Quaternari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Geological time spiral.png
Fanerozoic
Paleozoic
Cambrià (541 ± 1 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Silurià (443,4 ± 1,5 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Mesozoic
Triàsic (252,17 ± 0,06 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Cretaci (~145 Ma)
Paleogen
Paleocè (66 Ma)
Eocè (56 Ma)
Oligocè (33,9 Ma)
Neogen
Miocè (23,03 Ma)
Pliocè (5,333 Ma)
Quaternari
Plistocè (2,588 Ma)
Holocè (0,0117 Ma)

El període Quaternari és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè.

En una revisió recent de la classificació internacional dels períodes de temps geològics, el Quaternari fou incorporat al Neogen. Aquest acte no va ser ben rebut per alguns geòlegs. Tanmateix, l'any 2009 es decidí tornar a instaurar el Quaternari com un període geològic propi.

General[modifica | modifica el codi]

Un ecosistema del Quaternari (bosc mediterrani)

El terme Quaternari va ser proposat per Jules Desnoyers el 1829 per a referir-se a uns sediments de la conca del Sena que semblaven més recents que les roques del Terciari. El període Quaternari comença amb el final del Terciari i arriba fins al present. Cobreix aproximadament el temps que duraren les últimes glaciacions, fins a la retirada glacial de l'Holocè. Un ús alternatiu situa l'inici del Quaternari al principi de la glaciació del Pol Nord fa uns 3 milions d'anys, incloent-hi doncs porcions del Pliocè superior. Algunes persones no reconeixen el Quaternari i el consideren un tema informal inclòs en el Neogen, com es pot veure en l'edició del 2003 de la Taula Estratigràfica Internacional, publicada per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.

Els 1,8-1,6 milions d'anys del Quaternari representen el temps en què han existit els humans. En un període de temps tan curt, la deriva continental no ha passat de 100 km, quelcom de quasi bé irrellevant per als paleontòlegs. Tanmateix, el registre geològic està més ben preservat que el de períodes més antics, i el mapa actual del món s'assembla molt al de principis d'aquest període. Els canvis geogràfics més importants d'aquesta època inclouen l'emergència de l'Estret de Bòsfor i l'estret de Shagerrak durant els períodes glacials, convertint respectivament el Mar Negre i el Mar Bàltic en masses d'aigua dolça; i la seva posterior inundació pel nivell del mar novament ascendent. També inclou el descens periòdic del mar al Canal de la Mànega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el glaçament periòdic de l'estret de Bering, formant un pont entre Àsia i Nord-amèrica. Els Grans Llacs, així com altres grans llacs del Canadà, i la badia de Hudson també són el resultat de l'últim cicle glacial, i són llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari apareixia un nou esquema de llac i badies.

El clima era principalment un clima de glaciacions periòdiques, amb glaceres continentals que arribaven fins a 40º de latitud. Probablement a causa de la durada relativament curta del període, no aparegueren gaire animals nous. Cap a finals del Plistocè hi ha haver una gran extinció de grans mamífers a les zones boreals.

Moltes espècies tals com els dents de sabre, els mamuts i mastodonts, els gliptodonts, etc., s'extingiren. Altres, com els cavalls, els camells i els guepards s'extingiren a Nord-amèrica, on havien aparegut, però aconseguiren prosperar en altres continents.

Edat glacial[modifica | modifica el codi]

El 1821, un enginyer suís anomenat Ignaz Venetz va publicar un article en què suggeria la presència de restes del passatge d'una glacera a una distància considerable dels Alps. Aquesta idea va ser inicialment discutida per un altre científic suís, Louis Agassiz, però quan va intentar demostrar-ne la falsedat, va acabar acceptant la teoria del seu col·lega. Un any més tard, Agassiz va formular la hipòtesi d'un gran període glacial amb efectes de llarg abast. Aquesta idea el féu famós arreu del món.

Amb el temps, i gràcies al desenvolupament de la geologia, es va comprovar que hi havia diversos períodes d'avenç i retrocés de les glaceres, i que les temperatures a la Terra en el passat eren molt diferents a les actuals. De fet, els cicles de Milankovitch de Milutin Milankovitch estan basats en l'assumpció que les variacions en la radiació solar que arriba a la Terra són un factor fonamental en el clima terrestre.

Durant aquest període, enormes glaceres varen avançar i després retirar-se de gran part d'Amèrica del Nord i Europa, parts d'Amèrica del Sud i Àsia, i la totalitat de l'Antàrtida. Es formaren els Grans Llacs i mamífers de gran mida prosperaren en les parts de Nordamèrica i Euràsia que no estaven cobertes de glaç. Aquests mamífers s'extingiren amb la fi de l'edat glacial fa uns 10.000 anys. Els humans actuals aparegueren fa uns 100.000 anys.

Subdivisions del Període Quaternari
Sistema Sèrie Estatge Edat (Ma)
Quaternari Holocè 0–0,0117
Plistocè Tarantià (Superior) 0,0117–0,126
Ionià (Mitjà) 0,126–0,781
Calabrià (Inferior) 0,781–1,806
Gelasià (Inferior) 1,806–2,588
Neogen Pliocè Piacenzià més antic
A Europa i Amèrica del Nord, l'Holocè és subdividit en les etapes Preboreal, Boreal, Atlàntic, Sub-boreal, i Subatlàntic de l'escala de temps Blytt-Sernander. Hi ha moltes subdivisions regionals pel Plistocè Superior, en general aquestes representen localment els períodes coneguts de fred (glacial) i calor (interglacial). L'últim període glacial acaba amb la freda sub-etapa del Dryas recent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Evolució dels humans durant el Neogen i el Quaternari
Homo Australopithecus Ardipithecus Paranthropus Paranthropus robustus Paranthropus boisei Paranthropus aethiopicus Homo sapiens Homo neanderthalensis Homo heidelbergensis Homo erectus Homo habilis Australopithecus garhi Australopithecus africanus Australopithecus bahrelghazali Australopithecus afarensis Australopithecus anamensis Ardipithecus Ardipithecus Orrorin tugenensis Sahelanthropus tchadensis Pleistocè Pliocè Miocè
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quaternari Modifica l'enllaç a Wikidata