Espectre polític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'espectre polític és una manera de visualitzar les diferents posicions polítiques, posant cada ideologia política sobre un o més eixos geomètrics que simbolitzen les dimensions polítiques que són modelades com si fossin independents l'una de l'altra.

Determinació de l'espectre polític[modifica | modifica el codi]

Una de les suposicions més bàsiques per determinar un espectre polític és que les opinions de les persones sobre diversos temes estan correlacionades, o que un tema essencial és la suma o domina les altres. Per tal que existeixi un espectre polític ha d'existir un rang ampli de posicions; és a dir, els sistemes polítics en què totes les persones es troben clarament en un grup o un altre i ningú en una posició intermèdia, no es descriuen ben bé amb els models dels espectres polítics. Per altra banda l'espectre polític deixa d'existir quan l'opinió d'un grup guanya tal posició que ja no existeix cap divergència d'opinions. Per exemple, als Estats Units, l'espectre polític quant al federalisme va acabar amb la instauració d'un sistema d'organització federal.

Dreta i esquerra[modifica | modifica el codi]

En els països occidentals moderns, l'espectre polític sovint es descriu utilitzant els termes "política de dreta" i "esquerra". El liberalisme del mercat sovint es considera al centre-dreta mentre que el liberalisme social es considera al centre o centre-esquerra. La democràcia cristiana es pot trobar al centre-dreta o al centre-esquerra depenent del país, les circumstàncies i l'època.

Models amb molts eixos[modifica | modifica el codi]

Mapapolitic1.jpg

El model d'un eix sovint es considera molt simplificat, agrupant proposicions polítiques relativament diferents. Els aspectes o opinions quant a alguns temes poden variar fins i tot dins els grups que es considerarien de "dreta" o "esquerra. A més, algunes filosofies polítiques que han sorgit durant els últims dos segles no poden ser catalogades segons el model unidimensional, en particular l'anarquisme i el libertarianisme.

Model de Nolan[modifica | modifica el codi]

El següent diagrama pretén copsar les essències de les ideologies polítiques i localitzar-les en 4 punts concrets d'aquest mapa radial. El mapa pren la forma d'una brúixola i col·loca 4 ideologies bàsiques en els 4 punts cardinals (nord-sud, est-oest). Cada punt cardinal en forma de triangle negre representa una ideologia concreta en el seu "estat pur" o estat més "radical", és a dir, el punt on coincideix una combinació de característiques que diferencien a cada ideologia al màxim de les altres tres. Així doncs, malgrat les concepcions que cadascun tingui de les ideologies, difereixin enormement (inclòs entre els mateixos ideòlegs de les diverses ideologies), aquí utilitzarem els noms de les 4 ideologies per identificar aquests 4 punts que acabem d'esmentar. La intenció no és la de definir a l'anarquisme o al feixisme "perfecte", ans posar nom a aquests 4 punts. Fora d'aquests punts, podríem trobar infinitat d'ideologies combinades entre les 4 ideologies i els 4 eixos, com ara la socialdemocràcia o l'anarquisme individualista, a tall d'exemple.

Eix econòmic[modifica | modifica el codi]

Aquest eix ve marcat per la gestió del sistema econòmic: el socialisme dóna tot el poder al govern per tal de planificar el mercat, mentre que el neoliberalisme allibera totalment el mercat econòmic del control i la intervenció del govern en matèria del dret privat.

S'entén que la dreta cerca el màxim bé individual/personal i l'esquerra el màxim bé col·lectiu/social. La dreta és la ideologia que defensa els interessos de la classe dirigent per tal de mantenir els seus privilegis. En contraposició, l'esquerra defensa els interessos de la classe treballadora.

Eix moral[modifica | modifica el codi]

El que defineix les dues ideologies que formen aquest eix és l'amplitud del seu horitzó moral i els valors que defensen. Si l'anarquisme defensa la llibertat per sobre de tot (llibertarianisme o antiautoritarisme) el feixisme defensa just el contrari: anteposa l'autoritat i "l'ordre" per sobre de tot. L'horitzó moral del Feixisme no va més enllà d'allò que és capaç de reconèixer com a igual, cercant l'explotació i domini sobre tot el que quedi fora del seu propi grup. En canvi, l'anarquisme, cerca l'obertura constant del seu horitzó moral, solidaritzant-se amb tots els elements que siguin vulnerables a l'explotació i dominació humana, des de les persones d'ètnia o cultura diferent, fins als animals i tot el que forma part del medi ambient.

Ni el feixisme és de dretes ni l'anarquisme és d'esquerres: el feixisme no busca el bé de l'individu ni del col·lectiu en general, sinó que busca el màxim bé d'uns individus en concret i d'un col·lectiu concret: la classe dirigent. Per altra banda, el pensament llibertari o anarquisme, tampoc és d'esquerres, ja que un autèntic alliberament personal no és possible sense un alliberament social i viceversa. Així doncs, s'entén l'anarquisme com a un equilibri entre la recerca del bé individual i el bé col·lectiu.

El feixisme és interclassista: utilitza missatges simples que puguin resultar atractius pel pessimisme i desil·lusió de la classe treballadora. L'anarquisme també és interclassista en el sentit que advoca per la supressió de les classes i defuig tota exaltació d'una classe concreta, al contrari del que passa amb el socialisme.

Model de Mitchell[modifica | modifica el codi]

Brian Patrick Mitchell va proposar un model[1] que defineix vuit tipus de partits o grups polítics segons com tinguin en compte dos eixos: l'ús del poder (kratos) i la distinció social o ranquisme (arquia). Aquest model s'ha aplicat a la realitat estatunidenca i pot no reflectir els matissos d'altres indrets. Els grups són:

  • comunitaris: pro kratos, ambivalent respecte a l'arquia
  • progressistes: anti arquia, pro kratos
  • radicals: anti arquia, ambivalent respecte al kratos
  • individualistes: anti arquia, anti kratos
  • paleoliberals: anti kratos, ambivalent respecte a l'arquia
  • paleoconservadors: pro arquia, anti kratos
  • teoconservadors: pro arquia, ambivalent respecte al kratos
  • neoconservadors: pro kratos, pro arquia

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brian Patrick Mitchell, Eight Ways to Run the Country (Westport, Connecticut: Praeger, 2006)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espectre polític Modifica l'enllaç a Wikidata