Bulgària

De Viquipèdia

Република България
(Repúblika Balgàriya)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Съединението прави силата (búlgar: La unió fa la força)
Idiomes oficials	Búlgar
Capital	Sofia 42° 41′ N, 23° 19′ E / 42.683, 23.317(i) 42° 41′ N, 23° 19′ E / 42.683, 23.317
Ciutat més gran	Sofia
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Georgi Parvanov Boiko Borísov
Superfície  - Total  - Aigua (%)	110.910 km² (102) 0,3%
Població  - Estimació 2003  - Cens —  - Densitat	7.537.929 (88è) — 69,5 hab/km² (100è)
Moneda	Lev (BGN)
Fus horari  - Estiu (DST)	UTC+2 (UTC+2) - (UTC+3)
Independència Declarada el 3 de març de 1878	de l'imperi Otomà el 22 de setembre de 1908
Himne nacional	Mila Rodino
Domini internet	.bg
Codi telefònic	+359
Gentilici	búlgar, búlgara

Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limítrof amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plóvdiv, Varna, Burgas i Ruse.

L'any 1991 Bulgària va deixar de ser una república popular i es va aprovar una nova constitució democràtica. És de la Unió Europea des de l'1 de gener de l'any 2007, junt amb Romania.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Economia 4 Demografia 5 Cultura 6 Divisió administrativa 7 Vegeu també

[edita] Geografia

La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del país, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Tràcia –compartida amb Grècia i Turquia–, la conca de Sofia i les muntanyes de Rila –on s'alça el Musala, 2.925 m, la màxima altitud de Bulgària–, Pirin i Ròdope, aquestes darreres també frontereres amb Grècia.

[edita] Història

Els primers habitants de la regió són els membres de la cultura de Varna i els pelsgs. Cap al 1800 aC van arribar els tracis, que es van imposar a la població local pel seu domini guerrer i amb Teres I van fundar un Estat propi. Aquest Estat va entrar dins l'òrbita cultural grega, amb una forta influència persa. Al segle V aC comença una immigració massiva d'eslaus, que acaben esdevenint l'ètnia majoritària de la zona, essent ja coneguts com a búlgars. Asparukh Khan, el 681, funda el primer Estat búlgar (o protobúlgar) independent. Aquest país adopta oficialment el cristianisme dos segles després, unit a una progressiva estandarització lingüística. Els ritus ortodoxos són els dominants, amb una pugna amb el bogomilisme.

Simeó I de Bulgària porta el país medieval al seu màxima apogeu, amb una cort sumptuosa que aviat és vista com una amenaça potencial pels bizantins, amb l'inici de sengles guerres per controlar els territoris fronterers. L'Imperi Bizantí s'annexa oficialment Bulgària el 1014 amb una matança dels soldats defensors.

Bulgària es divideix aleshores en una regió dominada per Valàquia, que assolirà la independència mantenint els ritus cristians orientals, i una altra convertida a l'Islam i sota domini turc (Bulgària forma part de l'Imperi Otomà fins al segle XIX). El feudalisme continua vigent malgrat la modernització dels països veïns.

El 1876 s'inicia la revolta d'independència, recolzada per Rússia. Però davant la por d'un nou Estat eslau, les potències europees intervenen per dividir Bulgària en diverses regions, convertint el país en un principat. El país estreta els lligams amb altres pobles dels Balcans i esdevé un regne el 1808.

Aliada dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, cau sota dominació russa i es proclama el comunisme oficial en 1947. El líder més destacat del període és Todor Jivkov, que té el control del país fins la seva dimissió el 1989, any on Bulgària esdevé un país democràtic i capitalista. El 2007 entra a la Unió Europea com a membre de ple dret.

[edita] Economia

Bulgària ha estat un dels països que més problemes econòmics ha tingut al temps de deslligar la seva economia de l'antiga URSS l'any 1989 amb la desfeta del COMECON, organització amb la qual mantenia un vincle de forta dependència econòmica, el qual ha minvat les seves possibilitats en relació amb altres països de l'àrea d'Europa central. El nivell de vida va patir un sotrac fins baixar un 40%, però cap al juny de 2004 ja havia recuperat els estàndards econòmics que mantenia abans de 1990. Els primers indicis de recuperació s'havien donat ja el 1994, quan el PNB va començar a pujar i la inflació a minvar. Durant l'any 1986, però, l'economia es va col·lapsar a causa de la manca de suport econòmic internacional i l'inestabilitat del seu sistema fiscal. Des de 1997 els nivells de vida nacionals han anat pujant de nou, amb un creixement del PNB del 4-5%. El país va esdevenir membre de la Unió Europea l'any 2007.

Pel que fa a l'agricultura, dues terceres parts del sòl del país estan dedicats al cultiu de cereals, fonamentalment blat, dacsa, ordi, sègol i arròs. Els cultius industrials del tabac, el cotó i el girasol representen una part més rendible de l'organització agrícola. En el procés de privatització de la terra, ha patit una gran parcelació que no ha beneficiat a les explotacions.

[edita] Demografia

Tot i tenir una població majoritàriament eslava, té també importants minories turca i gitana. El búlgar és l'idioma oficial i gran part de la població declara pertànyer a l'Església Ortodoxa Búlgara. Un 12% és seguidora de l'Islam.

[edita] Cultura

La música búlgara destaca pels seus ritmes irregulars i assimètrics. Els instruments tradicionals són els típics de la regió dels Balcans.

[edita] Divisió administrativa

Article principal: Províncies de Bulgària

Des de 1999 Bulgària es divideix en 28 províncies (oblasti, singular - oblast), després d'haver estat subdividida en 9 províncies des de 1987. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una provincia separada.

Blagoevgrad Burgas Dobrich Gabrovo Haskovo Kardzhali Kyustendil Lovech Montana Pazardzhik Pernik Pleven Plovdiv Razgrad

Ruse Shumen Silistra Sliven Smolyan Sofia Província de Sofia Stara Zagora Targovishte Varna Veliko Tarnovo Vidin Vratsa Yambol

[edita] Vegeu també

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	Viccionari
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	[{{localurl:Wikispecies:{{{species}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• Informació completa de Bulgària en espanyol
• Fotos de Bulgària

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que ingressaran l'1 de gener de 2011: Croàcia
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Albània | Islàndia | República de Macedònia (FYROM) | Montenegro | Sèrbia | Turquia
Estats potencialment candidats a ingressar-hi: Bòsnia i Hercegovina | Kosovo
Estats que han expressat interès a ingressar-hi: Armènia | Azerbaidjan | Geòrgia | Moldàvia | Noruega | Suïssa | Ucraïna

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.