Freixe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Freixe
Fraxinus excelsior
Fraxinus excelsior

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Oleaceae
Gènere: Fraxinus
Tourn. ex L.
Espècies

Vegeu text

Fraxinus angustifolia
Flors de F. excelsior
Llavors de F. excelsior
Fraxinus ornus

Els freixes formen el gènere Fraxinus de plantes amb flor dins la família oleàcia. Els boscos que formen s'anomenen freixenedes o freixedes.

Les espècies del gènere són originàries d'Euràsia, Nord d'Àfrica i Amèrica del Nord.

Adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre pètals.[1] Els fruits són del tipus sàmara.

Als Països Catalans es troben tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.[1]

El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs.[1]

El freixe juga un paper important en la mitologia nòrdica, ja que Yggdrasil, l'arbre primordial, pertany a aquest gènere.

Acció curativa[modifica | modifica el codi]

  • Artrosi: A causa de la seva acció calmant i antiinflamatòria, la infusió de freixe no només millora els símptomes de l'artrosi sinó que també afavoreix l'acció d'altres antireumàtics naturals com el harpagòfit.
  • Dolor muscular: En ús extern, la decocció de 50g de fulles de freixe per litre d'aigua calma els dolors musculars produïts per una contusió, el lumbago o la ciàtica. Aplicar-la calenta amb l'ajuda d'una compresa.
  • Gota: En actuar com un poderós diürètic, el freixe augmenta el flux d'orina i, amb això, l'eliminació d'àcid úric. Bull durant un parell de minuts una cullerada de freixe i una altra de Lespedeza al mig litre d'aigua, deixa que reposi 10 minuts, filtra i beu el preparat al llarg del dia.
  • Sorra al ronyó: El freixe també es recomana per a expulsar els petits sediments que s'acumulen en el ronyó. En aquest cas, convé prendre-la associada al lepidio, més conegut com a rompepedres.
  • Alteracions intestinals: En cas de restrenyiment, convé utilitzar les fulles seques en decocció, d'efecte laxant. Si busques un remei per aturar la diarrea, prepara un cociment amb l'escorça.
  • Millora l'estat de les varius: El freixe destaca pel seu contingut en flavonoides, concretament en rutina i quercitina. Per aquest motiu, la tisana que es prepara amb freixe, melilot, Ginkgo i vidroja a parts iguals millora les varius i les hemorroides. Empra una culleradeta de la mescla per got d'aigua.
  • Bellesa: La infusió de freixe, combinada en la mateixa proporció amb altres plantes diürètiques, com la dent de lleó, el bedoll o la cua de cavall, combat l'excessiva retenció de líquids i, a causa del seu efecte depuratiu, millora l'estat dels èczemes. Utilitza una cullerada rasa d'aquest còctel herbal per tassa d'aigua. Deixa que reposi vuit minuts i filtra.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Freixe
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freixe
  • "Fresno". "Curar-se con las hierbas". La Nueva Botica. Nº 1.978. Pàg. 1902. Revista Pronto.