Iran
De Viquipèdia
- Per a la població, vegeu: Iran (el Pont de Suert)
|
|||||
| Lema nacional: کشور ایران شعار رسمی ملی ندارد (Esteqlāl, āzādī, jomhūrī-ye eslāmī) (Independència, llibertat, a la república islàmica) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Persa | ||||
| Capital | Teheran 35° 40′ N, 51° 25′ E |
||||
| Ciutat més gran | Teheran | ||||
| Govern | República Islàmica, Teocràcia Ali Khamenei1 Mahmud Ahmadinejad |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.648.195 km² (17è) 0,7% |
||||
| Població - Estimació 2007 - Cens - Densitat |
71.208.000 (2007[1]) (18è) - 43 hab/km² (128è) |
||||
| Moneda | Rial iranià (IRR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3:30) (UTC+3:30) |
||||
| Revolució - Declarada |
11 de febrer del 1979 |
||||
| Himne nacional | Sorūd-e Mellī-e Īrān | ||||
| Domini internet | .ir | ||||
| Codi telefònic | +98 |
||||
| Gentilici | Iranià, iraniana | ||||
| 1 Té dret de veto de totes les decisions juntament amb el Consell Guardià. | |||||
La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà. Fins al 1935 va ser conegut com a Pèrsia. El seu nom ve d'"aryan", que significa noble.
Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz. Està dividit en 30 províncies.
Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents imperis de l'antiguitat: l'imperi mede, l'imperi persa aquemènida, l'imperi part i l'imperi sassànida (vegeu imperi persa per un panorama històric).
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Prehistòria
Iran presenta vestigis d'ocupació humana i restes culturals pertanyents a gairebé tota la Edat de pedra. Durant el neolític es va desenvolupar un procés de sedentarització, producció estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distància.
[edita] Protohistòria
L'edat del Coure, caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a Susiana (sud-oest de l'Iran) i a Sialk (centre-oest), s'estén al llarg del IV mil·lenni aC, i s'han trobat restes arqueològiques com la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes dels quals tenien aparent un ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre Anatòlia, Mesopotàmia, el complex arqueològic de Bactriana-Margiana i la civilització de la vall de l'Indus.
[edita] Història Antiga
Al començament del III mil·lenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema sumeri per a representar la llengua elamita, i l'imperi elamita sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competència amb els imperis veïns de Babilònia i Assíria. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.
Durant el II mil·lenni aC arriben a l'altiplà de l'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'Àsia Central. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del persa antic, una de les llengües iranianes pertanyent a la família de llengües indoeuropees, emparentades amb l'avèstic (iranià antic oriental) i el sànscrit vèdic.
A mitjans del segle VII aC, grups de tribus iranianes identificades com els medes, establerts al nord i nord-oest de l'Iran, es deslliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regió. A finals del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent Nínive el 612 aC. D'aquest mateix període són les fonts que esmenten Cir I, rei d'Anshan.
A mitjans del segle VI aC, Cir II el Gran, rei d'Anshan, conquereix Mitja, Elam, Brega, Babilònia i estén el seu poder des de l'Iran Oriental fins al mar Mediterrani. El seu fill, Cambises II, conquereix Palestina i Egipte. Darios I es va apoderar del tron de Pèrsia i va proclamar la seva pertinença a la família aquemènida a la Inscripció de Behistun. Darios ideà (o va completar) l'organització de l'administració imperial, reorganitzant les satrapies de Cir i Cambises, i canviant les polítiques impositives, militars i administratives de l'imperi.
Durant el primer terç del segle V aC, perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues d'Àsia Menor, les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, així com l'accés al blat de les costes del mar Negre. Els anys 490 aC-480 aC van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com Guerres mèdiques, que van començar amb les revoltes jònies i van incloure la crema d'Atenes per part dels perses, en represàlia per la destrucció de Sardes durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.
Després dels fracassos militars de la Segona guerra mèdica, els aquemènides van aturar la seva expansió i van perdre alguns territoris, mentre que els aixecaments i rebel·lions se succeïen per tot l'imperi.
Alexandre el Gran va envair i va conquerir l'imperi aquemènida des de l'any 334 aC fins al 323 aC (any de la seva mort). Alexandre adoptà costums orientals establint-se a Babilònia després de consolidar la seva conquesta en el territori que s'estén entre Egipte i el riu Indus. A la seva mort, els successors o diàdocs es van repartir els seus territoris, i l'Iran va passar a formar part de l'imperi selèucida.
