La Vall de Laguar
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. de la Marina Alta Dénia |
||
| Gentilici | Guarer, Guarera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 23,10 km² | ||
| Altitud | 450 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
959 hab. 41,52 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 46′ 37″ N, 0° 06′ 36″ O / 38.77694,-0.11000Coord.: 38° 46′ 37″ N, 0° 06′ 36″ O / 38.77694,-0.11000 | ||
| Distàncies | 25 km de Dénia 90 km de Alacant |
||
| Organització Nuclis • Batlle: |
4 Paco Gilabert (PP) |
||
| Web | |||
La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià, situat a la zona oest de la comarca de la Marina Alta, a les Comarques Centrals del País Valencià.
Aquesta vall és coneguda per les seues cireres i per les diverses rutes senderístiques que hi ha. El municipi està format per un conjunt de tres pobles i un sanatori. El primer és Campell, també denominat poble de Baix (poble Baix), el segon és Fleix, també anomenat poble del Mig (poble Mig) i el tercer poble és Benimaurell, també anomenat Poble de Dalt (poble Dalt). A l'entrada de la vall i formant part també d'aquest conjunt, trobem una colònia residencial o sanatori a Fontilles.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat a una mitjana de 500 metres d'altitud s'eleva majestuós entre dues serres que conformen aquesta bella vall. A un costat el Barranc de l'Infern, meravella natural, formada pel riu Girona, que separa la Serra de la Carrasca o d'Ebo (de 1.000 msnm) de la Serra del Migdia i travessa tota la vall fins arribar a l'embassament d'Isbert. A l'altre costat, com un autèntic cavall dormit, la Serra del Cavall Verd o Serra del Penyó (de 800 msnm d'altitud) amb multitud de fonts i manantials.
Municipis limítrofs [modifica]
El terme municipal de la Vall de Laguar limita amb els termes d'Orba, la Vall d'Ebo, Castell de Castells, Benigembla i Murla, tots ells municipis de la Marina Alta.
Accessos [modifica]
Es pot accedir a aquesta vall a través de l'eixida 62 (Ondara) i eixida 63 (Benissa), de l'autopista AP-7 E-15 direcció Orba, La Vall de Laguar.
Història [modifica]
La Història cristiana de Vall de Laguar es pot dir que comença al segle XIII, sota el govern del llegendari Al-Azraq. Aquest cabdill es va aixecar en armes contra l'invasió dels ejèrcits de la Corona d'Aragó, revolta que va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragonès Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat de pau, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei aragonès. A la tardor de 1247 Al-Azraq va trencar la treva perquè les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, però al seu alçament van seguir deu anys d'exili. Al 1276 va encapçalar de nou una gran rebel·lió, però va ser vençut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor també Jaume I, el seu fill Alfons acabarà amb la rebel·lió entre 1277 i 1278 .
Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina, ésta va ser repartida entre els militars catalans i occitans, cristians vells que van ajudar en la reconquesta. Passats uns quants anys els moriscs més rebels van aixecar els ànims d'altres moriscs més dòcils i van profanar la parròquia de Santa Anna. Per motiu de tots aquests disturbis, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava a tots els moriscs a batejar-se. Molts d'ells per a no sortir d'aquestes terres i perdre els seus béns, es van veure obligats a això, la qual cosa va provocar nous disturbis. Aquest fet va obligar a Felip II, com mesura de prevenció que, per sorpresa, fossin desarmats tots els moriscs de tots les viles i llocs del Regne de València. El seu fill, Felip III, escoltant les reclamacions dels cristians, dels abusos i sacrilegis i indisciplina dels moriscs, va dictar el famós decret d'expulsió.
Vall de Laguar va ser l'últim reducte de la revolta dels moriscs valencians. Al novembre de 1609, davant la seva debilitat es van rendir al Pla de Petracos i van ser expulsats definitivament i conduïts al nord d'Àfrica. El 14 de juny de 1611, Vall de Laguar era repoblat mitjançant escriptura de nova repoblació, per agricultors procedents de l'illa de Mallorca.
Topònim [modifica]
El topònim de Laguar prové de l'àrab i és una evolució de "Al-Agwar", que significa les coves.
Economia [modifica]
Al municipi hi predomina l'agricultura de secà encara que en declive. Principalment es cultiva la cirera i l'ametla, tot i que també hi ha altres cultius com les oliveres, els garrofers i les figueres. Gràcies als marges, s'ha habilitat la falda de la muntanya configurant petites foies per poder adaptar els conreus al terreny.[2]
Les cireres recol·lectades al municipi de Laguar formen part de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Cireres de la Muntanya d'Alacant. La Cooperativa Cireres de la Muntanya d'Alacant té la Seu localitzada a Alpatró, poble que forma part de la Vall de Gallinera.
