Amèrica del Nord

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Nord-amèrica)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amèrica del Nord
Amèrica del Nord
Superfície 24.709.000 km²
Població

[1]

Densitat 22,9/km²
Estats 23
Gentilici Nord-americà, nord-americana
Famílies lingüístiques Indoeuropees
Ameríndies
Ciutats més grans Ciutat de Mèxic, Nova York, Los Angeles, Chicago, Miami, Filadèlfia, Toronto, Dallas - Fort Worth, Boston, Houston
Zona horària De UTC-10 (Alaska) a UTC (Grenlàndia)

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Grenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud. El subcontinent limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, i al sud amb el subcontinent centreamericà. En altres models continentals, com ara el model angloparlant, Amèrica del Nord és un continent que s'estén des d'Alaska fins a l'istme de Panamà, incloent-hi les Antilles.

Amèrica boreal és un sinònim, però aquest concepte sovint només inclou els Estats Units i Canadà, excloent la zona de Mèxic la qual de vegades es considera dins l'Amèrica Central.[2]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Antic mapa de l'Amèrica del Nord
Imatge per satèl·lit de l'Amèrica del Nord.

Està acceptat àmpliament que els noms d'Amèrica del Nord i d'Amèrica del Sud s'anomenaren així per Amerigo Vespucci, i que va ser el cartògraf alemany Martin Waldseemüller qui els va posar aquest nom. Vespucci va ser el primer europeu a suggerir que Amèrica no eren les Índies Orientals sinó un nou món desconegut per als europeus.[3]

La segona teoria, amb menys acceptació que l'anterior, és que els seus noms provenen d'un comerciant anglès anomenat Richard Amerike, de Bristol, que es creu que va finançar el viatge de John Cabot d'Anglaterra a Terranova l'any 1497.[4] Una altra teoria és que el nom prové d'una llengua ameríndia.[5]

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Plaques tectòniques de la Terra (la d'Amèrica del Nord és de color marró).
Dona esquimal d'Alaska (circa 1907)
Amerindi nord-americà (circa 1890)

L'Amèrica del Nord se situa a la regió superior del continent americà, connectat amb el subcontinent sud-americà per mitjà de la regió centreamericana, més específicament, per l'istme de Panamà. Amèrica del Nord comença, segons la majoria de les autoritats acadèmiques, a l'istme de Tehuantepec (al sud-est de Mèxic), i s'estén cap al nord fins a la regió àrtica canadenca i d'Alaska. Tot el subcontinent pertany a la placa Nord-americana (incloent-hi l'istme de Tehuantepec, però, excloent algunes regions de Califòrnia i Baixa Califòrnia que pertanyen a la placa del Pacífic i altres regions de la Baixa Califòrnia Sud i de l'est de Mèxic que pertanyen a la placa de Cocos.[6] S'hi troben nombroses illes, principalment les illes de l'arxipèlag Àrtic, l'arxipèlag d'Alexander, i les illes Aleutianes. Grenlàndia, l'illa danesa autònoma, és localitzada sobre la placa tectònica nord-americana, i per tant, es considera, geogràficament, com a part del subcontinent nord-americà. Les Bermudes, per contra, no es troben sobre aquesta placa, sinó que són illes oceàniques sobre la dorsal Atlàntica.

La vegetació i el clima a Amèrica del Nord són molt variats. Al nord es troba tundra àrtica (per exemple, a Grenlàndia, o Yukon), però també hi ha una gran varietat de boscos (per exemple, les Muntanyes Rocalloses, els Apalatxes, Sierra Madre Occidental, Sierra Madre Oriental, Sierra Madre del Sur, Sierra Madre de Chiapas), deserts (Pinacate, Zona del Silenci), planúries (les Grans Planes dels Estats Units, Comarca Lagunera), manglars (per exemple, a Louisiana i Tabasco), etcètera. Generalment, la vegetació associada a aquests és la típica de l'ecozona holàrtica, al nord, i de l'ecozona neotropical, al sud. La frontera entre ambdues se situa entorn dels 40 ° N.

Geografia política[modifica | modifica el codi]

Mapa polític de l'Amèrica del Nord.
Barri coreà de Nova York
Catedral de la Ciutat de Mèxic

Com a resultat de l'evolució històrica, l'Amèrica del Nord estricta compta actualment per tres estats independents i tres dependències europees:

Països
Àrea
(km²)
Població
(Est. gener 2009)
Densitat de població
(per km²)
Capital
Canadà Canadà 9,985,700 33,311,389 3.0 Ottawa
Estats Units Estats Units 9,630,100 306,050,595 25.0 Washington DC
Mèxic Mèxic 2,100,380 109,955,400 20.0 Ciutat de Mèxic
Dependències
Bermudes Bermudes 55 60,000 1,233.33 Hamilton
Grenlàndia Grenlàndia 2,380,100 50,000 0.026 Nuuk
Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon 245 7,000 29 Saint-Pierre i Miquelon

Població[modifica | modifica el codi]

Ranxo mexicà abandonat

L'Amèrica del Nord va tindre una població dispersa fins a èpoques relativament recents. Amb la important excepció dels habitants de la zona central de Mèxic (els altiplans i les valls que envolten l'actual Ciutat de Mèxic), els pobles indígenes del subcontinent vivien disseminats geogràficament i posseïen una gran diversitat cultural. Els assentaments europeus en el subcontinent van iniciar un canvi gairebé total en la seua geografia humana, ja que els europeus delmaren i desplaçaren els pobles indígenes, la forma de vida dels quals va patir grans alteracions. La majoria de la població actual d'Amèrica del Nord és d'ascendència europea, però també engloba altres grups significatius.

Etnografia[modifica | modifica el codi]

Il·lustració mostrant un port pesquer a Terranova dedicat a la pesca del bacallà el 1858.

Al Canadà, i segons el cens de l'any 2001 i d'un total de població de 29.639.035 habitants, 11.682.680 es consideraven canadencs, 5.978.875 anglesos, 4.668.410 francesos, 4.157.210 escocesos, 3.822.660 irlandesos, 2.742.765 alemanys, 1.270.370 italians, 1.071.060 ucraïnesos, 1.000.890 amerindis nord-americans, 923.310 holandesos i 817.085 polonesos. La resta de la població, i en ordre decreixent, eren d'origen noruec, portuguès, gal·lès, jueu, rus, filipí, mestís, suec, hongarès, estatunidenc, grec, hispà, jamaicà, danès i vietnamita.[7]

Pel que fa a la població dels Estats Units, i d'un total de 299,398,485 habitants l'any 2006, el seu desglossament per ètnies i races era la següent:

  • Blancs en general: 74%, 221,3 milions.
    • Blancs no hispànics: 66%, 198,1 milions.
    • Blancs hispànics: 23, 2 milions.
  • Hispànics de qualsevol raça: 14,8%, 44,3 milions.
  • Afroamericans: 13,4%, 40,9 milions.
  • Alguna altra raça per si sola: 6,5%, 19 milions.
  • Asiàtics: 4,4%, 13,1 milions.
  • Mestissos: 2%, 6,1 milions.
  • Amerindis i nadius d'Alaska: 0,68%, 2 milions.
  • Hawaians i d'altres illes del Pacífic: 0,14%, 0,43 milions.[8]

Els amerindis i els inuits o esquimals suposen aproximadament 2 milions als Estats Units i al voltant de 400.000 al Canadà. Es creu que els avantpassats dels pobles indígenes americans van iniciar la seua emigració des d'Àsia a Amèrica per mitjà d'un pas terrestre a través de l'Estret de Bering fa uns 30.000 anys, i que els avantpassats dels inuits van emigrar en embarcacions des d'Àsia fa uns 6.000 anys. A Grenlàndia el 80% de la població és inuit.[9]

Al voltant del 60-80% de la població de Mèxic està formada per mestissos[10][11] (resultat de l'encreuament d'amerindis i europeus, sobretot espanyols). Aproximadament, el 12-30% de la població és d'origen amerindi relativament pur,[12] i un 9-17% és d'origen europeu pur (ibèric -sobretot, castellans, portuguesos i bascos-, francès, italià, alemany, irlandès, polonès, romanès, rus, àrab -principalment libanès i sirià- i britànic).[13]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Mina de mineral de ferro a Michigan (circa 1910)

Segons estimacions de l'any 1995, els Estats Units tenia 263.437.000 habitants, Mèxic (dades del 1993) 90.419.606, el Canadà (any 1993) 28.753.000 i Grenlàndia (any 1994) 55.419 habitants.