Una altra dinastia iraniana d'origen septentrional, la dels parnis, va donar origen a l'imperi part, que durant el segle I aC va funcionar com a intermediari entre l'antiga Roma i la Xina, i va lliurar una gran quantitat de batalles contra l'imperi romà.
L'any 226 sorgeix a Pèrsia l'imperi sassànida, que intenta redonar a l'Iran la glòria dels aquemènides. L'últim xa, Yezdegerd III, va ser derrotat pels àrabs al segle VII, seguits pels turcs seljúcides, els mongols i Tamerlà.
[edita] Història moderna i contemporània
El segle XVI va ser el de la independència amb la dinastia safàvida i següents que es van atorgar el títol de xa. Al segle XIX, Pèrsia va iniciar sota la pressió de Rússia i el Regne Unit un procés de modernització. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per ambdues potències i es va celebrar la conferència de Teheran. El 1953, el primer ministre Mohammad Mosaddeq, va ser expulsat del poder en intentar nacionalitzar els recursos petrolífers, en una operació orquestrada per britànics i nord-americans. El xa Mohammad Reza Pahlavi va incrementar els seus poders dictatorials amb el suport dels Estats Units, que el consideraven el l'aliat més important de la zona. L'any 1979 el descontentament de la població va provocar la revolució iraniana que va durar prop d'un any i que va desembocar en l'exili del xa i la instauració de república islàmica amb Ruhollah Khomeini com a màxim dirigent.
El 1980 es va iniciar la guerra Iran-Iraq que finalitzaria el 1988.
Després de la mort de Khomeini l'any 1989 el va succeir Ali Khamenei com a cap d'Estat, quedant la prefectura del govern oberta a unes eleccions cada quatre anys, en les quals s'ha manifestat una pugna entre el sector reformista liderat per Muhammad Khatami i el sector conservador.
L'Iran és una república islàmica constitucional, el seu sistema polític aquesta establert en la llei fonamental de 1979. L'Iran té diverses entitats governamentals amb interconnexions complexes. Algunes d'aquestes entitats són escollides de forma democràtica i d'altres ho són segons les seves inclinacions religioses.
[edita] Demografia
L'Iran té més de 70 milions d'habitants i actualment s'estan duent a terme polítiques de control de natalitat. El creixement urbà durant el segle XX és paral·lel al de la majoria de països. La taxa d'alfabetisme és del 80%. Compta amb més de 80 ètnies.
La majoria d'iranians són musulmans: un 89% xiïtes (la religió oficial de l'estat) i un 9% sunnites. Entre les religions minoritàries destaquen la fe bahà'í (actualment perseguida), el zoroastrisme, el judaisme i el cristianisme.
El país acull refugiats de països propers en conflicte, com Afganistan o Iraq. Per altra banda, part de la seva població emigra cap a països del Golf Pèrsic o Occident (sobretot de classes benestants).
[edita] Economia
L'economia d'Iran està en desenvolupament i està marcada per un fort intervencionisme de l'Estat. Es basa en l'explotació dels seus recursos naturals (especialment els agrícoles, el petroli i el gas) i en un gran pes de la indústria. La seva inversió en recerca nuclear afecta als intercanvis comercials amb altres països.
Existeixen grans desigualtats socials, amb una classe alta molt rica i gran quantitat de persones sota el llindar de la pobresa. Té una taxa d'atur que supera l'11% i es permet el treball infantil.
[edita] Referències
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 | .svg){kind=small} Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord | .svg){kind=small} Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines | .svg){kind=small} Geòrgia1 |  Iemen |  Índia | .svg){kind=small} Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Myanmar |  Nepal |  Oman | .svg){kind=small} Pakistan | .svg){kind=small} Qatar | .svg){kind=small} Rússia1 | .svg){kind=small} Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina | .svg){kind=small} Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
Afganistan |  Albània | Aràbia Saudita |  Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh |  Benín | Brunei |  Burkina Faso |  Camerun |  Comores |  Costa d'Ivori |  Djibouti |  Egipte | Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban |  Líbia | Malàisia |  Malawi | Maldives |  Mali |  Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar |  Senegal |  Sierra Leona | Síria |  Somàlia |  Sudan |  Surinam | Tadjikistan |  Togo |  Tunísia | Turkmenistan | Turquia |  Txad |  Uganda | Uzbekistan | |
|
| Organització de Països Exportadors de Petroli |  |
|---|---|
 Angola | Algèria | Aràbia Saudita | Emirats Àrabs Units |  Equador | Iraq | Iran | Indonèsia | Kuwait | Líbia | Nigèria | Qatar |  Veneçuela | |
|
 |
Aquest article és un esborrany sobre l'Iran. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
