Bonn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bonn
Bonn
Bandera de Bonn Escut de Bonn
(En detall) (En detall)
Localització
Localització del municipi de Bonn
Lo riu Rin en Bonn.
Lo riu Rin en Bonn.
País
• Estat
• Regió
• Districte
Alemanya
Rin del Nord-Westfàlia
Colònia
Districte urbà
Superfície 141,2 km²
Altitud 60 msnm
Població (2011)
  • Densitat
327,913 hab.
2322 hab/km²
Coordenades 50° 44′ 2″ N, 7° 5′ 59″ E / 50.73389°N,7.09972°E / 50.73389; 7.09972Coord.: 50° 44′ 2″ N, 7° 5′ 59″ E / 50.73389°N,7.09972°E / 50.73389; 7.09972
Dirigents:
• Alcalde:

Jürgen Nimptsch (SPD)
Codi postal 53000-53359
Fus horari
 • a l'estiu
UTC+1
UTC+2
Codi telefònic +0228
Web
Universitat de Bonn

Bonn és una ciutat alemanya situada a la riba esquerra del Rin. Pertany a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, està 30 km al sud de Colònia i 60 km al nord de Coblença (Renània-Palatinat).

Fou capital de la República Federal d’Alemanya des del 1949 fins al 1990. Actualment és la seu del Bundesrat.

Té una població de 313.000 habitants (estimació de 2004), essent la 19a ciutat d'Alemanya, un port fluvial al Rin i és seu universitària des del 1818, any en què s'hi fundà la Rheinische Friedrich Willhelms Universität, que ocupa el lloc de l'antic palau dels electors de Colònia.

El músic Ludwig van Beethoven (1770-1827) hi va nàixer.

El 1949 es va crear un barri administratiu al sud de la ciutat. Les ambaixades i les residències del funcionaris són a la veïna Bad Godesberg.

És port fluvial al Rin i té un aeroport proper compartit amb Colònia.

Els seus monuments més destacats són el Münster (una col·legiata romànica dels segles XI-XIII), la casa de la vila (segle XVIII); i la Beethovenhalle (1957-1959). El Rheinisches Landesmusum té importants col·leccions d'art.

Història[modifica | modifica el codi]

Bonna és el nom antic de Bonn. Fou poblada pels ubis, un poble germànic que es va establir a l'esquerra del Rin sota protecció de Marc Vipsani Agripa. Drus, enviat per August, hi va establir un pont de barques per creuar el riu. Fou una estació romana de certa importància. L'any 70 els batavis i els cannifetats van atacar els romans a Bonna i van derrotar-ne la guarnició. Tàcit l'esmenta a la mateixa època a les V, VI i VII legions com estacions a la Germania Inferior i la I com establerta a Bonna o Castra Bonènsia que la tenia com a quarter d'hivern. Durant tot l'imperi va continuar com a estació romana dins la província de Germania Secunda o Germània Inferior. Fou incendiada pels alamans i altres pobles germànics i Julià, governador de la Gàl·lia la va reconquerir el 359 aC però durant poc temps. Hi queden força restes de l'època romana.

A mitjans del segle XIII els electors de Colònia la van triar com a residència, posició que va conservar fins al 1794. El 1273 fou convertida en seu episcopal. El 1801 fou ocupada per França i el congrés de Viena la va assignar a Prússia el 1815.

El 1948 fou seu de la conferència dels aliats occidentals (Estats Units, França i Gran Bretanya) que van decidir crear la República Federal Alemanya, de la que Bonn fou declarada capital l'any següent. Va mantenir la capitalitat fins al 1990 en que, reunificada Alemanya, es va traslladar a Berlín juntament amb el govern i el Bundestag, però el 1991 es va decidir mantenir a Bonn el Bundesrat o cambra federal.