La major part de la població es concentra a la meitat oriental dels Estats Units i a les zones adjacents d'Ontàrio i el Quebec, la costa pacífica dels Estats Units i l'altiplà central de Mèxic. Gairebé un 80% dels habitants del Canadà, dels Estats Units i de Grenlàndia viuen en ciutats, igual que el 75,8% dels mexicans. Les principals àrees urbanes es troben a la costa atlàntica dels Estats Units (entre Boston i la ciutat de Washington), al voltant de les vores dels llacs Erie i Ontàrio, a l'extrem meridional del llac Michigan, al nord i al sud de Califòrnia i en la superpoblada Ciutat de Mèxic.

Les ciutats nord-americanes més grans són: Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey a Mèxic;[14] Nova York, Los Angeles, Chicago, Houston, Filadèlfia, Phoenix, San Antonio i San Diego als Estats Units, i Toronto, Montreal, Vancouver, Ottawa i Edmonton al Canadà.[15] Lluny de les àrees metropolitanes, la major part de l'Amèrica del Nord té una densitat de població moderada. A Mèxic la densitat de població és de 43 hab./km2, als Estats Units de 26,4 hab./km2 i al Canadà de 2,9 hab./km2. La gran majoria dels canadencs viuen en una franja relativament estreta al llarg de la frontera meridional.

Al Canadà i els Estats Units la taxa de creixement poblacional ha baixat des de la dècada de 1950. La població canadenca va tindre un increment de fins a un 1% anyal entre 1980 i 1987, igual que als Estats Units i, una mica més, un 1,2%, a Grenlàndia. Tanmateix, Mèxic tenia una de les més altes taxes de creixement de població (2,2% a l'any), i la seua taxa de natalitat (prop del 30‰ el 1989) era aproximadament el doble que la de la resta del continent. La taxa de mortalitat era del 6‰ a Mèxic, del 7‰ al Canadà i del 9‰ als Estats Units, mentre que la taxa de natalitat a 1 de gener de 2008 era del 20,4‰ a Mèxic, del 14,18‰ als Estats Units i del 10,29‰ al Canadà.[16]

L'emigració intercontinental a l'Amèrica del Nord va ésser significativa a les dècades de 1970 i 1980, quan gran nombre d'asiàtics i europeus es van desplaçar als Estats Units i el Canadà. A més, moltes persones van emigrar des d'Amèrica del Sud i el Carib als Estats Units. Els gran moviments de població, però, van tindre lloc dins de la mateixa Amèrica del Nord, des de Mèxic als Estats Units i des del nord-est dels Estats Units als sectors meridional i occidental del país.[17]

Llengües[modifica | modifica el codi]

Benzinera de PEMEX a Mèxic
Llançament d'un transbordador espacial de la NASA

L'anglès hi és l'idioma més emprat (el 90% dels estatunidencs, aproximadament, i prop de les 2/3 parts dels canadencs). La població hispana dels Estats Units parla castellà, mentre que el francès és una llengua important per a la quarta part de la població del Canadà. Molts dels pobles indígenes i inuit dels Estats Units, Canadà i Grenlàndia empren llurs llengües tradicionals. El castellà és la llengua dominant a Mèxic, mentre que una mica més de cinc milions de mexicans parlen llengües ameríndies, com ara el nàhuatl, el maia, el zapoteca, el mixteca i l'otomí.[18]

Religió[modifica | modifica el codi]

Botiga a Chinatown (Nova York)
El pont de terra de Beríngia entre l'any 21.000 aC i l'època actual

El cristianisme és la religió més important d'Amèrica del Nord: la gran majoria dels mexicans, prop d'un 45% dels canadencs i un 26% dels estatunidencs professen el catolicisme; aproximadament el 28% dels canadencs són protestants i prop de l'11% són anglicans. Als Estats Units els protestants suposen el 60% de la població.[19]

Al Canadà, els Estats Units i, en menor mesura, Mèxic també hi ha minories religioses budistes, jueves, islàmiques, mormones, cristianes ortodoxes i confucianistes.[20]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Representació dels conqueridors castellans i llurs aliats tlaxcalteques lluitant contra els otomís al territori de l'actual Estat d'Hidalgo (Mèxic)

Als Estats Units i el Canadà la vida cultural està molt desenvolupada i diversificada, i els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, cinema i premsa) hi tenen un important paper. Gairebé totes les ciutats nord-americanes mantenen companyies teatrals i museus d'art, i els grups musicals estan molt difosos.[21] Les estructures de cultura tradicional són més evidents en les regions rurals de Mèxic, però les seues ciutats posseeixen nombroses institucions culturals modernes.[22]

Economia[modifica | modifica el codi]

Arribada de Samuel de Champlain al Quebec l'any 1608.
Reproducció del Mayflower (vaixell que el 1620 portà 102 emigrats anglesos a Nova Anglaterra per fundar la colònia de Plymouth) a Plymouth (Massachusetts, Estats Units)

Les activitats econòmiques de l'Amèrica del Nord són extraordinàriament diverses. Estats Units i Canadà presenten una economia moderna i sofisticada. La modernització ha estat desigual a Mèxic, on la inflació crònica i l'enorme pes del deute exterior dificulten el desenvolupament de l'energia, el transport i la indústria.[23]

Amèrica del Nord, excepte Grenlàndia i les dependències britàniques i franceses, està integrada comercialment en l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord coneguda com a NAFTA, el bloc comercial més gran del planeta. Des del març de 2005 la regió està unida també sota la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-amèrica.[24]

Agricultura[modifica | modifica el codi]

Mapa de les colònies sueques a Delaware i Nova Jersey l'any 1638
Mapa polític d'Amèrica del Nord entre 1750 i 2008

L'agricultura és relativament més important a Mèxic que als altres països d'Amèrica del Nord i, segons dades de l'any 2003, proporcionava ocupació a més del 25% de la mà d'obra (enfront del 3% als Estats Units i al Canadà).[25] L'agricultura de subsistència és important a tot Mèxic, especialment al sud, però, l'agricultura comercial s'ha desenvolupat adequadament en moltes àrees, sobretot a la plana central i al nord del país. Els principals conreus són el blat de moro, la melca, el blat i els fesols (destinats tots ells, en la seua major part, al consum domèstic), i el cotó, el cafè i la canya de sucre, conreats principalment per a l'exportació. També produeix importants quantitats de fruites (com ara taronja, mango, llimona, llima, síndria, raïm i papaia, entre d'altres), i desenvolupa una notable activitat ramadera (boví).[26][27][28]

L'agricultura als Estats Units i el Canadà està dominada per granges molt mecanitzades, les quals produeixen immenses quantitats de conreus i productes ramaders. Les Grans Planes del centre dels Estats Units i de part del Canadà (Alberta, Manitoba i Saskatchewan) són importants productores mundials de cereals (en especial blat, però també ordi, civada, sègol i sorgo), llavors oleaginoses i bestiar (boví, destinat a la indústria làctia i càrnia, i llanar). Una altra zona agrícola important és el cinturó del blat de moro (Corn Belt en anglès) que es troba des de l'oest d'Ohio fins a l'est de Nebraska) i que produeix les majors collites mundials de dacsa, a més d'importants quantitats d'altres cereals, brots de soia, bestiar boví i porcí. L'agricultura a Califòrnia produeix una enorme quantitat de conreus de regadiu de gran valor, especialment fruites i hortalisses. Florida i Texas també són grans productors de fruites i hortalisses, mentre que els estats d'Idaho, Washington, Oregon, Maine, Dakota del Nord i el sud-est del Canadà ho són de pataques. Altres productes agropecuaris rellevants són el cotó, l'aviram, els productes lactis i la canya de sucre.[29][30]

Silvicultura i pesca[modifica | modifica el codi]

Oli Declaració d'Independència de John Trumbull dipositat al Capitoli dels Estats Units.
Camp de batalla de Wounded Knee després de la massacre de 1890.

