Asma
| Asma bronquial | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
| CIM-10 | J45 |
| CIM-9 | 493 |
| OMIM | 600807 |
| DiseasesDB | 1006 |
| MedlinePlus | 000141 |
| eMedicine | med/177 emerg/43 |
| MeSH | C08.127.108 |
L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). Aquesta malaltia, generalment, provoca danys ens els bronquis i bronquíols. Aquests disminueixen la seva mida, i dificulten l'entrada de l'aire en els pulmons.
Aquest terme procedeix del grec âsthma [panteix].
No existeix una definició precisa de la malaltia asmàtica. L'Estratègia Global per a l'Asma (GINA) la defineix: "Inflamació crònica de les vies aèries en la qual ocupen un paper destacat certes cèl·lules i mediadors. Aquest procés s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produïx episodis de sibilàncies (xiulets), dispnea (sensació de falta de respiració), opressió toràcica i tos, particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment amb un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament".
El Dia Mundial de l'Asma se celebra el primer dimarts del mes de maig.
Taula de continguts |
Mecanisme de producció d'asma [modifica]
Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl·lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa.
Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al·lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl·lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiperreactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T. Tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl·lules Th2) que conduïxen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl·lules presentadores d'antigen, tals com les cèl·lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.
El procés d'inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria
Anatomia patològica [modifica]
Les lesions típiques de l'asma són:
- Fragilitat de l'epiteli bronquial.
- Infiltrat inflamatori de l'epiteli i la submucosa.
- Engruiximent de la membrana basal.
Fisiopatologia [modifica]
A la fisiopatologia de l'asma existeixen tres fenòmens fonamentals:
- Inflamació: al procés inflamatori intervenen cèl·lules i mediadors.
- Al·lèrgia.
- Hiperreactivitat bronquial.
Formes clíniques d'asma [modifica]
Clínicament l'asma es classifica en l'adult en quatre tipus fonamentals[1]:
| Intermitent | Persistent lleu | Persistent moderada | Persistent greu | |
|---|---|---|---|---|
| Símptomes diürns | No (2 dies o menys de dos dies) | Més de dos dies a la setmana però no cada dia | Tots els dies | Símptomes continus (vàries vegades al dia) |
| Medicació d'alleugeriment (agonista β2 adrenèrgic de curta durada) | No (2 dies o menys/setmana) | Més de dos dies a la setmana però no cada dia | Tots els dies | Vàries vegades al dia |
| Símptomes nocturns | No més de dues vegades al mes | Més de dues vegades al mes | Més d'una vegada a la setmana | Freqüents |
| Limitació en l'activitat | Cap | Alguna | Bastant | Molta |
| Funció pulmonar (FEV1 o PEF) % teòric | >80% | >80% | >60% - <80% | ≤60% |
| Exacerbacions | Cap | Una o cap | Dues o més a l'any | Dues o més a l'any |
Factors desencadenants de l'asma [modifica]
Asma ocupacional [modifica]
Definit per aquell tipus d'asma que és causat específicament per exposició a un agent present en el lloc del treball.
Tractament [modifica]
Es basa en la utilització de:
- Broncodilatadors.
- Glucocorticoides inhalats, i en casos severs orals.
- Educació i control ambiental (cas d'al·lèrgia o desencadenant).
- Tractament de les comorbiditats (malalties que l'empitjoren, per exemple les infeccions respiratòries).
Esgraonat [modifica]
Es fa esgraonat en funció de la forma clínica.[2] Sempre cal considerar:
- Agonistes β2 adrenèrgics de curta durada.
Graó 1 [modifica]
(Sols els agonistes β2 adrenèrgics de curta durada)
Graó 2 [modifica]
D'elecció:
- Glucocorticoides inhalats a dosis baixa.
Altres opcions:
- Antileucotriens.
Graó 3 [modifica]
D'elecció:
- Glucocorticoides inhalats a dosis baixa.
- Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.
Altres opcions:
- Glucocorticoides inhalats a dosis mitges.
- Glucocorticoides inhalats a dosis baixa + Antileucotriens.
Graó 4 [modifica]
D'elecció:
- Glucocorticoides inhalats a dosis mitges.
- Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.
Altres opcions:
- Glucocorticoides inhalats a dosis baixa + Antileucotriens.
Graó 5 [modifica]
D'elecció:
- Glucocorticoides inhalats a dosis altes.
- Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.
Altres opcions (a més de les del graó 4):
- Antileucotriens i/o teofil·lina i/o omalizumab
Graó 6 [modifica]
D'elecció:
- Glucocorticoides inhalats a dosis altes.
- Agonistes β2 adrenèrgics d'acció llarga.
- Glucocorticoides orals.
Altres opcions (a més de les del graó 4):
- Antileucotriens i/o teofil·lina i/o omalizumab
Fitoteràpic [modifica]
Hi ha certes plantes que tenen un efecte antiasmàtic com el romaní, el jusquíam i el ginkgo.
Referències [modifica]
- ↑ Yawn, BP. «Factors accounting for asthma variability: achieving optimal symptom control for individual patients». Primary Care Respiratory Journal, 17, 3, September 2008, p. 138–147. DOI: 10.3132/pcrj.2008.00004. PMID: 18264646.
- ↑ «Guia Española para el Manejo del Asma». Luzán 5 SA, 2009.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asma |
