Alacantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Alacantí
Localització

Mapa de l'Alacantí

Comarca del País Valencià
Vista de la Badia d'Alacant des de Xixona
Vista de la Badia d'Alacant des de Xixona
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Capital Alacant
Llengua pròpia Valencià
Superfície 673,59 km²
Població 
  • Densitat
481.589 hab.
714,96 hab/km²
Coordenades 38° 20′ 45.75″ N, 0° 29′ 5.12″ O / 38.3460417,-0.4847556Coord.: 38° 20′ 45.75″ N, 0° 29′ 5.12″ O / 38.3460417,-0.4847556
Organització
Municipis

10
Municipi més populós Alacant (334.678 hab.)
Municipi més dens Sant Joan d'Alacant (2.368,75 hab./km²)
Municipi més extens Alacant (201,27 km²)

L'Alacantí és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Alacant. Limita al nord amb l'Alcoià, a l'est amb la Marina Baixa i la mar Mediterrània, al sud amb el Baix Vinalopó i a l'oest amb el Vinalopó Mitjà.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Comarca pràcticament plana envoltada de muntanyes. Limita al nord amb la serra del Cabeçó d'Or (nom a causa de l'iber, ja que prové de la paraula "ur",és a dir, aigua) ; al sud la vall del Vinalopó; a l'oest les serres dels Plans i a l'est el Mediterrani. Comprèn una zona septentrional abrupta on es troba la vall de Xixona, i una de meridional formada per la planícia litoral que travessa el riu Montnegre. Aquesta privilegiada situació geogràfica i el seu clima càlid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la Mediterrània.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Té una població de 481.589 habitants (2012), la majoria dels quals viuen a Alacant. La ciutat d'Alacant és la seua capital i té 334.678 habitants (2012).

Alacantí (2012)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Agost 4.791 66,60 71,94]
Aigües 1.105 18,50 59,73
Alacant 334.678 201,27 1.662,83
Busot 3.412 33,90 100,65
El Campello 27.709 55,27 501,34
Mutxamel 23.834 47,65 500,19
Sant Joan d'Alacant 22.740 9,60 2.368,75
Sant Vicent del Raspeig 55.100 40,50 1.360,49
La Torre de les Maçanes 797 36,50 21,84
Xixona 7.423 163,80 45,32
Total 481.589 673,59 714,96

Delimitacions històriques[modifica | modifica el codi]

La comarca de l'Alacantí és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén l'antiga comarca de la Foia de Xixona, i part de la històrica Horta d'Alacant. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la colonització cristiana a l'edat mitjana, la comarca de l'Alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs, la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, esdevenent poc després una sublevació musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Després d'anys de disputes al 1304 Dionís I de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentència de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de València les terres de l'Alacantí, sota regnat del rei Jaume II el Just.

Agricultura[modifica | modifica el codi]

Subcomarques de l'Alacantí

La vegetació, mediterrània, és àrida, però els seus habitants han sabut històricament aprofitar l'aigua i la terra per fer-la fèrtil. Les temperatures sovint són suaus i les plujes escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions.

Al nord, on es troba l'antiga comarca de la Foia de Xixona, més freda, té conreus d'ametlers, oliveres, raïm i hortalisses. A Xixona és importantíssima la fabricació del torró. A la part meridional, part de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, les aigües del Montnegre permeten algun tipus de regadiu, gràcies a l'embassament de Tibi, el més antic d'Europa (s. XVII), tot i qué són els conreus de secà els que més hi abunden.

Economia[modifica | modifica el codi]

La població és considerablement densa i els seus principals nuclis són: Sant Vicent del Raspeig, amb indústries de ciment i paperera, típica ciutat dormitori, on es troba la Universitat d'Alacant;a Agost es produeix rajola destinada a la construcció i cantereria tradicional; a Sant Joan d'Alacant també un altre municipi dormitori que té una altra universitat, la de Miguel Hernández, a més nombroses grans superfícies comercials, i El Campello, amb port pesquer. Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un ràpid desenvolupament, especialment a partir del segle XVIII, a causa del seu actiu comerç marítim. Té una variada indústria d'alumini, química, tallers metal·lúrgics i de motors, ceràmica, alimentària, del tabac, etc.; a més de ser un centre pesquer. Això no obstant, una de les activitats més importants de la comarca la constitueixen el turisme, fonamentalment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econòmics relacionats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]