Socialisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Part de la secció del

Socialisme
Red flag waving.svg

Corrents

Socialisme utòpic
Socialisme llibertari
Comunisme
Socialisme marxista
Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Socialisme humanista
Socialisme reformista
Socialisme cristià
Socialisme del segle XXI

Pensament

Internacionalisme
Marxisme
Obrerisme
Sindicalisme

Conceptes

Autogestió
Cooperativisme
Democràcia
Igualitarisme
Justícia social
Lluita de classes
Revolució proletària

modifica

El socialisme és una ideologia política lligada a la classe social del proletariat, oposada al capitalisme i oposada a la classe social de la burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.[1]

En un sistema socialista, en establir-se la propietat dels mitjans de producció, desapareix en part l'existència de la propietat privada dels béns de capital i amb aquesta qualsevol model de creixement i desenvolupament econòmic per ser substituïda per models econòmics teòrics que es designa com a model únic i absolut en la teoria marxista.

Freqüentment coexisteixen diferents moviments polítics derivats, sent el comunisme i la socialdemocràcia els que adopten el títol de Socialisme: des d'aquells amb idees de recerca de la revolució, o les variants pre i post-marxistes del comunisme que amb freqüència són conservades entre grups de resistència política a través de generacions.

El socialisme continua sent un moviment amb un gran interès de control ciutadà i sol ser promogut per mitjans activistes intensos i proclamar-se com un moviment de lluita política, vinculat amb l'establiment d'un ordre polític construït en funció de la classe reprimida pel govern actual, i pel qual ha de crear-se un de públic (per via de l'Estat o no), ja sigui mitjançant una revolució o evolució social o mitjançant reformes institucionals, amb el propòsit de construir una societat sense classes molt estratificades o subordinades unes a altres.

El socialisme és, doncs, un sistema considerat per uns més justos i més igualitaris, car elimina d'aquesta manera la pobresa, tot donant una oportunitat a tothom, independentment del seu origen, color o sexe. Altres creuen que el socialisme només aportaria pobresa a tota la ciutadania, i que s'intentaria imposar a la gent una cosa que no volen.

« ...El socialisme és totpoderós perquè és cert. »
Vladímir Lenin

Orígens i evolució[modifica | modifica el codi]

El socialisme s'origina en la crítica duta a terme per alguns pensadors a les conseqüències socials de la Revolució Industrial, especialment a les desigualtats entre unes elits capitalistes riques i una classe obrera condemnada a viure en la misèria; aquests desequilibris es veien com a resultat del mercat lliure en què es basava el capitalisme. En contra de l'individualisme de l'època, base de la doctrina liberal, els socialistes presentaren com a alternativa una nova comunitat de productors, units per una solidaritat fraternal; en el futur, les masses prendrien als capitalistes el control dels mitjans de producció i del govern de l'Estat; l'individu ha de sotmetre's sempre als interessos de la col·lectivitat la qual li proporcionarà sempre els mitjans per satisfer les seves necessitats.

La doctrina socialista sempre proposa o bé la limitació o bé l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció, de canvi i de distribució, els quals han de ser col·lectivitzats, com a mitjà per arribar a un nou tipus de societat igualitària, on no hi hagi distinció entre rics i pobres ni entre poderosos i sotmesos, on tothom visqui en llibertat i ningú no es trobi patint una situació d'explotació ni de servitud; segons els socialistes, la propietat privada és una noció introduïda injustament a la societat per legitimar els interessos dels poderosos en contra dels desigs dels sectors desfavorits.

Fitxer:L'Internationale.jpg
La Internacional

El mot socialisme va aparèixer per primera vegada el 1832, al diari francès Le Globe per referir-se als seguidors de les doctrines de Saint-Simon (1760-1825); el concepte socialista també va servir per designar els reformadors socials anglesos, entre els quals destacava Robert Owen (1771-1858), autor d'un opuscle titulat What is socialism?.

