Patrimoni de la Humanitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Casa Milà, a Barcelona
La Llotja de la Seda, a València

El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals).

A data de 25 de juny del 2014, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1007 béns, dels quals 779 són culturals, 197 naturals i 31 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 161 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman (el 2007) i la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009.

Un cas a part són les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, proclamades els anys 2001, 2003 i 2005; en total n'hi ha catalogades 90 arreu del món, de les quals forma part la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. La llista fou ampliada el 2009 amb 88 nous elements, com el Tribunal de les Aigües de València, i ampliada el novembre de 2010 amb elements com els castells i el Cant de la Sibil·la.[1] Tots plegats formen part de la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en anglès Intangible Cultural Heritage, ICH).

Criteris de selecció[modifica | modifica el codi]

A finals del 2004, hi havia sis criteris en l'àmbit cultural i quatre en l'àmbit natural. El 2005 això es va modificar perquè només hi hagi un grup de deu criteris. Per ser inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat un lloc ha de tenir un «valor universal excel·lent» i ha de satisfer almenys un dels següents criteris de selecció.[2]

Lloc núm. 438: la Gran Muralla Xinesa
Criteris culturals
  • I - representar una obra mestra del geni creatiu humà;
  • II - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període de temps o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic;
  • III - aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda;
  • IV - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana;
  • V - ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;
  • VI - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal. (El comitè considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);
Criteris naturals
  • VII - contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d'excepcional bellesa natural i importància estètica;
  • VIII - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la història de la terra, incloent-hi testimoniatges de la vida, processos geològics creadors de formes geològiques o característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives;
  • IX - ser un dels exemples eminents de processos ecològics i biològics en el curs de l'evolució dels ecosistemes;
  • X - contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació de la biodiversitat, incloent-hi aquells que contenen espècies amenaçades de destacat valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservacionisme.

Des del 1992 el conjunt resultant de la interacció entre l'home i el medi ambient és reconegut com a paisatge cultural.

Sessions del Comitè del Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

El Comitè del Patrimoni de la Humanitat es reuneix diverses vegades l'any per discutir mesures en la gerència dels llocs existents considerats Patrimoni de la Humanitat, i per acceptar les nominacions dels països interessats. En una sessió anual, coneguda com la Sessió del Comitè del Patrimoni de la Humanitat, és on els llocs són oficialment inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat, després de les presentacions fetes per la UICN o l'ICOMOS, i de les deliberacions dels estats membres.

La sessió anual se celebra en diverses ciutats d'arreu del món. Amb l'excepció d'aquelles celebrades a París, on se situa l'oficina general de la UNESCO, només els estats membres del Comitè tenen dret a celebrar una sessió futura, prèvia aprovació del Comitè.

