Marina Alta

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Marina Alta
Localització

Mapa de la Marina Alta

Comarca del País Valencià
Vista del Montgó
Vista del Montgó
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Capital Dénia
Llengua pròpia Català
Superfície 759,30 km²
Altitud n/d
Població 
  • Densitat
175.310 hab.
230,88 hab/km²
Coordenades 38° 46′ 23″ N 0° 05′ 01″ ECoordenades: 38° 46′ 23″ N 0° 05′ 01″ E
Sistema polític
Municipis

33
Municipi més populós Dénia (40.601 hab.)
Municipi més dens Calp (1.071,91 hab./km²)
Municipi més extens Benissa (69,70 km²)
El riu Girona amb Beniarbeig i la Segària al fons
Vista de la Segària des de la plana del Marquesat
El massís del Montgó, a Dénia, n'és la muntanya més simbòlica
El cap de Sant Antoni vist des de la platja de les Arenetes, Xàbia
Vista del Penyal d'Ifac
Vista de l'illa de Portitxol, front les costes de Xàbia
Vista general de Teulada des de la partida de Benimarco

La Marina Alta és una comarca central i costanera del País Valencià, amb capital a Dénia. Limita al nord amb la Safor, al nord i a l'est amb la Mar Mediterrània, al sud amb la Marina Baixa i a l'oest amb el Comtat.

Taula de continguts

[edita] Geografia

La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la Marina antiga, la qual passà a anomenar-se la Marina Baixa. A l'actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Aquest és la denominació més típica entre els oriünds; tanmateix els més grans del nord de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". A l'actualitat la comarca inclou, a més del Marquesat, les sub-comarques de la Rectoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.

És una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el raïm dominen.

La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del riu Girona, és a dir, Dénia, El Verger i Ondara. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers al País Valencià. Al sud, s'estén una plana al voltant del riu Gorgos, de Xàbia a Gata de Gorgos. Ací predominen els ametlers i raïm. Finalment existeix una plana marjalenca a l'extrem nord, entre Pego i la costa, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva.

La Marina Alta és dominada per tres muntanyes importants – la Segària (500m), el Montgó (752m) i la serra de Bèrnia - que formen part d'un sol sistema: la serralada Bètica. Aquesta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, anomenades les Valls, que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una línia entre Pego a Xaló. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus on abunden pobles modests d'origen morisc en una sub-comarca anomenada la Rectoria. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segària i el Montgó, mentre que al sud crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i Calp. A les Valls, el conreu és d'olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre Teulada i Benissa, el raïm.

A punt més septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nord del de Xàbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la meitat sud que es troba la costa més accidentada: el Cap de Sant Antoni, el Cap de Martí, el Cap Negre i el Cap de la Nau. A l'extrem sud, el massís del Mascarat barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la línia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant.

Els rius de la comarca són el Bullent i el Molinell – o Racons –, que fan de frontera al nord; el Girona, el Gorgos – o de Xaló – l’Alcalà i el de Castells. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’Alberca, l’Alter, el Bo, el Regatxol, el Teulada, les Sorts, el Mascarat, el Malafí i la rambla de la Gallinera. Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com féu el Girona l’octubre del 2007.