La silvicultura és un subsector important de l'economia canadenca, especialment a la Colúmbia Britànica, Ontàrio i Quebec.[31] També hi ha indústries de productes forestals als estats de l'oest (especialment a Washington, Oregon i Califòrnia) i del sud-est dels Estats Units.[32][33][34]

La pesca és la principal activitat econòmica de Grenlàndia, però és poc important al Canadà, els Estats Units i Mèxic, malgrat que les captures són elevades i que algunes àrees costaneres depenen dels ingressos resultants de les vendes de peix i marisc. A més de les aigües que banyen Grenlàndia, els principals caladors de pesca es troben a prop de les costes septentrionals del Pacífic i de l'Atlàntic, les costes de l'Atlàntic meridional i el Golf de Mèxic.[35] A més, grans flotes dedicades a la pesca de la tonyina tenen llurs bases al sud de Califòrnia i a l'oest de Mèxic.[36]

Mineria[modifica | modifica el codi]

Mare nord-americana i els seus fills durant la Gran Depressió (1929 - 1939) a Elm Grove (Califòrnia, Estats Units)

L'extracció de minerals és una activitat econòmica que adquireix cada vegada més importància als Estats Units, el Canadà i Mèxic.[37] Els Estats Units han estat uns dels principals productors mundials de petroli durant molts anys,[38] el Canadà ha estat un important productor des de finals de la dècada de 1940[39] i Mèxic va esdevenir un dels principals països en la producció mundial de petroli a finals de la dècada de 1970.[40] Els Estats Units ocupa el segon lloc entre els productors de gas natural del món i és també un dels primers països productors de carbó, extret sobretot en els vastos jaciments dels Apalatxes. El mineral de ferro ha estat des de fa temps important als Estats Units i el Canadà, obtingut sobretot dels jaciments situats al voltant de l'extrem occidental del llac Superior. Recentment s'han extret grans quantitats d'aquest mineral a l'àrea fronterera entre les províncies del Quebec i Terranova i Labrador, a l'est del Canadà. Entre els minerals que s'hi han explotat en considerables proporcions es troben el coure, l'argent, el plom, el zinc, el níquel, el sofre, l'asbest, l'urani, els fosfats i el potassi.[41]

Indústria[modifica | modifica el codi]

La indústria ha estat des de fa molt temps el principal sector econòmic dels Estats Units. La concentració més gran de fàbriques es troba situada a les àrees urbanes del cinturó industrial que s'estén des de Boston a Chicago. Tanmateix, des de la dècada de 1950 les manufactures s'han expandit considerablement a altres parts del país, especialment a les grans ciutats de Califòrnia i als estats del sud-est. La producció està molt diversificada, amb èmfasi en els metalls primaris i elaborats, el processament d'aliments, la maquinària, l'equip electrònic i aeroespacial, els vehicles de motor, els productes químics i tèxtils, la confecció, el paper i el material imprès.[42]

La indústria també és una important activitat econòmica al Canadà. Les fàbriques se centren en les ciutats d'Ontàrio, el Quebec, la Colúmbia Britànica i Alberta, però, sens dubte, Toronto i Montreal constitueixen els principals nuclis industrials. Les empreses canadenques elaboren una gran varietat de productes, especialment aliments processats i begudes, equipament per a transport, paper i altres productes derivats de l'activitat forestal, metalls primaris i fabricats, productes químics i equipament elèctric i electrònic.[43]

La indústria ha esdevingut progressivament una part important de l'economia mexicana des de la dècada de 1940. La indústria pesant, amb la siderúrgia i l'elèctrica, té una llarga tradició a Mèxic. Dins de la indústria manufacturera destaquen els productes químics, la roba i el calcer, els aliments processats, els vehicles de motor i els seus recanvis, els materials de construcció, i els equipaments elèctrics i electrònics. Les empreses maquiladores, establertes a prop de la frontera amb els Estats Units, es dediquen a l'acoblament de productes per a la importació a aquest país. La Ciutat de Mèxic és, amb diferència, el seu principal centre industrial, però algunes altres ciutats (com ara Monterrey i Guadalajara) compten amb importants concentracions fabrils.[44]

Energia[modifica | modifica el codi]

Amèrica del Nord consumeix grans quantitats d'energia. Pel que fa al Canadà, aquest país té major dependència de l'energia hidràulica que els Estats Units i Mèxic, però també utilitza elevades quantitats de petroli i gas natural.[45] L'enorme consum d'energia dels Estats Units requereix grans importacions de petroli i gas natural, destinades a complementar la considerable producció interna de carbó, petroli, gas natural i energia hidroelèctrica i nuclear.[46] La producció energètica de Mèxic es va incrementar considerablement a la dècada de 1970 i a principis de la dècada de 1980, afavorida per l'augment en la demanda interna i externa de petroli i de gas natural. L'any 2008, Mèxic fou el setè major productor de petroli de tot el planeta i el tercer de tot Amèrica.[47]

Transport[modifica | modifica el codi]

La xarxa de transports de l'Amèrica del Nord està molt desenvolupada en la major part dels Estats Units i presenta una continuïtat geogràfica amb la més meridional del Canadà. A començaments de la dècada de 1950 es va construir als Estats Units un important sistema d'autopistes estatals de peatge, la qual completa l'extensa xarxa de carreteres d'ús obert. La xarxa de ferrocarrils està ben establerta i és de gran importància per a molts tipus de transport de mercaderies, encara que relativament insignificant pel que fa al transport de passatgers. El trànsit aeri va créixer considerablement després de 1945, per la qual cosa es va crear una xarxa de rutes aèries en expansió. Les vies fluvials interiors (especialment el sistema del riu Sant Llorenç - Grans Llacs i el sistema dels rius Mississipí-Missouri) constitueixen importants canals per al transport de mercaderies. Les comunicacions terrestres al centre i al nord del Canadà i d'Alaska estan restringides durant certes èpoques de l'any per causes climàtiques, per la qual cosa aquestes zones depenen en extrem del servei aeri. Els sistemes de transport marítim de mercaderies de Mèxic el porta a terme l'empresa Petróleos Mexicanos (PEMEX). Aquest país compta, a més, amb importants carreteres i ferrocarrils. Tots tres països tenen àmplies i modernes instal·lacions per acollir vaixells transatlàntics.[48]

Comerç[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units és, amb diferència, el país amb el que més comercien el Canadà i Mèxic, els quals, al seu torn, són socis comercials significatius (però no dominants) dels Estats Units. El Tractat de Lliure Comerç Nord-americà (TLC o, en anglès, NAFTA), el qual va entrar en vigor l'1 de gener de 1994, va perfilar l'eliminació de les barreres comercials entre els tres països durant els quinze anys següents. El 1993, els països del TLC tenien una població conjunta que superava els 360 milions d'habitants i un producte interior brut de gairebé 7 bilions de dòlars estatunidencs. El TLC forma una de les dues àrees comercials més importants del món i espera afegir nous països membres de la regió.

Les principals exportacions nord-americanes són la maquinària, els vehicles de motor, els aliments, els productes químics i els aeronàutics.[49] El Canadà exporta sobretot vehicles de motor, maquinària, metalls i menes metàl·liques, productes forestals, químics i comestibles.[50] Les exportacions de Mèxic l'any 2006 se centraven en el cru de petroli, accessoris de vehicles i reproductors de DVD. El 1991, el valor de les exportacions anyals del Canadà va superar el de les seues importacions, al contrari que als Estats Units i Mèxic. Els Estats Units es troba entre els principals països comercials del món, considerant el valor total de llurs importacions i exportacions.

