Falun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Zona minera de la Gran Muntanya de coure de Falun
El "gran pou" de la zona minera de Falun
El "gran pou" de la zona minera de Falun
Localització Falun

Tipus cultural
Criteris ii, iii, v
ID 1027
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2001 (25a sessió)
Coordenades 60° 36′ 17″ N, 15° 37′ 51″ E / 60.60472,15.63083
* Segons les regions de la UNESCO.

Falun és una ciutat a la comuna del mateix nom al Comtat de Dalarna, Suècia. La ciutat es formà cap al segle XI amb l'inici de l'explotació d'una mina de coure en les proximitats, anomenada la gran muntanya de coure de Falun, que va ser declarada el 2001 com a part del Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO assenyala que "l'enorme excavació minera coneguda com el Gran Pou a Falun és el tret més excel·lent d'un paisatge que il·lustra l'activitat de la producció de coure en aquesta regió des d'almenys el segle XIII. La ciutat planificada del segle XVII de Falun amb molts i bells edificis històrics, junt amb les restes industrials i domèstiques d'una sèrie d'assentaments dispersos sobre una zona de la regió de Dalarna, proporcionen una vívida imatge del que va ser durant segles una de les zones mineres més importants del món». Es compleixen, segons el parer d'aquesta organització internacional, dos criteris. En primer lloc, encara que la mineria de coure a Falun es va veure influïda per la tecnologia alemanya, el cert és que el segle XVII va passar a ser la més important del món i va influir en la tecnologia de la resta del món durant els dos segles següents. En segon lloc, tot el paisatge està dominat per les restes d'aquesta mineria, que va transcórrer al llarg dels segles, des del IX al XX. A més, en aquestes abundants restes pot apreciar-se tota l'evolució d'aquesta indústria, de la forma més senzilla fins a la producció industrial plena i moderna."[1]

Kristinegymnasiet (Institut de Cristina) a Falun

L'extracció d'aquest mineral a la regió havia començat en menor escala al voltant del segle VIII. El període més important va ser en els segles XIV i XV, ja que la producció de coure va contribuir a fer de Suècia una potència europea.

Falun va rebre el seu Certificat Reial (Stadsprivilegium) com a ciutat el 1641, sent llavors la urb més gran del regne suec, amb 6.000 habitants. El 1646, durant el regnat de Cristina de Suècia, la ciutat va tenir el seu primer pla urbà, el que existeix fins avui.

El 1687 va ocórrer un gegantí ensorrament, que va abastar 1,5 km de diàmetre i aproximadament. 100 m. de profunditat, per falta de planificació en l'explotació. Afortunadament el desastre va ocórrer un dia festiu i no hi va haver víctimes a lamentar, però va significar el començament de la decadència regional. L'explotació de coure va seguir, tanmateix, durant 305 anys més, fins al 8 de desembre de 1992. Avui només es produeix un pigment molt popular a Suècia conegut com a vermell de Falun.

El 1859 es va inaugurar la línia de ferrocarril regional i el 1879 la línia entre Falun i Göteborg, la qual cosa va significar un renaixement de la ciutat, amb la instal·lació de noves indústries i habitatges. Ja a finals de segle XIX, la ciutat va prendre un caràcter de centre administratiu i educacional.

El Riu Falun divideix la ciutat en dos. El costat on s'ubica la mina de coure és anomenat popularment el costat lleig, i l'altre, on és la part residencial el costat bonic.

Els habitants de la comuna arribaven a 55.000 el 2006.

Entre els suecs destacats que van habitar aquesta ciutat es compten Selma Lagerlöf i Carl Larsson, així com l'actriu Lina Leandersson, i també el grup musical de Heavy Metal Sabaton

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina web de la UNESCO

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falun Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 60° 36′ N, 15° 37′ E / 60.600,15.617