Mesolític

Prehistòria

Antiga Edat de Pedra
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Mesolític
Nova Edat de Pedra
Neolític inicial
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del bronze
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Edat del ferro
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

Aquest període es part de l'Holocè.

Holocè

Neolític

Mesolític o Epipaleolític

8000 aC (fins cap al 8350)

9000 aC

Plistocè

Paleolític

El Mesolític és el període situat al final del Paleolític Superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap el 9.000 aC fins el 6.000 aC. El Mesolític es divideix en dues fases: l'Epipaleolític (o fase final del Paleolític) i el Protoneolític (període immediatament anterior al neolític o edat dels Metalls). Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge.

És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut, els óssos de les cavernes. El ren emigra. En canvi animals com el cérvol, el maguri, el sarrió, la cabra muntesa, el senglar i el cabirol augmenten molt el seu nombre i són les peces de cacera principal ja que els boscos fan més difícil la cacera de peces grans. També es cacen óssos, guineus, gats muntesos, teixons i altres petits mamífers; com ocells es cacen els gansos, tords, faisans, arrendaixes, coloms salvatges i altres. Un animal que es multiplica és el caragol, propi de climes humits i càlids. Els caragols es mengen per milions així com les petxines. Es desenvolupa la pesca.

Al poder viure de les fruites que recull l'home té menys necessitat de cacera.^{[cal citació]} Surt de les coves i construeix les primeres^{[cal citació]} barraques (de fusta i plantes) a la vora dels rius i els seus hàbits d'alimentació modifiquen les seves característiques físiques.^{[cal citació]} A la vora dels rius s'han trobat algunes restes anomenades tallers de sílex, on es feien les noves eines que calien pel tipus de cacera que ara es practicava. Per la cacera s'utilitzava principalment l'arc i les fletxes, que els homes sabien disparar drets, assentats, de genolls a terra, recolzats, cap dalt o inclús mentre corrien. Les tribus es barallaven entre elles segons les pintures que reflecteixen batalles d'arquers i altres combats inclús cos a cos.