Història[modifica | modifica el codi]

D'acord amb les proves arqueològiques, l'ocupació humana d'Amèrica del Nord va començar durant el Plistocè, en el període quaternari, fa uns 50.000 anys. Probablement, pobles mongoloides van arribar al nord d'Amèrica des d'Àsia a través d'una llengua de terra que travessava la zona que actualment ocupa l'Estret de Bering, i es van començar a estendre cap al sud i l'est.[51]

Els primers habitants eren pobles del Paleolític que vivien de la caça i de la recol·lecció, i empraven eines no gaire diferents de les conegudes a Sibèria. Més tard van ser desplaçats per altres grups que posseïen eines més evolucionades. Es creu que aquests pobles són els primers avantpassats dels pobles amerindis, els quals van desenvolupar cultures complexes i habitaven el continent en l'època en què van arribar per primera vegada els europeus.[52]

Grenlàndia va ésser la primera regió del continent a la qual van arribar els europeus. D'acord amb les sagues islandeses, Eric el Roig va explorar i colonitzar l'illa per primera vegada. El primer europeu que va albirar una part de la terra ferma continental va ser probablement Bjarni Herjólfsson, un comerciant islandès que va veure la línia de costa al voltant de l'any 986.[53] Després, Leif Eriksson, el fill d'Eric el Roig, va realitzar un viatge a una terra que va anomenar Vinland o Terra del Vi, i que, potser, era algun indret entre Labrador i Nova Anglaterra.[54] Aquest relat va ser verificat en part gràcies al descobriment el 1963 d'un emplaçament de tipus víking a L'Anse aux Meadows (actual parc nacional històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1978), prop de la punta meridional de Terranova. Es va determinar que les ruïnes dataven de l'any 1000 aproximadament.[55]

L'era de les exploracions[modifica | modifica el codi]

Les exploracions europees a l'Amèrica del Nord van començar amb el viatge realitzat el 1492 per Cristòfol Colom al servei de la Corona de Castella.[56] Més tard, el 1497, un navegant italià al servei d'Anglaterra, Giovanni Caboto o John Cabot, va desembarcar a l'illa del Cap Bretó, i el 1498 va recórrer les costes del Labrador, Terranova i Nova Anglaterra i, possiblement, va arribar a la badia de Delaware.[57] El navegant portuguès Gaspar Corte-Real hi va realitzar un viatge el 1500 a la costa entre Labrador i el sud-est de Terranova.[58] El 1513, Juan Ponce de León (governador castellà de Puerto Rico) va desembarcar a Florida[59] i, quatre anys més tard, el soldat castellà Francisco Fernández de Córdoba va explorar el Yucatán.[60] Posteriorment, el 1518, Juan de Grijalva, va descobrir la costa oriental de Mèxic, a la qual va anomenar Nova Espanya.[61] L'any següent, el conqueridor extremeny Hernán Cortés va arribar a Mèxic i va conquerir el país durant els dos anys següents.[62]

Conquestes castellanes[modifica | modifica el codi]

L'èxit de la conquesta castellana de la zona meridional d'Amèrica del Nord va ésser degut, en gran part, a les lluites que enfrontaven als diferents pobles indígenes de la regió. El desordre intern havia estat especialment greu a l'Imperi Asteca, civilització que va caure davant Cortés el 1521. Els asteques eren odiats per gran part de llurs tribus vasalls especialment pels tlaxcalteques, els quals esdevingueren aliats d'Hernán Cortés. A causa d'aquesta circumstància i a la superioritat de les armes europees, la victòria castellana va ser ràpida.[63]

Els maies, un altre poble indígena que poblava el Yucatán, no van ser capaços d'oferir una resistència efectiva als castellans. Encara que un elevat nombre d'amerindis de Mèxic i de l'Amèrica Central va ser exterminat durant la conquesta i el domini castellà o es van barrejar amb els conqueridors, el fet és que els maies i altres pobles indígenes van poder sobreviure fins als nostres dies. Els descendents d'aquest mestissatge constitueixen la majoria de la població actual d'aquesta part del subcontinent.[64] Hernán Cortés va arribar a la Baixa Califòrnia el 1536[65] i les més importants expedicions durant la primera part del segle XVI van ser les de Pánfilo de Narváez i Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, els quals van explorar part de Florida, les costes septentrionals i orientals del Golf de Mèxic, i part del nord de Mèxic entre 1528 i 1536.[66][67] Hernando de Soto va arribar al riu Mississippi el 1541,[68] i Francisco Vázquez de Coronado va explorar extenses àrees del sud-oest dels Estats Units entre 1540 i 1542.[69] L'assentament permanent europeu més antic als Estats Units és San Agustín (Florida), el qual va ser fundat el 1565 per l'asturià Pedro Menéndez de Avilés.[70]

Abans de 1600, els castellans havien dominat els pobles amerindis de les illes més grans de les Antilles, de Florida i del sud de Mèxic. Per motius administratius, les colònies creades per la Corona de Castella a l'àrea de Mèxic es van agrupar en el virregnat de Nova Espanya. Després de consolidar el seu control sobre Nova Espanya, les autoritats castellanes van avançar gradualment cap al nord, van completar la conquesta de Mèxic i van ocupar grans zones del sud del que avui dia són els Estats Units. L'audiència de Guadalajara comprenia els estats del nord de Mèxic i els actuals Texas i Nou Mèxic als Estats Units.[71]

La colonització francesa i anglesa[modifica | modifica el codi]

Mentre Castella consolidava la seua posició a l'Amèrica del Nord meridional, França i Anglaterra van explorar i colonitzar el subcontinent des del Canadà cap al sud. En general, Anglaterra i Castella s'havien aliat en política internacional durant la primera meitat del segle XVI, motiu pel qual els anglesos no van intentar competir amb Castella a l'Amèrica del Nord. França (el principal rival de Castella per l'hegemonia a Europa) va entrar en la cursa colonial amb algun retard. No obstant això, les seues adquisicions al Nou Món van ser importants. Així, el 1524, el navegant florentí Giovanni da Verrazano, al servei de França, va recórrer la costa nord-americana des del Cap Fear, al nord, fins al punt que normalment s'identifica com a Illa del Cap Bretó. En el curs d'aquest viatge va explorar les badies de Narragansett i Nova York.[72] Per la seua banda, el francès Jacques Cartier va realitzar tres viatges entre 1534 i 1542, i va explorar la costa que hi ha entre el Golf de Sant Llorenç, el riu Sant Llorenç i un assentament de pobles amerindis on més tard s'ubicaria Montreal.[73][74] França va reivindicar la part septentrional de l'Amèrica del Nord a partir de totes aquestes expedicions però, a causa de la crisi provocada a França per la Reforma Protestant, els francesos es van veure obligats a suspendre l'activitat colonial durant més de mig segle. No obstant això, des de 1599, va establir llocs de comerç de pells al llarg del riu Sant Llorenç i, posteriorment, nombrosos capellans jesuïtes francesos van arribar a aquestes regions. Entre els més destacats d'aquests exploradors es troba Samuel de Champlain (el qual va fundar Quebec el 1608 i va explorar el territori on avui es troba Nova York),[75] el missioner jesuïta Jacques Marquette i el navegador Louis Jolliet, els quals van recórrer junts la part superior del riu Mississipí i van baixar cap al sud fins a la regió que avui dia ocupa Arkansas.[76][77] El 1682, un dels més destacats pioners d'Amèrica del Nord, Robert Cavalier i el seu soci, l'italià Henri de Tonty, van recórrer el Mississipí des de la seua unió amb el riu Ohio fins al Golf de Mèxic, i van reclamar tots els territoris banyats per aquell riu per a Lluís XIV de França.[78][79] És en el seu honor que van batejar aquestes terres amb el nom de Louisiana.[80]

La corona anglesa va reclamar els seus drets sobre Amèrica del Nord basant-se en el viatge de Giovanni Cabot entre 1497 i 1498, però durant gairebé un segle no va fer cap intent de colonització. La primera colònia anglesa a l'Amèrica del Nord va ser fundada el 1583 a prop de l'actual ciutat de Saint John's (Terranova) pel navegant i soldat Humphrey Gilbert,[81] però els colonitzadors van tornar a Anglaterra aquell mateix any. En altres dues ocasions (als anys 1585 i 1587) Walter Raleigh va intentar establir una colònia a l'illa de Roanake (Carolina del Sud) però, quan els exploradors anglesos van visitar Roanoke el 1591 no hi van trobar rastre dels colons.[82] No va ser fins a l'any 1607 en què es va fundar la primera colònia anglesa permanent a Amèrica del Nord, a Jamestown (Virgínia).[83] Més tard, la colònia de Plymouth va ser creada el 1620, a les ribes de la badia del Cap Cod,[84] i la colònia de la badia de Massachusetts es va establir entre els anys 1628 i 1630.[85] Després de 1630, els anglesos van colonitzar sistemàticament tot el litoral atlàntic entre Acàdia (una antiga colònia francesa) i Florida. El 1664 es van annexionar la colònia holandesa de Nova Amsterdam (fundada el 1624) i que van rebatejar com a Nova York,[86] i els assentaments al costat del riu Delaware que els holandesos havien arrabassat als colons suecs el 1655.[87]

