Carl von Linné
De Viquipèdia
 Retrat de Carl von Linné per Alexander Roslin el 1775. Actualment exposat a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia. |
|
| Naixement | 23 de maig de 1707 Råshult (Älmhult, Suècia) |
|---|---|
| Mort | 10 de gener de 1778 Uppsala (Suècia) |
| Residència | Suècia |
| Nacionalitat | Suec |
| Camp | Zoologia, medicina i botànica |
| Universitat | Universitat d'Uppsala Universitat de Harderwijk |
| Conegut per | Taxonomia Ecologia Botànica |
| Religió | Església de Suècia |
Carl von Linné (23 de maig de 1707 - 10 de gener de 1778) va ser un gran científic suec, que va posar les bases de la taxonomia moderna. Se'l considera un dels pares de l'ecologia. Igual com altres personalitats de l'època, era conegut amb diversos noms en altres idiomes: Carolus Linnaeus (llatí), Carl Linné (francès), Carl von Linné (adaptació en alemany del francès) i Carlos Linneo (castellà)
Taula de continguts |
[edita] Biografia
El seu precoç interés per les plantes va fer que a l'edat de vuit anys se'l conegués ja pel malnom del Petit Botànic, si bé va compaginar aquesta vocació amb els estudis de medicina, que va cursar a les universitats de Lund i Uppsala, i amb el seu establiment, en 1738, en aquesta última ciutat com a metge privat i com a professor de medicina a la seva universitat (1741).
A més de realitzar expedicions botàniques a Lapònia per compte de l'Acadèmia de Ciències d'Uppsala, va ampliar els seus estudis de medicina als Països Baixos i va recórrer altres països europeus com Gran Bretanya i França.
[edita] Taxonomia
.png)
Linné va ser catedràtic de botànica a la Universitat d'Uppsala (1742). Considerat el creador de la classificació dels éssers vius o taxonomia, va desenvolupar un sistema de nomenclatura binomial (1731) que es convertiria en clàssic, basat en la utilització d'un primer terme, amb la primera lletra escrita en majúscula, indicativa del gènere i una segona part, corresponent al nom específic de l'espècie descrita, escrita en lletra minúscula. D'altra banda, va agrupar els gèneres en famílies, les famílies en classes, les classes en regnes. Amb anterioritat als seus treballs havien existit ja intents d'introduir un cert ordre en l'aparent confusió que suposa la ingent proliferació d'éssers vius. El primer que va tractar d'establir una classificació va ser J. P. de Tournefort (1656-1708) per mitjà de la introducció d'un sistema classificatori natural basat en la «realitat objectiva de les espècies, els gèneres i les classes». Quasi simultàniament John Ray va redactar una obra monumental, Història plantarum generalis (1686-1704), en la qual va intentar distribuir d'una manera racional les plantes i definir amb precisió, bàsicament, la noció d'espècie a través de l'establiment de les seves relacions amb una comunitat d'origen.
Els treballs de Tournefort i Ray van tenir continuïtat en les investigacions inicials de Linné al camp de la botànica, que es centraren en l'estudi dels estams i els pistils, i que el va induir a pensar que podria introduir una nova i millor classificació de les plantes, basada en l'estudi del seu aparell reproductor (sistema reproductor). No obstant això, en tenir en compte únicament el caràcter de la flor, el sistema, fins i tot en opinió del propi autor, resultava massa artificial. Aquest problema va quedar solucionat amb la introducció de l'anomenada clasificació binària, que utilitzà per a tipificar i classificar més de 8.000 espècies animals i 6.000 vegetals.
Així mateix, va ser el primer científic que va utilitzar els símbols de l'escut i la llança de Mart i l'espill de Venus per a indicar, respectivament, mascle ♂ i femella ♀. Els seus treballs li van valdre la concessió d'un títol nobiliari al seu país. La publicació de la seva obra Les espècies de les plantes (Species plantarum) el 1753 es considera l'inici oficial de l'aplicació de la nomenclatura moderna en biologia. Defensor de la immutabilitat de les espècies i contrari a la idea de l'evolució, considerava que totes s'havien creat per separat a l'inici dels temps.
Després de la seva mort, les seves col·leccions van ser adquirides per un naturalista anglès, que les va portar al Regne Unit, on van servir de nucli aglutinador de la famosa Linnaean Society.
[edita] Honors
El 1986, es va introduir un nou bitllet de 100 corones sueques en honor de Carl von Linné. En el dors apareix el botànic i de fons un esboç del seu jardí a Uppsala, dibuixos de plantes pol·linitzades del seu llibre Præludia Sponsaliarum Plantarum (1729), i el seu motto en microtext, que diu OMNIA MIRARI ETIAM TRITISSIMA (Troba meravelles arreu, fins i tot en els llocs més comuns).