A principis del segle XIX, els socialistes, com per exemple Étienne Cabet (1788-1856) o Charles Fourier (1772-1837), intentaren arribar al socialisme creant comunes regides pels principis de treball en comú i d'abolició de la propietat, aquests foren els socialistes utòpics. Poc després, el socialisme evolucionà abandonant la idea de constituir comunes alternatives, per la de transformar la societat mitjançant una acció política revolucionària; així aparegué el socialisme polític representat per Karl Marx (1818-1883), Friedrich Engels (1820-1895), Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), Louis Auguste Blanqui (1805-1881), Mikhaïl Bakunin (1814-1876), etc.

El socialisme polític va acabar dividint-se en dues branques: l'anarquista –representada per Proudhon i Bakunin-, partidària de la supressió immediata de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat política, i la marxista, que propugnava la creació d'un estat socialista com a mitjà per arribar a l'objectiu final d'establir una societat lliure i igualitària. A finals del segle XIX, dins del socialisme marxista va aparèixer el corrent revisionista, que proposava l'abandó de l'actitud revolucionària a favor d'una política reformista en què s'acabaria arribant al socialisme mitjançant reformes graduals introduïdes gràcies a la participació dels partits socialistes en el joc polític dels estats liberals o democràtics. Per la seva banda, l'anarquisme, amb força a Itàlia i a Espanya, es mantingué fidel a l'activisme revolucionari; a Espanya, els anarquistes aprofitaren el col·lapse de les institucions de la República, provocat pel cop d'estat del 18 de juliol de 1936, per dur a terme la revolució; l'Espanya republicana durant la Guerra Civil (1936-1939) fou l'únic cas en què els anarquistes arribaren a prendre el poder; després de la fi de la II Guerra Mundial, l'anarquisme va anar perdent força a tot arreu fins a esdevenir marginal.

Durant el segle XX, hom denomina comunistes aquells socialistes partidaris d'establir un règim revolucionari seguint l'exemple i els mètodes aplicats a Rússia arran de la Revolució Bolxevic d'Octubre de 1917, dirigida per Lenin; els marxistes no comunistes passaren a denominar-se socialistes o socialdemòcrates, tot i que, abans de la I Guerra Mundial (1914-1918), socialdemòcrata o socialista designava també els partidaris d'instaurar el socialisme per mitjans revolucionaris. La Revolució Bolxevic i el naixement de l'URSS va dur a l'aparició a tot arreu del partits comunistes, sorgits gairebé sempre a partir d'escissions dels partits socialistes; allò que precipità la ruptura entre socialistes i comunistes fou l'oposició teòrica d'Otto Bauer, un dels capdavanters del marxisme a Àustria, al règim bolxevic, però, sobretot, la repressió contra els espartaquistes –que intentaren instaurar el comunisme a Alemanya durant el període revolucionari de 1918 a 1920- , dirigida per Friedrich Ebert dirigent del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, que ocupà el càrrec de canceller el 1918 i el de president de la República entre 1919 i 1925.

El cristianisme podria ser bo... si algú intentés practicar-ho

Corrents del socialisme[modifica | modifica el codi]

« El significat de la pau és l'absència de l'oposició al socialisme. »
Karl Marx

Al llarg de la història, hi ha hagut diverses corrents del socialisme original.


Socialisme reformista[modifica | modifica el codi]

« La història d'Occident, des de l'era de les polis gregues fins a la resistència actual al socialisme, és essencialment la història de la lluita per la llibertat contra els privilegis dels buròcrates. »
Ludwig von Mises

El socialisme reformista és un moviment de reforma social aparegut al segle XIX que propugnava la intervenció de l'Estat en l'economia per combatre les desigualtats socials provocades pel sistema capitalista, però, sense destruir les institucions socials i polítiques vigents; per això, a diferència del marxisme i de l'anarquisme, el socialisme reformista no era un socialisme d'estat i rebutjava una revolució i, en conseqüència, acceptava qualsevol tipus d'estat, fins i tot un de monàrquic com ho era l'imperi Alemany, existent entre 1871 i 1918.

