Asma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Asmà bint Abi-Bakr».
Asma bronquial
Classificació i recursos externs
CIM-10 J45
CIM-9 493
OMIM 600807
DiseasesDB 1006
MedlinePlus 000141
eMedicine med/177 emerg/43
MeSH C08.127.108

L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). Aquesta malaltia, generalment, provoca danys en els bronquis i bronquíols. Aquests disminueixen la seva mida i dificulten l'entrada de l'aire als pulmons. Aquest terme procedeix del grec âsthma [panteix].[1][2]

No existeix una definició precisa de la malaltia asmàtica. L'Estratègia Global per a l'Asma (GINA) la defineix: "Inflamació crònica de les vies aèries en la qual ocupen un paper destacat certes cèl·lules i mediadors. Aquest procés s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produïx episodis de sibilàncies (xiulets), dispnea (sensació de falta de respiració), opressió toràcica i tos, particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment amb un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament".

El Dia Mundial de l'Asma se celebra el primer dimarts del mes de maig.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Es desconeix la causa exacta de l'asma, però hi ha molts factors que poden desencadenar la malaltia. Els més importants són:[3]

  • Les infeccions respiratòries víriques (que són el principal desencadenant en els nens petits)
  • Els àcars de la pols domèstica, els pòl·lens, els animals domèstics i els fongs de la humitat
  • El fum del tabac
  • Els irritants com els insecticides, les pintures, les olors intenses, etc.
  • L'exercici físic
  • L'asma apareix més sovint en fills i filles de dones que han estat fumadores durant l'embaràs, de pares amb asma o malalties al·lèrgiques i també en infants exposats al fum del tabac.[4]

Cada cop sembla més evident la relació entre l'asma i els condicionants ambientals, per la qual cosa cal promoure ambients saludables per minimitzar les causes que poden desencadenar l'empitjorament de la malaltia, tant en l'àmbit laboral com comunitari. També s'hi constata una predisposició genètica, ja que molts malalts presenten antecedents d'asma, d'al·lèrgies o d'èczemes a la família. Hi ha malalties que poden causar o agreujar l'asma, com el reflux gastroesofàgic i la sinusitis crònica. Un altre aspecte a tenir en compte és l'ús de determinats fàrmacs com els betabloquejants, els antiinflamatoris no esteroides i analgèsics. Cal no automedicar-se sense consultar abans el metge o la metgessa.[3]

Mecanisme de producció d'asma[modifica | modifica el codi]

Estat de les vies aèries abans i després d'un atac asmàtic.

Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl·lules inflamatòries poden estar implicades i interaccionar amb unes altres d'alguna manera complexe

Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al·lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl·lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiperreactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T. Tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl·lules Th2) que conduïxen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl·lules presentadores d'antigen, tals com les cèl·lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.

El procés d'inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i l'angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria

Anatomia patològica[modifica | modifica el codi]

Les lesions típiques de l'asma són:

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

A la fisiopatologia de l'asma existeixen tres fenòmens fonamentals:

  • Inflamació: al procés inflamatori intervenen cèl·lules i mediadors.
  • Al·lèrgia.
  • Hiperreactivitat bronquial.

Formes clíniques d'asma[modifica | modifica el codi]

Clínicament l'asma es classifica en l'adult en quatre tipus fonamentals:[5]

Intermitent Persistent lleu Persistent moderada Persistent greu
Símptomes diürns No (2 dies o menys de dos dies) Més de dos dies a la setmana però no cada dia Tots els dies Símptomes continus (vàries vegades al dia)
Medicació d'alleugeriment (agonista β2 adrenèrgic de curta durada) No (2 dies o menys/setmana) Més de dos dies a la setmana però no cada dia Tots els dies Vàries vegades al dia
Símptomes nocturns No més de dues vegades al mes Més de dues vegades al mes Més d'una vegada a la setmana Freqüents
Limitació en l'activitat Cap Alguna Bastant Molta
Funció pulmonar (FEV1 o PEF) % teòric >80% >80% >60% - <80% ≤60%
Exacerbacions Cap Una o cap Dues o més a l'any Dues o més a l'any

Factors desencadenants de l'asma[modifica | modifica el codi]

Asma ocupacional[modifica | modifica el codi]

L'asma ocupacional es defineix com un quadre d'obstrucció bronquial reversible a causa d'una hipereactivitat bronquial per l'exposició a diferents agents en l'àmbit laboral. Aquests agents poden ser: vapors, gasos, fums, etc.[6]

En aquest tipus d'asma hi ha tota una sèrie de factors que poden desencadenar a l'aparició d'aquesta patologia en els treballadors de certs àmbits. Aquests factors poden ser: ambientals o factors de risc de susceptibilitat individual.

Factors de risc ambiental[modifica | modifica el codi]

  • Concentració: Com més concentració d'agents, més possibilitats de desenvolupar la malaltia.
  • Temps d'exposició: Com més temps d'exposició, menys risc de malaltia ja que el cos activa els mecanismes immunitaris dels individus.
  • Ventilació del lloc de treball: El dèficit en les condicions de ventilació i bon estat del lloc de treball incrementaran la sensibilització.[6]

Factors de risc de susceptibilitat individual[modifica | modifica el codi]

  • Tabaquisme: Les persones fumadores tenen més risc a desenvolupar la malaltia. El tabac afavoreix la sensibilització als agents als qual s'exposen.[6]

Classificació de l'asma segons gravetat[modifica | modifica el codi]

Segons la seva severitat i freqüència dels episodis l'asma es pot classificar en:

Asma episòdica ocasional[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus d'asma és aquella que es diagnostica quan es compleixen tota una sèrie de requisits. Aquests són: menys d'1 episodi cada 10-12 setmanes, bona tolerància a l'exercici i màxim l'aparició de 4 o 5 episodis l'any.[7]

Asma episòdica freqüent[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus d'asma és dóna quan: es produeixen menys d'1 episodi cada 5-6 setmanes, apareixen sibilacions a esforços intensos i màxim es produeixen entre 6 i 8 episodis l'any de forma esporàdica.[7]

Asma persistent moderada[modifica | modifica el codi]

L'asma persistent moderada és aquella en la qual es produeixen més d'1 episodi cada 4-5 setmanes, apareixen sibilacions a esforços moderats-intensos i apareixen signes i símptomes de l'asma de forma nocturna aproximadament 2 cops per setmana. Els pacients diagnosticats d'aquest tipus d'asma requereixen fer tractament amb inhaladors de curta acció mínim 3 cops per setmana.[7]

Asma persistent greu[modifica | modifica el codi]

L'asma persistent greu és el tipus d'asma més sever i es presenta mínim 1 cop cada 4 setmanes. Les sibilacions apareixen quan la persona realitza esforços mínims i no massa intensos. Apareixen signes i símptomes nocturn més de 2 cops per setmana i pràcticament necessiten inhaladors de curta acció per controlar els símptomes més de 3 vegades per setmana.[7]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament de l'asma engloba diversos vessants. En primer lloc, hi ha el tractament farmacològic i en segon lloc hi ha l'educació per la salut. En el cas del tractament mèdic, cal incloure els broncodilatadors i els glucocorticoides inhalats. A més a més, és molt rellevant dur a terme una bona educació per la salut i, de qualitat. Aquests dos factors garanteixen l'èxit i eficàcia del tractament.[8]

A nivell farmacològic, hi ha dos tipus de tractaments per l'asma. En primer lloc, tenim aquells d'actuació ràpida a curt termini. Aquests són els que s'utilitzen quan es produeix un atac d'asma. Per exemple els Agonistes β2 adrenèrgics de curta durada i els anticolinèrgics inhalats. En segon lloc, tenim aquells fàrmacs que s'utilitzen en el tractament a llarg termini. Aquests tenen com a objectiu intentar evitar nous episodis d'atacs asmàtics i controlar els símptomes de l'asma.[7][9]

El tractament de l'asma dependrà del grau i severitat dels atacs asmàtics. Aquests es poden classificar en diferents esglaons. Tot i així, sempre hi haurà de base els fàrmacs anomenats:

Esglaó 1[modifica | modifica el codi]

Sols els agonistes β2 adrenèrgics de curta durada.

Esglaó 2[modifica | modifica el codi]

D'elecció:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis baixa.

Altres opcions:

  • Antileucotriens.

Esglaó 3[modifica | modifica el codi]

D'elecció:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis baixa.
  • Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.

Altres opcions:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis mitjanes.
  • Glucocorticoides inhalats a dosis baixa + Antileucotriens.

Esglaó 4[modifica | modifica el codi]

D'elecció:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis mitjanes.
  • Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.

Altres opcions:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis baixa + Antileucotriens.

Esglaó 5[modifica | modifica el codi]

D'elecció:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis altes.
  • Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.

Altres opcions (a més de les del graó 4):

  • Antileucotriens i/o teofil·lina i/o omalizumab

Esglaó 6[modifica | modifica el codi]

D'elecció:

  • Glucocorticoides inhalats a dosis altes.
  • Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.
  • Glucocorticoides orals.

Altres opcions (a més de les del graó 4):

  • Antileucotriens i/o teofil·lina i/o omalizumab

Fitoteràpic[modifica | modifica el codi]

Hi ha certes plantes que tenen un efecte antiasmàtic com el romaní, el jusquíam i el ginkgo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Asma» (en castellà). Organització Mundial de la Salut ( OMS). [Consulta: 25/09/2014].
  2. «Asma» (en català). Societat catalana de medicina familiar i comunitària ( Camfic), 2004. [Consulta: 25/09/2014].
  3. 3,0 3,1 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  4. «Asma» (en castellà). MedlinePlus, 14/05/2014. [Consulta: 25/09/2014].
  5. Yawn, BP. «Factors accounting for asthma variability: achieving optimal symptom control for individual patients». Primary Care Respiratory Journal, 17, 3, September 2008, pàg. 138–147. DOI: 10.3132/pcrj.2008.00004. PMID: 18264646.
  6. 6,0 6,1 6,2 Ordoqui García, Elena; Orta Martiartu, Marta; Lázcoz Rojas, José Luis. Asma laboral. 1a ed. (en castellà), 2000, p. 58. ISBN 84-7670-577-8. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Tractaments, asma» (en català). Institut Català de la Salut. [Consulta: 25/09/2014].
  8. «Guia de pràctica clínica en l'asma». , 2008, pàg. 81.
  9. «Asma» (en castellà). Onmeda. [Consulta: 25/09/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asma