La Vall de Laguar

De Viquipèdia

La Vall de Laguar es localitza al País Valencià, al Nord de la Província d'Alacant i concretament a la zona Oest de la Comarca de la Marina Alta. Aquesta vall és coneguda per les seues cireres i per les diverses rutes senderístiques de les quals gaudeix. Aquest municipi està format per un conjunt de quatre pobles: Fontilles, Campell (o Poble de Baix), Fleix (o Poble del Mig) i Benimaurell (o Poble de Dalt).

Taula de continguts 1 Topònim 2 Història 3 Agricultura 4 La Catedral del Senderisme 4.1 Llocs d'intés turístic 5 Gastronomia 6 Esports; jocs tradicionals 7 Demografia 7.1 Personatges il·lustres 8 Actes socio-culturals 8.1 Concerts realitzats al municipi 9 Administració 10 Novel·les que tenen per marc el municipi 11 Bibliografia recomanada 12 Referències 12.1 Enllaços externs

[edita] Topònim

El topònim de Laguar prové de l'àrab i és una evolució de "Al-Agwar", que significa les coves.

[edita] Història

La Història de Vall de Laguar, es pot dir, que comença en el segle XIII, sota el govern del llegendari Al-Azraq. Aquest cabdill es va aixecar en armes contra la Corona d'Aragó, revolta que va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragonès Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei aragonès. A la tardor de 1247 Al-Azraq va trencar la treva perquè les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, però al seu alçament van seguir deu anys d'exili. En 1276 va encapçalar de nou una gran rebel·lió, però va ser vençut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor també Jaume I, el seu fill Alfons acabarà amb la rebel·lió entre 1277 i 1278 .

Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina va ser repartida la comarca entre els militars i cristians vells que van ajudar en la reconquesta. Passats uns quants anys els moriscs més rebels van aixecar els ànims d'altres moriscs més dòcils i van profanar la parròquia de Santa Anna. Per motiu de tots aquests disturbis, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava a tots els moriscs a batejar-se. Molts d'ells per a no sortir d'aquestes terres i perdre els seus béns, es van veure obligats a això, la qual cosa va provocar nous disturbis. Aquest fet va obligar a Felip II, com mesura de prevenció que, per sorpresa, fossin desarmats tots els moriscs de tots les viles i llocs del Regne de València. El seu fill, Felip III, escoltant les reclamacions dels cristians, dels abusos i sacrilegis i indisciplina dels moriscs, va dictar el famós decret d'expulsió.

Vall de Laguar va ser l'últim reducte de la revolta dels moriscs valencians. Al novembre de 1609, davant la seva debilitat es van rendir al Pla de Petracos i van ser expulsats definitivament i conduïts al nord d'Àfrica. El 14 de juny de 1611, Vall de Laguar era repoblat mitjançant escriptura de nova repoblació, per agricultors procedents de la illa de Mallorca.

[edita] Agricultura

Al municipi hi predomila l'agricultura de secà. Principalment es cultiva la cirera i l'ametla, tot i que també apareixen altres cultius com les oliveres i els garrofers. Gràcies als marges, s'ha habilitat la falda de la muntanya configurant petites foies per poder adaptar els cultius al terreny.

Les cireres recol·lectades al municipi de Laguar formen part de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Cireres de la Muntanya d'Alacant. La Cooperativa Cireres de la Muntanya d'Alacant té la Seu localitzada a Alpatró, poble que forma part de la Vall de Gallinera.

El llibre, Terra de cireres de Berat Capó fa referència als cultius del municipi.

[edita] La Catedral del Senderisme

La "Catedral del Senderisme" és un qualificatiu que ha quallat a pricipis del segle XXI gràcies a què el municipi compta amb múltiples senders i, alhora, de dificultats variades.

El senderisme és i ha sigut, una de les modalitats turístiques més fomentades per l'Ajuntament. Cada any, per la tardor, s'organitzen excursions per les antigues sendes agrícoles que comuniquen els tres pobles amb la resta de les terres repartides per la vall.

[edita] Llocs d'intés turístic

• El Barranc de l'Infern: es localitza entre la Serra del Mig Dia i la Serra d'Ebo. Molts excursionistes l'utilitzen per fer rappel.

• La Serra del Penyal o del Penyó: relleu delimitat pel riu Girona i pel riu Gorgos o riu Xaló. Les seves altituds oscil·len aproximadament entre els 700 i els 800 metres. A l'extrem Est d'aquesta serralada es situa el Cavall Verd.

• Les Jubees: són antigues cases localitzades pròximes a les terres de cultiu. Per tal d'accedir a elles cal seguir el sender PRV-147.

• Fontilles: és un sanatori que es localitzat a l'entrada de la vall.

• La Presa d'Isbert.

• Les pintures rupestres del riu Girona, pertanyents a l'art llevantí.

• El Collao: el topònim fa referència a una zona elevada i entre muntanyes de majors altituds. És un port de muntanya que comunica la Vall de Laguar amb Castell de Castells i Benigembla. Antigament era una camí destinant al transport de la neu que magatzemaven al Pou de Neu localitzat a la serra d'Ebo o de la Carrasca. Aquest camí era i, de fet és un node d'unió entre les terres de cultiu de la vessant del riu Gorgos i les del riu Girona, delimitades per la serra del Penyó.

• Les fonts que hi han a la vall són: la Font del Gel, la Font dels Olbis, la Font de Benimaurell, la Font de Campell, de Fleix, la Font del Nap, del Penyó... Totes elles apareixen repartides pel municipi. Agunes d'elles, durant l'estiu es sequen i a la tardor tornen a brollar d'aigua.

