Camell bactrià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Camell bactrià
Camell bactrià
Camell bactrià

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Camelidae
Gènere: Camelus
Espècie: C. bactrianus
Nom binomial
Camelus bactrianus
Linnaeus, 1758
Distribució actual
Distribució actual

El camell bactrià (Camelus bactrianus) és un gran artiodàctil nadiu de les estepes i deserts del nord-est d'Àsia, al nord de l'Himàlaia. És una de les dues espècies supervivents de camell. El camell bactrià té dos geps a l'esquena, a diferència del dromedari, que només en té un. La pràctica totalitat dels 1,4 milions de camells bactrians que s'estima que viuen avui en dia estan domesticats, però a l'octubre del 2002, uns 950 camells que encara quedaven en estat salvatge al nord-oest de la Xina i Mongòlia foren posats a la llista d'espècies en perill crític.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els camells bactrians viuen en zones àrides. A l'hivern es troben al llarg dels rius en l'estepa siberiana, però es dispersen cap al desert quan la neu es fon a la primavera. Les temperatures del seu hàbitat oscil·len entre - 29 °C a l'hivern fins a 38 °C a l'estiu.[2][3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Camell al nord del desert de Gobi (Khongoryn)

Els adults pesen de 450 a 500 kg. Tenen dos geps, cada gep pot tenir 36 kg de greix. Mesuren de mitjana 213 cm fins al gep. Durant l'hivern el cobreix una capa de pell marronosa que desapareix quan puja la temperatura. Un cabell llarg li penja del coll com si fos una barba. Les celles són espeses. Una doble filera de pestanyes i l'habilitat de tancar completament els narius i els llavis el protegeixen de les ventades i de la sorra. Els seus peus durs l'ajuden a caminar pels deserts rocosos d'Àsia. Camina bé tant sobre la neu com sobre la sorra.[4]

Els camell són polígams i els mascles dominants són violents i defensen un grup de femelles durant la temporada reproductiva. Les femelles del camell bactrià arriben a la maduresa sexual dels 3 als 5 anys (a la mateixa edat que els mascles). Es reprodueixen cada dos anys i s'acoblen a la tardor. Després d'un període de gestació de 13 mesos, tenen una o dues cries, que normalment neixen de març a abril. Pesen en néixer uns 36 kg de mitjana. Les cries són capaces de caminar i córrer poc després de néixer. S'alimenten de llet durant un any i mig.[5][6][7][8][9] En captivitat viuen de 30 a 50 anys.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Adult i jove al zoo de Praga

Els camells són animals herbívors remugants i són capaços de menjar l'herba seca, amb espines, salada o amargant. Mengen fulles arrels i tubercles, fusta, escorça o tiges, llavors i fruits. Quan no hi ha una altra mena de menjar poden alimentar-se d'ossos pell o diferents tipus de carn. En condicions extremes es mengen les cordes, les sandàlies i fins a les tendes d'acampada. Poden aguantar diversos dies sense beure aigua, quan després d'un període llarg sense beure ho poden tornar a fer només beuen per reemplaçar l'aigua perduda pel seu cos. Com a màxim beuen 114 litres d'aigua i aquesta quantitat la beuen en només 10 minuts. Tenen l'habilitat d'apagar la set també amb aigua salitrosa. Durant l'hivern en tenen prou amb l'aigua continguda en els vegetals que mengen.

Usos humans[modifica | modifica el codi]

Els camells domesticats travessen el desert en caravanes dirigides, per un mascle adult, en grups de sis a vint camells. S'ha de mantenir una velocitat constant de la caravana i, per aconseguir-ho, mouen les dues potes del mateix costat a la vegada creant un moviment balancejat. Si han de córrer ho poden fer a una velocitat d'uns 30 km per hora.

Els camells bactrians foren domesticats des de fa 3.500 anys, actualment queden pocs camells salvatges. La principal utilitat per l'home és per la seva força i com a mitjà de transport, com a subproductes hi ha la carn i la llet. Del greix del gep se'n treu llard per cuinar. El fem serveix com combustible, del pèl se'n fan vestits, catifes i tendes. Del cuir sabates i altres productes. En alguns països els camells són indicadors de riquesa.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camell bactrià
  1. 1,0 1,1 Hare, J.. Camelus ferus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 31 gener 2008.
  2. Crump (1981)[text imprecís]
  3. Nowak (1997)[text imprecís]
  4. (Crump, 1981; Boitani and Bartali, 1982; Vaughan, 1972) (Nowak, 1997)
  5. Crump, 1981
  6. Boitani and Bartali, 1982
  7. Morris, 1965
  8. Sanderson, 1961
  9. Nowak, 1997
  10. Encyclopedia of Life, Contributors: Jennifer L. Fedewa (author), University of Michigan.