Dins del socialisme reformista, cal destacar Louis Blanc (1811-1882), Johann Karl Rodbertus (1805-1875),Wilhem Roscher (1817-1894), Rudolf Meyer (1839-1899),Gustav Schmoller (1838-1917), Adolf Wagner (1835-1917), Albert Schaeffle (1831-1908), Ferdinand Lassalle (1825-1865), Henry George (1839-1897), Sidney Webb(1859-1947), H.G. Wells (1866-1946), i George Bernard Shaw (1856-1950).

Socialisme utòpic[modifica | modifica el codi]

Article principal: socialisme utòpic
« El socialisme és un compromís amb la igualtat, amb la llibertat i amb la justícia; i tot això a través d'alguna cosa molt important: la democràcia. »
Pablo Castellano

El socialisme utòpic o premodern és un concepte ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals. El terme socialisme apareix a França i Anglaterra a la dècada de 1830 de forma més o menys simultània, però el seu contingut no està gaire definit. Tota aquesta primera meitat del segle XIX veurà sorgir un gran nombre de doctrines de reforma social que difereixen radicalment de les utopies renaixentistes i les efusions sentimentals de la il·lustració, fonamentalment perquè els nous autors es troben amb un problema que els seus predecessors no havien pogut imaginar: les catastròfiques conseqüències socials de la revolució industrial.

Molt influït per la Il·lustració, l'utopisme té una visió positiva de la Història i de l'home, que és considerat bo per naturalesa. Per això posa de manifest les contradiccions entre la justícia social a la que se suposa que el liberalisme aspirava i la realitat. A diferència del pensament de Marx, però, els utopistes no tenen en compte el paper de la lluita de classes en la història, la qual cosa es tradueix en què és un moviment elitista, allunyat de les masses obreres.

L'estat modern no és, sinó, un comitè que administra els problemes comuns de la classe burgesa

Malgrat això, els utopistes van ser els primers a plantejar molts dels postulats que l'obrerisme faria seus: l'internacionalisme, l'intervencionisme de l'Estat, la lluita armada revolucionària, la transformació del model social...[cal citació]

Socialisme marxista[modifica | modifica el codi]

Article principal: Socialisme marxista
« El marxisme va morir de marxisme. »
Karl Popper

El Socialisme marxista és un corrent ideològic que aplicà al camp del Socialisme clàssic les teories filosòfiques, polítiques i econòmiques de Karl Marx i Friedrich Engels per a la construcció d'una nova societat des dels seus fonaments.

Socialisme llibertari[modifica | modifica el codi]

Article principal: Socialisme llibertari
« ...Tota societat que trenqui amb la propietat privada es veurà en el cas d'organitzar-se en el comunisme libertari. »
Piotr Kropotkin

El socialisme llibertari és una forma de socialisme que apunta a crear una societat basada en la descentralització política sense classes socials. El socialisme llibertari posseeix un concepte col·lectivista i igualitarista de la societat i advoca per la socialització dels mitjans de producció, mitjançant l'abolició de les institucions tals com el capitalisme o la propietat privada, amb la finalitat que el control directe dels mitjans de producció i els recursos siguin compartits per la societat en el seu conjunt.

Comunisme[modifica | modifica el codi]

« No hi ha diferència entre comunisme i socialisme, excepte en la manera d'aconseguir el mateix objectiu final: el comunisme proposa esclavitzar a l'home mitjançant la força, el socialisme mitjançant el vot. És la mateixa diferència que hi ha entre assassinat i suïcidi. »
Vladimir Ayn Rand

El comunisme, entès com a moviment soci-polític, és un conjunt de corrents i agrupacions. El principal objectiu històric és la supressió revolucionària de la societat capitalista en tant última forma de societat amb classes, i l'establiment d'una societat socialista com a pas previ a la construcció gradual d'una organització social comunista. Les doctrines dels diversos corrents comunistes coincideixen en la necessitat de suprimir la propietat privada (especialment la dels mitjans de producció socials) i en l'emancipació del proletariat com la primera classe oprimida sense economia pròpia.

