Bulgària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Република България
(Repúblika Balgàriya)
Bandera Escut
Lema nacionalСъединението прави силата
(búlgar: La unió fa la força)
HimneMila Rodino
Capital
(i major ciutat)
Sofia
42° 41′ N, 23° 19′ E / 42.683°N,23.317°E / 42.683; 23.317Coord.: 42° 41′ N, 23° 19′ E / 42.683°N,23.317°E / 42.683; 23.317
Idiomes oficials Búlgar
Gentilici búlgar, búlgara
Govern Democràcia parlamentària
  President
Primer Ministre
Rosen Plevneliev
Plamen Oresharski
Independència
 
681 Primer Imperi Búlgar
 
Superfície
 -  Total 110,910 km2 
 -  Aigua (%) 0,3%
Població
 -  Est. jul. 2010 7.148.785  (98è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 69,5 /km2 (100è)
Moneda Lev (BGN)
Fus horari UTC+2 (UTC+2)
 -  Estiu (DST) - (UTC+3)
Domini internet .bg 
Codi telefònic 359
  1. Dades del World Factbook

Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plòvdiv, Varna, Burgàs i Ruse.

L'any 1991 Bulgària va deixar de ser una república popular i es va aprovar una nova constitució democràtica. És membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de l'any 2007, junt amb Romania.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Bulgària

La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del país, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Tràcia –compartida amb Grècia i Turquia–, la conca de Sofia i les muntanyes de Rila –on s'alça el Musala, 2.925 m, la màxima altitud de Bulgària–, Pirin i Ròdope, aquestes darreres també frontereres amb Grècia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Bulgària

Els primers habitants de la regió foren els membres de la cultura de Varna i els pelasgs. Cap al 1800 aC van arribar els tracis, que es van imposar a la població local pel seu domini guerrer i amb Teres I van fundar un estat propi. Aquest va entrar a l'òrbita cultural grega, amb una forta influència persa. Al segle V començà una immigració massiva d'eslaus, que acabaren esdevenint l'ètnia majoritària de la zona, essent ja coneguts com a búlgars. Asparukh Khan, al 681, fundà el primer estat búlgar (o protobúlgar) independent. El país adoptà oficialment el cristianisme dos segles després, en paral·lel a l'establiment d'una progressiva estandardització lingüística. Els ritus ortodoxos foren els dominants, amb pugna amb el bogomilisme.

Simeó I el Gran portà el país medieval al seu màxim apogeu, amb una cort sumptuosa a Preslav que aviat fou vista com a amenaça potencial pels bizantins, amb l'inici de guerres pel control dels territoris fronterers. L'Imperi Bizantí s'annexà oficialment Bulgària el 1018.[1]

Bulgària fou dividida aleshores en una regió dominada per la Valàquia, que assoliria la independència mantenint els ritus cristians orientals, i una altra convertida a l'Islam i sota domini turc (Bulgària formà part de l'Imperi Otomà fins al segle XIX). El feudalisme continuà vigent malgrat la modernització dels països veïns.

El 1876 s'inicià la revolta d'independència, recolzada per Rússia. Però davant la por d'un nou Estat eslau, les potències europees intervinguere per dividir Bulgària en diverses regions, convertint el país en un principat. El país estrenyé els lligams amb altres pobles dels Balcans i esdevingué regne independent el 1908.

Aliada dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, caigué sota dominació russa i esdevingué socialista el 1947. El líder més destacat del període va ser Tòdor Jívkov, que tingué el control del país fins a dimitir el 1989, any en què Bulgària esdevingué un país democràtic i capitalista. El 2007 entrà a la Unió Europea com a membre de ple dret.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Bulgària

Bulgària ha estat un dels països que més problemes econòmics ha tingut en temps de deslligar la seva economia de l'antiga URSS l'any 1989 amb la desfeta del COMECON, organització amb la qual mantenia un vincle de forta dependència econòmica, la qual cosa ha minvat les seves possibilitats en relació amb altres països de l'àrea de l'Europa central. El nivell de vida va patir un sotrac fins a baixar un 40%, però cap al juny de 2004 ja havia recuperat els estàndards econòmics que mantenia abans de 1990. Els primers indicis de recuperació s'havien donat ja el 1994, quan el PNB va començar a pujar i la inflació a minvar. Durant l'any 1986, però, l'economia es va col·lapsar a causa de la manca de suport econòmic internacional i la inestabilitat del seu sistema fiscal. Des de 1997 els nivells de vida nacionals han anat pujant de nou, amb un creixement del PNB del 4-5%. El país va esdevenir membre de la Unió Europea l'any 2007.

Pel que fa a l'agricultura, dues terceres parts del sòl del país estan dedicades al cultiu de cereals, fonamentalment blat, dacsa, ordi, sègol i arròs. Els cultius industrials del tabac, el cotó i el girasol representen una part més rendible de l'organització agrícola. En el procés de privatització de la terra, ha patit una gran parcelació que no ha beneficiat les explotacions.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Tot i tenir una població majoritàriament eslava, té també importants minories turca i gitana. El búlgar és l'idioma oficial i gran part de la població declara pertànyer a l'Església Ortodoxa (83%). Un 12% és seguidora de l'Islam.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La música búlgara destaca pels seus ritmes irregulars i asimètrics. Els instruments tradicionals són els típics de la regió dels Balcans.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Bulgaria Aministrative Provinces.png


Sofia-capital

Des de 1999 Bulgària es divideix en 28 províncies (oblasti, singular - oblast), després d'haver estat subdividida en 9 províncies des de 1987. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una provincia separada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Crampton, R. J.. A Short History of Modern Bulgaria (en anglès). CUP Archive, 1987, p. 4. ISBN 0521273234. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]