Marina Alta

la Marina Alta

Localització
Comarca del País Valencià
Vista del Montgó
Estat • Autonomia • Província	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant
Capital	Dénia
Llengua pròpia	Català
Superfície	759,30 km²
Població    • Densitat	196.606 hab. 258,93 hab/km²
Coordenades	38° 46′ 23″ N, 0° 05′ 01″ E
Organització Municipis	33
Municipi més populós	Dénia (44.035 hab.)
Municipi més dens	Calp (1.243,74 hab./km²)
Municipi més extens	Benissa (69,70 km²)

El riu Girona amb Beniarbeig i la Segària al fons

Vista de la Segària des de la plana del Marquesat

El massís del Montgó, vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la muntanya més simbòlica

El cap de Sant Antoni vist des de la platja de l'Arenal, Xàbia

Vista del Penyal d'Ifac

Vista de l'illa del Portitxol, davant les costes de Xàbia

Vista general de Teulada des de la partida de Benimarco

La Marina Alta és una comarca central i costanera del País Valencià, amb capital a Dénia. Limita al nord amb la Safor, al nord i a l'est amb la Mar Mediterrània, al sud amb la Marina Baixa i a l'oest amb el Comtat.

Geografia

Descripció general

És una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa on els conreus s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el raïm dominen.

La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del riu Girona, és a dir, Dénia, el Verger i Ondara. Aquest és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers al País Valencià. Al sud, s'estén una plana al voltant del riu Gorgos, de Xàbia a Gata de Gorgos. Ací predominen els ametlers i raïm. Finalment existeix una plana marjalenca a l'extrem nord, entre Pego i la costa, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva.

Les muntanyes

La Marina Alta és dominada per tres muntanyes importants – la Segària (500m), el Montgó (752m) i la serra de Bèrnia - que formen part d'un sol sistema: la serralada Bètica. Aquesta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, anomenades les Valls, que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una línia entre Pego a Xaló. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus on abunden pobles modests d'origen morisc en una sub-comarca anomenada la Rectoria. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segària i el Montgó, mentre que al sud crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i Calp. A les Valls, el conreu és d'olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre Teulada i Benissa, el raïm.

La costa

A punt més septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nord del de Xàbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la meitat sud que es troba la costa més accidentada: el Cap de Sant Antoni, el Cap de Martí, el Cap Negre i el Cap de la Nau. A l'extrem sud, el massís del Mascarat barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la línia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant.

La xarxa fluvial

Els rius de la comarca són el Bullent i el Molinell – o Racons –, que fan de frontera al nord; el Girona, el Gorgos – o de Xaló – l’Alcalà i el de Castells. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’Alberca, l’Alter, el Bo, el Regatxol, el Teulada, les Sorts, el Mascarat, el Malafí i la rambla de la Gallinera. Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com féu el Girona l’octubre del 2007.

Divisions geogràfiques històriques

La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la Marina antiga, la qual passà a anomenar-se la Marina Baixa. A l'actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Aquest és la denominació més típica entre els oriünds; tanmateix els més grans del nord de la comarca fan referència en ocasió al Marquesat. En l'actualitat la comarca inclou, a més del Marquesat, les sub-comarques de la Rectoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.

Demografia

Marina Alta (2008)

Municipi     Població     Extensió     Densitat Alcalalí 1.500 14,40 104,17 L'Atzúvia 686 14,70 46,67 Beniarbeig 1.889 7,40 255,27 Benidoleig 1.221 7,50 162,8 Benigembla 571 18,40 31,03 Benimeli 427 3,50 122 Benissa 13.140 69,70 188,52 Calp 29.228 23,50 1.243,74 Castell de Castells 505 45,90 11,01 Dénia 44.035 66,20 665,18 Gata de Gorgos 6.195 20,30 305,17 Llíber 1.062 21,90 48,49 Murla 601 5,80 103,62 Ondara 6.457 10,40 620,87 Orba 2.566 17,70 144,97 Parcent 1.066 11,80 90,34 Pedreguer 7.480 29,60 252,70 Pego 11.043 52,90 208,75 El Poble Nou de Benitatxell 5.216 12,70 410,71 Els Poblets 3.267 3,60 907,5 El Ràfol d'Almúnia 692 4,90 141,22 Sagra 434 5,60 77,5 Sanet i els Negrals 740 3,90 189,74 Senija 645 4,80 134,38 Teulada 14.236 32,20 442,11 Tormos 375 5,30 70,75 La Vall d'Alcalà 186 24,20 7,69 Vall d'Ebo 299 32,40 9,23 La Vall de Gallinera 671 53,60 12,52 La Vall de Laguar 997 23,10 43,16 El Verger 4.847 8,20 591,10 Xaló 3.189 34,60 91,17 Xàbia 31.140 68,60 453,94 Total 196.606 759,30 258,93

Climatologia

La comarca és de climatologia mediterrània, i així hi abunda el sol; però el fet de ser una comarca marítima i de situar–se, a més a més, al nexe entre la mar catalana i la mar Mediterrània, fa que la Marina Alta pot patir tempestades fortes durant l'estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona més plujosa del País Valencià se situa a l'extrem nord de la comarca, a la desembocadura del riu Molinell, entre Pego i el Verger, una zona hortícola. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior, on els rius són menys significatius i els conreus s'adapten a un clima mediterrani àrid. La proximitat amb les Illes Pitiüses i la posició al final del golf de València, envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. La saviesa popular confia que "passat el pas del Mascarat" –muntanya que marca la frontera comarcal meridional– "ix el sol", mentre que si hom es direigeix a la Safor, passant doncs pel barranc del Molinell, a sovint pot trobar que la pluja s′enforteix sobtadament. Una altra dita destaca que "a Dénia, pixa un gat i s′inunda tot", aŀludint a la llarga història d′inundacions que ha patit la capital. És fàcil observar la retenció dels núvols al voltant del Montgó i la costa adjacent, que descarreguen sobre la capital amb certa força, molt per damunt de la mitjana annual valenciana.

