Nicaragua

República de Nicaragua
Bandera Escut
Lema nacional: Pro Mundi Beneficio (Pel benefici del Món)'
Himne: Salve a ti
Capital (i major ciutat)		Managua 12° 09′ N, 86° 16′ O
Idiomes oficials		Castellà
Gentilici		Nicaragüenc, nicaragüenca
Govern		República
	President	Daniel Ortega
Independència
	- Declarada  - Reconeguda	d'Espanya 15 de setembre del 1821 25 de juliol del 1850
Superfície
-	Total	129,494 km2
-	Aigua (%)	2,9%
Població
-	Est. jul. 2010	5.995.928  (107è)
-	Cens 2002	5.023.818
-	Densitat	42 /km2 (127è)
Moneda		Córdoba (NIO)
Fus horari		(UTC-6)
-	Estiu (DST)	(UTC-6)
Domini internet		.ni
Codi telefònic		505
* Membre de l'OEA i l'ONU.

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Història

En 1524 les dues primeres ciutats espanyoles (León i Granada) van ser fundades en l'actual Nicaragua. Va existir com colònia d'aquesta potència europea fins a 1821, quan es va declarar la independència de Centreamèrica. En dues curts anys va passar de colònia a part d'un país independent, a part del Primer Imperi Mexicà, a part d'un país independent altra vegada. Les Províncies Unides de l'Amèrica Central van sobreviure fins a 1840. Durant el segle XIX es van succeir diversos intents de reunificar Amèrica Central, sense és. Durant el segle XX la història de Nicaragua va estar fortament influenciada per diverses intervencions armades dels Estats Units, algunes directes i altres indirectes (donant suport financera i militarment als "contras", els contrarevolucionaris, durant els governs sandinistes). Anastasio Somoza Debayle i Anastasio Somoza García van governar el país durant diverses dècades, fins a ser reemplaçats el 19 de juliol de 1979 pel govern esquerrà del FSLN, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional. El govern sandinista va sofrir la seva primera derrota electoral a principis dels anys 90 i no va aconseguir tornar al poder fins a finals del 2006: En aquest interval (1990-2006) els tres presidents electes han estat de la "coalició contrària al Sandinisme". Actualment, després de les darreres eleccions, el president de Nicaragua torna a ser el dirigent sandinista Daniel Ortega.

Política

Nicaragua és una república constituïda per 4 poders: Executiu, Legislatiu, Judicial i Electoral. El poder executiu és exercit pel president el qual és triat per a un període de 5 anys. El poder legislatiu està radicat en l'Assemblea Nacional (unicameral), formada per 90 diputats electes per 5 anys. Una Cort Suprema de Justícia s'encarrega de vigilar el sistema judicial. Les conteses electorals són responsabilitat del Consell Suprem Electoral. Administrativament, Nicaragua està divideixi en 152 municipis aglutinats en 15 departaments i 2 regions autònomes.

Vegeu la llista de Presidents de Nicaragua.

Subdivisió administrativa

Està conformat per 15 Departaments (entre parèntesis les seves capitals): Nueva Segòvia (Ocotal), Madriz (Somoto), Estelí (Estelí), Chinandega (Chinandega), León (León), Managua (Managua), Masaya (Masaya), Carazo (Jinotepe), Granada (Granada), Rivas (Rivas), Chontales (Juigalpa), Boaco (Boaco), Matagalpa (Matagalpa), Jinotega (Jinotega) i Río San Juan (San Carlos); també hi ha 2 regions autònomes: Atlàntic Nord (Bilwi) i Atlàntic Sud (Bluefields).

Els departaments i regions autònomes es divideixen al seu torn en municipis, que actualment són 152. L'últim que es va crear va ser San José de Bocay, en el Departament de Jinotega, desprenent-se de l'antic municipi del Cuá-Bocay, que actualment es denomina El Cuá.

Geografia

Mapa de Nicaragua (en anglès).

Té dos grans llacs : el Llac de Managua o Llac Xolotlán i el Llac de Nicaragua o Llac Cocibolca.

Managua, la capital, té més d'un milió d'habitants. Les ciutats amb més de 100.000 habitants són: Estelí, Chinandega, León, Masaya, Granada, Matagalpa, Jinotega i Nueva Guinea. Altres ciutats importants són: Ocotal, Somoto, Jinotepe, Rivas, Juigalpa, Boaco, Bilwi (Puerto Cabezas), Bluefields i San Carlos.