La Catedral del Senderisme [modifica]
La Catedral del Senderisme es un qualificatiu que ha quallat a pricipis del segle XXI gràcies a què el municipi compta amb múltiples senders i, alhora, de dificultats variades. Aquest qualificatiu fou concebut per la Federació Valenciana de Senderisme (FEMEPV).
La Vall de Laguar ofereix un paisatge agrocultural d'una "elevada" qualitat.
El senderisme és i ha sigut, una de les modalitats turístiques més fomentades per l'Ajuntament. Prova d'això és què cada any per la tardor s'organitzen excursions per les antigues sendes agrícoles que comuniquen els tres pobles amb la resta de les terres repartides per la vall.
Demografia [modifica]
L'evolució de la població durant el segle XX ha anat descendint arran de l'èxode rural viscut al municipi, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.627 | 1.429 | 1.541 | 1.585 | 1.658 | 1.628 | 1.451 | 1.261 | 1.064 | 988 | 912 | 932 | 937 | 987 |
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Oliver Vicens | Independents |
| 1983 - 1987 | José Oliver Vicens | Independents |
| 1987 - 1991 | José Vicente Puchol Vicens | Independents |
| 1991 - 1995 | José Vicente Puchol Vicens | Independents |
| 1995 - 1999 | Juan José Puchol Riera | EUPV |
| 1999 - 2003 | Juan José Puchol Riera | EUPV |
| 2003 - 2007 | Juan José Puchol Riera | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 |
Juan José Puchol Riera |
|
| Des del 2011 | Paco Gilabert | PP |
- El 16 de juny de 2009, un regidor trànsfuga d'Esquerra Republicana del País Valencià, Manel Barber, donà l'alcaldia al Partit Popular.[3]
Llocs d'interés turístic [modifica]
- El Barranc de l'Infern: es el nom que rep l'encaixament del riu Girona al seu pas entre la Serra del Mig Dia i la Serra d'Ebo. Molts excursionistes l'utilitzen per fer rappel.
- La Serra del Penyal o del Penyó: relleu delimitat pel riu Girona i pel riu Gorgos o riu Xaló. Les seves altituds oscil·len aproximadament entre els 700 i els 800 metres. A l'extrem Est d'aquesta serralada es situa el Cavall Verd.
- Les Jubees: són antigues cases localitzades pròximes a les terres de cultiu. Per tal d'accedir a elles cal seguir el sender PRV-147.
- Fontilles: és un sanatori de principis del segle XX que es localitzat a l'entrada de la vall. El recinte està rodejat per un mur de pedra.
- La Presa d'Isbert: es localitza al riu Girona.
- Les pintures rupestres del riu Girona, pertanyents a l'art llevantí.
- La Torre de la Casota: es tracta d'unes restes d'un edifici almohade de planta rectangular. Aquesta construcció és de tipus militar, localitzada en un punt estratègic amb una torre que combina funcions de vigilància i de defensa. La seva construcció correspon a l'època almohade, coincidint amb un moment de fortificació del territori andalús davant l'avanç dels regnes cristians.
- El Collao: el topònim fa referència a una zona elevada i entre muntanyes de majors altituds. És un port de muntanya que comunica la Vall de Laguar amb Castell de Castells i Benigembla. Antigament era una camí destinant al transport de la neu que magatzemaven al Pou de Neu (cava) localitzat a la serra d'Ebo o de la Carrasca. Aquest camí era i, de fet és un node d'unió entre les terres de cultiu de la vessant del riu Gorgos i les del riu Girona, delimitades per la serra del Penyó.
- Les fonts que hi han a la vall són: la Font del Gel, la Font dels Olbis, la Font de Benimaurell, la Font de Campell, de Fleix, la Font del Nap, del Penyó... Totes elles apareixen repartides pel municipi. Agunes d'elles, durant l'estiu es sequen i a la tardor tornen a brollar d'aigua.
- Els dos castells d'origen musulmà denominats: Castell de Pop i Castell de les Atzahares, dels quals queden pocs vestigis.
- Les esglésies d'origen cristià que daten del segle XVIII: Sant Cosme i Daminà a Benimaurell, Sant Pasqual a Fleix i Santa Anna a Campell.
Gastronomia [modifica]
- Coques de dacsa, localment conegudes com a bollos.
- Coques al forn.
- Arròs amb fesols i penques.
