Nicaragua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Nicaragua
Bandera Escut
Lema nacionalPro Mundi Beneficio (Pel benefici del Món)'
HimneSalve a ti
Capital
(i major ciutat)
Managua
12° 09′ N, 86° 16′ O / 12.150,-86.267Coord.: 12° 09′ N, 86° 16′ O / 12.150,-86.267
Idiomes oficials Castellà
Gentilici Nicaragüenc, nicaragüenca
Govern República
  President Daniel Ortega
Independència
 
 - Declarada
 - Reconeguda
d'Espanya
15 de setembre del 1821
25 de juliol del 1850 
Superfície
 -  Total 129,494 km2 
 -  Aigua (%) 2,9%
Població
 -  Est. jul. 2010 5.995.928  (107è)[nb 1]
 -  Cens 2002 5.023.818 
 -  Densitat 42 /km2 (127è)
Moneda Córdoba (NIO)
Fus horari (UTC-6)
 -  Estiu (DST)  (UTC-6)
Domini internet .ni 
Codi telefònic 505
  1. Dades del World Factbook
* Membre de l'OEA i l'ONU.

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Nicaragua (en anglès).

Té dos grans llacs: el Llac de Managua o Llac Xolotlán i el Llac de Nicaragua o Llac Cocibolca.

Managua, la capital, té més d'un milió d'habitants. Les ciutats amb més de 100.000 habitants són: Estelí, Chinandega, León, Masaya, Granada, Matagalpa, Jinotega i Nueva Guinea. Altres ciutats importants són: Ocotal, Somoto, Jinotepe, Rivas, Juigalpa, Boaco, Bilwi (Puerto Cabezas), Bluefields i San Carlos.

La Zona del Pacífic del país es caracteritza per ser la regió volcànica i lacustre del país. El primer volcà és el Cocigüina, situat en la Península Cocigüina en el Golf de Fonseca, li segueix la cadena volcànica dels Maribios, que acaba amb el Momotombito, un illot en el Llac Xolotlán, el segueixen d'altres volcans, com el Masaya, el Fustes i Concepción, aquests dos últims formen l'Illa de Ometepe en el Llac Cocibolca. Els rius d'aquesta zona són curts malgrat ser-ne els principals: Riu Negre, Riu Estero Real, Riu Vell i Riu Tipitapa el qual uneix els dos grans llacs. El Llac Cocibolca serveix com a font al Riu San Juan, que desemboca en el Mar Carib.

La Zona Nord del país presenta regions seques en Les Segovias i muntanyenques i humides en Jinotega i Matagalpa. Aquestes zones serveixen de font a 2 grans rius: Riu Coco i Riu Gran de Matagalpa. La regió de Les Segovias presenta les cadenes muntanyenques de Dipilto i Jalapa que serveixen de frontera amb Hondures, en Jinotega hi ha a la Serralada Isabelia i en Matagalpa es troba la Serralada Dariense.

La Zona Central del país és també muntanyenc i serveix de font per a un altre gran riu: Riu Amagat, a través de les seves tres fonts: Riu Siquia, Riu Mico i Riu Rama. Al llarg d'aquesta regió es desplaça la Serralada Chontaleña.

La Zona de l'Atlàntic del país és una gran planura coberta de grans boscos, presenta grans rius que corren per les seves terres. Entre els principals rius que flueixen i desemboquen en aquesta regió hi ha: Coco, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, Gran de Matagalpa, Kurinwás, Amagat i els seus afluents Siquia, Mico i Rama, Punta Grossa i San Juan. En la part nord d'aquesta zona es troba una part de la Serralada Isabelia i Dariense i en el Sud una branca de la Chontaleña.

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Nicaragua es divideix en 15 departaments i 2 regions autènomes, els departaments avui dia només tenen propòsits merament administratius. No tenen autoritats, ni pròpies ni delegades del poder central. Els departaments es divideixen en municipis que actualment són 152, regits per un alcalde i un consell municipal.[1] L'últim que es va crear va ser San José de Bocay, en el Departament de Jinotega, desprenent-se de l'antic municipi del Cuá-Bocay, que actualment es denomina El Cuá.

En 1987 s'han creat dues regions autònomes a partir de l'antic departament de Zelaya, les d'Atlàntic Nord i Atlàntic Sud, que són regides per un Governador Regional i un Consell regional. Aquestes regions autònomes estan poblades bàsicament per poblacions indígenes i el seu govern comunitari es regeix per les normes pròpies d'aquestes cultures .[1]