Socialdemocràcia[modifica | modifica el codi]

El teu millor professor, és el teua última errada
« Els socialistes no moren: els socialistes se sembren. »
Pablo Iglesias


La socialdemocracia és una ideologia política que va sorgir a la fi del segle XIX a partir del moviment socialista. La socialdemocracia moderna es diferencia d'altres concepcions del socialisme per la manera que interpreta el significat i implicacions d'aquest terme, especialment en matèries polítiques: «La Internacional Socialista es va fundar fa cent anys per coordinar la lluita mundial dels moviments socialistes democràtics per la justícia social, la dignitat humana i la democràcia.

Socialisme del segle XXI[modifica | modifica el codi]

« El nostre objectiu és avançar fins la verdadera democràcia. »
Hugo Chavez

El socialisme del segle XXI és un concepte que apareix en l'escena mundial en 1996, a través de Heinz Dieterich Steffan. El terme va adquirir difusió mundial des que va ser esmentat en un discurs pel President de Veneçuela, Hugo Chávez, el 30 de gener de 2005, des del V Fòrum Social Mundial.

El model de l'estat socialista del socialisme del segle XXI és un socialisme revolucionari que beu directament de la filosofia i l'economia marxista, i que se sustenta en quatre eixos: el desenvolupisme democràtic regional, l'economia d'equivalències, la democràcia participativa i protagónica i les organitzacions de base.

Dieterich, en la seva obra, el Socialisme del Segle XXI es funda en la visió de Karl Marx sobre la dinàmica social i la lluita de classes. Dieterich aprofundeix la teoria marxista i l'actualitza al món d'avui, incorporant els avanços del coneixement, les experiències dels intents socialistes, reduint les seves limitacions, lliurant propostes concretes tant en l'economia política com en la participació democràtica de la ciutadania per construir una societat lliure d'explotació.

Socialisme cristià[modifica | modifica el codi]

« En molts aspectes el socialisme democràtic resultava i resulta proper a la doctrina social catòlica. En tot cas, ha contribuït notablement a la formació d'una consciència social. »
Benet XVI

El socialisme cristià és un intent de construir el socialisme des del cristianisme. Existeixen diferents versions i interpretacions d'aquestes tendències, depenent de la versió de cristianisme professada i l'afiliació o no a alguna església cristiana.

Alguns asseguren que el socialisme cristià prové des de la mateixa època de Jesús, indicant que Jesús predicava i practicava la igualtat entre persones. Més endavant, asseguren, l'església que van formar els seus seguidors es va burocratitzar i va corrompre el missatge de Jesús, donant lloc a la crítica marxista que la religió és la utopia dels pobles. Les persones que segueixen aquesta interpretació pretenen reviure els principis de l'església primitiva i els ensenyaments de Jesús com una forma d'aconseguir l'ideal socialista i en alguns casos, com en el de l'escriptor rus León Tolstoi.

El socialisme al món[modifica | modifica el codi]

Cal explicar al món que l'única forma d'acabar amb la pobresa és donar poder als pobres

Àfrica[modifica | modifica el codi]

« ...Visca la llibertat! El sol mai ha il·luminat un assoliment humà més gloriós. »
Nelson Mandela

El Socialisme africà, és una creença en el compartiment dels recursos econòmics en una "tradicional comuna" africana, a diferència del clàssic socialisme. Molt politics africans dels anys 1950 i 1960 - com Kwame Nkrumah o Julius Nyerere, defensent el socialisme africà, tot i que les definicions i les interpretacions d'aquest terme varia considerablement en funció de les persones que el defensen

Els Soviètics i els Xinesos van ajudar a el socialisme africà a desenvolupar-se. Després de l'escicció de la Unió Soviètica els corrents socialistes han emergit a Àfrica, un pro-russos i l'altre pro-xinès, mentre que uns altres volien quedar no-alineats.

Amèrica del nord[modifica | modifica el codi]

« Igual que el sexe en l'Anglaterra victoriana, la realitat de les grans empreses d'avui és el nostre gran secret brut. »
Ralph Nader

Els partits socialistes en els Estats Units van assolir el seu major èxit al principi del segle XX, però actualment organitzacions i partits actius inclouen majoritariament el Socialistes Democràtics d'Amèrica, l'últim tenint aproximadament 10.000 membres.

Per contra, a Canadà el partit socialista obté 37 representants de 307.

