Göbekli Tepe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa amb la situació de Göbekli Tepe al sud-est de Turquia.

Göbekli Tepe[1] (en català "Pujol panxut"[2] ) és un antic santuari que es troba al punt més alt d'una extensa cadena muntanyosa situada a uns 15 km al nord-est de la ciutat de Şanlıurfa (antiga Urfa/Edessa), al sud-est de Turquia, prop de la frontera amb Síria. El lloc, que actualment està sent excavat per arqueòlegs turcs i alemanys, va ser aixecat per caçadors-recol·lectors al X mil·lenni aC (Ca. 11.500 anys enrere), abans que comencés la sedentarització. Misteriosament, tot aquest complex de pedres, pilars i escultures, va ser deliberadament enterrat sobre el 8000 aC, romanent abandonat per espai de 500 anys. Juntament amb Nevalı Çori, aquest jaciment ha revolucionat la comprensió del neolític euroasiàtic.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Peces provinents de Göbekli Tepe al museu de Şanlıurfa

Göbekli Tepe es troba al sud-est de Turquia. Va ser assenyalat ja en una prospecció nord-americana el 1964, quan van reconèixer que el turó podia no ser completament natural, però van assumir que jeia sobre un cementiri bizantí. Des de 1994 les excavacions han estat dirigides per l'Institut Alemany d'Arqueologia (Deutsches Archäologisches Institut) i els científics turcs del Museu de Şanlıurfa, sota la direcció de l'arqueòleg alemany Klaus Schmidt (1995-2000: Universitat de Heidelberg; des de 2001: Deutsches Archäologisches Institut). Segons Schmidt, els fragments de pedra que es trobaven a la superfície el van portar a deduir immediatament que aquell era un lloc prehistòric. Anteriorment, el turó havia estat conreat durant generacions i els habitants locals havien remogut les roques, apilant-les en munts per aclarir els seus camps; moltes proves arqueològiques han pogut ser destruïdes durant aquest procés. Investigadors del Hochschule Karlsruhe començaren a documentar els vestigis arquitectònics i aviat van descobrir les columnes en forma de T, algunes de les quals han patit aparentment intents de destrucció.[3]

Descripció del complex[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de l'àrea excavada des del sud.

Göbekli Tepe és el lloc de culte religiós més antic del món descobert fins ara.[4] Fins que les excavacions van començar, no es considerava possible un complex d'aquesta mida per a una comunitat tan antiga. La sòlida seqüència estratigràfica suggereix diversos mil·lennis d'activitat, possiblement arribant cap enrere fins al mesolític.

El nivell d'ocupació més antic (estrat III), datat al neolític preceràmic A (PPNA, per les seves sigles en anglès) començaria cap el 9000 aC, i conté pilars monolítics enllaçats entre si per toscs murs que formen estructures circulars o ovals. Fins ara s'han descobert quatre construccions d'aquest tipus, que mesuren entre 10 i 30 metres de diàmetre. Però els reconeixements geofísics indiquen l'existència de 16 estructures més.

L'estrat II, datat al neolític preceràmic B o PPNB, entre 7500-6000 aC, va revelar restes de diverses habitacions adjacents de forma rectangular amb paviments de calç polida, que recorden els sòls de terratzo romà. El nivell més recent consisteix en sediments dipositats com a resultat de l'activitat agrícola.

Predador de llarga cua (un cocodril?), Gravat en alt relleu en el mateix bloc de roca que el suporta.

Els monòlits estan decorats amb relleus tallats d'animals i de pictogrames abstractes. Aquests pictogrames poden representar el que s'interpreta habitualment com a símbols sagrats, similars als que en altres parts apareixen pintats en coves també neolítiques. Aquests relleus figuratius, acuradament esculpits, representen lleons, bous, senglars, guineus, gaseles, ases, serps i altres rèptils, insectes, aràcnids i ocells, especialment voltors i aus aquàtiques. En l'època en què el santuari va ser construït, el medi circumdant era probablement molt més ric que en l'actualitat, sent capaç de sostenir gran varietat de vida salvatge, això va ser abans que els molts mil·lennis d'assentaments humans i l'agricultura la convertissin en la polsegosa regió que és ara.[5]

