Freixe
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Fraxinus excelsior
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu text |
||||||||||||
Els freixes formen el gènere Fraxinus de plantes amb flor dins la família oleàcia. Els boscos que formen s'anomenen freixenedes o freixedes.
Les espècies del gènere són originàries d'Euràsia, Nord d'Àfrica i Amèrica del Nord.
Adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre pètals.[1] Els fruits són del tipus sàmara.
Als Països Catalans es troben tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.[1]
El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs.[1]
El freixe juga un paper important en la mitologia nòrdica, ja que Yggdrasil, l'arbre primordial, pertany a aquest gènere.
Taula de continguts |
Acció curativa [modifica]
- Artrosi: A causa de la seva acció calmant i antiinflamatòria, la infusió de freixe no només millora els símptomes de l'artrosi sinó que també afavoreix l'acció d'altres antireumàtics naturals com el harpagòfit.
- Dolor muscular: En ús extern, la decocció de 50g de fulles de freixe per litre d'aigua calma els dolors musculars produïts per una contusió, el lumbago o la ciàtica. Aplicar-la calenta amb l'ajuda d'una compresa.
- Gota: En actuar com un poderós diürètic, el freixe augmenta el flux d'orina i, amb això, l'eliminació d'àcid úric. Bull durant un parell de minuts una cullerada de freixe i una altra de Lespedeza al mig litre d'aigua, deixa que reposi 10 minuts, filtra i beu el preparat al llarg del dia.
- Sorra al ronyó: El freixe també es recomana per a expulsar els petits sediments que s'acumulen en el ronyó. En aquest cas, convé prendre-la associada al lepidio, més conegut com rompepedres.
- Alteracions intestinals: En cas de restrenyiment, convé utilitzar les fulles seques en decocció, d'efecte laxant. Si busques un remei per aturar la diarrea, prepara un cociment amb l'escorça.
- Millora l'estat de les varius: El freixe destaca pel seu contingut en flavonoides, concretament en rutina i quercitina. Per aquest motiu, la tisana que es prepara amb freixe, melilot, Ginkgo i vidroja a parts iguals millora les varius i les hemorroides. Empra una culleradeta de la mescla per got d'aigua.
- Bellesa: La infusió de freixe, combinada en la mateixa proporció amb altres plantes diürètiques, com la dent de lleó, el bedoll o la cua de cavall, combat l'excessiva retenció de líquids i, a causa del seu efecte depuratiu, millora l'estat dels èczemes. Utilitza una cullerada rasa d'aquest còctel herbal per tassa d'aigua. Deixa que reposi vuit minuts i filtra.
Algunes espècies [modifica]
- Fraxinus americana
- Fraxinus caroliniana
- Fraxinus nigra
- Fraxinus pennsylvanica
- Fraxinus profunda (sinònim: F. tomentosa)
- Fraxinus quadrangulata
- Fraxinus anomala
- Fraxinus cuspidata
- Fraxinus dipetala
- Fraxinus dubia
- Fraxinus gooddingii
- Fraxinus greggii
- Fraxinus latifolia
- Fraxinus lowellii
- Fraxinus papillosa
- Fraxinus purpusii
- Fraxinus rufescens
- Fraxinus texensis
- Fraxinus uhdei
- Fraxinus velutina
- Fraxinus angustifolia - Freixe de fulla petita[2][3]
- Fraxinus angustifolia var. oxycarpa (F. oxycarpa) Freixe caucasià
- Fraxinus excelsior - Freixe de fulla grossa[2] o freixe de fulla gran[3]
- Fraxinus holotricha
- Fraxinus ornus - Freixe de flor [2][3]o freixe femella[3]
- Fraxinus pallisiae
- Fraxinus apertisquamifera
- Fraxinus baroniana
- Fraxinus bungeana
- Fraxinus chinensis
- Fraxinus chiisanensis
- Fraxinus floribunda
- Fraxinus griffithii
- Fraxinus hubeiensis
- Fraxinus lanuginosa
- Fraxinus longicuspis
- Fraxinus malacophylla
- Fraxinus mandshurica
- Fraxinus mariesii
- Fraxinus micrantha
- Fraxinus paxiana
- Fraxinus platypoda
- Fraxinus raibocarpa
- Fraxinus sieboldiana
- Fraxinus spaethiana
- Fraxinus trifoliata
- Fraxinus xanthoxyloides
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Freixe
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freixe |
- "Fresno". "Curar-se con las hierbas". La Nueva Botica. Nº 1.978. Pàg. 1902. Revista Pronto.