• Els dos castells d'origen musulmà denominats: Castell de Pop i Castell de les Atzahares, dels quals queden pocs vestigis.

• Les esglésies d'origen cristià que daten del segle XVIII: Sant Cosme i Daminà a Benimaurell, Sant Pascual a Fleix i Santa Anna a Campell.

[edita] Gastronomia

• Coques de dacsa, localment conegudes com a bollos.
• Coques al forn.
• Arròs amb fesols i penques.
• Arròs al forn.
• Espencat.
• Mullador.
• Cous-cous.
• Putxero.
• Sang amb ceba i tomaca

[edita] Esports; jocs tradicionals

L'esport per exel·lència per a la població del municipi es la Pilota Valenciana. El club de pilota de la Vall de Laguar participa a la Lliga a Llargues d'Alacant, d'on ha sortit campiona diverses vegades. Els carrers on es juga a pilota són dos, el carrer del Princep a Benimaurell i el carrer Major a Campell.

El sambori ha sigut i és, un dels jocs populars més practicats pels xiquets i xiquetes de la vall.

[edita] Demografia

L'evolució de la població durant el segle XX ha anat descendint arran de l'èxode rural viscut al municipi, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.627	1.429	1.541	1.585	1.658	1.628	1.451	1.261	1.064	988	912	932	937

[edita] Personatges il·lustres

• José Vicente, conegut com a Màlia, pilotari.
• Héctor, conegut com a Pepico, pilotari.
• Daniel Riera Moll, escriptor del llibre: La Vall de Laguar, tradición y cambio en un municipio de la montaña alicantina, 2005.

[edita] Actes socio-culturals

[edita] Concerts realitzats al municipi

• Concert del 2 de maig del 2003: s'organitzà la III Trobada d'Estudiants dels Països Catalans de la mà de la CEPC i l'Alternativa Estel. Hi actuaren: La Gossa Sorda, Sva-ters, Sant Gatxo, Homo no Sapiens i Budell.

• Concert del 21 d'agost del 2004: aquest concert l'organitzaren els festers de Benimaurell. Actuà Sva-ters, Mugroman, Represàlia i Skalissai a la Plaça del Sacrament, Benimaurell.

• Concert del 24 de setembre del 2005: concert organitzat per l'Ajuntament el dia que tingué lloc la Fireta Popular. Actuà la Cardiacan Tour, Lilit i Mugroman a la Plaça del poble, Benimaurell.

• Concert del 19 d'abril del 2008: aquest concert l'organitzà Esquerra Republicana del País Valencià per commemorar el 25 d'abril. Actuà Paral·lel 84 i Lilit i Dionís a Benimaurell.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	José Oliver Vicens	IND
1983-1987	José Oliver Vicens	IND
1987-1991	José Vicente Puchol Vicens	IND
1991-1995	José Vicente Puchol Vicens	IND
1995-1999	Juan José Puchol Riera	EUPV
1999-2003	Juan José Puchol Riera	EUPV
2003-2007	Juan José Puchol Riera	PSPV-PSOE
2007-2011	Juan José Puchol Riera Paco Gilabert	PSPV-PSOE PP

• El 16 de juny de 2009, un regidor trànsfuga d'Esquerra Republicana del País Valencià, Manel Barber, dóna l'alcaldia al Partido Popular ^[1].

[edita] Novel·les que tenen per marc el municipi

• BORRELL, JOAQUIM: El cavall verd. Edicions del Bullent. Primera edició 2001.Picanya (València)
• GUARDIOLA, PEPA: Collidors de neu. Editorial Alfaguara voramar. Primera edició 1995 i setena edició 2007. Picanya (València)

[edita] Bibliografia recomanada

• MORA, Ignasi: Dénia i la Marina Alta. Ciutats i comarques valencianes. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura. Editat al 1995. Oliva.
• CAPÓ, Bernat: Terra de cireres. Edicions del Bullent. Editat el 2002. Picanya
• RIERA MOLL, Daniel: La Vall de Laguar, tradició i canvi a un municipi de la muntanya alacantina, Ajuntament de la Vall de Laguar, 2005.
• GENERALITAT VALENCIANA: La Cirera de la Muntanya d'Alacant. Producte amb Indicació Geogràfica de la Comunitat Valenciana. Col·lecció de la terra a la taula. Editat el 2003. La Pobla Llarga.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Laguar

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Vilaweb, article: La Vall de Laguar, escenari de l'encontre d'estudiants dels Països Catalans.
• ERPV, article: Èxit de la festa d'Esquerra a la Vall de Laguar per commemorar el 25 d'Abril.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.

v • d • e Municipis de la Marina Alta Alcalalí  •  l'Atzúvia  •  Beniarbeig  •  Benidoleig  •  Benigembla  •  Benimeli  •  Benissa  •  Calp  •  Castell de Castells  •  Dénia  •  Gata de Gorgos Llíber  •  Murla  •  Ondara  •  Orba  •  Parcent  •  Pedreguer  •  Pego  • el Poble Nou de Benitatxell  •  els Poblets  •  el Ràfol d'Almúnia  •  Sagra  •  Sanet i els Negrals  •  Senija  •  Teulada  •  Tormos  •  la Vall d'Alcalà  •  la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera  •  la Vall de Laguar  •  el Verger  •  Xaló  •  Xàbia

Aquest article és un esborrany sobre la Marina Alta. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.