Els voltors són també característics de la iconografia de jaciments neolítics com Çatalhöyük i Jericó, se suposa que en les cultures primerenques del neolític d'Anatòlia i el Pròxim Orient s'exposava als difunts a l'aire lliure de manera deliberada perquè fossin descarnats pels voltors i altres rapinyaires. El cap del difunt de vegades era separat del cos i preservat a part, potser com un signe de culte als ancestres.[6] Això podria representar una primerenca forma d'enterrament a cel obert, com encara avui ho practiquen els budistes a Tibet i els zoroastrians a Índia.[7]

S'han descobert poques formes humanoides en Göbekli Tepe: entre elles s'hi troba un relleu que representa una dona nua, en posició frontal i ajupida, que Schmidt relaciona amb les figuretes pertanyents al neolític del nord d'Àfrica i conegudes com a Venus accueillante. També hi apareix almenys un cos decapitat envoltat per voltors. En algunes d'aquestes columnes en forma de T hi braços gravats que podrien representar humans estilitzats o déus antropomorfs. En un altre cas si troba una decoració de mans humanes que podria interpretar com un gest d'oració, amb una simple estola gravada a la part de sobre, el conjunt ha estat proposat com la representació d'uns sacerdots en un temple.[8]

Datació[modifica | modifica el codi]

Hi ha un cert nombre de datacions per radiocarboni presentades amb una desviació estàndard d'errors i calibratges aC:

Núm. Lab. Data BP (fins avui) Cal aC Context
Ua-19561 8430 ± 80 7560–7370 recinte C
Ua-19562 8960 ± 85 8280–7970 recinte B
Hd-20025 9452 ± 73 9110–8620 nivell III
Hd-20036 9559 ± 53 9130–8800 nivell III

Les mostres Hd procedeixen de carbons vegetals dels nivells més baixos del jaciment i servirien per datar la fase activa d'ocupació. Les mostres Ua procedeixen de capes de carbonats formatius dipositats sobre dels pilars i únicament indiquen dates posteriors a l'abandonament del lloc, el terminus ante quem.[9]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Les cases o temples són edificis megalítics rodons. Els murs estan fets de pedra seca sense treballar i inclouen nombrosos pilars monolítics de pedra calcària en forma de T amb més de tres metres d'alçada. Un altre parell de columnes més gran apareix emplaçat al centre de les estructures. Hi ha proves que les estructures estaven taxades: el parell central va poder haver suportat la teulada. Les prospeccions geomagnètiques indiquen que deu haver uns 200 pilars enterrats. Els pisos estaven fets de terratzo (calç polida) i hi ha un banc sota adossat al voltant de tot el mur exterior.

Pilar monolític amb baixos relleus que representen un bou, un ¿guineu? i una au aquàtica.

Els relleus dels pilars inclouen guineus, lleons, porcs senglars, ases salvatges, agrons, ànecs, escorpins, formigues, aranyes, moltes serps i unes poques figures antropomorfes. Alguns d'aquests relleus han estat deliberadament esborrats, potser com a preparació per superposar-hi nous dissenys. Hi ha també escultures exemptes que podrien representar senglars o guineus, encara que, com estan molt incrustades de calç, és difícil dir-ho. Estàtues similars han estat descobertes a Nevalı Çori i Nahal Hemar.

Les pedreres de les estàtues han estat localitzades a la mateixa altiplà; algunes columnes inacabades han estat descobertes allà mateix, in situ. La columna inacabada més gran mesura 6,9 metres de llarg, però ha estat reconstruïda amb un total de 9 metres. És molt més gran que qualsevol dels pilars acabats trobats fins ara. La roca va ser extreta amb pics de pedra. Les depressions còncaves que apareixen a la roca calcària han pogut ser utilitzades com morters o per fer foc durant el període anterior, el mesolític. També hi ha alguns dissenys geomètrics i fal·lus gravats a la roca, però la seva datació és incerta.

