Vall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal.

Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.[1] S'origina per l'erosió de fons que fan els materials dels vessants i pels processos de vessant que li dóna la seva característica forma en V. Una vall glacial, per contra, és més arrodonida i semblant a una U i ha estat formada per l'acció erosiva d'una glacera.

Les valls han estat llocs privilegiats per als assentaments humans, ja que tenen aigua accessible i estan protegides per les muntanyes que l'envolten. Per això molts pobles actuals reflecteixen en el seu nom la seva ubicació en una vall.


En un relleu jove predominen les valls en V: les vessants, poc modelades per l'erosió, convergeixen en un fons molt estret. Per contra, un estat avançat de l'erosió de lloc a la de valls al·luvials, de fons pla i ampli, constituïts per dipòsits al·luvials entre els quals pot divagar el curs d'aigua. Les valls en U, generalment d'origen glacial, tenen les seves parets molt abruptes i el fons còncau. En certs casos, en retrocedir una antiga glacera, el llit d'un dels seus afluents queda a molta alçada per sobre del d'aquell i desemboca en la seva vessant, sovint, formant salts d'aigua. Quan un riu és capturat per un altre o quan el seu llit és tancat per morrenes o un altre tipus de dipòsits, queda més avall una vall mort o riu decapitat, que ja no té un curs d'aigua.

En altres casos, una vall no té sortida natural, per tancar un contrapendent, i les aigües que per ell discorren penetren en el sòl i prossegueix el seu curs per una xarxa subterrània. Aquests valls cecs són propis dels terrenys cársics. Així mateix, en moltes regions àrides els rius no pot sortir de la seva conca hidrogràfica, discorrent per valls endorreics. Una vall pot haver estat íntegrament excavat en un terreny sedimentari pel seu curs d'aigua, però en general, aquest s'obre pas per depressions d'origen tectònic. Segons siguin aquestes, es té una vall de fractura, de fossa, d'angle de falla, etc. Una vall longitudinal està orientat paral·lelament als plecs d'una serralada, mentre que una vall transversal és perpendicular a ells.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall Modifica l'enllaç a Wikidata