Natació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nedador

La natació és el mètode pel qual els éssers vius es desplacen a través de l'aigua en un mètode que no implica simplement el caminar pel fons. La natació és una activitat recreatiu popular i un esport competitiu. És una activitat física molt recomanable per a la majoria de les persones, però que requereix unes precaucions bàsiques.

La natació és també un esport olímpic, amb proves per als dos sexes. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l'esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braços alternativament formant un molinet. És la modalitat més ràpida. L'esquena és el mateix estil però el nedador no mira a l'aigua. La braça consisteix a impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l'aigua (és el més exigent físicament).

La natació comprèn altres competicions com són les proves d'aigües obertes de 5, 10 i 25 km, una especialitat que principalment es practica a Europa, Estats Units i Austràlia i que organitzen oficialment tant la FINA com la LEN en els seus campionats del món i d'Europa respectivament. A Pequín 2008, la prova de 10 km en aigües obertes fou olímpica per primer cop ja que fins aquell moment cap prova d'aquesta especialitat formava part del programa olímpic.[1]

A més d'aquestes proves hi ha altres de llarga distància que no pertanyen al programa oficial de FINA i LEN com pot ser la travessa del Canal de la Mànega, o la circumnavegació de l'illa de Manhattan. Aquestes proves destaquen per la seva duresa, ja que els nedadors poden arribar a estar 5 hores a l'aigua (en el cas dels 25 km) amb la sola ajuda d'algun avituallament ocasional. El rècord mundial del nado més llarg sense parar ho té Martin strela qui nado 504 km sense parar el 2001 en el riu Danubi. També nadó el riu Mississippi en el 2002 a 66 +2, un total de 3.885 km. Vicki Keith posseeix el rècord de la persona amb major nombre de rècords mundials de llarga distància.

La natació és també part important d'altres esports, com ara: waterpolo, natació sincronitzada, el pentatló modern, triatló i salvament i socorrisme. (Veure llista d'esports aquàtics).

Per fer natació, normalment s'utilitza un vestit de bany. El vestit de bany masculí acostuma a ser en forma de calçotet i els de dona poden ser el bikini o d'una sola peça. En les competicions esportives els banyadors més utilitzats són els banyadors Speedo. Una altre peça són les ulleres que serveixen per veure-hi més a sota l'aigua. Finalment hi ha la gorra de natació que serveix per mantenir els cabells eixuts i protegir-lo del clor i protegir les orelles.

Història[modifica | modifica el codi]

L'ésser humà ha hagut d'adaptar-se al medi que l'envolta, i un d'ells és l'aquàtic. Si tenim en compte que la superfície del planeta està formada per tres quartes parts d'aigua podrem comprendre la importància i la necessitat de l'ésser humà d'adaptar-se a aquest mitjà.

La primera campiona mundial va ser Grehn Mall, qui va guanyar una cursa d'una milla en el Támesis el 1863. Cap a finals de segle la natació de competició s'estava establint també a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. La natació es coneix des de l'época prehistòrica, com mostren els dibuixos de l'Edat de pedra. En els Estats Units els clubs d'aficionats van començar a celebrar competicions l'any 1870.

La natació competitiva a Europa va començar al voltant de l'any 1800, utilitzant principalment l'estil braça. L'estil crol (de l'anglès crawl), llavors anomenat "trudgen", va ser introduït el 1873 per John Arthur Trudgen, que ho va copiar dels indis natius d'Amèrica.

La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns de 1896 a Atenes. El 1902 l'estil trudgen va ser millorat per Richard Cavill usant la puntada continua. El 1908 es va crear la FINA: Federació Internacional de Natació. L'estil papallona va ser desenvolupat pels nedadors del principi, en un principi com una variant de l'estil braça, fins que va ser acceptat com a estil autònom el 1952.

Estils de natació[modifica | modifica el codi]

Crol[modifica | modifica el codi]

Crol

Crol o estil lliure (de l'anglès crawl) és l'estil que un braç es desplaça per fora l'aigua disposat a entrar a l'aigua davant del cap, mentre l'altre braç avança per sota l'aigua, fins als malucs, per tornar a sortir. Els peus es mouen d'una manera oscil·lant, alternativament, amb els peus cap a dins i els dits en punta. Per cada cicle de braços es poden fer de dues a vuit camejades.

Velocitat i rècords[modifica | modifica el codi]

La màxima velocitat aconseguida és de dos metres per segon (uns 7 quilòmetres per hora)

Papallona[modifica | modifica el codi]

Papallona

Variació de la braça en què els dos braços es porten junts fins davant del cap per tornar al mateix temps. Aquest moviment de braços va acompanyat d'un moviment ondular de malucs. Els peus segueixen junts un moviment brusc descendent i ascendent.

Rècords[modifica | modifica el codi]

  • El rècord en 50 m papallona és de 22'43s. aconseguit per Rafa Muñoz a Màlaga el 2009.
  • El rècord de 100m papallona és de 49'82s. aconseguit per Michael Phelps a Roma El 2009.
  • El rècord de 200m papallona és de 1:51'51s. aconseguit per Michael Phelps a Roma el 2009.

Esquena[modifica | modifica el codi]

Sortida d'esquena

En l'esquena la seqüència de moviments és alternativa. Quan un braç està a l'exterior, amb el palmell de la mà mirant cap a fora, sortint del costat de la cama, l'altre braç impulsa el cos dins l'aigua. En l'esquena, igual que al crol, es fa servir el moviment de peus oscil·lants.

L'esquena presenta l'avantatge de no tenir complicacions amb la respiració, ja que el cap es manté sempre per sobre la superfície de l'aigua. És l'únic estil on els nadadors surten des de dins de l'aigua.

Esquena

Rècords[modifica | modifica el codi]

Braça[modifica | modifica el codi]

Braça

La braça és nadar amb els braços apuntant al davant. Els braços que estan estesos s'obren cap endarrere fins que queden alineats amb les espatlles; tot seguit s'encongeixen les cames per aproximar-les al cos, per després estirar-les amb impuls, al mateix temps que els braços tornen al punt d'inici.

La braça és l'estil més lent de tots, arribant a una velocitat màxima de 1,67m per segon.

Aquest és l'únic estil en el que el braços no surten fora de l'aigua.

El moviment dels braços és simultani. L'execució de l'estil comença per la fase d'extensió on es partix de la posició de braços estirats, seguidament sobrin fins a l'atura dels muscles amb els colzes mitjanament flexionats i les palmes de les mans mirant cap a nosaltres, aquesta serà la fase de propulsió.

Després d'aquesta ve la fase de tornada a la posició inicial que es fa ajuntant les palmes de les mans i estirant els braços com a la posició inicial.

Rècords[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Out on the Open Water» (en anglès). NY Times, 10/2/2012. [Consulta: 2/11/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natació