2010

2010 en altres calendaris

Calendari gregorià	2010 MMX
Ab urbe condita	2763
Calendari armeni	1459
Calendari xinès	4706 – 4707
Calendari hebreu	5770 – 5771
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2065 – 2066 1932 – 1933 5111 – 5112
Calendari persa	1388 – 1389
Calendari islàmic	1431 – 1432
Calendari rúnic	2260

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

• Any Internacional de la Biodiversitat per l'ONU.
• L'Any del tigre, segons l'horòscop xinès.
• Any Internacional d'Acostament de les Cultures, segons l'ONU.
• Any del 1.100 aniversari del Regne de Lleó

Esdeveniments

Països Catalans

• 1 de gener: Badalona (Barcelonès) pren el relleu a Figueres (Alt Empordà) com a Capital de la Cultura Catalana 2010.
• 17 de gener: Inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
• 8 de febrer: David Barrufet, porter d'handbol del FC Barcelona, anuncia la seva retirada a final de temporada.
• 3 d'abril: Les emissions de televisió passen d'analògiques a digitals (TDT), fruit de l'apagada analògica.
• 11 de juny-11 de juliol: Celebració de la XIX edició de la Copa del Món de Futbol a Sud-Àfrica amb la victòria de la Selecció Espanyola de Futbol.
• 24 de juliol: Sant Pol de Mar s'agermanà amb Andorra la Vella culminant l'acte en el marc de la festa major de Sant Pol quan fallaires andorrans iniciaren el correfoc de la vila.
• 10 de juliol: Més d'un milió de persones es manifesten a Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir més autonomia per Catalunya sota el lema "Som una Nació nosaltres decidim".
• 28 de juliol: El Parlament de Catalunya vota una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les curses de braus al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).
• 3 d'agost: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
• 13 de setembre: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.
• 13 d'octubre, Andorra: El govern d'Andorra aprova el Nomenclàtor d'Andorra que fixa la “forma oficial dels topònims del Principat d’Andorra”.
• 7 de novembre: Benet XVI consagra la Sagrada Família de Barcelona.
• 1 de novembre: Diada castellera de Tots Sants 2010.
• 28 de novembre:
  • Surt el primer número del diari Ara
  • Jornada de les eleccions al Parlament de Catalunya

Resta del món

• 12-28 de febrer: Celebració dels XXI Jocs Olímpics d'hivern a Vancouver (Canadà).
• 6 d'abril: A l'estat de Rio de Janeiro, Brasil, un fort temporal de pluja deixa 28,8 cm d'aigua caiguda en 24 hores provocant inundacions i allaus de fang amb un saldo de més de dos-cents morts.
• 10 d'abril: Accident del Tu-154 de la Força Aèria de Polònia hi mor bona part de la cúpula dirigent de Polònia.
• 11 d'abril: A Hongria se celebra la primera volta de les eleccions parlamentàries, obtenint una aclaparadora victòria el partit de dreta Fidesz, la qual cosa permetrà al seu líder Viktor Orbán ser el proper Primer Ministre.
• 12 de gener: El Terratrèmol d'Haití provoca el col·lapse de la capital del país i centenars de milers de morts.
• 20 de juny: Acord estratègic entre Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale
• 5 d'agost, Xile: Es produeix l'enfonsament a la Mina San José que deixa atrapats 33 miners a 700m sota terra, són rescatats en una mediàtica operació de rescat vuit setmanes més tard..
• 26 d'octubre, Illa de Java, Indonèsia: El Merapi entra en erupció, deixant després de dues fortes erupcions i un tsunami més de cinc-cents morts.
• 11 de desembre: Atemptats amb bomba a Estocolm

Esdeveniments previstos

• Revisió dels anomenats "Objectius de Lisboa", compromisos dels països europeus per millorar la qualitat de l'educació. (Sense data)

Necrològiques

Països Catalans

• 4 de gener, Reus (Baix Camp): Pere Anguera i Nolla, historiador català.
• 20 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Ricard Palmerola, periodista de ràdio i actor de doblatge català.
• 21 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Odette Pinto, periodista de ràdio catalana.
• 21 d'abril, Barcelona (Barcelonès): Joan Antoni Samaranch i Torelló, polític català, president del Comitè Olímpic Internacional.
• 30 d'abril, Barcelona (Barcelonès): Jordi Estadella i Gràcia, periodista, gastrònom i actor de doblatge català.
• 7 de juny, Xàbia (la Marina Alta): Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922).
• 21 de juny, Barcelona (Barcelonès): Jordi Bruguera i Talleda, lingüista i filòleg català.
• 6 de juliol, Alacant: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).
• 28 de juliol, Barcelona (Barcelonès): Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
• 9 d'agost, València (L'Horta): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en Història de la Medicina (n. 1933).
• 22 d'agost, Tavertet (Osona): Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català.
• 7 de setembre
  • Barcelona (Barcelonès): Joaquín Soler Serrano, periodista de ràdio espanyol.
  • Barcelona (Barcelonès): Wilebaldo Solano, polític espanyol, dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
• 28 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.
• 29 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Eduard Manchón i Molina, futbolista català.
• 30 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.
• 1 d'octubre, Madrid, Espanya: José Ángel Ezcurra, periodista i editor valencià.
• 10 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Adán Martín, enginyer industrial i polític espanyol, 7è President de les Canàries.
• 22 d'octubre, València (l'Horta): Arturo Tuzón Gil, empresari valencià, president del València CF.
• 26 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Llàtzer Escarceller, actor de teatre, cinema i televisió català.
• 27 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009.
• 24 de novembre, Olot (Garrotxa): Joan Grau i Verdaguer, locutor de ràdio català.