A començaments de la dècada de 1690, la major part d'Amèrica del Nord (des de Canadà fins al Golf de Mèxic) estava ocupada per França i Anglaterra. Les colònies franceses estaven molt disperses: els principals assentaments es trobaven al Canadà i prop de la desembocadura del riu Mississippi, mentre que una línia de llocs comercials i militars, situada al llarg dels cursos fluvials dels rius Ohio i Mississippi, connectava ambdues regions.[88] Les possessions angleses consistien en dotze colònies que s'estenien per litoral atlàntic. La tretzena, Geòrgia, hi va ésser incorporada el 1732.[89]

Guerra i revolució[modifica | modifica el codi]

Com a conseqüència dels seus intents d'expansió cap a l'oest, més enllà de les muntanyes Allegheny, els anglesos van entrar finalment en conflicte amb els francesos a la vall del riu Ohio. El 1689, les dues potències van començar una lluita per la supremacia militar i colonial. A l'Amèrica del Nord, el conflicte es va desenvolupar en quatre fases successives:

Els revessos soferts durant la darrera esmentada guerra i la seua extensió a Europa (la Guerra dels Set anys) van obligar als francesos a capitular. Segons els Tractats de París del 1763, França va ésser obligada a cedir a la Gran Bretanya totes les seues possessions al Canadà i també la part de la Louisiana a l'est del Mississipí.[90] Prèviament, França havia cedit a Espanya (aliat seu) Nova Orleans i tot el territori francès a l'oest del Mississipí.[91]

El fet més destacat succeït entre 1763 i 1783 al subcontinent va ésser el conflicte econòmic, polític i militar entre el Regne de la Gran Bretanya i les seues tretze colònies situades al litoral atlàntic al sud del Canadà. Coneguda com la Guerra d'Independència dels Estats Units, aquest conflicte que va durar entre 1775 i 1782 va provocar el naixement dels Estats Units d'Amèrica.[92] L'èxit independentista d'aquestes colònies va tindre molt aviat repercussions en les colònies espanyoles d'Amèrica. Així, inspirades per la victòria estatunidenca i també pel resultat de la Revolució Francesa (1789 - 1799), van aprofitar que Espanya es va veure involucrada en les Guerres Napoleòniques (1799 - 1815) per començar la seva lluita per la independència el 1810. Mèxic es va rebel·lar contra Espanya aquell mateix any, però la consecució de la seva independència no va tindre lloc fins al 1821, quan el representant de la Corona espanyola, el virrei Juan O'Donojú, va reconèixer la independència de Mèxic.[93] A finals del segle XIX i principis del XX, el Canadà també va obtenir un grau total d'autonomia de la Gran Bretanya.[94]

Expansió dels Estats Units[modifica | modifica el codi]

Altres esdeveniments van marcar la història d'Amèrica del Nord durant els segles XIX i XX, i van ocasionar que la importància dels Estats Units s'incrementés com a resultat del creixement sense precedents de la seua població i l'explotació de la riquesa de les seues terres, l'augment del seu territori, la resolució de molts problemes econòmics i polítics interns (com ara l'esclavitud[95] i la unitat del nou país) i la seua aparició a finals del segle XIX com a potència mundial.[96]

L'expansió territorial dels Estats Units va estar marcada per una sèrie de guerres contra els pobles amerindis, els quals es resistien a la invasió de llurs terres.[97]

Entre el 1832 (quan el cap amerindi Falcó Negre va iniciar una guerra en defensa de les terres situades a l'est del riu Mississippi) i el 1877 (quan la tribu Nez Percé d'Oregon va ésser derrotada)[98] els pobles amerindis de les Grans Planes, al sud-oest, i de les Muntanyes Rocalloses van lluitar contra gairebé tots els moviments migratoris dels colons d'origen europeu cap a l'oest. Gran part de l'oposició armada a l'autoritat dels Estats Units es va originar entre els sioux i va arribar al seu punt àlgid en la batalla de Little Big Horn (25 de juny de 1876) que va tindre lloc al territori de l'actual Montana. En aquesta batalla una gran força de sioux i xeienes del nord van anihilar un destacament del VII Regiment de Cavalleria dels Estats Units dirigit pel tinent coronel George Armstrong Custer.[99] A partir del 1880, alguns indígenes (com ara Gerónimo i els apatxes) van continuar la lluita armada.[100] Les Guerres índies van finalitzar amb la massacre de Wounded Knee (Dakota del Sud) el 29 de desembre de 1890 quan un grup de 200 homes, dones i nens desarmats van ser massacrats pel VII Regiment de Cavalleria dels Estats Units.[101] Al final, però, no només van ser els conflictes armats els que van dominar aquests pobles, sinó l'assimilació per la força i l'expropiació de llurs terres per mitjà dels tractats i la legislació.

A més de l'apropiació del territori indi durant els segles XIX i XX, els Estats Units es van annexionar altres regions d'Amèrica del Nord: Alaska (adquirida a Rússia el 1867 per 7 milions de dòlars), Puerto Rico (guanyat a Espanya el 1898 després de la Guerra Hispano-estatunidenca), la Zona del Canal de Panamà (presa el 1903 i retornada a Panamà el 1979) i les Illes Verges Americanes (comprades a Dinamarca el 1917 per 25 milions de dòlars).

L'època del desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units han exercit al llarg dels darrers segles un paper hegemònic en el continent, que va començar el 1823 amb la Doctrina Monroe (proclamació feta pel president James Monroe per la qual els Estats Units no permetria que les potències europees controlessin més territoris americans dels que ja fossin propietaris en aquella època).[102] Aquesta doctrina va conduir a una política imperialista, en especial a l'Amèrica Central i al Carib. L'únic conflicte internacional seriós va ésser la guerra entre Mèxic i els Estats Units (1846 - 1848) que provocà la pèrdua per part mexicana de Texas, Nou Mèxic i Califòrnia mitjançant el Tractat de Guadalupe-Hidalgo.[103] Durant el segle XX, la tendència a les bones relacions entre els diferents estats americans va prendre forma el 1910 amb l'establiment de la Unió Panamericana.

Una de les més importants demostracions de la solidaritat entre els estats de l'hemisferi occidental va tindre lloc durant la Conferència de Defensa Interamericana de l'any 1947, el qual va promulgar el Pacte Interamericà d'Ajuda Mútua o Tractat de Rio de Janeiro, signat pels Estats Units, Mèxic i altres disset estats de Centreamèrica i Amèrica del Sud. El tractat estableix la solució pacífica dels desacords entre els estats americans, igual que la unió defensiva contra agressions a la regió que s'estén des del Mar de Bering fins al Pol Sud.[104] El 1948 va néixer l'Organització d'Estats Americans (OEA) per executar el Tractat de Rio de Janeiro i com a sistema de seguretat col·lectiu.[105]