Encara que les estructures són, sobretot, temples, recentment petits edificis domèstics han estat descoberts. Tot i això, queda clar que l'ús primari del jaciment va ser ritual i no domèstic. Schmidt considera aquesta "catedral al turó" com un lloc de peregrinació que atreia devots des de més de cent cinquanta quilòmetres de distància. El gran nombre d'ossos amb talls i esquinçaments trobats, d'espècies locals com el cérvol, la gasela, senglars i oques han sigut identificats com deixalles derivats de la seva caça i preparació, més que procedents de banquets rituals.[10]

El lloc va ser deliberadament abandonat en algun moment després del 8000 aC: els edificis van ser coberts amb deixalles d'un assentament, que van poder ser portats de qualsevol altra part. Aquests dipòsits inclouen eines de sílex com ara rascadors i puntes de fletxa, així com ossos d'animals. L'inventari polític està caracteritzat per puntes de Biblos i nombroses puntes Nemrik, així com puntes Helwan i puntes Aswad.

Economia[modifica | modifica el codi]

Encara que els inicis del jaciment pertanyen formalment al Neolític primerenc (PPNA), fins ara no s'han trobat traces de plantes o animals domesticats. Els seus habitants eren caçadors-recol·lectors que, no obstant això, viurien en llogarets almenys una part de l'any.[11] Schmidt especula que el lloc va jugar un paper clau en la transició a l'agricultura, assumint que l'organització social necessària per a la creació d'aquestes estructures aniria lligada a l'explotació organitzada de productes vegetals salvatges. Per assegurar la subsistència, potser els cereals salvatges hagin estat utilitzats més intensivament que en èpoques anteriors; potser fins i tot eren deliberadament cultivats. Anàlisis recents de l'ADN del nostre modern blat domèstic comparat amb el del blat salvatge han mostrat que aquest ADN és molt proper en la seva estructura al blat salvatge trobat a la muntanya Karaca (Karacadag), a uns 30 quilòmetres del jaciment, arribant-se a la conclusió que va ser allà on el blat modern va ser domesticat per primera vegada.[12]

Schmidt considera Göbekli Tepe com un lloc central del culte als morts, suggerint que els animals esculpits estarien allà per protegir els difunts. Encara que no s'han trobat tombes ni enterraments, Schmidt creu que estan encara per descobrir sota dels sòls dels cercles sagrats.[5] Així mateix, interpreta això en el context de les etapes inicials d'un incipient Neolític. Göbekli Tepe és només un dels molts llocs neolítics a les rodalies de Karacadag, una de les àrees nuclears on els investigadors creuen que va començar a gestar l'anomenada revolució neolítica (els inicis del cultiu de cereals). Tant Schmidt com altres creuen que grups mòbils d'aquesta àrea es van veure forçats a cooperar entre ells per protegir les primitives concentracions de cereals silvestres dels ramats d'animals com les gaseles i els onagros (ases salvatges). Aquest esforç va poder conduir a la creació d'una incipient organització social de diversos grups a la regió de Göbekli Tepe. Així, d'acord amb Schmidt, el Neolític no començaria a petita escala, en la forma de casos particulars de cultiu d'horts, sinó que va arrencar immediatament com una organització social de grans proporcions ("una revolució a escala total").[13]

Context cronològic[modifica | modifica el codi]

Una altra vista general del jaciment.

Totes les conclusions sobre aquest jaciment han de ser considerades preliminars, ja que només al voltant d'un 5% de la seva àrea total ha estat excavat fins ara: els nivells de sòl han estat assolits només en el segon complex (complex B), apareixent també un pis tipus terratzo. Schmidt creu que l'excavació pot continuar durant altres cinquanta anys i que "amb prou feines ha tractat una part superficial."[5] Fins ara les excavacions han revelat molt febles proves d'usos residencials. Gràcies al mètode del radiocarboni, l'estrat III ha estat fixat '9000 aC (Veure més amunt), encara que l'inici de l'ocupació del lloc ha estat estimada cap 11000 aC o fins i tot abans. L'estrat II dataria de gairebé el 7500 aC.