- Arròs al forn.
- Espencat.
- Mullador.
- Cous-cous.
- Putxero.
- Sang amb ceba i tomaca
Esports i jocs tradicionals [modifica]
L'esport per exel·lència per a la població del municipi es la Pilota Valenciana. El club de pilota de la Vall de Laguar participa a la Lliga a Llargues d'Alacant, d'on ha sortit campiona diverses vegades. Els carrers on es juga a pilota són dos, el carrer del Princep o del "Trinquet" a Benimaurell i el carrer Major a Campell.
El sambori ha sigut i és, un dels jocs populars més practicats pels xiquets i xiquetes de la vall.
Actes socio-culturals realitzats [modifica]
Concerts [modifica]
- Concert del 24 d'agost del 2001: varen tocar Obrint Pas, La Gossa Sorda i Substream per festes de Benimaurell i a la plaça del poble.
- Concert del 2 de maig del 2003: s'organitzà la III Trobada d'Estudiants dels Països Catalans de la mà de la CEPC i l'Alternativa Estel. Hi actuaren: La Gossa Sorda, Sva-ters, Sant Gatxo, Homo no Sapiens i Budell.[4]
- Concert del 21 d'agost del 2004: aquest concert l'organitzaren els festers de Benimaurell. Actuaren Sva-ters, Mugroman, Represàlia i Skalissai a la Plaça del Sacrament, Benimaurell.
- Concert del 24 de setembre del 2005: concert organitzat per l'Ajuntament el dia que tingué lloc la Fireta Popular. Actuà la Cardiacan Tour, Lilit i Mugroman a la Plaça del poble, Benimaurell.
- Concert del 19 d'abril del 2008: aquest concert l'organitzà Esquerra Republicana del País Valencià per commemorar el 25 d'abril. Actuaren Paral·lel 84 i Lilit i Dionís a Benimaurell.[5]
- Concert del 16 d'agost del 2012: va estar organitzat pels festers de Benimaurell. Actuaren Tashkenti, Mugroman i Desgavell a la Plaça del Sacrament, Benimaurell.
Festivals [modifica]
- Arrels 2009 (13, 14 i 15 d'agost): el "col·lectiu Arrels" s'encarregà de la seva organització amb motiu del IV Aplec per la terra i baix el lema "Estimem i valorem la nostra terra". Entre les activitats dutes a terme destacaren: les excursions, les xerrades i les actuacions dels grups musicals: La Gossa Sorda, Desgavell, 121 db, La Romàntica del Saladar, Pau Alabajos i Verd Cel. Pàgina virtual del col·lectiu Arrels.
Novel·les que tenen per marc el municipi [modifica]
- BORRELL, Joaquim: El cavall verd. Edicions del Bullent. Primera edició 2001. Picanya (l'Horta).
- GUARDIOLA, Pepa: Collidors de neu. Editorial Alfaguara voramar. Primera edició 1995 i setena edició 2007. Picanya (l'Horta).
Personatges il·lustres [modifica]
- José Vicente, conegut localment com a Màlia, pilotari.
- Héctor, conegut localment com a Pepico, pilotari.
- Daniel Riera Moll, escriptor del llibre: La Vall de Laguar, tradición y cambio en un municipio de la montaña alicantina, 2005.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ El llibre Terra de cireres de Bernat Capó fa referència als conreus del municipi.
- ↑ [1] Información: Un trànsfuga d'Esquerra Republicana dóna l'Alcaldia de Laguar al PP entre acusacions de corrupció
- ↑ La Vall de Laguar, escenari de l'encontre d'estudiants dels Països Catalans, Vilaweb.cat
- ↑ Èxit de la festa d'Esquerra a la Vall de Laguar per commemorar el 25 d'Abril, ERPV
Bibliografia [modifica]
- MORA, Ignasi: Dénia i la Marina Alta. Ciutats i comarques valencianes. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura. Editat al 1995. Oliva.
- CAPÓ, Bernat: Terra de cireres. Edicions del Bullent. Editat el 2002. Picanya
- RIERA MOLL, Daniel: La Vall de Laguar, tradició i canvi a un municipi de la muntanya alacantina, Ajuntament de la Vall de Laguar, 2005.
- Generalitat Valenciana: La Cirera de la Muntanya d'Alacant. Producte amb Indicació Geogràfica de la Comunitat Valenciana. Col·lecció de la terra a la taula. Editat el 2003. La Pobla Llarga.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Laguar |
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- La Catedral del Senderisme, Ruta de les Juvees o les Escales dels Moros
- La Presa d'Isbert
|
|||||