Amèrica del sud[modifica | modifica el codi]

Van arribar amb els millors cotxes, joves fills de pares rics que mai han treballat per altres, i noies que mai han netejat un bany per guanyar-se el pà
« Company, revolucionari, germà. »
Evo Morales

El President veneçolà Hugo Chávez, el president nicaragüenc Daniel Ortega, el president bolivià Evo Morales, i el president Equatorià Rafael Correa refereix als seus programes polítics com a socialistes.

A més, el socialisme governa a Brasil, Argentina, Uruguai i té una gran importància a Xile.

Asia[modifica | modifica el codi]

« Tots els imperialistes són tigres de paper, semblen poderosos però en realitat no ho són tant, és el poble el que és realment poderós. »
Mao Zedong

La república popular de Xina, Corea del Nord, Laos i Vietnam són els països asiàtics que segueixen quedant en l'ona de Marxisme-Leninisme implementat en el segle XX. Estats amb les economies socialistes en gran part han mogut lluny de planificació econòmica centralitzada en el segle XXI, col·locant una èmfasi més gran en els mercats. Les formes inclouen el Xinès economia de mercat socialista i el Vietnamita socialista-economia de mercat orientada.

A la Xina, el Partit Comunista xinès ha dirigit una transició de l'economia d'ordre del Mao per un programa econòmic dintre del terme de l'economia de mercat socialista o "socialisme amb característiques xineses". Sota el control de Deng Xiaobing, el lideratge de la Xina va embarcar a un programa de reformes basades en la idea de Mikhaïl Gorbatxov.

Tanmateix, va mantenir els drets de propietat estatal per damunt terra, estat o propietat cooperativa de molt del pesat industrial i fabricant sectors i influència estatal en els sectors bancaris i financers.

Europa[modifica | modifica el codi]

« No pots fer una revolució amb guants de seda. »
Ióssif Stalin

El Partit Verd D'Alemanya té un gran nombre de seguidors. Ha estat capaç, doncs, de robar una gran nombre de vots als partits social demòcrates alemanys, aconseguint el 10% del control de la cambra, mentre que els comunistes han aconseguit el 18% en les darreres eleccions.

Els homes han estat sempre, en política, víctimes nècies de l'engany aliè i propi, i ho seguiran sent mentre no aprenguin a descobrir darrere de totes les frases, declaracions i promeses morals, religioses, polítiques i socials, els interessos d'una o una altra classe

A Irlanda en les eleccions de 2009, Joe Higgins del partit socialista va aconseguir un dels tres seients a la capital.

A Dinamarca va doblar la seua representació parlamentària passant a tenir 23 seients, aconseguint doncs el quart lloc.

En el Regne Unit, la Unió Nacional de Rail, Marítim i Treballadors van aconseguir el 2% dels vots.

Dins França, la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) sent el candidat en les eleccions presidencials del 2007 , Olivier Besancenot, va rebre 1,498,581 vots, 4.08%, el doble que del candidat Comunista. El LCR es va abolir dins 2009 per iniciar un ample anti-partit capitalista, el Nou Anticapitalist Partit, que va declarar que l'objectiu és construir un nou socialisme.

A les eleccions del parlament de Catalunya del 2012, la CUP es presentava per primera vegada i va obtenir 3 diputats (126.000 vots). En el seu programa, la CUP incloïa punts de caràcter socialista com la nacionalització de la banca, la redistribució de la riquesa i la socialització de recursos naturals bàsics com l'aigua i l'energia, a més de recollir el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans i l'alliberament de gènere.

Oceania[modifica | modifica el codi]

Al Parlament de la Mancomunitat d'Austràlia els diputats verds obtenen un 1% del total dels vots, que s'eleva al 3% quan es tracta del senat.