Les serioses dissensions internes a Mèxic, esdevingudes entre 1910 i 1920,[106] i la nacionalització del petroli el 1938 van dificultar les relacions entre aquest país i els Estats Units i el Canadà durant la primera meitat del segle XX.[107] Tanmateix, més recentment aquestes relacions s'han tornat més amistoses, com evidència la signatura de l'Acord Nord-Americà de Lliure Comerç el 1992 i que va entrar en vigor l'1 de gener de 1994.[108]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llista de continents per població [1]
  2. [enllaç sense format] http://www.fao.org/DOCREP/005/Y1997S/y1997s15.htm
  3. The Naming of America: Fragments We've Shored Against Ourselves (en anglès)
  4. The Naming of America (en anglès)
  5. El nom d'Amèrica
  6. Cox, Allan i Robert Brian Hart: Plate tectonics: How it works. Editat per Wiley-Blackwell, 1986. ISBN 0-86542-313-X.
  7. Statistics Canada (en anglès)
  8. U.S. Census Bureau (en anglès)
  9. www.en.wikipedia (en anglès)
  10. The World FactBook (en anglès)
  11. Encyclopaedia Britannica (en anglès)
  12. Navarrete Linares, Federico. Los pueblos indígenas de México. CDI, 2008. 141 p. ISBN 978-970-753-157-4.
  13. Asociaciones de inmigrantes extranjeros en la Ciudad de México. Una mirada a fines del siglo XX (en castellà)
  14. Mexperience (en anglès)
  15. Canada's major cities should be given greater autonomy and more resources (en anglès)
  16. IndexMundi.com (en anglès)
  17. Peopling North America: Population Movements & Migration (en anglès)
  18. Languages in North America (en anglès)
  19. North American Religion Atlas (en anglès)
  20. North American Religions (en anglès)
  21. Suburbanization and Mass Culture in North America (en anglès)
  22. Mexico - Language, Culture, Customs and Etiquette (en anglès)
  23. EconomyWatch (en anglès)
  24. Security and Prosperity Partnership Of North America (en anglès)
  25. Agriculture and Trade in North America (en anglès)
  26. EconomyWatch (en anglès)
  27. U.S. Library of Congress (en anglès)
  28. Encyclopedia of the Nations (en anglès)
  29. Canada - Agricultural Census 2001 (en anglès)
  30. Major Crops Grown in the United States (en anglès)
  31. Canadian Forests Website (en anglès)
  32. www.wa.gov (en anglès)
  33. www.oregon.gov (en anglès)
  34. National Forests in California (en anglès)
  35. United States Protects America's Arctic from Industrial Fishing (en anglès)
  36. Tuna need revives Pacific fishing areas (en anglès)
  37. Oil Reserves and Production 2007 (en anglès)
  38. Harold F. Williamson i altres (1963): The American Petroleum Industry, 1899-1959, the Age of Energy. Evanston, Illinois: Northwestern Univ. Press.
  39. W.A. Ver Wiebe (1950): North American and Middle Eastern Oil Fields. Wichita (Kansas): W.A. Ver Wiebe.
  40. An Update on Mexico's Oil Production (en anglès)
  41. Mining in North America - An Overview (en anglès)
  42. Encyclopedia of the Nations (en anglès)
  43. Canadian Industry Profiles (en anglès)
  44. Encyclopedia of the Nations (en anglès)
  45. Hydropower in Canada: Approaching a New Century (en anglès)
  46. Official Energy Statistics from the U.S. Government (en anglès)
  47. Energy Information Administration (en anglès)
  48. North American Transportation Statistics Database (en anglès)
  49. North America Export, Import and Trade (en anglès)
  50. Importations et exportations (Statistique sur le commerce international) (en francès)
  51. Prehistoric Beringia - A Beginner's Guide to the Homeland of the Peoples of the Americas (en anglès)
  52. Linguists demonstrate Siberian-North American link (en anglès)
  53. The Canadian Encyclopedia (en anglès)
  54. Leif Ericson - Columbus' Predecessor by Nearly 500 Years (en anglès)
  55. UNESCO (en anglès)
  56. John McIntosh: The discovery of America by Christopher Columbus: and the origin of the North American Indians. Editat per W. J. Coates. Original de l'any 1836 de la Universitat de Michigan. Digitalitzat l'1 de juliol de 2005. 152 pàgines.
  57. Samuel Eliot Morison: The European Discovery of America. The Northern Voyages A.D. 500-1600. Nova York: Oxford University Press (1971).
  58. Gaspar Corte Real: Explorer (en anglès)
  59. Juan Ponce de Leon: Explorer (en anglès)
  60. Francisco Fernández de Córdoba: Explorer (en anglès)
  61. Biografías y Vidas (en castellà)
  62. Biografías y Vidas (en castellà)
  63. Laura Matthew i Michel R. Oudijk: Indian conquistadors: indigenous allies in the conquest of Mesoamerica. Editat per University of Oklahoma Press, 2007. ISBN 0-8061-3854-8.
  64. David E. Stannard: American holocaust: the conquest of the New World. Editat per Oxford University Press US, 1993. ISBN 0-19-508557-4
  65. Biografía de Hernán Cortés (en castellà)
  66. Panfilo de Narvaez: Explorer (en anglès)
  67. Álvar Núñez Cabeza de Vaca: Explorer (en anglès)
  68. Hernando De Soto: Explorer (en anglès)
  69. Francisco Vasquez de Coronado: Explorer and Conquistador (en anglès)
  70. www.enchantedlearning.com (en anglès)
  71. Gerhard, Peter. 2000: Geografía histórica de la Nueva España, 1519 - 1821. Ciutat de Mèxic: Universidad Nacional Autónoma de México.
  72. Richard E. Bohlander (editor): World Explorers and Discoverers. Nova York et al.: Macmillan publishing co. (1992).
  73. Simon Dresner: Rivers of Destiny. Aldus Books Limited, Londres, 1971.
  74. Richard E. Bohlander (editor): World Explorers and Discoverers. Macmillan publishing company, Nova York et al., 1992.
  75. www.blupete.com (en anglès)
  76. www.library.thinkquest.org (en anglès)
  77. ThinkQuest (en anglès)
  78. René-Robert Cavelier, Sieur de La Salle: North American Explorer (en anglès)
  79. The Canadian Encyclopedia (en anglès)
  80. BabyNames (en anglès)
  81. Sir Humphrey Gilbert: Explorer (en anglès)
  82. First English Settlement in the New World (en anglès)
  83. Jamestown Settlement (en anglès)
  84. Timeline of Plymouth Colony 1620 - 1692 (en anglès)
  85. Massachusetts Colony (en anglès)
  86. The Capture of New Amsterdam (en anglès)
  87. State of Delaware (A brief history) (en anglès)
  88. The French Founders of North America and Their Heritage, Sabra Holbrook, Atheneum, Nova York, 1976. ISBN 0-689-30490-0.
  89. The Colony of Georgia (en anglès)
  90. Seymour I. Schwartz: The French and Indian War. 1754 - 1763. The Imperial Struggle for North America. Edison, Nova Jersey, 1999.
  91. AbsoluteAstronomy.com (en anglès)
  92. American War of Independence (1775 - 1782) (en anglès)
  93. La Independencia de México (1810 - 1821) (en castellà)
  94. Canadian Autonomy - Government Essay (en anglès)
  95. African American World (en anglès)
  96. The United States as a World Power (en anglès)
  97. Indian Wars and Westward Expansion (en anglès)
  98. www.mnsu.edu (en anglès)
  99. The Battle of the Little Bighorn, 1876 (en anglès)
  100. Biografías y Vidas (en castellà)
  101. The Wounded Knee Massacre (en anglès)
  102. www.u-s-history.com (en anglès)
  103. The U.S.-Mexican War (en anglès)
  104. Salas Elgart, Pedro Félix: El Tratado Interamericano de Asistencia Reciproca de Rio de Janeiro, 1947. Editat per Editorial Jurídica de Chile, 1962. 291 pàgines.
  105. Breve historia de la OEA (en anglès)
  106. The United States and the Mexican Revolution: “A Danger for All Latin American Countries,” Letters from Venustiano Carranza (en anglès) i (en castellà)
  107. U.S. Library of Congress (en anglès)
  108. 1994 – North American Free Trade Agreement (NAFTA): Creating the World's Largest Free Trade Area (en anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sobre els amerindis nord-americans:
    • Aliki; Aliki, illus. Corn is Maize: The Gift of the Indians. Nova York, NY: Harper C Collins; 1986
