Aruba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aruba
Bandera
HimneAruba Dushi Tera
Capital Oranjestad (Aruba)
12° 19′ N, 70° 1′ O / 12.317°N,70.017°O / 12.317; -70.017Coord.: 12° 19′ N, 70° 1′ O / 12.317°N,70.017°O / 12.317; -70.017
Govern Regne dels Països Baixos
  Primer Ministre Mike Eman
Superfície
 -  Total 193 km2 
Població
 -  Est. jul. 2010 104.589  (192è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 363 /km2 (-)
Moneda Florí d'Aruba (AWG)
Fus horari (UTC-4)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC-4)
Domini internet .aw 
  1. Dades del World Factbook

Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos. Juntament amb Bonaire i Curaçao forma les illes ABC. Té una població d'uns 100.000 habitants i una superfície de 180 km². Té un clima sec, cosa que desproveeix l'illa de la vegetació tropical que sovint s'associa amb el Carib.

Història[modifica | modifica el codi]

Aruba formà part de les Antilles Neerlandeses fins al gener de 1986, en què assolí un estatut especial del regne dels Països Baixos, amb la perspectiva d’assolir la independència en l’1 de gener de 1996.

Des de les eleccions del gener de 1989 els 21 escons de l’Assemblea legislativa (Staten) restaren repartits entre el Moviment Electoral del Poble (MEP) i el Partit del Poble d'Aruba (AVP); ambdues formacions integren el Govern de coalició que, des del febrer del mateix any, presideix el Primer Ministre Mike Eman, membre de l'AVP.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa d'Aruba

L'illa és generalment plana i sense rius. Posseeix platges de sorra blanca, localitzades en les costes oest i sud de l'illa; a l'interior de l'illa hi ha alguns pujols, dels quals destaquen el Hooiberg (165 m) i la Muntanya Jamanota (188 m), que és el punt més alt de l'illa. Oranjestad, la seva capital, està localitzada a 12° 19′ N, 70° 1′ O / 12.317°N,70.017°O / 12.317; -70.017, està situada a 25 km al nord de Veneçuela.

El clima local és del tipus semiàrid tropical marítim, amb petites variacions de temperatura en l'any. La mitjana pluviomètrica anual és d'uns 570 mm.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Aruba

A causa del clima àrid, la producció agrícola és molt escassa. Malgrat tot, compta amb importants refineries en les que si tracta el petroli veneçolà, la qual capacitat anual de producció sobrepassa els 30 milions de tones. També disposa d’una gran planta dessaladora d'aigua de mar, que està considerada com una de les més gran rendiment productiu del món.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Edificis d'Oranjestad.

Aruba celebra la diada nacional el 18 de març. Des del 1976 té himne nacional (Aruba Dushi Tera) i bandera pròpia.

Els orígens de la població i de la situació geogràfica de l'illa han donat a Aruba una cultura mestissa. Encara s'hi nota força la influència holandesa, com en la celebració de "Sinterklaas" el 5 de desembre o en altres sis festes nacionals, com ara el dia 30 d'abril, en què se celebra el Dia de la reina (Koninginnedag), com a la resta dels Països Baixos.

Segons el Bureau Burgelijke Stand en Bevolkingsregister (BBSB), el 2005 a Aruba hi residia gent de noranta-dues nacionalitats diferents.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua és una part important de la cultura de l'illa. La barreja cultural ha propiciat el naixement d'una llengua criolla, el papiament, que és la llengua predominant d'Aruba. La llengua oficial és el neerlandès, però els habitants de l'illa parlen papiament.

Es tracta d'una llengua que al llarg dels segles ha anat absorbint paraules i expressions d'altres llengües, com ara del neerlandès, l'anglès, el francès, diverses llengües africanes i, sobretot, del portuguès i del castellà. A Aruba hi ha força gent que sap anglès, i també és freqüent que es conegui el castellà.

Els darrers anys el govern d'Aruba ha mostrat interès a reconèixer la importància històrica i cultural del papiament. Tot i que a nivell oral hi ha poques diferències amb el que es parla a les altres illes, hi ha molta diferència en la llengua escrita. Com que l'ortografia no està regulada, hi ha grups que s'apropen més a les arrels portugueses i d'altres a les neerlandeses: els primers, per exemple, escriuen y on els segons escriuen j.

A Aruba hi ha quatre diaris que es publiquen en papiament: Diario, Bon Dia, Solo di Pueblo i Awe Mainta, i dos en anglès: Aruba Today[1] i The News. Amigoe és el diari publicat en neerlandès.

Museus[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom Apèndix A-Z pags. 102-103 de l’enciclopèdia Espasa