[edita] Demografia

Marina Alta (2005)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Alcalalí 1.352 14,40 93,89
L'Atzúvia 611 14,70 41,56
Beniarbeig 1.548 7,40 209,19
Benidoleig 1.044 7,50 139,20
Benigembla 598 18,40 32,5
Benimeli 363 3,50 103,71
Benissa 11.935 69,70 171,23
Calp 25.190 23,50 1.071,91
Castell de Castells 482 45,90 10,50
Dénia 40.601 66,20 613,31
Gata de Gorgos 5.375 20,30 264,78
Llíber 930 21,90 42,47
Murla 515 5,80 88,79
Ondara 5.834 10,40 560,96
Orba 2.117 17,70 119,60
Parcent 960 11,80 81,36
Pedreguer 6.733 29,60 227,47
Pego 10.781 52,90 203,80
El Poble Nou de Benitatxell 3.808 12,70 299,84
Els Poblets 2.404 3,60 667,78
El Ràfol d'Almúnia 532 4,90 108,57
Sagra 456 5,60 81,43
Sanet i els Negrals 664 3,90 170,26
Senija 619 4,80 128,96
Teulada 11.983 32,20 372,14
Tormos 328 5,30 61,89
La Vall d'Alcalà 167 24,20 6,90
Vall d'Ebo 328 32,40 10,12
Vall de Gallinera 622 53,60 11,60
La Vall de Laguar 932 23,10 40,35
El Verger 4.490 8,20 547,56
Xaló 2.805 34,60 81,07
Xàbia 28.242 68,60 411,69
{{{NomMunicipi-34}}} {{{NombrePoblacio-34}}} {{{Extensio-34}}} {{{Densitat-34}}}
{{{NomMunicipi-35}}} {{{NombrePoblacio-35}}} {{{Extensio-35}}} {{{Densitat-35}}}
{{{NomMunicipi-36}}} {{{NombrePoblacio-36}}} {{{Extensio-36}}} {{{Densitat-36}}}
{{{NomMunicipi-37}}} {{{NombrePoblacio-37}}} {{{Extensio-37}}} {{{Densitat-37}}}
{{{NomMunicipi-38}}} {{{NombrePoblacio-38}}} {{{Extensio-38}}} {{{Densitat-38}}}
{{{NomMunicipi-39}}} {{{NombrePoblacio-39}}} {{{Extensio-39}}} {{{Densitat-39}}}
{{{NomMunicipi-40}}} {{{NombrePoblacio-40}}} {{{Extensio-40}}} {{{Densitat-40}}}
{{{NomMunicipi-41}}} {{{NombrePoblacio-41}}} {{{Extensio-41}}} {{{Densitat-41}}}
{{{NomMunicipi-42}}} {{{NombrePoblacio-42}}} {{{Extensio-42}}} {{{Densitat-42}}}
{{{NomMunicipi-43}}} {{{NombrePoblacio-43}}} {{{Extensio-43}}} {{{Densitat-43}}}
{{{NomMunicipi-44}}} {{{NombrePoblacio-44}}} {{{Extensio-44}}} {{{Densitat-44}}}
{{{NomMunicipi-45}}} {{{NombrePoblacio-45}}} {{{Extensio-45}}} {{{Densitat-45}}}
{{{NomMunicipi-46}}} {{{NombrePoblacio-46}}} {{{Extensio-46}}} {{{Densitat-46}}}
{{{NomMunicipi-47}}} {{{NombrePoblacio-47}}} {{{Extensio-47}}} {{{Densitat-47}}}
{{{NomMunicipi-48}}} {{{NombrePoblacio-48}}} {{{Extensio-48}}} {{{Densitat-48}}}
{{{NomMunicipi-49}}} {{{NombrePoblacio-49}}} {{{Extensio-49}}} {{{Densitat-49}}}
{{{NomMunicipi-50}}} {{{NombrePoblacio-50}}} {{{Extensio-50}}} {{{Densitat-50}}}
Total 175.310 759,30 230,88


[edita] Climatologia

La comarca és de climatologia mediterrània on abunda el sol però al ser marítima pot patir tempestades fortes durat l'estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona més plujosa del País Valencià se situa a l'extrem nord de la comarca, a la desembocadura del Molinell entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior. La proximitat amb les Illes Pitiüses i la seua posició al final del golf de València, envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. La saviesa popular confia que passat el Mascarat, ix el sol, mentre que si hom passa pel Molinell, a sovint pot trobar-se amb una pluja local forta. Una altra dita destaca que a Dénia, plou molt per damunt de la mitjana, i és fàcil observar la retenció dels núvols al voltant del Montgó i la costa adjacent, que descarreguen damunt de la capital amb certa força donant fe a la tradició d'inundacions que té.


[edita] Transport

El transport de la comarca s'orienta del nord al sud i al voltant de la capital, Dénia. Gràcies al Montgó, l’autopista AP-7 no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la Segària i el Montgó, comunicant-se amb Pego, Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals CV-700, CV-725, CV-734. En canvi, té accessos directes amb Ondara, Pedreguer, Gata i Benissa. La carretera nacional N-332 segueix l'autopista en direcció nord – sud, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un nou desviament per a El Verger i Ondara. Una carretera comarca sinuosa, la CV-700, enllaça la comarca amb Alcoi a través de Pego i la Vall de Gallinera.

