Trinitat i Tobago

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Trinidad and Tobago
Bandera
Lema nacionalTogether we aspire, together we achieve
HimneForged From The Love of Liberty
Capital Port-of-Spain
-
Major ciutat Chaguanas
Idiomes oficials Anglès[1]
Gentilici de Trinitat i Tobago
Govern República parlamentària
  President
Primer Ministre
Anthony Carmona
Kamla Persad-Bissessar
Independència
 
del Regne Unit
el 31 d'agost de 1962 
Superfície
 -  Total 5,128 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 1.228.691  (155è)[nb 1]
 -  Densitat 215 /km2 (54è)
Moneda Dòlar de Trinitat i Tobago (TTD)
Fus horari (UTC-4)
Domini internet .tt 
Codi telefònic 1-868
  1. Dades del World Factbook

Trinitat i Tobago és una república en un arxipèlag al sud del Carib, a la costa oriental de Veneçuela i al sud de Grenada. També fa frontera amb les Barbados al nord-est i amb la Guyana al sud-est. El país cobreix una àrea de 5,128 quilòmetres quadrats, consistents en dues illes principals, Trinitat i Tobago, a més de 21 illes més menudes. La major i més poblada és Trinitat, mentre que l'illa de Tobago és molt menor, amb un 6% del total del territori i un 4% de la població. A diferència de la majoria d'illes del Carib de parla anglesa, Trinitat i Tobago és un país industrialitzat amb una economia basada en el petroli i la indústria petroquímica. Trinitat i Tobago és famosa pel seu carnaval d'abans de la quaresma i per ser el lloc de naixement de l'instrument musical de tambor d'acer, els estils de música calipso i soca, i el ball limbo.

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa fou inicialment poblada per caribs i arawaks. Cristòfol Colom descobrix l'illa Trinitat el 31 de juliol de 1498, i després l'illa de Tobago, en el seu tercer viatge. Durant el segle XVI i el segle XVIII l'Illa de Trinitat era part de la Província de Guayana adscrita a la Capitania General de Veneçuela o Capitania de Caracas dins del Virregnat Espanyol de Nova Granada, en l'illa es trobava la capital de la província, la ciutat de San José de Oruña. Per la seua banda l'illa de Tobago va ser de domini francès des de 1650. En 1814 Tobago va passar a poder britànic mentre que en el curs dels conflictes napoleònics Espanya perdia Trinitat en favor d'Anglaterra en 1802 a causa del Tractat d'Amiens.Tobago va formar part de les Illes de Sobrevent, però en 1889 va quedar associada a Trinitat.

En 1958 les illes van formar, juntament amb altres colònies britàniques en el Carib, la Federació de les Índies Occidentals. Amb la formació del "Moviment Nacional del Poble" (MNP), encapçalat per Eric Eustace Williams, es va iniciar el moviment independentista, que va culminar el 31 d'agost de 1962. El moviment de Williams va triomfar en les eleccions de 1966. En 1970 va plantar cara a una rebel·lió dirigida per una organització anomenada "Poder Negre", que va causar una aguda crisi econòmica i social, ocasionant la declaració de estat d'emergència.

Cap a 1973, malgrat l'augment de les exportacions de petroli, l'economia no va millorar, ocasionant inflació i atur. En 1976 es va proclamar la república (com algunes ex-colònies britàniques Trinitat i Tobago havia mantingut al monarca britànic com cap d'Estat) però es va mantenir com membre de la Commonwealth. Williams va morir en 1981 i li va succeir George Chambers.

En les eleccions de 1986 va vèncer una coalició opositora al MNP, La "Aliança Nacional per a la Reconstrucció" (ANR) liderat per Arthur Robinson, va accedir al càrrec de primer ministre. El 27 de juliol de 1990, 114 membres de l'organització Jamaat al Muslimeen, liderats per Yasin Abu Bakr i Bilaal Abdullah van protagonitzar un intent de cop d'estat. Alguns van entrar en el parlament i van segrestar al primer ministre, Arthur Robinson i a la majoria del seu govern durant sis dies. En 1991 torna el MNP al poder amb Patrick Manning. El "Congrés Nacional Unit" (CNU) 1995 Nomena a Basdeo Panday com primer ministre, que renovà el seu mandat en el 2000 en guanyar les eleccions; però l'oposició de Robinson, en aquell temps president del país, va nomenar a Manning com primer ministre. Al març del 2003 George Maxwell Richards assumeix la presidència.