    • Ashabranner, Brent; Conklin, Paul: To Live in Two Worlds: American Indian Youth Today. Nova York: Dodd Mead; 1984
    • Brafford, C. J.; Thom, Laine: Dancing Colors: Paths of Native American Women. San Francisco: Chronicle Books; 1992
    • Brown, Fern G.: American Indian Science: A New Look at Old Cultures. Twenty-First Century Books/Henry Holt and Co. 1997
    • DeCesare, Ruth: Myth, Music and Dance of the American Indian. Van Nuys, CA: Alfred Publishing Co., Inc.; 1988
    • Fichter, George S.: American Indian Music and Musical Instruments. Nova York: David McKay Co.; 1978
    • Hausman, Gerald: Turtle Island Alphabet: A Lexicon of Native American Symbols and Culture. Nova York: St. Martin's Press; 1992
    • Haviland, Virginia ed.; Strugnell, Ann: North American Legends. Nova York: Philomel Books; 1979
    • Hutchins, Alma R.: Indian Herbology of North America. 3a. edició. Boston: Shambala Publications Inc.; 1991
    • Jacobson, Daniel: Indians of North America. Nova York: Franklin Watts; 1983
    • Liptak, Karen: North American Indian Survival Skills. Nova York: Franklin Watts; 1990
    • Liptak, Karen: North American Indian Medicine People. Nova York: Franklin Watts; 1990
    • Liptak, Karen: North American Indian Tribal Chiefs. Nova York: Franklin Watts; 1992
    • Liptak, Karen: North American Indian Sign Language. Nova York: Franklin Watts; 1992
    • Maestro, Betsy i Maestro, Giulio: The Discovery of the Americas. Nova York: Lothrop, Lee & Shepard Books; 1991
    • Mails, Thomas E.: Secret Native American Pathways: A Guide to Inner Peace. Tulsa, Oklahoma: Council Oaks Books; 1988
    • Mather, Christine: Native America: Arts, Traditions, and Celebrations. Nova York: Clarkson Potter Publishers; 1990
    • Matthiessen, Peter: Indian Country. Nova York: Penguin Books; 1984
    • McLuhan, T. C.: Touch the Earth: A Self-Portrait of Indian Existence. Nova York: Simon and Schuster; 1971
    • Nabokov, Peter ed.: Native American Testimony: A Chronicle of Indian-White Relations from Prophecy to the Present, 1492-1992. Nova York: Viking; 1991
    • Nabokov, Peter; Easton, Robert: Native American Architecture. Nova York: Oxford University Press; 1989
    • Niethammer, Carolyn: Daughters of the Earth: The Lives and Legends of American Indian Women. Nova York: Macmillan Publishing Co., Inc.; 1977.
    • Niethammer, Carolyn; Thomson, Jenean: American Indian Food and Lore. Nova York: Collier Books; 1974.
    • Tannenbaum, Beulah; Tannenbaum, Harold: Science of the Early American Indians. Nova York: Franklin Watts; 1988.
    • Thomas, David Hurst, et al; Ballantine, Betty, Ballantine, Ian, eds.: The Native Americans: An Illustrated History. Atlanta: Turner Publishing, Inc.; 1993.
    • Weiss, Malcolm E.; McFadden, Eliza: Sky Watchers of Ages Past. Boston: Houghton Mifflin Company; 1982.
    • Whitney, Alex: Sports and Games the Indians Gave Us. Nova York: David McKay Co., Inc.; 1977.
    • Wolfson, Evelyn; Hewitson, Jennifer: From the Earth to Beyond the Sky: Native American Medicine. Nova York: Houghton Mifflin; 1993.
    • Wood, Marian: Ancient America: Cultural Atlas for Young People. Nova York: Facts on File; 1990.
    • Wood, Marion. D'Ottavi, Francesca: Myths and Civilization of the Native Americans. Peter Bedrick Books, 1998.
  • Sobre mineria:
    • Basalla, George: The Evolution of Technology. Nova York: Cambridge University Press, 1988.
    • Brown, Ronald C.: Hard Rock Miners: The Intermountain West, 1860-1920. College Station: Texas A & M University Press, 1979.
    • Christiansen, Paige W.: The Story of Mining in New Mexico. New Mexico Bureau of Mines & Mineral Resources, Scenic Trips to the Geological Past Núm. 12. Socorro: University of New Mexico Press, 1974.
    • Dix, Keith: What's a Coal Miner to Do? The Mechanization of Coal Mining. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 1988.
    • Eller, Ronald D. Miners: Millhands, and Mountaineers, Industrialization of the Appalachian South, 1880-1930. Knoxville: The University of Tennessee Press, 1982.
    • Elliott, Russell R.: Nevada's Twentieth-Century Mining Boom, Tonopah, Goldfield, Ely. Reno: University of Nevada Press, 1966.
    • Fatout, Paul: Meadow Lake, Gold Town. 1969. Lincoln: University of Nebraska Press, Bison Books, 1974.
    • Fell, James E., Jr.: Ores to Metals, The Rocky Mountain Smelting Industry. Lincoln: University of Nebraska Press, 1979.
    • Francaviglia, Richard V.: Hard Places. Reading the Landscapes of America's Historic Mining Districts. Iowa City: University of Iowa Press, 1992.
    • Greever, William S.: The Bonanza West, the Story of the Western Mining Rushes, 1848-1900. Norman: University of Oklahoma Press, 1963.
    • Hardesty, Don L.: The Archeology of Mining and Miners: A View from the Silver State. Special Publication Series, Núm. 6. Ann Arbor, Michigan: The Society for Historical Archeology, 1988.
    • Hogan, Richard: Class and Community in Frontier Colorado. Lawrence: University Press of Kansas, 1990
    • Holliday, J.S.: The World Rushed In, the California Gold Rush Experience. Nova York: Simon and Schuster, 1981
    • Hunt, William R.: North of 53, the Wild Days of the Alaska - Yukon Mining Frontier. Nova York: Macmillan Publishing Company, 1974.
    • Jackson, W. Turrentine: Treasure Hill, Portrait of a Silver Mining Camp. Tucson: The University of Arizona Press, 1963
    • King, Joseph E.: A Mine to Make a Mine: Financing the Colorado Mining Industry, 1859-1902. College Station: Texas A & M University Press, 1977
    • Livingston-Little, D. E.: An Economic History of North Idaho, 1800- 1900. Los Angeles: Journal of the West, 1965
    • Marcosson, Isaac F.: Metal Magic, the Story of the American Smelting & Refining Company. Nova York: Farrar, Straus and Company, 1949.
    • Mulholland, James A.: A History of Metals in Colonial America. University, Alabama: University of Alabama Press, 1981.
    • Paul, Rodman W.: California Gold, the Beginning of Mining in the Far West. Lincoln: University of Nebraska Press, A Bison Book, 1947.
    • Ringholtz, Raye C.: Uranium Frenzy, Boom and Bust on the Colorado Plateau. Nova York: W. W. Norton & Co., 1989
    • Smith, Duane A.: Mining America, The Industry and the Environment, 1800-1980. Lawrence: University Press of Kansas, 1987
    • Temin, Peter: Iron and Steel in Nineteenth-Century America: An Economic Inquiry. Cambridge: Massachusetts Institute of Technology, 1964.
    • Wallace, Anthony F. C.: St. Clair, A Nineteenth-Century Coal Town's Experience with a Disaster-Prone Industry. Ithaca, Nova York: Cornell University Press, 1988
    • Wyman, Mark: Hard Rock Epic, Western Miners in the Industrial Revolution, 1860-1910. Berkeley: University of California Press, 1979.
    • Young, Otis E., Jr.: Western Mining, an Informal Account of Precious Metal Prospecting, Placering, Lode Mining, and Milling on the American Frontier from Spanish Times to 1893. Norman: University of Oklahoma Press, 1970
  • Sobre paleontologia:
    • Cloud, P. E., 1973: Possible stratotype sequences for the basal Paleozoic in North America: American Journal of Science, v. 273, p. 193-206.
    • Cope, E. D., 1870: Synopsis of the extinct Batrachia, Reptilia, and Aves of North America: American Philosophical Society Transactions, n.s., v. 14, p. 1-252.
    • Galton, P. M., 1982: Elaphrosaurus, an ornithomimid dinosaur from the Upper Jurassic of North America and Africa: Palontologische Zeitschrift, v. 56, p. 265-275.
    • Hallam, A., 1977: Secular changes in marine inundation of USSR and North America during the Phanerozoic: Nature, v. 269, p. 769-772.
