Partit Popular de la Comunitat Valenciana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
President Alberto Fabra Part
Secretari general Antonio Clemente Olivert
Precedit per Alianza Popular
Seu C/ Quart, 102
València
Joventuts Nuevas Generaciones de la Comunidad Valenciana
Ideologia Centredreta, conservador, liberalisme, democràcia cristiana
Afiliació nacional Partido Popular
Afiliació europea Partit Popular Europeu
Grup al Parlament Europeu Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus
Diputats a les Corts Valencianes
Diputats al Congrés dels Diputats
Lloc web
www.ppcv.org

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana és la secció local del Partit Popular al País Valencià.

Taula de continguts

Història[modifica]

El PP va estar a l'oposició de les Corts Valencianes durant el mandat de Pedro Agramunt Font de Mora per a 1993 es celebreix el VII Congres del Partit en la Comunitat (2º desprès de la refundació) i resulta triat Eduardo Zaplana qui en 1995 va guanyar les eleccions per majoria simple i va aconseguir la presidència després d'un pacte amb Unió Valenciana (l'anomenat Pacte del Pollastre), on el candidat d'aquesta formació, Vicent González Lizondo, es convertí en president de les Corts Valencianes. Al 1999 va aconseguir majoria absoluta i, des de aleshores, continua al davant del govern del Consell de la Generalitat Valenciana, fins al 2015, després de la seua victòria a les eleccions autonòmiques de 2011.

Amb l'eixida de Zaplana de la presidència del partit, el 2002, s'inicia un conflicte entre el coneguts com "zaplanistes" i els seguidors del nou president, Francesc Camps.

També governa amb majoria absoluta a les tres capitals de província: València amb Rita Barberà, Alacant amb Sonia Castedo i Castelló amb Alfonso Bataller.

A més, dirigeix les tres diputacions provincials de la comunitat i va ser el partit més votat a les darreres eleccions, obtenint la majoria d'alcaldies al País Valencià.

Al 2011 va obtindre 55 escons dels 99 del total (majoria absoluta en 50 escons), continuant així Francisco Enrique Camps Ortiz al capdavant del govern valencià i fent impossible un pacte entre el PSPV, la Coalició Compromís i Esquerra Unida del País Valencià per a arravatar-li el govern al PP. A conseqüència del cas Gürtel, Camps fou substituït per Alberto Fabra Part al capdavant del partit i com a president de la Generalitat Valenciana.

Presidents populars del Consell de la Generalitat[modifica]

Política[modifica]

Alberto Fabra, Rafael Blasco, Francesc Camps, Antonio Clemente, José Ciscar i Juan Cotino.

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Alberto Fabra Part. És la segona secció més forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa al govern autonòmic i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va comptar amb el suport del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València el 1991 i el del País al 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants del món polític valencià Eduardo Zaplana, Rita Barberà i els controvertits Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi, debut a les seues múltiples implicacions en processos judicials.

El partit popular, a la Comunitat Valenciana, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[1] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma al·legal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[2]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven coses tan evidents com la unitat de la llengua, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades en front a l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[3] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[4] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per últim destaca la promoció d'esports com la vela amb events com la Copa Amèrica [5] o la Volvo Ocean Race.[6][7] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià va ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[8]

Resultats[modifica]

Evolució del nombre d'escons a les Corts Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Alacant 10 9 12 15 16 16 19 20
Castelló 10 8 9 11 12 13 12 13
València 12 8 10 16 21 19 23 22
TOTAL 32 25 31 42 49 48 54 55

El resultats del 1983 corresponen a la Coalició Popular, composada per Aliança Popular i Unió Valenciana.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Europa jutjarà la destrucció del territori valencià per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  2. ↑ El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar, en vilaweb.cat
  3. ↑ [1] racó català
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.americascup.com/es/
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.alicante2008.com/main.php
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.comunitatvalenciana.com/geventos/volvorace.htm
  8. ↑ València es prepara per acollir la Fórmula 1 Pàgina26.com

Enllaços externs[modifica]


Portal País Valencià Política i govern del País Valencià País Valencià

Partits amb representació parlamentària: PP (55) | PSPV-PSOE (33) | Compromís (BLOC, IdPV, EV-EE) (6) | EUPV (5)

Partits històrics: UV | UPV | PCPV | CDS | AP | CPV
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_de_la_Comunitat_Valenciana&oldid=11939265»