Pèrgam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple de Trajà a Pèrgam

Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia als rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius). Es comunicava amb la mar a través del riu Caicus que era navegable. Fou la capital del regne del mateix nom. Modernament amb el nom Bergama és una ciutat i districte de la província d'Esmirna a Turquia.

Xenofont és el primer que l'esmenta i diu que era un fortalesa molt ben situada per la seva defensa. Els seus habitants suposaven ser descendents dels arcadis emigrats a l'Àsia Menor sota l'heraclida Telefos. El nom de Pergamos corresponia a un fill de Pirros i d'Andromaca. Fou la capital del regne de Teuthrània.

Va pertànyer a Pèrsia i després a Macedònia, i a la mort d'Alexandre el Gran va passar aviat a Lisímac de Tràcia que la va triar per dipòsit dels seus tresors valorats en 9000 talents, confiant el govern a Fileteros de Tion, un eunuc amic seu que el 283 aC es va revoltar i es va fer independent originant el Regne de Pèrgam.

El darrer rei Àtal III Filomètor va deixar per testament el regne al senat i al poble de Roma (133 aC). El seu fill natural, Èumenes II, es va revoltar i va reclamar el tron, però fou derrotat (130 aC) i fet presoner. El regne va esdevenir la província romana d'Àsia.

Sota domini romà Pèrgam fou una ciutat important i rica. Plini el Vell l'esmenta com "longe clarissimum Asiae Pergamum". Fou capital d'un dels districtes de la província.

En el període cristià fou seu d'un bisbat sufragani d'Efes. Va entrar en decadència en el període bizantí però la ciutat no va desaparèixer i encara existeix sota el nom de Bergamah o Bergama. Al segle VII s'hi van establir armenis que fugien de les expedicions musulmanes i l'emperador Filípic (711-713) era d'origen armeni i natural de Bergama. La ciutat fou saquejada per Maslama ibn Abd al-Malik el 716, però després del 718, quan els àrabs van renunciar a conquerir Constantinoble, fou fortificada i inclosa al thema dels Tracesis. (Thrakesion). Amb Lleó VI de Bizanci (886-912) foi inclosa al thema de Samos. Va patir incursions turques al segle XI especialment després de la Batalla de Manazkert (1071), però va romandre un centre de comerç ben defensat per les fortificacions. En el regnat d'Isaac II Àngel (1185-1195) fou erigida en arquebisbat.

Després de la caiguda de Constantinoble a mans dels llatins (1204) va pertànyer a Nicea. Vers el 1300 va caure en mans dels turcmans de Karasi i amb aquest emirat va passar als otomans, i més tard fou un kada (districte) del sandjak d'Esmirna i wilayat d'Aydin.

Els grecs la van ocupar el 1919 i fins al 1923. Llavors es va produir el intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia. La població de Bergama s'estimava el 1950 en 16.500 habitants, tots turcs.

Té nombroses ruïnes, especialment les muralles, un temple dedicat a Asclepi als afores de la ciutat, el palau reial, el pritaneum, el teatre, el gimnàs, un estadi, un amfiteatre i altres edificis.

Coord.: 39° 07′ N, 27° 11′ E / 39.117°N,27.183°E / 39.117; 27.183

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèrgam