Evo Morales

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan Evo Morales Aima
Evo Morales

En el càrrec
Assumpció del càrrec
22 de gener de 2006
Precedit per Eduardo Rodríguez Veltzé

Naixement 26 d'octubre de 1959 (1959-10-26) (54 anys)
Partit polític Movimiento al Socialismo
Professió Músic, forner, cocaler, sindicalista, polític
Nacionalitat Bolivià
Religió Catòlic

Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959). Dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.[1] Primer president indígena de Bolívia. Dirigent del Movimiento al Socialismo (MAS).

A principis dels anys 80, amb la seva família emigrà del seu poblat miner del departament d'Oruro, cap a l'est de Bolívia cercant un futur més digne. S'establí a Chapare, on es dedicà a l'agricultura, majoritària la regió, inclosos els cultius de coca. Durant els 90, començà a prendre part de les lluites dels cocalers contra el govern del president i ex-dictador Hugo Banzer Suárez, que intentà l'eradicació d'aquest cultius a instències dels Estats Units portant a la misèria milers de famílies indígenes i zones agrícoles senceres. Morales formà part d'una federació de camperols plantadors de coca, que defensa que els cultius són part de la cultura ancestral dels indígenes.

Com a líder dels cocalers de la regió, Evo Morales fou escollit membre del Congrés l'any 1997 en representació de les províncies de Chapare i Carrasco de Cochabamba, amb el 70% dels vots del districte electoral. L'any 2002, després que li fos retirat el seu escó per la suposada participació en revoltes antieradicació del mes de gener, es presentà a les eleccions presidencials i legislatives del 27 de juny, al capdavant del MAS (Moviment Al Socialisme) i recollint un gran suport de les classes empobrides i la majoria indígena, convertint-se en la principal força de l'oposició a la dreta i la classe política governant.

L'any 2005 tornà a encapçalar les llistes en les eleccions presidencials del 18 de desembre, amb un programa que feia especial èmfasi en la nacionalització dels recursos naturals, especialment el gas del ric subsòl bolivià, i la reinversió dels beneficis d'aquest en programes socials, això com en la legalització dels cultius de coca. Fou escollit president amb el 51% dels vots[2] sobre el seu rival, el neoliberal Jorge Quiroga.

Morales s'ha declarat antiimperialista i ha manifestat el seu suport als presidents i líders de l'esquerra llatinoamericana Fidel Castro, Lula, i sobretot, Hugo Chávez.

El 29 d'abril de 2006, a la cimera de L'Havana (Cuba) Morales va subscriure el tractat internacional conegut com Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA), del que ja formaven part Cuba i Veneçuela. Pocs dies després, l'1 de maig, en compliment del seu programa electoral, Morales va decretar la nacionalització dels hidrocarburs bolivians, mesura que afecta importants multinacionals estrangeres i que va aixecar un reguitzell de crítiques en una part de la comunitat internacional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Evo Morales el candidato
  2. Knudson, Jerry W. Roots of Revolution (en anglès). University Press of America, 2010, p. 30. ISBN 0761848223. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Evo Morales