Om

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un arbre. Si cerqueu altres significats, vegeu «Om (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Om
Ulmus carpinifolia '
Ulmus carpinifolia '

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Ulmaceae
Gènere: Ulmus
L.
Espècies

Vegeu el text

Els oms (gènere Ulmus) són arbres caducifolis o semicaducifolis dins la família Ulmaceae. Els oms van aparèixer des del període Miocè fa uns 40 milions d'anys. Es van originar en l'actual Àsia central i després es van estendre al llarg de tot l'hemisferi nord, travessant l'equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX moltes espècies d'oms es van plantar com arbres ornamentals a Europa i Amèrica del nord i en parts de l'hemisferi sud especialment a Austràlia.

Les fulles dels oms són alternades i aserrades de manera simple o més normalment aserrades de manera doble en els marges. Normalment les fulles són asimètriques en la base i acuminades en l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita de flors apètales que són pol·linitzades pel vent encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una samara rodona que surt abans que les fullles i fa la fotosíntesi.[1] Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de sòls i pH i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.

Els altres gèneres dins la família Ulmaceae són Zelkova i Planera (om aquàtic). Els lledoners (Celtis) que abans estaven inclosos en Ulmaceae ara ho són dins la família Cannabaceae.

Espècies varietats i híbrids[modifica | modifica el codi]

Hi ha entre 30 a 40 espècies d'oms. Rackham[2] descriu que Ulmus és un gènere difícil j que les espècies i les varietats són una distinció que fan els humans més que no pas una distinció biològica i genètica.

L'anomenada malaltia holandesa de l'om va matar molts exemplars d'oms a Europa i Amèrica a finals del segle XX, cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar cultivars d'om resistents a aquesta malaltia però aquests cultivars no tenien un bon creixement[3]

L'any 1997, es va iniciar un projecte de la Unió Europea per sonservar els recursos genètics dels oms també per lluitar contra la malaltia.[4][5][6]

Hi ha a més nombrosos híbrids i varietats. El més estès dels híbrids és Ulmus × hollandica. U. glabra × U. minor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. ISBN 978-90-5011-281-9
  2. Rackham, O. (1980). Ancient woodland: its history, vegetation and uses. Edward Arnold, London
  3. Hiemstra et al., (2005). Belang en toekomst van de iep in Nederland. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR
  4. Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. Forest Science 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.
  5. Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. Annals of Forest Science 62: 1-8
  6. Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study. Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Om Modifica l'enllaç a Wikidata