Holocè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Geological time spiral.png
Fanerozoic
Paleozoic
Cambrià (541 ± 1 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Silurià (443,4 ± 1,5 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Mesozoic
Triàsic (252,17 ± 0,06 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Cretaci (~145 Ma)
Paleogen
Paleocè (66 Ma)
Eocè (56 Ma)
Oligocè (33,9 Ma)
Neogen
Miocè (23,03 Ma)
Pliocè (5,333 Ma)
Quaternari
Plistocè (2,588 Ma)
Holocè (0,0117 Ma)
Subdivisions del Període Quaternari
Sistema Sèrie Estatge Edat (Ma)
Quaternari Holocè 0–0,0117
Plistocè Tarantià (Superior) 0,0117–0,126
Ionià (Mitjà) 0,126–0,781
Calabrià (Inferior) 0,781–1,806
Gelasià (Inferior) 1,806–2,588
Neogen Pliocè Piacenzià més antic
A Europa i Amèrica del Nord, l'Holocè és subdividit en les etapes Preboreal, Boreal, Atlàntic, Sub-boreal, i Subatlàntic de l'escala de temps Blytt-Sernander. Hi ha moltes subdivisions regionals pel Plistocè Superior, en general aquestes representen localment els períodes coneguts de fred (glacial) i calor (interglacial). L'últim període glacial acaba amb la freda sub-etapa del Dryas recent.

L'Holocè és un període geològic que s'estén des de fa uns deu mil anys fins al present. El començament de l'Holocè ve marcat pel període fred del Dryas recent, cap al final del període Plistocè. El final del Dryas recent ha estat datat vers el 9.600 aC. Tanmateix, no hi ha proves del Dryas recent enlloc més que a l'hemisferi nord.

L'Holocè comença cap al tard del retrocés de les glaceres del Plistocè. L'Holocè és la quarta i última època del període Neogen (segona època de la sub-era no oficial Quaternari). El nom ve de les paraules gregues holos (complet) i ceno (nou).

Els paleontòlegs no han definit cap estadi faunal ni pel Plistocè ni per l'Holocè.

Geologia[modifica | modifica el codi]

La deriva continental en un període relativament curt com són 10.000 anys és negligible, de menys d'un quilòmetre. Tanmateix, el nivell del mar va augmentar en uns trenta-cinc metres a principis de l'Holocè a causa del desglaç polar. A més, moltes àrees més enllà de 40 graus de latitud havien estat pressionades pel pes de les glaceres del Plistocè i es van elevar fins a 180 metres durant el Plistocè superior i l'Holocè.

L'augment del nivell del mar i la depressió terrestre temporal van permetre incursions marines temporals en àrees que ara són lluny del mar. Hom coneix fòssils marins de l'Holocè de llocs com Vermont, Quebec, Ontàrio o Michigan. A part de les incursions marines a altes latituds, associades amb la depressió glacial, els fòssils de l'Holocè es troben principalment en fons de llacs, planes inundables i dipòsits de cavernes. Els dipòsits marins de l'Holocè en costes de baixa latitud són rars perquè l'augment en el nivell del mar durant el període excedeix qualsevol altre augment d'origen no glacial.

A part de les incursions temporals, l'ajustament post-glacial en l'àrea d'Escandinàvia va resultar en l'evolució del mar Bàltic. La regió encara s'eleva avui en dia, causant petits terratrèmols al nord d'Europa.

Clima[modifica | modifica el codi]

Holocè
Plistocè
Holocè/Antropocè
Preboreal (10,3 ka – 9 ka),
Boreal (9 ka – 7,5 ka),
Atlàntic (7,5 ka5 ka),
Subboreal (5 ka2,5 ka)
Subatlàntic (2,5 ka – present)

Tot i que els canvis geogràfics durant l'Holocè van ser menors, les variacions climàtiques van ser d'una gran importància. L'anàlisi del glaç mostra que abans de l'Holocè hi havia períodes d'escalfament i refredament global però que els canvis climàtics esdevingueren més regionals al principi del Dryas recent. Tanmateix, la inversió de fred Huelmo/Mascardi a l'hemisferi sud va començar abans del Dryas recent i la calidesa màxima va fluir del sud al nord fa entre 11.000 i 7.000 anys. Sembla que hi hagi un patró de sud a nord, amb les latituds meridionals que mostren la màxima calidesa uns quants mil·lennis abans que les regions boreals. També és possible que l'escalfament durant l'Holocè no sigui més que un altre període interglacial i que no representi un final permanent a la glaciació del Plistocè.

Les zones habitables es van expandir cap al nord. Grans zones de mitjana latitud com el Sàhara que abans eren productives esdevingueren deserts. L'època va començar amb bastants llacs en zones que ara són bastant àrides.

Datació Before Present Datació occidental Etapes climàtiques de l'Holocè
10.800 bp - 8.800 bp 8.800 aC - 6.800 aC Preboreal
8.800 bp - 7.500 bp 6.800 aC - 5.500 aC Boreal
7.500 bp - 5.000 bp 5.500 aC - 3.000 aC Atlàntic
5.000 bp - 2.500 bp 3.000 aC - 500 aC Subboreal
2.500 bp - actualitat 500 aC - actualitat Subatlàntic

Desenvolupament faunístic i vegetal[modifica | modifica el codi]

En desaparèixer el fred intens, l'Islansis deixa progressivament lliure zones glaçades, donant pas a un bosc extens i originant així grans canvis en les distribucions de les plantes i els animals. Un cert nombre de grans animals com el mamut, el mastodont, el tigre de dent de sable, el Smilodon l'Homotherium, i l'ós peresós gegant desapareixen, mentre que grans mamífers gregaris d'estepa o tundra migren cap al nord. Les zones desocupades per aquests a més, són omplertes per animals ungulats boscans de mida petita. Per una altra banda, augmenta la massa forestal que fomenta l'increment dels recursos vegetals, i augmenta la diversitat paisatgística que origina una nova biodiversitat quant a flora es refereix.

Desenvolupament humà[modifica | modifica el codi]

El començament de l'Holocè es correspon amb el començament del Mesolític a la majoria d'Europa; però en regions com l'Orient Mitjà i l'Anatòlia, amb una neolítització molt antiga, hom prefereix dir-ne Epipaleolític. Algunes cultures d'aquest període són els Hamburgians, els Federmesser i la cultura Natufiana.

Ambdós són seguits pel Neolític aceràmic i pel neolític ceràmic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holocè Modifica l'enllaç a Wikidata