Així doncs, aquestes estructures no només s'anticiparien a la invenció de la ceràmica, la metal·lúrgia, l'escriptura o la roda, sinó que van ser aixecades abans de l'anomenada revolució neolítica, el començament d'una economia agrícola i ramadera sobre el 9000 aC. Però la construcció de Göbekli Tepe implica una organització a un nivell de complexitat no associat, fins ara, amb les societats pre-neolítiques. Els arqueòlegs estimen que més de 500 persones van ser necessàries per extreure aquestes columnes de 10-20 tones (encara que algunes pesen més de 50) de les pedreres locals, i moure entre 100 i 500 metres fins al jaciment.[14] L'arqueòleg Ofer Ben-Yosef, de Harvard, va dir que ell no s'hauria sorprès si les proves superficials mostressin que havia estat implicada mà d'obra esclava,[15] la qual cosa representaria la primera constatació que les comunitats de caçadors-recol·lectors (tradicionalment considerades igualitàries) practicaven l'esclavitud. És creença generalitzada que una elit de líders religiosos supervisaria els treballs i després controlaria qualsevol cerimònia que tingués lloc allà. Així, aquesta podria ser la més antiga evidència coneguda d'una casta sacerdotal, anterior a l'aparició de qualsevol altra distinció social al Pròxim Orient.[5]

Al voltant de l'inici del 8è mil·lenni aC a el "turó panxut" va perdre la seva importància. La incorporació plena de la regió a l'economia agrícola-ramadera va permetre l'aparició de noves realitats per als seus habitants i el "zoo de l'edat de pedra" (com Schmidt l'anomena) representat en els pilars, aparentment va perdre qualsevol significat que va poder haver tingut per les antigues comunitats farratgeres de la regió. Però el complex no va ser simplement abandonat i oblidat, per ser gradualment destruït pels elements, sinó que va ser deliberadament enterrat sota 300-500 metres cúbics de terra.[16] El perquè d'aquest comportament és desconegut, però va preservar els monuments per a la posteritat.

Interpretació i importància[modifica | modifica el codi]

Monòlit amb relleus de possibles aus aquàtiques.

Göbekli Tepe és vist com un descobriment arqueològic de la major importància, a partir del qual canvia profundament la nostra comprensió d'una etapa crucial en el desenvolupament de les societats humanes. Sembla que la construcció de complexos monumentals estava entre les capacitats dels caçadors-recol·lectors i no només entre les comunitats sedentàries d'agricultors, com s'havia assumit anteriorment. En altres paraules, com el seu excavador Klaus Schmidt estima: "primer va arribar el temple, després la ciutat."[17] Aquesta revolucionària hipòtesis podrà ser recolzada o modificada per futures investigacions.

Aquest lloc és únic i no només per les seves grans dimensions, sinó també per l'existència de múltiples capelles columnades enganxades les unes a les altres. No hi ha complexos monumentals comparables per aquesta època. Nevalı Çori, un assentament neolític ben conegut i també excavat per l'Institut Alemany d'Arqueologia, submergit per la presa Atatürk des de 1992, és 500 anys més tardà, els seus pilars en forma de T són molt més petits i les seves capelles estaven al costat del llogaret. La gairebé contemporània arquitectura de Jericó està desproveïda de mèrit artístic o d'escultura de grans dimensions. I Çatalhöyük, possiblement el més famós dels assentaments neolítics d'Anatòlia, és uns 2000 anys posterior.

Schmidt està ocupat amb certes especulacions relatives als sistemes de creences dels grups que van crear Göbekli Tepe, basant-se en comparacions amb altres capelles i assentaments. Suposa que es donaven pràctiques xamàniques i suggereix que les columnes en forma de T podrien representar criatures mítiques, potser ancestres, considerant que, per a ell, unes creences en déus completament articulades només es desenvoluparien més tard a Mesopotàmia, associades a extensos temples i palaus. Trobaria correspondències amb una antiga creença sumèria segons la qual l'agricultura, la ramaderia i el teixit de fibres va ser lliurat a la humanitat en la sagrada muntanya Du-Ku, on habitaven les deïtats Annuna, déus molt antics sense noms individuals. Klaus Schmidt identifica aquesta història com un mite primitiu oriental que preservaria una memòria parcial del neolític.[18] Aparentment, els animals i altres imatges no proporcionen cap indicació de violència organitzada, no hi ha representacions de caceres o d'animals ferits, i els relleus dels pilars ignoren espècies com el cérvol, de les quals subsisteix majoritàriament la societat, en favor de criatures temibles com lleons, serps, aranyes[19][20]