Política[modifica | modifica el codi]

El Cap d'Estat de Trinitat i Tobago és el president, actualment el professor emèrit George Maxwell Richards. El president és triat per un col·legi electoral integrat per tots els membres d'ambdues cambres del parlament. El parlament consisteix en dos cambres, el Senat (31 seients) i la cambra de representants (36 seients). Els membres del Senat són nomenats pel president. Els 16 senadors del govern són nomenats sobre el consell del Primer Ministre, els 6 senadors de l'oposició són nomenats sobre el consell del líder de l'oposició i els 9 senadors independents són nomenats pel president per a representar als altres sectors de la societat civil. Els 36 membres de la cambra de Representants són triats pel poble per un màxim de cinc anys.

El Primer Ministre és nomenat pel president. El President està obligat a nomenar a la persona que en la seua opinió tinga el major suport en la cambra de representants per a aquest lloc; aquest ha estat generalment el líder del partit que va guanyar els majors escons en l'elecció prèvia (excepte en el cas de les eleccions generals de 2001).

Des del 4 de desembre de 2001, el partit governant ha estat el Moviment Nacional Popular liderat per Patrick Manning; el partit de l'oposició és el Congrés Nacional Unit, liderat per Basdeo Panday.

Trinitat i Tobago és un membre actiu de la Comunitat del Carib (CARICOM).

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Mapa polític de Trinidad i Tobago

La divisió administrativa de Trinitat i Tobago consta de set parròquies, tres municipalitats i un districte: Arima, Caroni, Mayaro, Nariva, Port-of-Spain, Saint Andrew, Saint David, Saint George, Saint Patrick, San Fernando, Tobago i Victòria.

Economia[modifica | modifica el codi]

Trinitat i Tobago ha guanyat una reputació com lloc excel·lent de la inversió per als negocis internacionals. Un executant principal els últims quatre anys ha estat el sector del gas natural que segueix creixent. El turisme és un sector cada vegada major, encara que no és tan important proporcionalment com en moltes altres illes del Carib. L'economia es beneficia de la inflació baixa i d'un excés comercial. L'any 2002 va ser marcat per creixement sòlid en el sector del petroli, compensació en part per incertesa política domèstica.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els dos grups ètnics predominants són els indo-trinitaris, descendents de treballadors de l'Índia (40,3% de la població) i afro-trinitaris, qui descendixen d'esclaus africans (39,5%). Junts sumen al voltant del 79,8% de la població; la majoria de la resta són persones d'origen mixt, amb menudes minories de europeus, xinesos, sirians-libanesos i caribs (descendents dels habitants indígenes, no reconeguts com a categoria diferenciada en el cens).

Hi ha moltes religions diferents presents a Trinitat i Tobago. Les dues majors són el catolicisme i l'hinduisme; l'Anglicanisme, Islam, el presbiterianismei el metodisme són minoritàries. Dues creences sincrètiques afrocaribenyes, els clamadors o baptistes espirituals i la fe orisha (abans anomenats shangós) estan entre els grups religiosos de més ràpid creixement. També el mormonisme s'hi ha estès des de mitjans dels 80.

L'anglès és la llengua oficial del país, tot i que alguns indo-trinitaris parlen hindi, àmpliament usat en la música popular. L'idioma més parlat, l'anglès de Trinitat, és classificat com un dialecte de l'anglès o com un crioll anglès (crioll trinitari de l'anglès). El principal idioma parlat en Tobago és el crioll de l'anglès de Tobago. Ambdues llengües contenen elements africans; l'anglès de Trinitat també està influït pel francès i l'hindi. Aquestes llengües criolles es parlen normalment en situacions informals només, i no hi ha un sistema normalitzat d'escriptura.

Encara que el francès crioll va ser la llengua parlada més estesa en l'illa, avui és rarament escoltada. A causa de la situació de Trinitat en la costa de Sud-amèrica, el país està lentament desenvolupant una relació amb els pobles hispanoparlants, i per tant el govern exigeix que l'espanyol siga ensenyat en tots els centres de secundària, el que fa que aquest idioma guanye terreny dia a dia. En concret, el 2004 el govern va prendre la iniciativa d'Espanyol com Primera Llengua Estrangera, iniciada en març de 2005. Les normatives del govern requereixen ara que l'espanyol s'ensenye a tots els estudiants d'ensenyament secundari, i que en un termini de cinc anys (cap a 2010) el 30% dels empleats públics siguen competents en aquest idioma.

Drets humans[modifica | modifica el codi]

Amnistia Internacional denuncia[1] tortures i judicis qüestionables a Trinitat i Tobago. Hi ha diversos casos d'aplicació incorrecta de la pena de mort. L'homosexualitat no és legal a Trinidad i Tobago i és penalitzada amb empresonament; article 8 (18/1) de la llei d'immigració prohibeix l'entrada en el país als homosexuals.

Celebritats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Amnesty International to T&T Govt: Stop the hangings» (en anglès). The Guardian, 22/8/2011. [Consulta: 26/3/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 11° N, 61° O / 11°N,61°O / 11; -61