Dècada del 1970

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segles: segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades: 1940 - 1950 - 1960 - 1970 - 1980 - 1990 - 2000
Anys: 1970 1971 1972 1973 1974
1975 1976 1977 1978 1979

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Tendències globals[modifica | modifica el codi]

Es pot considerar els 70 com a un "temps pont" cap a l'estructura social global actual. La interdependència de les economies i el gran impacte que va tenir en la resta del món el que li va succeir a la primera potència econòmica del món - els Estats Units d'Amèrica - va quedar prou palès. Tot plegat va iniciar el trànsit cap a la globalització i l'eclosió d'una nova classe mitjana al món desenvolupat.

Globalment els 70 tingueren trets característics que foren semblants arreu del món, malgrat les diferències econòmiques i geogràfiques, destacant-ne per sobre de tots:

  • La crisi del petroli del 1973.
  • L'abandonament del camp per anar a viure a ciutat.
  • El creixent rol de la dona en la societat i en el món laboral.

Altres fets de gran transcendència mundial van ser:

  • El Japó va atansar el segon lloc en la llista d'economies mundials en detriment d'Europa.
  • Els règims comunistes van mostrar els primers signes d'estancament, llevat el cas de la Xina.
  • Els països en vies de desenvolupament van experimentar un creixement econòmic a l'estela de la seva independència política i de la revolució verda de finals del 60. Tanmateix, la crisi del petroli va fer que moltes economies africanes es col·lapsessin i esdevinguessin règims dictatorials.
  • Moltes democràcies de l'Orient Mitjà van esdevenir règims caòtics amb governs pseudo-democràtics o directament dictadures militars, cosa que també va ocórrer a molts països de l'Amèrica Llatina.

Espanya[modifica | modifica el codi]

L'agonia del franquisme i mort del dictador. Transició cap a la democràcia[modifica | modifica el codi]

  • Vagues obreres, retirada progressiva del suport eclesiàstic, irrupció d'ETA - amb el posterior gran cop de l'assassinat de Carrero Blanco -, inici de recessió econòmica com a conseqüència de la puja del preu del cru, inflació per sobre del declarat oficialment i pressió internacional en contra del règim van ser trets característic de la primera meitat de la dècada.
  • El 20 de novembre de 1975, mor el dictador Francisco Franco, i el príncep Juan Carlos - nomenat successor a la prefectura de l'Estat pel mateix general - esdevé el Rei Joan Carles I tres dies més tard.
  • Celebració de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, el 15 de juny de 1977. La Unión de Centro Demócrático (UCD) és el partit més votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el procés de redacció de la Constitució.
  • El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, única institució de l'època de la Segona República que serà reinstaurada.
  • El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el règim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democràtic.
  • El 6 de desembre de 1978 s'aprova en referèndum la Constitució Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. La nova constitució establiria el sistema de la monarquia constitucional, basada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democràticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder, anomenat autonòmic.
Vegeu també: Transició democràtica espanyola

Europa[modifica | modifica el codi]

Estats Units[modifica | modifica el codi]

Si la dècada del 60 va veure créixer l'activisme social, els 70 van significar un pas enrere en aquest sentit. Això es va evidenciar fins i tot en la música, on la música Disco va guanyar la partida als cantautors i la cançó protesta. La pobresa urbana va créixer i les taxes de crim urbà amb ell. El cas Watergate va acabar amb la carrera del president dels Estats Units, Richard Nixon, i paral·lelament es va viure la fi de la Guerra del Vietnam. L'esclat de violència de l'Orient Mitjà va acabar amb un país paralitzat per la crisi del petroli del 1973. Mentre l'economia s'aturava, el consum de drogues entre la població creixia. Al final de la dècada el moviment feminista havia ajudat a millorar les condicions laborals de les dones i la causa ecologista havia arrelat als EUA i Europa.

Resta del Mòn[modifica | modifica el codi]

  • L'economia del Japó, a diferència de la dels EUA va créixer fins a fiançar-se en el segon lloc de les economies mundials per importància.
  • Al tercer món la revolució verda va fer creure que aquestes economies podrien sortir del pou, tal com va passar a Europa amb el pla Marshall, però la crisi del petroli va truncar el somni. El somni d'una societat més igualitària es va esvair.

El 1973, es va acabar la Guerra del Vietnam amb els acords de pau de París, deixant via lliure al comunisme al sud-est asiàtic. A la veïna Cambotja milions de persones van ser executades en "camps de treball" sota el règim comunista de Pol Pot, un dels majors assassins de la història de la humanitat.
Els sud-africans negres, majoria al seu país, van haver de patir encara anys d'apartheid després de la mort de l'activista Steve Biko.

Economia dels setanta[modifica | modifica el codi]

El període de postguerra comprès entre 1945 i 1969 foren una època de prosperitat. La robusta economia nord-americana i el pla Marshall van mantenir la línia de flotació de l'economia mundial. Però la crisi del petroli de 1973 va significar retrocés, atur i inflació per a la resta de la dècada.

A l'Europa de l'Est, les economies d'inspiració i tutela soviètica van començar a evidenciar signes d'estancament, a on els èxits eren seguits de grans revessos. La crisi del cru va fer créixer les exportacions, especialment les soviètiques, però el sector agrari va començar a ser un greu maldecap per a aquestes economies.

Crisi del petroli[modifica | modifica el codi]

Econòmicament, els 70 van venir marcats per la crisi energètica, amb pics el 1973 i 1979. Després de la crisi del 73, la benzina va ser racionada a molts països. Europa depenia del petroli de l'Orient Mitjà i els EUA, malgrat tenir les seves pròpies reserves, van patir igualment. Mots països europeus van establir els "dies sense cotxes". L'amarga experiència de què les reserves de cru no eren inesgotables i que el desenvolupament tecnològic no era sostenible sense malmetre l'entorn va acabar amb l'era del modernisme. Com a resultat l'ecologisme va sorgir com a moviment social.

Altres esdeveniments que van marcar la dècada[modifica | modifica el codi]

Política i economia[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Món[modifica | modifica el codi]

1970

1971

1973

Al llarg de la dècada[modifica | modifica el codi]

Ciència i Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Desastres[modifica | modifica el codi]

  • 1971
    • Epidèmia de còlera al recentment independitzat Bangladesh (ant. Pakistan Oriental)

Societat[modifica | modifica el codi]

Moviments socials[modifica | modifica el codi]

  • Feminisme - Drets de les dones
    • 1970: Una manifestació de 10.000 dones a Nova York celebren el 50è aniversari de l'abolició de 19a esmena de la constitució dels EUA.

Cultura[modifica | modifica el codi]

El Washington Post rep el Pulitzer per les seves investigacions en l'escàndol Watergate (1973).

Cinema[modifica | modifica el codi]

Música[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Esport[modifica | modifica el codi]

Personatges rellevants[modifica | modifica el codi]

Líders Mundials i Polítics[modifica | modifica el codi]

Artistes[modifica | modifica el codi]

Esportistes[modifica | modifica el codi]


1970 - 1971 - 1972 - 1973 - 1974 - 1975 - 1976 - 1977 - 1978 - 1979


Dècada anterior - Segle XX - Dècada posterior

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 1970 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Cambodja: els khmers rojos». Arxivat de l'original el 23 de febrer de 2006.