Gaur (bòvid)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gaur
Un petit ramat de gaurs al Zoo de Bronx
Un petit ramat de gaurs al Zoo de Bronx

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Bovinae
Gènere: Bos
Espècie: B. gaurus
Nom binomial
Bos gaurus
Smith, 1827
Sinònims

Bibos gauris,
Bison gaurus (Hamilton Smith, 1827),
Bos gour (Hardwicke, 1827),
Bibos cavifrons (Hodgson, 1837),
Bos guavera (Kerr, 1792),
Bibos subhemachalanus (Hodgson, 1837),
Bisonius subhaemachalensis (Hodgson),
Bos hardwickii (J. Brook, 1825),
Bos aculeatus (Cuvier),
Bos asseel (Horsefield, 1851)

El gaur (Bos gaurus, abans Bibos gauris) és un gran bòvid, del sud d'Àsia i sud-est d'Àsia. A l'Índia actualment es troba la població més nombrosa de gaurs. Els gaurs són l'espècie de mida més gran de bòvids silvestres, més encara que el búfal africà,el búfal aquàtic silvestre o el bisó. La paraula gaur és d'origen sànscrit i, en ser indoeuropea, per exemple està emparentada amb l'anglès cow (vaca). Habita en boscos tropicals amb clarianes a: Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia (Peninsular), Myanmar, Nepal,Pakistan, Tailàndia, Vietnam (IUCN, 2002).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Bos gaurus grangeri

El color del mascle adult és marró fosc, essent gairebé negre en els animals molt vells. El cap en la seva part superior és grisenc. El morro és de color pàlid i la part inferior de les potes és blanca. Hom diu que el gaur sembla un búfal aquàtic al front, mentre que sembla un toro domèstic al darrere. La llargada del cos és de 250 a 360 cm. L'alçada fins a les espatlles és de 170 a 220 cm, les femelles fan uns 20 cm menys. Els mascles pesen entre 1.000 a 1.500 kg i les femelles de 700 a 1.000 kg. Tenen un gep en les espatlles que és més pronunciat en els mascles adults. Les banyes es troben en els dos sexes i creixen corbades cap amunt.

Ecologia i comportament[modifica | modifica el codi]

Gaur silvestre

En llibertat, el gaur viu en petits ramats de fins a 40 individus i pastura herbes, brots i fruits. Normalment és diürn, descansant en les hores més caloroses, però en contacte amb els humans esdevenen nocturns. Durant l'estació seca els ramats s'ajunten i romanen en zones poc extenses, dispersant-se als pujols quan arriba la pluja del monsó. Depèn de l'aigua per beure però no se'l veu banyant-se (com fan els búfals aquàtics).

En ser un animal tan gran té pocs enemics naturals, cocodrils, lleopards i el cànid asiàtic (Cuon alpinus) poden atacar les seves cries però només el tigre pot matar un gaur adult.[2] També el gaur se sap que ha mort alguns tigres.[3] Quan s'enfronten amb un tigre els gaurs formen un cercle per protegir les cries i els joves[2]

Gaur de l'Índia (Bos gaurus gaurus)

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Bos gaurus laosiensis (Heude, 1901; de Myanmar a Xina), el gaur del sud-est asiàtic també conegut com a Bos gaurus readei (Lydekker, 1903).[4] Aquesta és la subespècie més amenaçada només a les reserves xineses, vietnamites i cambodjanes semblen tenir el futur més o menys garantit.
  • Bos gaurus gaurus (Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan) també anomenat en anglès "Indian bison". Aquesta és la subespècie amb més població amb més del 90% dels gaurs del món. Hi ha un cas d'albinisme[5]
  • Bos gaurus hubbacki (Tailàndia, Malàisia). És la subespècie més petita i es troba a Tailàndia i Malàisia peninsular.
  • Bos gaurus frontalis,[6] és el gaur domèstic i probablement es tracta d'un híbrid amb el vaca.

De vegades es considera que són espècies separades la silvestre (Bos gaurus) i la domèstica (Bos frontalis)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Duckworth, J.W., Steinmetz, R., Timmins, R.J., Anak Pattanavibool, Than Zaw, Do Tuoc i Hedges, S.. Bos gaurus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el . L'entrada a la base de dades inclou una breu justificació del motiu pel qual aquesta espècie és vulnerable.
  2. 2,0 2,1 Schaller, G: The Deer and the Tiger. Chicago: University of Chicago Press,1967
  3. Sunquist, Mel and Fiona Sunquist. 2002. Wild Cats of the World. University Of Chicago Press, Chicago
  4. Noms anteriors: Bos annamiticus, Bos brachyrhinus, Bos diardii, Bos fuscicornis, Bos hubbacki, Bos leptoceros, Bos mekongensis, Bos platyceros, Bos readei, Bos sylvanus referit a la subespècie Bos frontalis laosiensis.
  5. The Indian Forester, Published by R. P. Sharma, Business Manager, Indian Forester. (1974) Item notes: v.100 1974 no.1-6, Original from the University of Michigan, page 186, Digitized Nov 1, 2007
  6. També conegut amb els noms indígenes de gaial i mithun, Bos frontalis (Lambert, 1804), Bos gavaeus (Colebrook, 1805), Bos bubalis, Bos sylhetanus (F. Cuvier, 1824)…

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]