Papiament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Papiament
Papiamento, papiamentu
Altres denominacions: Papiamento (a Aruba)
Papiamentu (a Curaçao)
Papiamen (a Bonaire)
Parlat a: Aruba, Curaçao i els Països Baixos (Bonaire)
Regió: Carib (illes ABC)
Parlants: 329.000
Rànquing:  ?
Classificació genètica: Llengua criolla
  Crioll portuguès
    Papiament
estatus oficial
Llengua oficial de: Aruba (cooficial amb el neerlandès), Curaçao (cooficial amb el neerlandès), Bonaire (reconegut)
Regulat per: Cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1 No en té
ISO 639-2 pap
ISO 639-3 pap
ISO 639-3 pap
Distribució dels parlants de papiament
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El papiament (papiamentu o papiamento) és una llengua criolla caribenya parlada sobretot a les illes ABC basada essencialment en el portuguès. Son nombre de parlants supera les 300.000 persones.

Orígens de la llengua[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la llengua són encara incerts, parlant-se a vegades d'un fruit de la barreja que hi havia als centres de tràfic d'esclaus de la Companyia de les Índies Occidentals, i a vegades del portuguès que parlaven els jueus sefardites i els seus esclaus que escaparen del Brasil.

Hom troba quatre grans influències lingüístiques en el papiament (mostrats en ordre d'importància decreixent):

Origen del nom papiamento[modifica | modifica el codi]

El mot papiamento prové del verb papia, que significa parlar, i "-mento", sufix que indica la formació d'un substantiu en papiamento. Com que la llengua té dos sistemes d'escriptura, és conegut també com a papiamentu.

La paraula papia prové del portuguès papear (parlar) i ja apareix en altres criolls que en deriven, com ara el papia Kristang, de Cap Verd.

Dialectes i estatus[modifica | modifica el codi]

El papiament té tres dialectes, un per a cada gran illa on és parlat: El papiament d'Aruba (papiamento), el papiament de Curaçao (papiamentu) i el papiament de Bonaire (papiamen). A l'hora d'escriure'l, però, existeixen dos estàndards acceptats: un de més fonètic emprat a Bonaire i Curaçao i un de més etimològic (a vegades hom diu més influït pel castellà) a Aruba.

Si bé el neerlandès és llengua oficial a les tres illes ABC, a la pràctica és el papiament la llengua més parlada. En canvi, a les illes SSS que també pertanyen al Regne dels Països Baixos, les llengües més parlades són l'anglès, el francès i el castellà, però el papiament també té alguna presència a Sint Eustatius per part d'immigrants.

Des del 2004 el papiament és llengua oficial d'Aruba al costat del neerlandès. Des del 2010 el papiament és llengua oficial de Curaçao també al costat del neerlandès. A Bonaire no té aquest estatus, perquè aquesta illa no forma un país constituent sinó que és un municipi dels Països Baixos. Tot i això, com a municipi té un règim de cos obert i reconeix certs drets als parlants de papiament.

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

La major part del vocabulari papiamentès deriva del portuguès i el castellà, sovint sense poder-se distingir precisament si de l'un o l'altre per culpa de sa similitud (i és per això que hom el coneix a voltes com a un crioll ibero-romanç). Això constitueix dos terços del vocabulari, mentre que una quarta part és d'origen neerlandès i la resta pot ser atribuïda a altres llengües.

Exemples de paraules d'origen ibèric indeterminat:

  • por fabor = si us plau (portuguès/castellà: por favor)
  • señora = senyora (portuguès: senhora, castellà: señora)
  • batata = patata (portuguès/castellà: batata)
  • cua? = quin? (portuguès: qual, castellà: cuál)
  • cuanto? = com? (portuguès: quanto, castellà: cuánto)

L'existència d'un acabament vocàlic amb [u] és clarament atribuïble al portuguès (fonèticament, per exemple, al nom mateix de la llengua), mentre que la diftongació és pròpia del castellà. El caràcter "ñ" s'explica per una posterior influència castellana.

Altres mots tenen una influència compartida, com per exemple subrino (nebot), en portuguès és Sobrinho mentre que en castellà és Sobrino. La pronúncia /u/ a "su-" és atribuïble al portuguès, mentre que la /n/ de "-no" al castellà.

Paraules d'origen portuguès:

  • sapatu = sabata (portuguès: sapato, castellà: zapato)
  • saya = faldilla (portuguès: saia, castellà: falda)
  • bisiña = veí (portuguès: vizinho/vizinha, castellà: vecino/vecina)

Paraules d'origen castellà:

  • siudat = ciutat (castellà: ciudad)
  • sombré = barret (castellà: sombrero)
  • karsón = pantalons (castellà: calzón)

Paraules d'origen neerlandès:

  • apel = poma (neerlandès: appel)
  • blou = blau (neerlandès: blauw)
  • buki = llibre (neerlandès: boek)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]