A Nova Zelanda, per contra, el Partit Verd obté fins a l'11,06% dels vots en les darreres eleccions. El Partit Maori obté també representació aconseguint l'1,43%.[2]

Visió crítica del socialisme[modifica | modifica el codi]

Els economistes liberals, defensors de les llibertats pro-capitalistes i alguns liberals clàssics consideren la propietat privada dels mitjans de producció i l'intercanvi de mercat com els fenòmens naturals i/o morals, que són fonamentals per a la seva concepció de la llibertat i, per tant, perceben la propietat pública dels mitjans de la producció, les cooperatives i la planificació econòmica com a infraccions de la llibertat. Algunes de les principals crítiques al socialisme es distorsionen en absència d'indicadors dels preus,[3][4] la reducció dels incentius,[5][6][7] la davallada de la prosperitat,[8][9] la viabilitat,[3][4][10] i els seus efectes socials i polítics.[11][12][13][14][15][16]

Els crítics de l'escola neoclàssica de l'economia criticar la propietat estatal i la centralització del capital sobre la base que hi ha una falta d'incentius a les institucions de l'Estat per actuar sobre la informació tan eficientment com les empreses capitalistes fan perquè no tenen restriccions pressupostàries, el que resulta en una reducció global econòmica benestar per a la societat.[17] Els economistes de l'escola austríaca considera que els sistemes socialistes sobre la base de la planificació econòmica és inviable perquè no tenen la informació per realitzar el càlcul econòmic en el primer lloc, a causa de la manca de senyals de preus i un sistema de preus lliures, que argumenten són necessaris per al càlcul econòmic racional.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Entrada "socialisme"» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 23 novembre 2010].
  2. (en anglès) «2011 General Election – Official Result». Elections New Zealand. [Consulta: 29 juliol 2012.]
  3. 3,0 3,1 Von Mises, Ludwig. Economic calculation in the Socialist Commonwealth (PDF). Ludwig von Mises Institute, 1990 [Consulta: 2008 setembre 08]. 
  4. 4,0 4,1 F. A. Hayek, (1935), "The Nature and History of the Problem" and "The Present State of the Debate," om in F. A. Hayek, ed. Collectivist Economic Planning, pàg. 1-40, 201-43.
  5. Zoltan J. Acs & Bernard Young. Small and Medium-Sized Enterprises in the Global Economy. University of Michigan Press, page 47, 1999.
  6. Mill, John Stuart. The Principles of Political Economy, Book IV, Chapter 7.
  7. John Kenneth Galbraith, The Good Society: The Humane Agenda, (Boston, MA: Houghton Mifflin Co., 1996), 59-60."
  8. Hans-Hermann Hoppe. A Theory of Socialism and Capitalism [1].
  9. Ludwig von Mises, Socialism: An Economic and Sociological Analysis, Indianapolis, IN: Liberty Fund, Inc., 1981, trans. J. Kahane, IV.30.21
  10. Milton Friedman. We have Socialism Q.E.D., Op-Ed in New York Times December 31, 1989 [2]
  11. F.A. Hayek. The Intellectuals and Socialism. (1949).
  12. Alan O. Ebenstein. Friedrich Hayek: A Biography. (2003). University of Chicago Press. ISBN 0-226-18150-2 p.137
  13. Friedrich Hayek. The Road to Serfdom. University Of Chicago Press, 1944. ISBN 0-226-32061-8. 
  14. Bellamy, Richard. The Cambridge History of Twentieth-Century Political Thought. Cambridge University Press, 2003, p. 60. ISBN 0-521-56354-2. 
  15. Self, Peter. Socialism. A Companion to Contemporary Political Philosophy, editors Goodin, Robert E. i Pettit, Philip. Blackwell Publishing, 1995, p.339 "La igualtat passa per alt l'extrema diversitat dels talents individuals, els gustos i les necessitats, i excepte en una societat utòpica d'individus desinteressats suposaria una forta coerció; però encara per sota d'aquest objectiu, es planteja el problema de donar reconeixement raonables per a les diferents necessitats, gustos (per al treball o l'oci) i talents. És cert, doncs, que més enllà d'un cert punt, la recerca de la igualtat es troba amb criteris controvertits o contradictoris de necessitat o mèrit ".
  16. «Socialism». Importanceofphilosophy.com. [Consulta: 2010 novembre 30].
  17. [enllaç sense format] http://www.econlib.org/library/Enc/Socialism.html
  18. Ludwig Von Mises, Socialism, p. 119

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Socialisme