Nicaragua location map.svg

Divisió político-administrativa de Nicaragua
Departament Població (2002) Superfície (km²) Densitat Capital
01 Flag of the Región Autónoma del Atlántico Norte Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) 236 560 32 159 6 Bilwi
02 Flag of the Región Autónoma del Atlántico Sur Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud (RAAS) 332 752 27 407 10 Bluefields
03 Flag of the Department of Boaco Boaco 156 649 2 155 32 Boaco
04 Flag of the Department of Carazo Carazo 170 808 1 051 142 Jinotepe
05 Flag of the Department of Chinandega Chinandega 419 757 4 926 71 Chinandega
06 Flag of the Department of Chontales Chontales 167 424 6 378 23 Juigalpa
07 Flag of the Department of Estelí Estelí 201 305 2 335 75 Esteli
08 Flag of the Department of Granada Granada 179 163 929 168 Granada
09 Flag of the Department of Jinotega Jinotega 319 908 9 755 26 Jinotega
10 Flag of the Department of Leon León 383 221 5 107 66 León
11 Flag of the Department of Madriz Madriz 122 182 1 602 67 Somoto
12 Flag of Managua Managua 1 868 297 3 672 298 Managua
13 Flag of the Department of Masaya Masaya 290 421 590 409 Masaya
14 Flag of the Department of Matagalpa Matagalpa 501 229 8 523 45 Matagalpa
15 Flag of the Department of Nueva Segovia Nueva Segovia 181 038 3 123 47 Ocotal
16 Flag of the Department of Rio San Juan De Nicaragua Río San Juan 90 867 7 473 9 San Carlos
17 Flag of the Department of Rivas Rivas 159 649 2 155 65 Rivas
18 Nicaragua Nicaragua 5 900 100 130 494 45 Managua
(*)= Totes les dades de població són del Cens del 2002.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Nicaragua

En 1524 les dues primeres ciutats espanyoles (León i Granada) van ser fundades en l'actual Nicaragua.Va existir com colònia d'aquesta potència europea fins a 1821, quan es va declarar la independència de Centreamèrica. En dos curts anys va passar de colònia a part d'un país independent, a part del Primer Imperi Mexicà, a part d'un país independent altra vegada. Les Províncies Unides de l'Amèrica Central van sobreviure fins a 1840. Durant el segle XIX es van succeir diversos intents de reunificar Amèrica Central, sense èxit. Durant el segle XX la història de Nicaragua va estar fortament influenciada per diverses intervencions armades dels Estats Units, algunes directes i altres indirectes (donant suport financera i militarment als "contras", els contrarevolucionaris, durant els governs sandinistes). Anastasio Somoza Debayle i Anastasio Somoza García van governar el país durant diverses dècades, fins a ser reemplaçats el 19 de juliol de 1979 pel govern esquerrà del FSLN, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional. El govern sandinista va sofrir la seva primera derrota electoral a principis dels anys 90 i no va aconseguir tornar al poder fins a finals del 2006: En aquest interval (1990-2006) els tres presidents electes han estat de la "coalició contrària al Sandinisme". Actualment, després de les darreres eleccions, el president de Nicaragua torna a ser el dirigent sandinista Daniel Ortega.

Política[modifica | modifica el codi]

Nicaragua és una república constituïda per 4 poders: Executiu, Legislatiu, Judicial i Electoral. El poder executiu és exercit pel president el qual és triat per a un període de 5 anys. El poder legislatiu està radicat en l'Assemblea Nacional (unicameral), formada per 90 diputats electes per 5 anys. Una Cort Suprema de Justícia s'encarrega de vigilar el sistema judicial. Les conteses electorals són responsabilitat del Consell Suprem Electoral. Administrativament, Nicaragua està divideixi en 152 municipis aglutinats en 15 departaments i 2 regions autònomes.

Vegeu la llista de Presidents de Nicaragua.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Nicaragua

L'agricultura és la principal activitat econòmica. Destaquen els cultius de cotó, cafè, canya de sucre, banana, blat de moro i sèsam. La ramaderia és una activitat important. Els principals recursos miners són l'or, el coure, la plata i el plom. Té un baix nivell d'industrialització. Els principals nuclis industrials se situen a la zona occidental del país.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Demografia de Nicaragua

La composició ètnica de Nicaragua és bastant homogènia i es basa principalment en els següents grups:

Ladinos (descendents europeus o barreja de descendents europeus amb indígenes) que habiten les zones del Pacífic, Nord, Centre i en algunes zones del Carib, corresponen a més del 90% de la població. Nicaragua és un dels països d'Amèrica Central amb més baix component indígena igual que Costa Rica.

Grups minoritaris més o menys "purs" com ara: Descendents africans (provinents en la seva majoria de Jamaica) corresponen a prop del 8% de la població, particularment a la costa atlàntica; o miskitos que habiten principalment la Regió Autònoma Atlàntic Nord, als riberals dels principals rius com el Coco, Wawa, Prinzapolka, Bambana i Grande Matagalpa;

Mayangnas que habiten en la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord a la zona de les mines i la Reserva de Bosawás en Jinotega, Criolls i Ramas que habiten en la Regió Autònoma Atlàntic Sud, en la zona de la ciutat de Bluefields.

Descendents d'immigrants Xinesos, Jueus, Sirians i altres nacionalitats àrabs.

Geogràficament, la zona més poblada és la del Pacífic, té grans ciutats com Managua, amb més d'1 milió d'habitants, León amb més de 200.000 habitants i Chinandega, Masaya i Granada amb més de 150.000 habitants. En el Pacífic es troben les principals universitats, centres de producció, ports i aeroports. La zona Nord té ciutats amb més de 100,000 habitants com: Estelí, Matagalpa i Jinotega on existeix població d'origen europeu, en la seva majoria descendents d'immigrants espanyols i alemanys. En la zona pacífica del Sud incloent-hi Managua també es troba predomini de descendents europeus.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]