Actualment, Göbekli Tepe suscita més preguntes als arqueòlegs i prehistoriadors que no pas ofereix respostes. No sé sap com un grup humà tan gran com per construir, augmentar i mantenir aquest considerable complex va ser mobilitzat i pagat o alimentat en les condicions socials prèvies al neolític. No es poden "llegir" els pictogrames i no se sap realment què significaven els relleus animals per als visitants del lloc, la varietat de fauna descrita, des de lleons i senglars fins ocells i insectes, fa problemàtica una única explicació. En haver-hi molt poca o cap prova d'hàbitat i sent predadors la majoria dels animals gravats en les pedres, aquestes han pogut ser concebudes per conjurar dimonis a través d'alguna forma de representació màgica. Alternativament, podrien haver servit com tòtems.[21] No se sap per què es van anar afegint murs en els interiors mentre el santuari va ser utilitzat, amb el resultat que algunes de les columnes gravades van quedar amagades de la vista. Potser en el lloc s'hi enterrés gent o que no. La raó per la qual el complex va ser finalment enterrat tampoc té resposta actualment.

La hipòtesi més recent[modifica | modifica el codi]

L'octubre de 2011 el Prof E. B. Banning, de la Universitat de Toronto, va plantejar en un extens treball[22] quelcom radicalment diferent: que els edificis podrien no ser temples, sinó un complex d'habitatges que incloguessin algun tipus de referència Els suposats temples de Göbleki Tepe van poder ser habitatges, segons un estudi. Sosté que fossin grans cases comunals "similars en alguna manera a les grans cases de taulons de fusta a la costa nord-oest d'Amèrica del Nord, amb els seus pals i tòtems".[23]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Göbekli Tepe». Forvo Pronunciation Dictionary.
  2. «History in the Remaking». Newsweek, 18 Feb 2010.
  3. «Göbekli Tepe: The World 's First Temple?». Smithsonian.com. Smithsonian Institution, Novembre 2008. [Consulta: 2009.03.14].
  4. «The World 's First Temple» (en anglès). Archeology. Archaeological Institute of America, 61, novembre / desembre de 2008, pàg. 22-27.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Göbekli Tepe: The World 's First Tremp?
  6. S. Mithen, After The Ice (Harvard University Press, 2004), pàg. 93-96.
  7. Peters & Schmidt 2004, 214
  8. Schmidt 2006, 232-8, 261-4.
  9. Upper Mesopotàmia (ES Turkey, N Syria and N Iraq) 14 C databases: 11th-6th millennia calç aC
  10. Peters & Schmidt 2004, 207
  11. The Guardian, informe de 23 abril 2008
  12. Heun et al., Site of Einkorn Wheat Domestication Identified by DNA Fingerprinting, Science, 278 (1997) 1312-14.
  13. Klaus- Dieter Linsmeier: Eine Revolution im großen Stil. Entrevista amb Klaus Schmidt. En: Abenteuer Archäologie. Kulturen, Menschen, Monumente. Spektrum der Wissenschaft, Heidelberg 2006, 2, ISSN 1612-9954
  14. http://www.archaeology.org/0811/abstracts/turkey.html
  15. Which came first, monumental building projects or farming? Archaeo News 14 desembre 2008
  16. K. Schmidt: Göbekli Tepe, Southeastern Turkey. A preliminary Report on the 1995-1999 Excavations, p.46
  17. K. Schmidt 2000: "Zuerst Kam der Tempel, dann die Stadt."
  18. Schmidt 2006, p. 216-221
  19. o 2006, 193-4, 218.
  20. Peters & Schmidt 2004, 209
  21. Peters & Schmidt 2004: 209-212
  22. E. B. Banning, "Sota Fair a House: Göbekli Tepe and the Identification of Tremps in the Pre-Pottery Neolithic of the Near East", Current Anthropology52/ 5 (octubre 2011), pàg. 619-660, consultable a Göbekli Tepe tremps? - Ted Banning (2011).
  23. Archaeologist Argues World 's oldest Tremps Were Not Tremps at All, Science Daily, 2011.10.06, i Els temples més antics del món van poder ser realment habitatges, Europa Press, 2011.10.11

Coord.: 37° 13′ 22.81″ N, 38° 55′ 20.51″ E / 37.2230028°N,38.9223639°E / 37.2230028; 38.9223639

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Göbekli Tepe