Resta del món

• 11 de gener, París, França: Éric Rohmer, director de cinema francès.
• 15 de gener, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc.
• 25 de gener, Bagdad, Iraq: Ali Hassan al-Majid ("Alí el Químic"), general iraquià.
• 27 de gener, Cornish, Estats Units d'Amèrica: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc.
• 27 de gener, Santa Monica, Estats Units d'Amèrica: Howard Zinn, historiador estatunidenc.
• 11 de febrer, Londres, Anglaterra: Alexander McQueen, dissenyador de moda anglès.
• 4 de març, Moscou, Rússia: Vladislav Ardzinba, polític abkhaz, 1r President d'Abkhàzia.
• 12 de març, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista espanyol.
• 16 de març, París (França): José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià (n. 1927).
• 20 de març, Kathmandu, Nepal: Girija Prasad Koirala, polític nepalès, Primer Ministre del Nepal.
• 22 de març, Londres, Anglaterra: James Whyte Black, farmacòleg i professor universitari escocès.
• 27 de març, Moscou, Rússia: Vasili Smislov, escaquista rus.
• 10 d'abril, Smolensk, Rússia: Lech Kaczyński, polític polonès, 19è President de Polònia.
• 25 d'abril, Londres, Anglaterra: Alan Sillitoe, escriptor anglès.
• 5 de maig, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
• 22 de maig, Norman, Estats Units d'Amèrica: Martin Gardner, matemàtic estatunidenc.
• 29 de maig, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Dennis Hopper, actor i director de cinema estatunidenc.
• 30 de maig, Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).
• 18 de juny, Lanzarote, Espanya: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.
• 19 de juny, Charlottesville, Estats Units d'Amèrica: Manute Bol, jugador de bàsquet sudanès.
• 8 d'agost, Edgartown, EUA: Patricia Neal, actriu estatunidenca.
• 13 d'agost, San Antonio, EUA: Lance Cade, lluitador professional estatunidenc.
• 14 d'agost, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Abbey Lincoln, actriu, cantant i compositora de jazz estatunidenca.
• 17 d'agost, Roma, Itàlia: Francesco Cossiga, polític sard, President d'Itàlia.
• 21 d'agost, Berlín, Alemanya: Christoph Schlingensief, director de cinema, teatre i òpera alemany.
• 22 d'agost, Belgrad, Sèrbia: Stjepan Bobek, jugador i entrenador de futbol iugoslau.
• 22 d'agost, Annemasse, França: Michel Montignac, dietista francès.
• 24 d'agost, Tòquio, Japó: Satoshi Kon, director de cinema japonès.
• 30 d'agost, La Plata, Argentina: Francisco Antonio Varallo, futbolista argentí.
• 31 d'agost, París, França: Laurent Fignon, ciclista francès.
• 5 de setembre, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
• 9 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès.
• 12 de setembre, París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
• 19 de setembre, Saragossa, Espanya: José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític espanyol.
• 22 de setembre, La Macarena (Meta), Colòmbia: Mono Jojoy, guerriller colombià, militant de les FARC.
• 26 de setembre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Gloria Stuart, actriu de cinema estatunidenca.
• 28 de setembre, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Arthur Penn, director de cinema estatunidenc.
• 29 de setembre, Ciutat de Nova York: Tony Curtis, actor de cinema estatunidenc.
• 9 d'octubre, Saint-Cloud, França: Maurice Allais, economista, físic i professor francès.
• 10 d'octubre, Schipol, Països Baixos: Solomon Burke, músic estatunidenc.
• 10 d'octubre, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana.
• 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol.
• 14 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), Estats Units d'Amèrica: Benoît Mandelbrot, matemàtic polonès.
• 20 d'octubre, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Eva Ibbotson, escriptora britànica.
• 23 d'octubre, Mapps, Barbados: David Thompson, 6è Primer Ministre de Barbados.
• 24 d'octubre, Montpeller, Occitània: Georges Frêche, polític francès.
• 25 d'octubre, Londres, Anglaterra: Gregory Isaacs, cantant de reggae jamaicà.
• 26 d'octubre, Oberhausen, Alemanya: pop Paul, pop oracle.
• 27 d'octubre, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, polític argentí, President d'Argentina.
• 28 d'octubre, Nuuk, Grenlàndia: Jonathan Motzfeldt, polític grenlandès, 1r Primer Ministre de Grenlàndia.
• 29 d'octubre, Madrid, Espanya: Marcelino Camacho, sindicalista espanyol, militant de CCOO.
• 30 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès.
• 3 de novembre, Moscou, Rússia: Víktor Txernomirdin, polític i empresari rus, Primer Ministre de Rússia.
• 8 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Emilio Massera, militar argentí, membre de la Junta Militar governant dels 1970.
• 13 de novembre, Pozuelo de Alarcón, Espanya: Luis García Berlanga, director de cinema valencià.
• 17 de novembre, Tòquio, Japó: Isabelle Caro, model i actriu francesa.
• 27 de novembre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Irvin Kershner, director de cinema estatunidenc.
• 28 de novembre, Fort Lauderdale, Estats Units d'Amèrica: Leslie Nielsen, actor canadenc.
• 4 de desembre, Sant Sebastià, País Basc: Xabier Lete, escriptor i cantant en èuscar basc.
• 13 de desembre:
  • Madrid, Espanya: Enrique Morente, cantautor de flamenc espanyol.
  • Washington DC, EUA: Richard Holbrooke, diplomàtic, empresari i escriptor en anglès estatunidenc.
• 15 de desembre, Santa Monica, Estats Units d'Amèrica: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
• 25 de desembre, Miami, EUA: Carlos Andrés Pérez polític veneçolà, 55è i 58è President de Veneçuela.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2010