República
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «República (desambiguació)». |
En una definició àmplia, una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament exclusius. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble. De vegades les dictadures s'han anomenat "repúbliques" només per designar que el poder no recau sobre un monarca.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] En l'antiguitat
En l'Antiguitat, les repúbliques no s'entenien com entén la ciència política el concepte de república.
Encara que República signifiqués la cosa pública, no tots podien participar d'aquesta cosa pública. L'anomenada democràcia atenenca no ho era en el mateix sentit que tenim actualment. En realitat, les polis gregues estaven governades per oligarquies (aristoi, "els millors") i només els ciutadans (i no tot els membres del poble eren ciutadans) eren els únics que participaven en les discussions del àgora. (No podem dir que la República antiga era "mal anomenada" així, doncs la noció de Llibertat era diferent per al antics).
Pocs textos antics van sobreviure a la Edat Mitjana, entre aquests pocs hi ha La República de Plató. No obstant això, malgrat els elevats ideals d'aquesta, quan Plató va posar les seves idees política en pràctica a la polis de Siracusa el resultat va ser un complet fracàs.
També Ciceró va intentar una cosa semblant en temps de la Antiga Roma i tampoc va aconseguir reforçar el govern de la República romana, molt a pesar, només va aconseguir un preludi del que després seria la Roma imperial.
[edita] En el Renaixement
Durant el Renaixement es va fomentar la revisió del món antic, no només del seu art, sinó també de la seva cultura, del seu pensament polític i de la seva literatura i, la majoria dels pocs escrits que van aconseguir sobreviure a la Edat Mitjana van ser traduïts. Entre aquests els que feien referència a les Repúbliques de l'Antiguitat que van ser rebatejats com Repúbliques clàssiques.
La filosofia renaixentista va veure en la república una espècie d'Estat ideal i els Estats que van sorgir en aquest període com Països Baixos van adoptar aquesta forma d'organització política. Encara que més que els ideals republicans, va pesar en la seva decisió el seu sentiment anticatólico (per això, s'autodenominen República Protestant dels Països Baixos ) i el fet que no van trobar a cap candidat que els convencés com monarca.
[edita] Republicanisme il·lustrat
La Il·lustració va portar tota una nova generació de polítics i filòsofs il·lustrats que es van replantejar els principis de la ciència política que havien estat vigents fins al moment. Locke, per exemple, s'havia plantejat la divisió de poders i la separació Església-Estat quan el Absolutisme encara era moneda de canvi. Aquests plantejaments polítics serien els que s'establirien no gaire després en les constitucions promulgades després de la Revolució Francesa i la Guerra de la Independència dels Estats Units. De fet, la Il·lustració va definir l'estàndard del que havia de ser una república i de les monarquies constitucionals que començarien a consolidar-se en el segle XIX.
Els principis més importants establerts per la Il·lustració van ser:
- L'autoritat de la llei.
- L'exigència de què els governs s'interessin pels ciutadans als que afecta aquesta llei.
- La necessitat que els governs estableixin l'anomenat interès nacional, de manera que fossin comprensibles pel poble en general.
- Que existís alguna manera de autodeterminació (En el sentit de 'consulta popular de tipus referèndums, eleccions, etc).
Des del final del absolutisme, tant el liberalisme (repúbliques amb sistemes econòmics lliurecanvistes), com el socialisme (repúbliques amb sistemes econòmics planificats), així com, les monarquies constitucionals es basaven en els ideals republicans apareguts durant la il·lustració i desenvolupats en les repúbliques de Estats Units i França . Aquests ideals són la creença en la autodeterminació dels pobles i la dignitat individual humana.
[edita] República de partit únic
Karl Marx va argumentar que les classes socials tenien interessos i que els governs existents representaven els interessos de la classe dominant, i que, tard o d'hora, aquests governs serien derrocat per les classes proletàries.
Quan les prediccions de Marx es van complir i van aparèixer les noves Repúbliques Socialistes, aquestes es van proclamar com les hereves més directes dels ideals de la Il·lustració.
Quan van aparèixer aquestes Repúbliques socialistes van haver d'enfrontar-se a un greu problema, a la major part del proletariat li mancava l'interès o l'experiència de govern necessària perquè els ideals republicans socialistes es poguessin posar en marxa. Per això, les estructures de govern socialistes van acabar sent, en la pràctica, molt piramidals.
[edita] República islàmica
Molts erudits occidentals no consideren les repúbliques islàmiques com autèntiques repúbliques, doncs els seus ideals estan fonamentats en el Alcorà, no en els ideals de la Il·lustració, ni tenen cap altre lligam amb la tradició occidental del republicanisme que es pot remuntar fins a la Antiga Roma.
Aquestes repúbliques islàmiques van sorgir en les zones de domini del Islam, després de les descolonitzacions de la segona meitat del segle XX.
Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats. Teòricament, es refereix a un estat amb una forma de govern teocràtica encapçalada o aconsellada pels líders religiosos musulmans de l'Orient Pròxim i l'Àfrica. En les repúbliques islàmiques, les lleis de l'estat han de ser compatibles amb les lleis de la xara o la llei islàmica, encara que l'estat s'organitzi com a república i no pas com a monarquia (com és el cas de la majoria dels estats de l'Orient Pròxim). En altres casos, però, el terme "república islàmica" es només un símbol d'identitat cultural.
A l'actualitat quatre repúbliques s'han anomenat "repúbliques islàmiques", encara que el grau en què s'aplica la llei islàmica difereix entre elles:
[edita] Organització governamental de les repúbliques
Les repúbliques poden organitzar-se com a:
- repúbliques presidencialistes: en què el cap d'estat és alhora el cap de govern, anomenat "president", i és elegit de manera indepenent de la branca legislativa
- repúbliques parlamentàries: en què el cap d'estat ("president") és elegit democràticament, però té poders limitats o cerimonials; el cap de govern ("primer ministre") prové del cos legislatiu (sovint n'és membre)
- repúbliques semipresidencialistes: en què el cap d'estat té més responsabilitats i poders executius que no pas a les repúbliques parlamentàries, poders que comparteix amb el primer ministre.
[edita] Organització interna de les repúbliques
D'acord als seus règims interns, les repúbliques també poden classificarse com a:
- repúbliques centralistes: en què el govern central designa els governants de les regions no autònomes que conformen la república
- repúbliques federals: en què cada regió és autònoma i sobirana; totes les regions s'uneixen en un govern central amb el qual comparteixen el poder
[edita] Bibliografia complementària
- Martin van Gelderen & Quentin Skinner, eds., Republicanism: A Shared European Heritage, v1, Republicanism and Constitutionalism in Early Modern Europe, Cambridge: Cambridge U.P., 2002
- Martin van Gelderen & Quentin Skinner, eds., Republicanism: A Shared European Heritage, v2, The Values of Republicanism in Early Modern Europe, Cambridge: Cambridge U.P., 2002
- Frédéric Monera, L'idée de République et la jurisprudence du Conseil constitutionnel — París: L.G.D.J., 2004 [1]-[2]
[edita] Vegeu també
- Descripció d'altres formes de govern
