Eland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Eland
Taurotragus oryx.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Bovinae
Gènere: Taurotragus
Espècie: T. oryx
Nom binomial
Taurotragus oryx
(Pallas, 1766)
Sinònims

Tragelaphus oryx

L'eland (Taurotragus oryx) és el més gran dels antílops. El seu color és castany clar o grogenc amb algunes ratlles blanques transversals. Són característiques les banyes, dirigides cap amunt i enrere i amb forma helicoïdal, presents tant en els mascles com en les femelles, si bé aquestes acostumen a tenir-les més llargues i primes. Els mascles es diferencien també per una major grandària del reservori de greix que forma la papada que els hi penja del coll i la part anterior del pit.

Viuen a les zones estepàries de l'Àfrica central i meridional en ramats que es desplacen sota la direcció d'un o dos mascles a la recerca de pastura. L'herba constitueix la part fonamental de la seva dieta, si bé durant l'estació seca mengen també fulles, brots i arbusts.

Generalment els mascles més forts expulsen els altres i els obliguen a formar els seus propis grups quan arriba l'època de zel. Els naixements tenen lloc després d'uns nou mesos de gestació i, habitualment, cada femella pareix una sola cria.

Aquests grans bòvids han estat molt perseguits per aprofitar-ne tant la seva carn com el seu greix. Actualment, però, són criats en captivitat i com a animals domèstics han estat aclimatats amb èxit lluny del seu lloc d'origen, com per exemple a certes zones de l'antiga URSS, on des de finals del segle passat els exploten com a productors de carn i llet.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eland Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mallon, D.P. i Hoffmann, M.. Tragelaphus oryx. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 6 febrer 2009.