Unitat del Poble Valencià
| Unitat del Poble Valencià | |
|---|---|
 |
|
| Secretari general | Pere Mayor i Penadés |
| Fundació | 1982 |
| Dissolució | 1998 |
| Fusió de | PNPV i AEPV |
| Integrat dins | Bloc Nacionalista Valencià |
| Ideologia | valencianisme, esquerra |
Unitat del Poble Valencià (UPV) fou inicialment una coalició formada el 1982 entre el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) i l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV), a la que després es va afegir (per les eleccions autonomiques de 1983) Esquerra Unida del País Valencià (partit de curta vida sense cap relació amb l'actual EUPV). Un dels caps més destacats fou Josep Lluís Blasco.
Taula de continguts |
Història [modifica]
A les eleccions generals espanyoles de 1982 només van obtenir 18.516 vots.
El 1984 els dos primers grups van acordar la transformació de la coalició en un partit polític unificat.
A les Eleccions autonòmiques del 1987 es va presentar en coalició amb una nova Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), derivada del Partit Comunista del País Valencià, i va obtenir dos diputats a les Corts Valencianes: Pere Mayor, per la circumscripció de València, i Aureli Ferrando, per la de Castelló. Poc temps després, el pacte es va trencar, i els diputats d'UPV passaren al Grup Mixt. Tot el procés del pacte amb EUPV va suposar una important crisi interna, amb una escissió i importants desercions. Un sector que argumentava que l'objectiu de la UPV no era la construcció de l'espai d'esquerra, sinó la construcció de l'espai nacionalista al País Valencià, es va escindir sota el nom de Partit Valencià Nacionalista (PVN). I, quan els diputats nacionalistes passaren al Grup Mixt, un altre sector se'n va anar, i alguns militants passaren a EUPV. A les Eleccions autonòmiques de 1991 es va presentar en solitari i va obtenir 73.813 vots (3,7%).
La crisi de resultats organitzatius i electorals, així com els canvis en el mapa polític valencià (el 1995, el Partit Popular guanyava les Eleccions autonòmiques al País Valencià), propiciaren que UPV revisara la seua línia política, i en el Congrés celebrat a l'Eliana el 1996, va optar per moderar algunes de les seues posicions i convertir-se en una mena de tercera via entre el PSOE i el PP, sense excloure els pactes amb aquests dos. El 1995 ja havia anat en coalició amb el Partit Valencià Nacionalista en la candidatura UPV-Bloc Nacionalista, i a finals de 1998 es va celebrar el 1r. Congrés per formar el Bloc Nacionalista Valencià. En les Eleccions autonòmiques de 1999 aquesta nova federació va obtenir 102.700 vots (4,6%). Des d'aleshores, UPV ha deixat d'actuar com a tal.[1]
Resultats electorals [modifica]
| Eleccions | Vots | % de vots | Posició |
|---|---|---|---|
| Eleccions generals espanyoles de 1982 | 18.516 | 0,88% | 7 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 | 58.712 | 3,09% | 4 |
| Eleccions generals espanyoles de 1986 | 40.264 | 1,93% | 6 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1987 | - | - | - |
| Eleccions generals espanyoles de 1989 | 40.767 | 1,93% | 6 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 | 73.813 | 3,71% | 6 |
| Eleccions generals espanyoles de 1993 | 41.052 | 1,69% | 5 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 | 62.253 | 2,74% | 5 |
| Eleccions generals espanyoles de 1996 | 27.776 | 1,04% | 5 |
Candidatures [modifica]
-
Papereta electoral al Congrés espanyol de 1982 per València. Al costat dels candidats hi surten les sigles dels partits als quals pertanyen.
-
Papereta electoral al Congrés espanyol de 1986 per València.
-
Papereta electoral a les Corts Valencianes de 1991 per València.
-
Papereta electoral municipal de 1995 en el municipi de València. En la llista figuren també candidats del PVN.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Enric Morera - Política per a un País, Ed. Bromera. ISBN: 978-84-9824-181-5
