Cabirol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cabirol
Mascle i femella.
Mascle i femella.

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Cervidae
Gènere: Capreolus
Gray, 1821
Espècie: C. capreolus
Nom binomial
Capreolus capreolus
(Linnaeus, 1758)
Distribució europea i nordmediterrània
Distribució europea i nordmediterrània

El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia. La seva àrea de distribució s'estén des d'Europa occidental (on només està absent a Irlanda, Grècia i el nord d'Escandinàvia) fins al nord de la Xina.

És originari d'Europa i d'Àsia Menor i del litoral de la Mar Càspia.

A la part asiàtica de Rússia el substitueix el cabirol de Sibèria (Capreolus pygargus)

Morfologia[modifica | modifica el codi]

En estat adult, el cabirol té una alçada a la creu de només 76 centímetres com a màxim i un pes d'entre 15 i 30 quilos. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any a principis de l'hivern i s'han acabat de desenvolupar ja quan comença la primavera. El pelatge és marró-vermellós en ambdós sexes durant l'estiu, tornant-se grisenc a l'hivern, alhora que apareix una taca blanca sobre la gropa. El ventre és de color més clar que l'esquena. Les cries, per contra, presenten un mantell vermellós esquitxat de nombroses taques blanques per augmentar el seu camuflatge amb l'entorn. Són característics els sons que emeten els dos sexes, similars a un lladruc.

Cabirol saltant.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Cria de cabirol d'unes dos o tres setmanes.
Petjades de cabirol.

El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades ocasions durant l'estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d'arbustos i arbres baixos, així com baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars, es pot observar-lo poques vegades durant el dia, que sol passar amagat entre l'espessa vegetació.

Les femelles viuen amb una o dues cries que hagin tingut aquest any. És normal que aquestes passin amagades la major part del temps i que la femella només s'acosti per alletar-les, encara que sempre es mantingui vigilant. No és estrany que algunes persones, en descobrir una cria en l'espessor, la creguin abandonada i se l'emportin. Aquest és probablement el major perill que aguaita al cabirol, ja que rares vegades s'adapta a la domesticació i mor al cap de pocs dies.

Per la seva banda, els mascles poden ser solitaris o viure amb una femella i les cries. En l'època de zel (inicis de l'estiu) es tornen fortament territorials i tracten de mantenir els altres mascles lluny de la seva àrea d'influència en tot moment, alhora que tracten d'atreure les femelles per aparellar-se amb elles. El cabirol és un dels pocs ungulats amb implantació diferida, de manera que la fecundació no es dóna gairebé mai en el moment de l'aparellament, sinó de vegades fins i tot mesos després. De tota manera, el normal és que el naixement de les cries (una sola en les mares primerenques, dues en els parts següents) es produeixi en el mes de maig.

El cabirol és una espècie cinegètica en tota la seva àrea de distribució i la seva caça una activitat molt freqüent sobretot a l'Europa central i a Espanya. En aquest últim país abunda especialment en la part nord, encara que arriba pel sud fins al mar d'Alborán. A la província de Cadis està en regressió a causa de la pèrdua d'arbrat.

Femta de cabirol de la Serra de Castelltallat,a la part esquerra presenta la forma típica el·lipsoidal, la resta estan xafades pel mateix animal

Subespècies[modifica | modifica el codi]

En ocupar tan vastes regions del Paleàrtic, hi ha nombroses formes locals. Només a la península Ibèrica s'han descrit tres subespècies: C. c. decorus, C. c. canus i C. c. gola (Meunier, 1983) o cabirol morisc, varietat andalusa de les províncies de Cadis i Màlaga que presenta certs trets propis, com l'absència de pitet blanc al coll, mida petita, dimorfisme sexual més accentuat i cranis més curts i amples.

El cabirol a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Cabirol en un herbei

A la zona mediterrània està confinat a zones boscoses més o menys muntanyenques i manca en moltes illes del mediterrani com les Balears. El cabirol fou reintroduït a Catalunya a finals dels anys noranta amb finalitats cinegètiques, amb molt d'èxit, ja que actualment és abundant als boscos catalans. Es feren re-introduccions[1] a l'Alt Pirineu i Aran, al Cadí-Moixeró, al Pre-Pirineu, al Montnegre-Corredor, al Cap de Creus, al Moianès, al Montseny, a Aiguamúrcia, a la Serra de Prades, a l'Alforja, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, als Ports de Tortosa, a l'Alta Segarra i als Guixers tot i que se'n poden trobar per altres indrets ja que s'han anat reproduint i escampant.

Re-introduccions del cabirol a Catalunya

Té com a característica no allunyar-se gaire d'un territori molt reduït, cosa que fa que sigui una presa fàcil. Però el seu caràcter tímid i prudent fa que sigui molt difícil la seva observació.

En èpoques prehistòriques era molt abundant i era un dels objectius de caça principals dels homes del paleolític i de principi del neolític.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


  1. «El Cabirol; la seva distribució arreu de Catalunya».