Utrecht

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Utrecht
Bandera d'Utrecht
(Bandera d'Utrecht)

Escut d'Utrecht

(Escut d'Utrecht)
Situació d'Utrecht als Països Baixos
Província Utrecht (province)-Flag.svg Utrecht
Alcalde Aleid Wolfsen (PvdA)
Àrea
 - Terra
 - Aigua
99,32 km²
95,35
3,97 km²
Població

 - Densitat
301.632
(1 gener 2009)

3163 h/km²
Pàgina web http://www.utrecht.nl/

Coord.: 52° 05′ 20″ N, 05° 06′ 56″ E / 52.08889,5.11556

Casa natal del Papa Adrià VI

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (301.632 habitants el 2009).

Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht,[1] que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.

El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

La Ciutat d'Utrecht[modifica | modifica el codi]

Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.

Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils holandesa "Nederlandse Spoorwegen" (Ferrocarrils Holandesos). L'equip de futbol d'Utrecht és el FC Utrecht.

Districtes d'Utrecht
  1. Binnenstad
  2. Utrecht-Oost
  3. Leidsche Rijn
  4. Utrecht-West
  5. Overvecht
  6. Utrecht-Zuid
  7. Utrecht-Noordoost
  8. Utrecht-Zuidwest
  9. Utrecht-Noordwest
  10. Vleuten-De Meern
Torre de la Catedral.
L'Oudegracht, és un dels canals del centre d'Utrecht.

Població en els municipis[modifica | modifica el codi]

Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.

Prop del 69% de la població és holandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. S'espera que la població d'Utrecht arribi a 350.000 habitants en 2017.

Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per:

Composició del consistori
Partit 1962 1966 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2000 2006
PvdA 18 13 16 17 16 15 19 12 9 9 7 14
GL 3 3 2 5 5 6 5 8 9 9 8 8
VVD 4 5 6 9 6 10 7 5 6 6 5 5
SP - - - - - - 1 1 2 3 3 5
CDA 20 20 17 13 15 12 10 10 6 4 4 4
D66 - - 4 1 3 2 2 8 9 3 1 3
Leefbaar Utrecht - - - - - - - - - 9 14 3
CU - - - - - - - - - 1 1 2
Burger en Gemeenschap - - - - - - - - - - 2 1
CP(86)/CD/Nederlands Blok - - - - - - - 1 4 1 - -
Altres - 4 - - - - 2 - - - - -
Total 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisonas. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.

El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.[2]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Rietveld Schröder House.

La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del segle XVI.

Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

Museus[modifica | modifica el codi]

Gent Famosa procedent d'Utrecht[modifica | modifica el codi]

Arts[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Ciència[modifica | modifica el codi]

Miscel·lània[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  2. Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Utrecht