vist en temps històrics [13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eufrates Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 31° 00′ 18″ N, 47° 26′ 31″ E / 31.005°N,47.4419°E / 31.005; 47.4419