Història

• Bandolerisme a la Marina Alta
• les Germanies, en les quals la Marina Alta tingué un paper cabdal.
• la Guerra de Successió, en la qual Dénia pregué partida per a l'Arxiduc Carles.

Transport

Eixos naturals

El transport de la comarca s'orienta del nord al sud i al voltant de la capital, Dénia. Per culpa del Montgó, l’autopista AP-7 no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la Segària i el Montgó, i així es comunica amb Pego, Dénia i Xàbia mitjançant les carreteres generals CV-700, CV-725, CV-734. En canvi, té accessos directes a Ondara, Pedreguer, Gata i Benissa. La carretera nacional N-332 segueix el mateix eix que l'autopista, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un desviament per al Verger i Ondara. Un eix igualment històric però que la natura no ha afavorit, gr÷acies a la seua orografia complicada, és el de Pego-Alcoi passant per la Vall de Gallinera. Una carretera comarcal sinuosa, la CV-700, ressegueix aquest eix.

Transport públic

Només Dénia i Calp disposen de transport públic urbà, en la forma d'autobusos municipals. Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquest servei és ofert principalment per l'empresa ALSA, i algunes empreses de transport locals. Comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, el Verger, Benissa i Calp amb Gandia, Benidorm, Alacant i València. El TRAM Alacant és una línia de tramvia de llarg recorregut que opera els Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. A la Marina, encara és conegut popularment com el trenet de Dénia en referència a l'antiga línia fèrria creada l'any 1915. Aquesta fou renovada i reconvertida en línia de tren/tramvia a partir del 1999. Parteix de Dénia i serveix la Xara, Gata, Teulada, Benissa i Calp i tota la costa de la Marina, arribant a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una línia de tren Dénia – Gandia, que deixa de funcionar al 1974. A més a més, gràcies a la planúria dels termes i la proximitat geogràfica de cada població, hi ha diverses vies ciclables enllacen Pego, el Verger, Ondara, els Poblets i Dénia. Com potser çes típic d-una comarca rural, el transport privat guanya ampliament al públic en número de passatgers.

El punt mig

A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a València, mentre que els pobles del sud com Calp a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre totes dues ciutats és el Verger, a 91 quilòmetres.

Economia

L'economia de la comarca ha sigut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la pansa i mistela, dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part del País Valencià, també hi eren importants. A l'actualitat, les indústries de la construcció, instal·lació i manteniment hi tenen gran importància. El sector dels serveis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels seixanta a la costa marinesa.

Llengua

La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el català, en la seua forma dialectal del valencià meridional. Alguns trets del valencià alacantí es presenten ocasionalment.

Els pobles d'interior –d'històric repoblament mallorquí– conserven trets lèxics i fonètics mallorquins. L'article salat s'hi ha perdut i es conserva només a la veïna població de Tàrbena (Marina Baixa); a la Marina Alta, només apareix en alguna frase aïllada i en alguns topònims locals.

Els trets distintius més destacats són l'ús d' aquí a Dénia i Xàbia contra ací als altres pobles, l'abundància de vocals obertes comparat amb les comarques frontereres, la vacil·lació entre els prefixos a, en i es en molts verbs i alguns adverbis, i l'afegit d'una a en moltes frases com ara *a n'hi ha dos o *a t'ho dic. Posseeix un ric lèxic propi, una part del qual prové del francès.

Des del segle XX, hi ha creixents comunitats lingüístiques europees residents a la comarca gràcies, sobretot, al turisme residencial. El coneixement del català i, en meonr grau, del castellà, ha davallat gràcies a aquesta immigració i el fet que una part d'aquest coŀlectiu no aprèn cap de les dues llengües.

Gastronomia

Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.

Alguns plats típics de la gastronomia d'aquesta comarca són el mullador, l'espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa (Valls de Pego, els pastissets d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els bunyols, el suquet de peix, el bull amb ceba, les faves sacsades, la picaeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), la picada d'all i julivert, putxero amb mandonguilles, l'arròs a banda (Dénia), arròs al forn amb fesols i penques, arròs amb crosta (Marjal de Pego), paella amb gamba o mandonguilla, pa amb tomàquet (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el burret (coca-cola i cafè-licor), vi de Xaló i mistela conreada a la ribera del Gorgos.

Exemple de l'estil marinès, a Teulada.

Arquitectura

La Marina té dos estils propis de construcció. Ambdós empren tradicionalment pedra lluïda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l'altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd.

La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els casups, les naies i els riuraus. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable

Llocs d'interès

• El castell i els barris antics de les Roquetes i Baix la Mar de Dénia.
• Parc natural del Montgó: el Cap de Sant Antoni, la Torre de Gerro i la cova tallada al nord, i els molins de Xàbia al sud.
• Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva i el riu Bullent.
• Penyal d'Ifac a Calp.
• Pas del Mascarat a Altea.
• Vila vella de Xàbia: l'església-fortalesa i l'ermita de Loreto. Cales, l'illa del Portitxol, i caps de la Nau, Negre, de Sant Antoni i Prim.
• Els Pòrxens de Pedreguer.
• La torre medieval dels Medinaceli al Verger.
• Vila vella de Benissa: palaus, convent i església de la puríssima xiqueta, anomenada Catedral de la Marina.
• Vila vella de Teulada: palaus medievals, llotja gòtica i l'església.
• Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’Ondara.
• Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta.

Vegeu també

• Riberer
• Peus negres
• les Germanies

Enllaços externs

• Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta