Cassi Dió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo, (Nicea, vers 155 – després del 230) fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El seu nom era Dió i el cognomen Cassi el va agafar segurament un avantpassat en obtenir la ciutadania romana sota patronatge de la gens Càssia. Era fill de Cassius Apronianus i el cognomen Cocceianus el va adoptar en honor de l'orador Dió Crisostom Cocceià (Dion Chrysostomus Cocceianus), que segons Reimar era el seu avi matern.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer vers el 155 a Nicea de Bitínia i va rebre una bona educació. Va acompanyar al seu pare a Cilícia, de la qual aquell fou governador, i a la mort del pare (vers 180) va anar a Roma. Arribat als 25 anys va ser nomenat senador, i fou edil i qüestor durant el regnat de Còmmode. En aquests anys va actuar com a advocat a Roma. El 193, amb Pertinax, a qui com a senador havia votat per a emperador, fou pretor, càrrec que de fet va exercir ja sota Septimi Sever.

Al començament del regnat de Sever va escriure un llibre sobre somnis i prodigis. Va dir que havia tingut un somni que li encarregava escriure una història del seu temps, per la qual ja posseïa molts materials que havia recollit durant el regnat de Còmmode. Va escriure la primera part i la va presentar a l'emperador que la va rebre amb aprovació. Posteriorment Dió va decidir escriure una història completa de Roma. Es va retirar a Càpua on va passar bona part del següents 12 anys, durant els quals va escriure aquesta obra historiogràfica, per la qual és especialment conegut. Es suposa que va començar a recopilar materials el 201 i va començar a escriure el 211, completant el treball el 222.

Durant el regnat de Caracal·la va acompanyar l'emperador i va visitar Nicomèdia. Macrí el va cridar i li va donar el govern de les ciutat lliures de Pèrgam i Esmirna que poc abans s'havien revoltat (va governar vers 218 a 221) i al final del seu govern va anar a Nicea on emmalaltí.

Fou cònsol, però la data es desconeix (entre 219 i 223) i al final del càrrec fou procònsol a l'Àfrica, i en tornar a Roma al final del seu govern, fou enviat com a llegat a Dalmàcia (226) i a Pannònia (227). A la seva tornada els pretorians el van voler matar i així ho van demanar a l'emperador Alexandre Sever, però aquest no ho va acceptar i a més a més el va nomenar cònsol per segona vegada (229) amb el mateix Alexandre Sever com a col·lega. Al final del consolat va acompanyar l'emperador a Campània però aviat, al·legant mala salut, es va retirar a Nicea, on va romandre la resta de la seva vida. La data exacta de la mort és desconeguda.

Era casat i tenia almenys un fill. És possible que un nét seu, també anomenat Dió Cassi, fos el cònsol del 291.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • Llibre de somnis i prodigis, perdut
  • Història del regnat de Còmmode
  • Història del regnat de Trajà, esmentat només per Suides
  • Història de Pèrsia, esmentat per Suides (probablement Suides va confondre a Dió amb Dinó (Deinon))
  • Ἐνόδια (Itineraris), esmentat també per Suides, probablement un altre error, ja que seria obra del seu avi Dió Crisostom.
  • Vida d'Arrià, esmentada només per Suides
  • Gètica, atribuïda per Suides, Jornandes i Freculphus, però Filostrat l'atribueix a l'avi.
  • Història de Roma o Historia Romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), en vuitanta volums (escrits en grec), que comença amb l'arribada mítica d'Enees a Itàlia i acaba l'any 229. Dels vuitanta volums es conserven 18 complets i 7 en fragments; de la resta només es conserven resums fets per historiadors bizantins dels segles XI i XII. A aquesta obra fou incorporada la Història del regnat de Còmmode i, si realment fou obra seva, la Història del regnat de Trajà.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassi Dió