Al revers del bitllet apareix una abella pol·linitzant una flor, aquesta imatge ha estat creada usant una foto de Lennart Nilsson, amb un fons que mostra imatges estilitzades de la fertilització de les flors i la reconstrucció de com es veuria una flor a través dels ulls de múltiples facetes d'un insecte.
[edita] Linnaeus University
L'1 de gener de 2010, la Växjö University i el Kalmar College es fusionaran per formar la nova Linnaeus University. Aqusta universitat tindrà dos campus, un a Växjö, i un a Kalmar. La fusió ha estt aprovada pel Parlament de Suècia. [1]
[edita] Bibliografia
- Biografies
- Wilfrid Blunt: The Compleat Naturalist: A Life of Linnaeus. 2001. ISBN 0-7112-1841-2
- Cecilia Lucy Brightwell: A life of Linnaeus. Londres, 1858
- Florence Caddy: Through the fields with Linnaeus. 2 volums, Londres, 1887
- Theodor Magnus Fries: Linné: Lefnadsteckning. 2 volums, Estocolm, 1903
- Edward Lee Greene: Carolus Linnaeus. Filadèlfia, 1912
- Benjamin D. Jackson: Linnaeus. Londres, 1923
- Lisbet Koerner: Linnaeus: Nature and Nation. Harvard University Press 1999. ISBN 0-674-00565-1
- Richard Pulteney: A General View of the Writings of Linnaeus. Londres, 1781
- Dietrich Heinrich Stöver: The Life of Sir Charles Linnaeus. Londres, 1794
- Brightwell, C. L. A Life of Linnaeus. Londres: J. Van Voorst, 1858.
- Hovey, Edmund Otis. The Bicentenary of the Birth of Carolus Linnaeus. Nova York: New York Academy of Sciences, 1908.
- Sörlin & Fagerstedt, Linné och hans lärjungar, 2004. ISBN 91-27-35590-X
- J.L.P.M.Krol, Linneaus' verblijf op de Hartekamp A: Het landgoed de Hartekamp in Heemstede. Heemstede, 1982. ISBN 90-70712-01-6
- Sobre la recepció de la seva obra
- A. J. Boerman: Carolus Linnaeus. A Psychological Study. A: Taxon'. Volum 2, no. 7, octubre del 1953, S. 145–156. doi:10.2307/1216487
- Felix Bryk: Promiskuitat der Gattungen als Artbildender Faktor. Zur zweihundertsten Wiederkehr des Erscheinungsjahres der fünften Auflage von Linnes Genera plantarum (1754). A: Taxon. Volum 3, no. 6, setembre del 1954), S. 165–173. doi:10.2307/1215954
- John Lewis Heller: Linnaeus's Hortus Cliffortianus. A: Taxon. Volum 17, no. 6, desembre del 1968, S. 663–719. doi:10.2307/1218012
- John Lewis Heller: Linnaeus's Bibliotheca Botanica. A: Taxon. Volum 19, no. 3, juny del 1970, S. 363–411. doi:10.2307/1219065
- James L. Larson: Linnaeus and the Natural Method. A: Isis. Volum 58, no. 3, tardor del 1967, S. 304–320
- James L. Larson: The Species Concept of Linnaeus. A: Isis. Volum 59, no. 3, tardor del 1968, S. 291–299
- E. G. Linsley, R. L. Usinger: Linnaeus and the Development of the International Code of Zoological Nomenclature. A: Systematic Zoology. Volum 8, no. 1, març del 1959, S. 39–47. doi:10.2307/2411606
- Karl Mägdefrau: Geschichte der Botanik. Gustav Fischer Verlag: Stuttgart 1992, S. 61–77. ISBN 3-437-20489-0
- Staffan Müller-Wille, Karen Reeds: A translation of Carl Linnaeus’s introduction to Genera plantarum. A: Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences. Volum 38, no. 3, setembre del 2007, S. 563–572. doi:doi:10.1016/j.shpsc.2007.06.003
- Staffan Müller-Wille: Collection and collation: theory and practice of Linnaean botany. A: Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences. Volum 38, no. 3, setembre del 2007, S. 541–562. doi:10.1016/j.shpsc.2007.06.010
- Peter Seidensticker: Pflanzennamen: Überlieferung, Forschungsprobleme, Studien. Franz Steiner Verlag: 1999. ISBN 3-515-07486-4
- W. T. Stearn: The Background of Linnaeus's Contributions to the Nomenclature and Methods of Systematic Biology. A: Systematic Zoology. Volum 8, no. 1, març del 1959, S. 4–22. doi:10.2307/2411603
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Biografia de Linné (anglès)
Error de citació: Hi ha etiquetes <ref> però no cap etiqueta <references/>