    • Lehman, T. M., 1987: Late Maastrichtian paleoenvironments and dinosaur biogeography in the western interior of North America: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, v. 60, p. 189-217.
    • Rigby, J. K., 1987: The Last of the North American Dinosaurs, a Czerkas, S. J., i Olson, E. C., eds., Dinosaurs Past and Present, II: Los Angeles, Natural History Museum of Los Angeles County, p. 119-135.
    • Walcott, C. D., 1891: The North American Continent During Cambrian Time, in Twelfth Annual Report, United States Geological Survey: Washington DC, United States Geological Survey, p. 523-568.
  • Sobre l'etnobotànica:
    • Abrams, L. 1940 - 1960: An Illustrated Flora of the Pacific States, Washington, Oregon and California. Stanford Univ. Press, 4 Vols.
    • Adovasio, J. M. 1974: Prehistoric North American Basketry. Nevada State Mus. Anthropological Papers #16.
    • Adrosko, R. J. 1968. Natural Dyes in the United States. Natl. Mus. Bull. 281. Smithsonian Inst., Washington DC.
    • Alcocer, Gabriel V. 1905: Catalogo de los frutos comestibles mexicanos. Mex. Mus. Nac. An. (ser. 2) 2: 413-488.
    • Aller, Wilma. 1954: Aboriginal food utilization of vegetation by the Indian of the Great Lakes Region as recorded in the Jesuit relations. Wisconsin Archaeologist 35(3): 59-73.
    • Amsden, C. A: Navaho Weaving, Its technic and History. 262 pp. Southwest Museum.
    • Anderson, J. P. 1939: Plants used by the Eskimo of the Northern Bering Sea & Arctic Regions of Alaska. Amer. J. Bot. 26(9): 714-716.
    • Anònim. 1884 - 1885: Drugs and Medicines of North America. Bull. Lloyd Library, Cincinnati. Núm. 28-30. pp. 1-303.
    • Anònim. 1886: Drugs and Medicines of North America. Bull. Lloyd Library, Cincinnati. 31: 1-162.
    • Barrow, Mark V., Jerry D. Niswander, & Robert Fortune. 1972: Health and Disease of American Indians North of Mexico. A Bibliography, 1800 - 1969. University of Florida Press, Gainsville, xiv, 148 pp.
    • Beardsley, G. 1939 (1940). The groundnut as used by the Indians of Eastern North America. Papers of the Mich. Acad. Sci. Arts & Lett. 25(4):507-515.
    • Bell, W. H. & E. F. Castetter. 1937: The utilization of mesquite and screwbean by the aborigines in the American southwest. Univ. New Mexico Bull. 314, Biol. Series. 5(2):1-55.
    • Bigelow, Jacob. 1817 - 1820: American Medical Botany, Being a collection of the native medicinal plants of the United States.
    • Burnaby, Rev. Andrew 1798: Travels through the Middle Settlements in North America. Londres.
    • Carr, L. 1895: The food of the North American Indians. Lend a Hand. 15: 347-354.
    • Havard, Valery. 1895: The food plants of the North American Indians. Torrey Bot. Club Bul. 22: 98-123.
    • Jones, V. H. 1967: A list of selected works illustrative of the literature concerning the ethnobotany of the Indians of North America. Bibliography. Mimeo. 9pp.
    • Linton, R. 1924. Use of Tobacco Among the North American Indians. Field Mus. Natural History Anthropological Leaflet 15. 27pp.
    • Lloyd, John U. & C. G. Lloyd 1930 - 1931: Drugs and Medicines of North America. Lloyd Library, Bulls. 29, 30, 31. Reproduction Series Núm. 9.
    • McLeod, W. C. 1930: The chewing of tobacco in southeastern North America. Amer. Anthrop. 32: 574-575.
    • Mahr, A. C. 1951: Materia medica and therapy among the North American Forest Indians. Ohio State Archaeol. & Hist. Quart. 60(4): 331-354.
    • Maisch, J. M. 1890: Notes on Some North American Medicinal plants. Amer. J. Pharm. 62: 330-332.
    • Palmer, E. 1871: Food products of the North American Indians. U. S. Commr. Agri. Rep't 1870: 404-428.
    • Wheat, J. B. 1971: Lifeways of early man in North America. Arctic Anthropology. 8(2): 22-31.
    • Youngken, H. W. 1924 - 1925: Drugs of the North American Indians. Amer. J. Parmacy. 96: 489-502; 97: 257-271.
  • Sobre la fauna:
    • Brodhead, Michael J.: "The United States Army Signal Service and Natural History in Alaska, 1874 -1883." Pacific Northwest Quarterly 86 (primavera de 1995): 72-82.
    • Elias, Scott A.: The Ice Age History of Alaskan National Parks. Washington DC: Smithsonian Institution Press, 1995.
    • Evans, Howard Ensign. Pioneer Naturalists: The Discovery and Naming of North American Plants and Animals. Nova York: Henry Holt and Company, Inc., 1993.
    • Evenden, Matthew D.: "The Laborers of Nature: Economic Ornithology and the Role of Birds as Agents of Biological Pest Control in North American Agriculture, ca. 1880 - 1930." Forest & Conservation History 39 (octubre de 1995): 172-183.
    • Fleharty, Eugene D.: Wild Animals and Settlers on the Great Plains. Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1995.
    • Flores, Dan: "Bison Ecology and Bison Diplomacy: The Southern Plains from 1800 to 1850." Journal of American History 78 (setembre de 1991): 465-485.
    • Hodgson, Bryan: "Buffalo: Back Home on the Range." National Geographic 186, núm. 5 (novembre de 1994): 64-90.
    • Luoma, Jon R.: "Back Home on the Range" (Dubious Future for the American Bison's Habitat). Audubon 95, núm. 2 (març/abril de 1993): 46-53.
    • Manning, Richard: Grasslands: The History, Biology, Politics, and Promise of the American Prairie. Nova York: Viking, 1995.
    • Raventon, Edward: Island in the Plains: A Black Hills Natural History. Boulder: Johnson Books, 1994
    • Wilkinson, Todd: "Back to the Badlands: Black-footed Ferrets, Once Considered Extinct, Are Being Reintroduced..." National Parks 68, núm. 11-12 (novembre/desembre de 1994): 38-43.
    • Williams, Ted: "Torch of the Yankee Salmon" (Restoring Atlantic Salmon to New England). Audubon 97, núm. 3 (maig i juny de 1995): 28-34.
  • Sobre l'agricultura:
    • Bidwell, Percy Wells: Rural Economy in New England at the Beginning of the Nineteenth Century. Clifton: A.M. Kelley, 1972.
    • Black, John D.: The Rural Economy of New England: A Regional Study. Cambridge: Harvard University Press, 1950
    • Day, Clarence A.: A History of Maine Agriculture, 1604-1860. University of Maine Studies, núm. 68. Orono: University of Maine Press, 1954
    • Hargreaves, Mary Wilma M.: Dry Farming in the Northern Great Plains, 1900-1925. 1957
    • Malin, James C.: The Grassland of North America: Prolegomena to Its History. Lawrence, KS: 1948
    • Malin, James: Winter Wheat in the Golden Belt of Kansas. Lawrence: University of Kansas Press, 1944
    • Rosenberg, Norman J.: "Adaptations to Adversity: Agriculture, Climate and the Great Plains of North America." Great Plains Quarterly 6, núm. 3 (estiu de 1986): 202-217.
    • Ulrich, Hugh: Losing Ground: Agricultural Policy and the Decline of the American Farm. Chicago: Chicago Review Press, 1989
    • Wallace, Henry A.: Irrigation Frontier: On the Trail of the Corn-Belt Farmer. Norman: University of Oklahoma, 1909
  • Sobre la cultura:
    • Matthews, Anne: Where the Buffalo Roam. Nova York: Grove Weidenfeld, 1992
    • Olson, Steven: The Prairie in Nineteenth-Century American Poetry. Norman: University of Oklahoma Press, 1994
    • Popper, Frank J. i Deborah E. Popper: "The Reinvention of the American Frontier." Amicus (estiu de 1991): 4-7.
    • Unger, Douglas: Leaving the Land. Nova York: Ballantine Books, 1984
  • Sobre la industrialització:
    • Case, Earl Clark: The Valley of East Tennessee: The Adjustment of Industry to Natural Environment, Tennessee. Division of Geology Bulletin 36. Nashville, Tennessee, 1925
    • Owens, Harry P.: Steamboats and the Cotton Economy: River Trade in the Yazoo-Mississippi Delta. Jackson: University Press of Mississippi, 1990

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 48° N, 100° O / 48°N,100°O / 48; -100