Sessió Any Data Ciutat Estat
1 1977 27 de juny - 1 de juliol París France França
2 1978 5 de setembre - 8 de setembre Washington United States Estats Units
3 1979 22 d'octubre - 26 d'octubre el Caire i Luxor Egypt Egipte
4 1980 1 de setembre - 5 de setembre París France França
5 1981 26 d'octubre - 30 d'octubre Sydney Australia Austràlia
6 1982 13 de desembre - 17 de desembre París France França
7 1983 5 de desembre - 9 de desembre Florència Itàlia Itàlia
8 1984 29 d'octubre - 2 de novembre Buenos Aires Argentina Argentina
9 1985 2 de desembre - 6 de desembre París France França
10 1986 24 de novembre - 28 de novembre París France França
11 1987 7 de desembre - 11 de desembre París France França
12 1988 5 de desembre - 9 de desembre Brasília Brazil Brasil
13 1989 11 de desembre - 15 de desembre París France França
14 1990 7 de desembre - 12 de desembre Banff Canada Canadà
15 1991 9 de desembre - 13 de desembre Cartago Tunisia Tunísia
16 1992 7 de desembre - 14 de desembre Santa Fe United States Estats Units
17 1993 6 de desembre - 11 de desembre Cartagena Colombia Colòmbia
18 1994 12 de desembre - 17 de desembre Phuket Thailand Tailàndia
19 1995 4 de desembre - 9 de desembre Berlín Germany Alemanya
20 1996 2 de desembre - 7 de desembre Mérida Mexico Mèxic
21 1997 1 de desembre - 6 de desembre Nàpols Itàlia Itàlia
22 1998 30 de novembre - 5 de desembre Kyoto Japan Japó
23 1999 29 de novembre - 4 de desembre Marràqueix Morocco Marroc
24 2000 27 de novembre - 2 de desembre Cairns Australia Austràlia
25 2001 11 de desembre - 16 de desembre Hèlsinki Finland Finlàndia
26 2002 24 de juny - 29 de juny Budapest Hungary Hongria
27 2003 30 de juny - 5 de juliol París France França
28 2004 28 de juny - 7 de juliol Suzhou China Xina
29 2005 10 de juliol - 17 de juliol Durban South Africa Sud-àfrica
30 2006 8 de juliol - 16 de juliol Vílnius Lithuania Lituània
31 2007 23 de juny - 1 de juliol Christchurch New Zealand Nova Zelanda
32 2008 2 de juliol - 10 de juliol Quebec Canada Canadà
33 2009 22 de juny - 30 de juny Sevilla Spain Espanya
34 2010 25 de juliol - 3 d'agost Brasília Brazil Brasil
35 2011 19 de juny29 de juny París França França
36 2012 24 de juny6 de juliol Sant Petersburg Rússia Rússia
37 2013 16 de juny - 23 de juny Phnom Penh Flag of Cambodia.svg Cambodja
38 2014 15 de juny - 25 de juny Doha Flag of Qatar.svg Qatar

Béns del Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut están declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, atorgat per la UNESCO el novembre de 2011.[3]

La UNESCO s'esforça a respectar un equilibri entre els continents en la localització del Patrimoni de la Humanitat. Des de l'origen, Europa ha estat sobrerepresentada, però l'aparició d'indrets naturals excepcionals contribueix a una harmonització geogràfica. Els 1004 béns catalogats actualment (779 culturals, 197 naturals i 31 mixtos) estan repartits en 161 estats i es troben classificats en les següents regions geogràfiques:

El criteri d'agrupament de les diverses regions resulta molt singular. Rússia i els estats del Caucas, que es troben a cavall d'Europa i Àsia, són classificats com a pertanyents a la zona d'Europa i Amèrica del Nord, no a la d'Àsia i el Pacífic. Israel no es classifica dins dels Estats Àrabs ni dins d'Àsia, com li pertocaria per raons geogràfiques, sinó també dins la zona d'Europa.

Béns del Patrimoni de la Humanitat per regions[modifica | modifica el codi]

Zona Natural Cultural Mixte Total
Nord Amèrica i Europa 68 417 11 496[4]
Àsia i Oceania 55 148 10 213[4]
Àfrica 39 48 4 91
Països Àrabs 5 67 2 74
Llatinoamèrica i Carib 36 91 3 130
Subtotal 203 771 30 1004
menys els duplicats* 15 26 1 42
Total 188 745 29 962

*La conca de l'Uvs Nuur (Mongòlia i Federació Russa), que segons aquesta classificació seria un indret transregional, és comptabilitzat aquí a la regió d'Àsia i el Pacífic.

Llistes del Patrimoni de la Humanitat per continents[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avui, 16/11/2010, Castells Universals
  2. UNESCO World Heritage: The Criteria for Selection (anglès)
  3. «La UNESCO declara la Muixeranga patrimoni de la Humanitat». Vilaweb, 28 de novembre de 2011. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  4. 4,0 4,1 The Uvs Nuur basin located in Mongolia and Russia is here included in Asia-Pacific zone.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrimoni de la Humanitat Modifica l'enllaç a Wikidata