Nacionalisme
De Viquipèdia
El nacionalisme es refereix a una ideologia, un sentiment, una forma de cultura, o un moviment social que es centra en la nació.[1] És un tipus de col·lectivisme emfatitzant en la colectivitat d'una nació específica. Existeix un debat significatiu sobre quin és l'origen històric de les nacions tanmateix, existeix un consens gairebé total entre els especialistes en situar que el nacionalisme, com a mínim com a una ideologia i un moviment social, és un fenomen modern originat a Europa.[2] Precisament l'on i el quan emergí el nacionalisme és difícil de determinar, però el seu desenvolupament és de prop referit a l'estat modern i a l'empenta per la sobirania popular arribà de la mà de la revolució francesa a finals del segle XVIII. Des d'aquell moment, el nacionalisme s'ha convertit en una de les forces polítiques i socials més significatives de la història, potser la majoria notablement influenciades en essència o a causa de la Primera Guerra Mundial i especialment de la Segona Guerra Mundial amb l'ascens del feixisme, una ideologia nacionalista radical i autoritària.[3][4][5][6]
"Com a ideologia, el nacionalisme sosté que "la gent" en la doctrina de la sobirania popular és la nació, i com a resultat només els estats-nacions fundats en el principi de determinació nacional són legítims. Ja que la majoria d'estats són multinacionals, o com a mínim hi ha més d'un grup de persones que reclamen, l'estatus de nacionalitat,[7] en molts casos provoca que la recerca nacionalista d'autonomia provoqui un conflicte entre la gent i estats que ha derivat en guerres[8] (tant internes com externes), secessions; i en casos extrems, en genocidis.
El nacionalisme és un fenomen social important en el món, com les banderes nacionals, els himnes nacionals i les divisions nacionals, que són exemples 'banals' d'un nacionalisme que són sovint es mentalment involuntari.[9] A més a més, alguns acadèmics sostenen que el nacionalisme com a sentiment o forma de cultura, a vegades descrita com a 'nacionalitat' per evitar la reputació desenllustrada de la ideologia, és la fundació social de la societat moderna. La industrialització, la democratització, i el suport per a la redistribució econòmica ha estat parcialment atribuït al context social compartit i a la solidaritat que el nacionalisme proveeix.[10][11][12]
Tot i que el nacionalisme en el fons es basa en donar suport a la nació pròpia, nacionalistes d'estats diferents poden fàcilment cooperar l'un amb l'altre per donar suport a la creença mundial que tots els grups tenen el dret a tenir les seves pròpies nacions.
No obstant això, el nacionalisme segueix sent un tema candent de disputes en el qual hi ha poc consens en general. L'exemple més clar d'oposició al nacionalisme és el cosmopolitisme, que inclou a vegades membres de grups com liberals, marxistes i anarquistes, però fins i tot els propis nacionalistes sovint estan en desacord en les seves pròpies virtuts, i és habitual que els nacionalistes d'una persuasió denigrin les aspiracions d'altres per raons tant ètiques com estratègiques. Un de les qüestions que no són tema de disputa és que hi ha pocs o cap fenomen social que hagi estat tant durador en el món modern com el nacionalisme.
Taula de continguts |
[edita] Tipus de nacionalismes
- Nacionalisme d'Estat-nació: vol que s'iguali la nació a l'estat. Pot ser el cas d'una nació repartida entre diversos Estats (dels quals proposa la desaparició) o l'oposat, d'una nació dintre d'una altra o dins d'un Estat plurinacional (del qual reclama la independència o secesssió). Un exemple del primer cas podria ser el poble kurd, repartit entre diferents Estats i un exemple del segon podria ser l'estat espanyol.
- Nacionalisme cultural: posa l'èmfasi en la unitat identitària, reclamant o no canvis d'estructura política. Sovint lluita per la llengua i la història, volent que siguin conegudes i reconegudes pels ciutadans de la nació i els de les nacions veïnes. En determinats indrets aquest nacionalisme incorpora també la raça, o la religió com a motius d'identificació del grup nacional enfront un altre col·lectiu. En aquests casos es pot parlar de feixisme.
[edita] Història
Si bé hi ha hagut reinvindicacions nacionals des de l'Antiguitat, el concepte de nacionalisme com a tal sorgeix amb el romanticisme al segle XIX (o finals del XVIII). El precedent fundamental es Herder i el seu concepte de Volksgeist (‘carácter nacional'). En un primer moment la nació era un contracte entre ciutadans pel qual s'adscrivien a un grup cultural i polític amb uns drets i deures sota uns símbols identificatius (com la bandera).
El concepte va anar evolucionant i tenyint-se de connotacions per la seva implicació en conflictes bèl·lics i polítics. En ocasions es considerà sinònim del "patriotisme". Va suposar el canvi de fronteres europees, amb la disgregació dels imperis de l'Antic Règim i el sorgiment de nous països. El desacord de part de la població amb el nou mapa va fer que progressés el nacionalisme d'Estat-nació per sobre del cultural, si bé usualment els dos van units.
A finals del segle XX el nacionalisme va quedar englobat dins el dret d'autodeterminació dels pobles, que proclama que el conjunt de persones d'un indret té dret a decidir en quina nació viuen. Aquest dret es veu enfortit pel liberalisme.
[edita] Referències
- ↑ Smith, Anthony D.. National Identity. Reno: University of Nevada Press, 1993, 72. ISBN 0874172047.
- ↑ Smith, Anthony D.. Nationalism and Modernism: A Critical Survey of Recent Theories of Nations and Nationalism. London: Routledge, 1998. ISBN 0415063418.
- ↑ Laqueuer, Walter." Comparative Study of Fascism" by Juan J. Linz. Fascism, A Reader's Guide: Analyses, interpretations, Bibliography. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1976. Pp. 15 "Fascism is above all a nationalist movement and therefore wherever the nation and the state are strongly identified."
- ↑ Laqueur, Walter. Fascism: Past, Present, Future. Oxford University Press, 1997. Pp. 90. "the common belief in nationalism, hierarchical structures, and the leader principle."
- ↑ "Goebbels on National-Socialism, Bolshevism and Democracy, Documents on International Affairs, vol. II, 1938, pp. 17-19. Accessed from the Jewish Virtual Library on February 5, 2009. [1]Joseph Goebbels describes the Nazis as being allied with countries which had "authoritarian nationalist" ideology and conception of the state "It enables us to see at once why democracy and Bolshevism, which in the eyes of the world are irrevocably opposed to one another, meet again and again on common ground in their joint hatred of and attacks on authoritarian nationalist concepts of State and State systems. For the authoritarian nationalist conception of the State represents something essentially new. In it the French Revolution is superseded.".
- ↑ Koln, Hans; Calhoun, Craig. The Idea of Nationalism: A Study in its Origins and Background. Transaction Publishers. Pp 20.
University of California. 1942. Journal of Central European Affairs. Volume 2. - ↑ Connor, Walker. Ethnonationalism: The Quest for Understanding. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1994, 29.
- ↑ http://www.maknews.com/html/articles/savich/nationalism.pdf
- ↑ Billig, Michael. Banal Nationalism. London: Sage, 1995. ISBN 0803975252.
- ↑ Gellner, Ernest. Nations and Nationalism, Second. Blackwell, 2005. ISBN 1405134429.
- ↑ Canovan, Margaret. Nationhood and Political Theory. Cheltenham: Edward Elgar, 1996. ISBN 1840640111.
- ↑ Miller, David. On Nationality. Oxford: Oxford University Press, 1995. ISBN 0198293569.
[edita] Vegeu també