Només Dénia i Calp disposen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals. Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquests autocars, majorment de l'empresa ALSA, comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp amb Gandia, Benidorm, Alacant i València. El TRAM Alacant, conegut com el trenet de Dénia, ix des d'aquest nucli i serveix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una línia Dénia – Gandia. A més a més, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia.

A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a València, mentre que els pobles del sud a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre tots dos és a El Verger, a 91 quilòmetres. En ambdós casos el transport privat guanya ampliament al públic en número de passatgers.

[edita] Economia

L'economia de la comarca ha sigut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la pansa i mistela, dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part del País Valencià, també hi eren importants. A l'actualitat, les indústries de la construcció, instal·lació i manteniment hi tenen gran importància. El sector dels serveis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels seixanta a la costa marinesa.

[edita] Llengua

La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el català, en la seua forma dialectal del valencià meridional. Alguns trets del valencià alacantí es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]. Com a tot el valencià meridional, la primera persona del`present perfet no existeix, ans s'empra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se'n aneu?" [Us n'aneu?], "Ha dit" [He dit]. A l'interior de la comarca, els pobles d'històric repoblament mallorquí conserven trets d'aquest dialecte a més d'un tret específic: les "x" passen a ser "tx" on a la resta del valencià es pronucien "x", com en les paraules "txitxanta" [seixanta] o "aitxò" [això]. El salat s'hi ha perdut quasi totalment i es conserva només a la veïna població de Tàrbena (Marina Baixa), en la frase tautològica "sa mare d'ella" [sa mare], i en alguns topònims locals, com la serra de ses Cordelleres (Benigembla). A Dénia i Xàbia es diu "aquí" on els altres pobles prefereixen l'estàndard valencià "ací". Per altra banda les "e" i "o" obertes abunden, fins i tot on l'ús general és tancat: "Al Verger" [El Verger], "ham astat" [hem estat], "aubert" [obert], "anjorn" [enjorn] "Undara" [Ondara]. Els pronoms febles, i en especial [en] i [ho], hi han perviscut en molts casos, però generalment s'empra [hi] únicament en la frase [hi ha]. Una altra cosa que ocorre arreu del domini lingüístic és la vacil·lació entre els prefixos [a] i [es] en molts verbs, com ara esrronsar [arronsar]. A més a més, aquesta a apareix en un ample ventall d'expressions, com a mena de crossa idiomàtica, com ara: "a n'hi ha dos" o "a t'ho dic", que mentre en el segon exemple sembla provenir de [ja] o [ara], en el primer no té cap funció adverbial. També sofreixen prefixos alguns adverbis, com "endespués" [després]. Altres expressions són mutacions radicals: "encamant" [en acabant]. El català de la Marina Alta també posseeix un ric lèxic propi, típic d'una comarca històricament aïllada de les ciutats i amb una població estàtica: fesols de careta, cadufo, andragó, bollet, espencat, mullador, casup, riurau, naia, bancal, marge o giró. Alguns paraules demostren la influència de l'emigració històrica a la colònia francesa d'Algèria: carrota [carlota], betrava, secatons, ferma [granja], xicolate [xocolate], retreta [vàter], valable o velloseta.

En addició hi ha creixents comunitats de castellanoparlants, anglòfons, germanòfons i francòfons gràcies, sobretot, al turisme residencial. A tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de coneixement del català ha decaigut en els darrers quinze anys. Tanmateix, el coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees.

[edita] Gastronomia

Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.
Article principal: Cuina de la Marina Alta

Alguns plats típics de la gastronomia d'aquesta comarca són el mullador, l'espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa (Valls de Pego, els pastissets d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els bunyols, el suquet de peix, el bull amb ceba, les faves sacsades, la picaeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), la picada d'all i julivert, putxero amb mandonguilles, l'arròs a banda (Dénia), arròs al forn amb fesols i penques, arròs amb crosta (Marjal de Pego), paella amb gamba o mandonguilla, pa amb tomàquet (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el burret (coca-cola i cafè-licor), vi de Xaló i mistela conreada a la ribera del Gorgos.

Exemple de l'estil marinès, a Teulada.

[edita] Arquitectura

Article principal: Arquitectura de la Marina

La Marina té dos estils propis de construcció. Ambdós empren tradicionalment pedra lluïda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l'altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd.

La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els casups, les naies i els riuraus. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable

[edita] Llocs d'interès

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Marina Alta

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs