La Vall de Laguar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall de Laguar
Escut de la Vall de Laguar
(En detall)
Localització

Localització de la Vall de Laguar respecte del País Valencià Localització de la Vall de Laguar respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
VGeneral VallLaguar.jpg
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Guarer, Guarera
Predom. ling. Valencià
Superfície 23,06 km²
Altitud 450 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
942 hab.
40,85 hab/km²
Coordenades 38° 46′ 37″ N, 0° 06′ 36″ O / 38.77694°N,0.11000°O / 38.77694; -0.11000Coord.: 38° 46′ 37″ N, 0° 06′ 36″ O / 38.77694°N,0.11000°O / 38.77694; -0.11000
Distàncies 25 km de Dénia
90 km de Alacant
Organització
Nuclis
• Alcalde:

4
Paco Gilabert (PP)
Codi territorial 03137
Web

La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta, a les Comarques Centrals del País Valencià. Aquesta vall és coneguda per les seues cireres i per les diverses rutes senderístiques que hi ha. El municipi està format per un conjunt de tres pobles i un sanatori. El primer és Campell, també denominat poble de Baix (poble Baix), el segon és Fleix, també anomenat poble del Mig (poble Mig) i el tercer poble és Benimaurell, també anomenat Poble de Dalt (poble Dalt). A l'entrada de la vall i formant part també d'aquest conjunt, trobem una colònia residencial o sanatori a Fontilles. El topònim de Laguar prové de l'àrab i és una evolució de "Al-Agwar", que significa les coves.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de la Vall de Laguar limita amb els termes d'Orba, la Vall d'Ebo, Castell de Castells, Benigembla i Murla, tots ells municipis de la Marina Alta. Es pot accedir a aquesta vall a través de l'eixida 62 (Ondara) i eixida 63 (Benissa), de l'autopista AP-7 E-15 direcció Orba, La Vall de Laguar. Situat a una mitjana de 500 metres d'altitud s'eleva majestuós entre dues serres que conformen aquesta bella vall. A un costat el Barranc de l'Infern, meravella natural, formada pel riu Girona, que separa la Serra de la Carrasca o d'Ebo (de 1.000 msnm) de la Serra del Migdia i travessa tota la vall fins a arribar a l'embassament d'Isbert. A l'altre costat, com un autèntic cavall dormit, la Serra del Cavall Verd o Serra del Penyó (de 800 msnm d'altitud) amb multitud de fonts i manantials.

Història[modifica | modifica el codi]

La història cristiana de Vall de Laguar es pot dir que comença al segle XIII, sota el govern del llegendari Al-Azraq. Aquest cabdill es va aixecar en armes contra la invasió dels exèrcits de la Corona d'Aragó, revolta que va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragonès Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat de pau, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei aragonès. A la tardor de 1247 Al-Azraq va trencar la treva perquè les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, però al seu alçament van seguir deu anys d'exili. El 1276 va encapçalar de nou una gran rebel·lió, però va ser vençut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor també Jaume I, el seu fill Alfons acabarà amb la rebel·lió entre 1277 i 1278.

Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina, ésta va ser repartida entre els militars catalans i occitans, cristians vells que van ajudar en la reconquesta. Passats uns quants anys els moriscs més rebels van aixecar els ànims d'altres moriscs més dòcils i van profanar la parròquia de Santa Anna. Per motiu de tots aquests disturbis, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava a tots els moriscs a batejar-se. Molts d'ells per a no sortir d'aquestes terres i perdre els seus béns, es van veure obligats a això, la qual cosa va provocar nous disturbis. Aquest fet va obligar a Felip II, com mesura de prevenció que, per sorpresa, fossin desarmats tots els moriscs de totes les viles i llocs del Regne de València. El seu fill, Felip III, escoltant les reclamacions dels cristians, dels abusos i sacrilegis i indisciplina dels moriscs, va dictar el famós decret d'expulsió.

La Vall de Laguar va ser l'últim reducte de la revolta dels moriscs valencians. Al novembre de 1609, davant la seva debilitat es van rendir al Pla de Petracos i van ser expulsats definitivament i conduïts al nord d'Àfrica. El 14 de juny de 1611, Vall de Laguar era repoblada mitjançant escriptura de nova repoblació, per agricultors procedents de l'illa de Mallorca. Aquesta repoblació forma part de les senyes d'identitat de Laguar, on la majoria de cognoms son mallorquins, així com en la manera de parlar dels guareros, farcida de paraules mallorquines.

Economia[modifica | modifica el codi]

Barranc de l'infern (graons moriscos)

Al municipi hi predomina l'agricultura de secà encara que en declive. Principalment es cultiva la cirera i l'ametla, tot i que també hi ha altres cultius com les oliveres, els garrofers i les figueres. Gràcies als marges de pedra seca, s'ha habilitat la falda de la muntanya configurant petites foies per poder adaptar els conreus al terreny.[2]

Les cireres recol·lectades al municipi de Laguar formen part de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Cireres de la Muntanya d'Alacant, amb seu localitzada a Alpatró, poble que forma part de veïna Vall de Gallinera.

Els darrers anys el turisme rural ha anat adquirint importància. Les sendes esglaonades amb mes de deu mil esglaons que feren els antics pobladors per anar a les terres de conreu al altra banda del barranc de l'Infern, ara convertides en PR, són trepitjades per milers senderistes, molts dels quals busquen les fonts i de la gran quantitat d'herbes medicinals que hi ha. També s'observa un augment de la fauna salvatge com senglars, miloques o aufranys, corbs, genetes, mosteles, oriols, cabres salvatges. La serra de Migdia, així com el Cavall Verd, estan recuperant la població de pi, matolls i margalló. Al caliu d'aquest turisme ha nascut a La Vall de Laguar una oferta hostelera amb cases rurals, hotel, càmping i bungalows i diversos restaurants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'evolució de la població durant el segle XX ha anat descendint arran de l'èxode rural viscut al municipi, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009
1.627 1.429 1.541 1.585 1.658 1.628 1.451 1.261 1.064 988 912 932 937 987

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Oliver Vicens Independents
1983 - 1987 José Oliver Vicens Independents
1987 - 1991 José Vicente Puchol Vicens Independents
1991 - 1995 José Vicente Puchol Vicens Independents
1995 - 1999 Juan José Puchol Riera EUPV
1999 - 2003 Juan José Puchol Riera EUPV
2003 - 2007 Juan José Puchol Riera PSPV-PSOE
2007 - 2011

Juan José Puchol Riera
Paco Gilabert

Des del 2011 Paco Gilabert PP

Llocs d'interés turístic[modifica | modifica el codi]

Vista general de La Vall de Laguar
  • El Barranc de l'Infern: és el nom que rep l'encaixament del riu Girona al seu pas entre la Serra del Migdia i la Serra d'Ebo. Molts excursionistes l'utilitzen per fer rappel.
  • Les Jubees: són antigues cases localitzades pròximes a les terres de cultiu. Per tal d'accedir a elles cal seguir el sender PRV-147.
  • Fontilles: és un sanatori de principis del segle XX que es localitzat a l'entrada de la vall. El recinte està rodejat per un mur de pedra.
  • La Torre de la Casota: es tracta d'unes restes d'un edifici almohade de planta rectangular. Aquesta construcció és de tipus militar, localitzada en un punt estratègic amb una torre que combina funcions de vigilància i de defensa. La seva construcció correspon a l'època almohade, coincidint amb un moment de fortificació del territori andalús davant l'avanç dels regnes cristians.
  • El Collao: el topònim fa referència a una zona elevada i entre muntanyes de majors altituds. És un port de muntanya que comunica la Vall de Laguar amb Castell de Castells i Benigembla. Antigament era una camí destinant al transport de la neu que magatzemaven al Pou de Neu (cava) localitzat a la serra d'Ebo o de la Carrasca. Aquest camí era i, de fet és un node d'unió entre les terres de cultiu de la vessant del riu Gorgos i les del riu Girona, delimitades per la serra del Penyó.
  • Les fonts que hi ha a la vall són: la Font del Gel, la Font dels Olbis, la Font de Benimaurell, la Font de Campell, de Fleix, la Font del Nap, del Penyó... Totes elles apareixen repartides pel municipi. Agunes d'elles, durant l'estiu se sequen i a la tardor tornen a brollar d'aigua.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'esport per exel·lència per a la població del municipi és la pilota valenciana. El club de pilota de la Vall de Laguar participa en la Lliga a Llargues d'Alacant, d'on ha sortit campiona diverses vegades. Els carrers on es juga a pilota són dos, el carrer del Príncep o del "trinquet" a Benimaurell i el carrer Major a Campell.

El sambori ha sigut i és, un dels jocs populars més practicats pels xiquets i xiquetes de la vall.


Concerts[modifica | modifica el codi]

  • Concert del 21 d'agost del 2004: aquest concert l'organitzaren els festers de Benimaurell. Actuaren Sva-ters, Mugroman, Represàlia i Skalissai a la Plaça del Sacrament, Benimaurell.
  • Concert del 24 de setembre del 2005: concert organitzat per l'Ajuntament el dia que tingué lloc la Fireta Popular. Actuà la Cardiacan Tour, Lilit i Mugroman a la Plaça del poble, Benimaurell.
  • Concert del 16 d'agost del 2012: va estar organitzat pels festers de Benimaurell. Actuaren Tashkenti, Mugroman i Desgavell a la Plaça del Sacrament, Benimaurell.

Festivals[modifica | modifica el codi]

  • Arrels 2009 (13, 14 i 15 d'agost): el "col·lectiu Arrels" s'encarregà de la seva organització amb motiu del IV Aplec per la terra i baix el lema "Estimem i valorem la nostra terra". Entre les activitats dutes a terme destacaren: les excursions, les xerrades i les actuacions dels grups musicals: La Gossa Sorda, Desgavell, 121 db, La Romàntica del Saladar, Pau Alabajos i Verd Cel.

Novel·les que tenen per marc el municipi[modifica | modifica el codi]

  • BORRELL, Joaquim: El cavall verd. Edicions del Bullent. Primera edició 2001. Picanya (l'Horta).
  • GUARDIOLA, Pepa: Collidors de neu. Editorial Alfaguara voramar. Primera edició 1995 i setena edició 2007. Picanya (l'Horta).

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. El llibre Terra de cireres de Bernat Capó fa referència als conreus del municipi.
  3. Información: Un trànsfuga d'Esquerra Republicana dóna l'Alcaldia de Laguar al PP entre acusacions de corrupció
  4. La Vall de Laguar, escenari de l'encontre d'estudiants dels Països Catalans, Vilaweb.cat
  5. Èxit de la festa d'Esquerra a la Vall de Laguar per commemorar el 25 d'Abril, ERPV

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • MORA, Ignasi: Dénia i la Marina Alta. Ciutats i comarques valencianes. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura. Editat el 1995. Oliva.
  • CAPÓ, Bernat: Terra de cireres. Edicions del Bullent. Editat el 2002. Picanya
  • RIERA MOLL, Daniel: La Vall de Laguar, tradició i canvi a un municipi de la muntanya alacantina, Ajuntament de la Vall de Laguar, 2005.
  • Generalitat Valenciana: La Cirera de la Muntanya d'Alacant. Producte amb Indicació Geogràfica de la Comunitat Valenciana. Col·lecció de la terra a la taula. Editat el 2003. La Pobla Llarga.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Laguar