La Zona del Pacífic del país es caracteritza per ser la regió volcànica i lacustre del país. El primer volcà és el Cocigüina, situat en la Península Cocigüina en el Golf de Fonseca, li segueix la cadena volcànica dels Maribios, que acaba amb el Momotombito, un illot en el Llac Xolotlán, el segueixen d'altres volcans, com el Masaya, el Fustes i Concepción, aquests dos últims formen la Illa de Ometepe en el Llac Cocibolca. Els rius d'aquesta zona són curts malgrat ser-ne els principals: Riu Negre, Riu Estero Real, Riu Vell i Riu Tipitapa el qual uneix els dos grans llacs. El Llac Cocibolca serveix com a font al Riu San Juan, que desemboca en el Mar Carib.

La Zona Nord del país presenta regions seques en Les Segovias i muntanyenques i humides en Jinotega i Matagalpa. Aquestes zones serveixen de font a 2 grans rius: Riu Coco i Riu Gran de Matagalpa. La regió de Les Segovias presenta les cadenes muntanyenques de Dipilto i Jalapa que serveixen de frontera amb Hondures, en Jinotega hi ha a la Serralada Isabelia i en Matagalpa es troba la Serralada Dariense.

La Zona Central del país és també muntanyenc i serveix de font per a un altre gran riu: Riu Amagat, a través de les seves tres fonts: Riu Siquia, Riu Mico i Riu Rama. Al llarg d'aquesta regió es desplaça la Serralada Chontaleña.

La Zona de l'Atlàntic del país és una gran planura coberta de grans boscos, presenta grans rius que corren per les seves terres. Entre els principals rius que flueixen i desemboquen en aquesta regió hi ha: Coco, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, Gran de Matagalpa, Kurinwás, Amagat i els seus afluents Siquia, Mico i Rama, Punta Grossa i San Juan. En la part nord d'aquesta zona es troba una part de la Serralada Isabelia i Dariense i en el Sud una branca de la Chontaleña.

Economia

L'agricultura és la principal activitat econòmica. Destaquen els cultius de cotó, cafè, canya de sucre, banana, blat de moro i sèsam. La ramaderia és una activitat important. Els principals recursos miners són l'or, el coure, la plata i el plom. Té un baix nivell d'industrialització. Els principals nuclis industrials se situen a la zona occidental del país.

Demografia

La composició ètnica de Nicaragua és bastant homogènia i es basa principalment en els següents grups:

Ladinos (descendents europeus o barreja de descendents europeus amb indígenes) que habiten les zones del Pacífic, Nord, Centre i en algunes zones del Carib, corresponen a més del 90% de la població. Nicaragua és un dels països d'Amèrica Central amb més baix component indígena igual que Costa Rica.

Grups minoritaris més o menys "purs" com ara: Descendents africans (provinents en la seva majoria de Jamaica) corresponen a prop del 8% de la població, particularment a la costa atlàntica; o miskitos que habiten principalment la Regió Autònoma Atlàntic Nord, als riberals dels principals rius com el Coco, Wawa, Prinzapolka, Bambana i Grande Matagalpa;

Mayangnas que habiten en la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord a la zona de les mines i la Reserva de Bosawás en Jinotega, Criolls i Ramas que habiten en la Regió Autònoma Atlàntic Sud, en la zona de la ciutat de Bluefields.

Descendents d'immigrants Xinesos, Jueus, Sirians i altres nacionalitats àrabs.

Geogràficament, la zona més poblada és la del Pacífic, té grans ciutats com Managua, amb més d'1 milió d'habitants, León amb més de 200.000 habitants i Chinandega, Masaya i Granada amb més de 150.000 habitants. En el Pacífic es troben les principals universitats, centres de producció, ports i aeroports. La zona Nord té ciutats amb més de 100,000 habitants com: Estelí, Matagalpa i Jinotega on existeix població d'origen europeu, en la seva majoria descendents d'immigrants espanyols i alemanys. En la zona pacífica del Sud incloent-hi Managua també es troba predomini de descendents europeus.

Festes locals

• 19 de juliol, triomf de la Revolució
• 14 de setembre, batalla de San Jacinto
• 15 de setembre, independència de Nicaragua
• 7 de desembre, dia de La Puríssima

Vegeu també

• Mosquitia

Enllaços externs

• OpenDirectory sobre Nicaragua