Daina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Daina
Daina.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Cervidae
Gènere: Dama
Espècie: D. dama
Nom binomial
Dama dama
(Linnaeus, 1758)
1: Endèmic. 2: Possiblement endèmic. 3: Introducció humana antiga. 4: Introducció humana moderna
1: Endèmic. 2: Possiblement endèmic. 3: Introducció humana antiga. 4: Introducció humana moderna

La daina (Dama dama, sovint anomenada Cervus dama) és una espècie de cérvol nativa de l'àrea mediterrània.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es diferencia de l'altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú (Cervus elaphus), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda fosca sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seva longitud (fins a 19 centímetres). El pelatge es torna més fosc i grisenc al hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua és blanca al llarg de tot l'any.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Mascle i femelles amb pelatge d'hivern.

La daina presenta un notable dimorfisme sexual. Únicament els mascles tenen banyes, que estan inclinades cap enrere, i presenten tres llums d'oli i una zona palmada, típics de l'espècie. La cornamenta muda anualment, com en la majoria dels cèrvids, caient a finals de març o principis d'abril per començar a créixer immediatament, completant el seu creixement a finals de juny i juliol. La longitud de la daina varia entre els 129-155 cm dels mascles i els 118-140 cm de les femelles. El pes mitjà pels mascles és de 58 kg i 45 kg per a les femelles.

El disseny del seu escut anal és característic, té el fons blanc i està emmarcat per dues franges negres que li donen forma de cor partit, en estar travessat per la cua de dors negre (de fins a 19 centímetres). Aquest disseny permet diferenciar especialment a les femelles de la daina de les cérvoles, amb les quals se les podria confondre, ja que encara que a la primavera i estiu el seu patró de taques blanques en el llom les diferencia molt, a l'hivern desapareixen les taques blanques del llom al tornar seu pelatge més fosc i lleugerament grisenc, tot i que el ventre, glutis i part inferior de les potes i la cua romanen blancs tot l'any.

L'espècie presenta gran varietat individual en el color de capa, que va des del blanc que presenten alguns individus, no albins, ja que els seus ulls presenten coloració normal, fins al gris fosc gairebé negre d'individus melànics, encara que el color marró vermellós amb un patró de taques blanques, únic en cada individu, és el més habitual. També és corrent en alguns exemplars tenir una franja fosca que recorre tota la columna dividint el llom en dos panells.

Està estretament emparentada amb la daina persa Dama mesopotàmica, considerada per alguns autors una subespècie de Dama dama.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Grup de femelles amb un mascle al que li comença a créixer el corn.

L'espècie va ocupar gran part d'Europa durant l'últim període interglacial, però es va extingir de gran part del seu territori, quedant reduïda la seva distribució a l'Àsia menor i possiblement a la Mediterrània oriental, fins que fou reintroduïda en gran part del seu antic àmbit, inclosa la Península Ibèrica, en temps històrics. En l'actualitat les daines s'han introduït en gran part d'Europa i als Estats Units, Mèxic, Perú, Xile, Argentina, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i a les illes Fiji.

Aquesta espècie prefereix els boscos de fulla caduca relativament humits, on s'alimenta preferentment de fulles d'arbres i arbustos i en menor mesura d'herbes. A l'antiguitat, la daina es va convertir en una presa cobejada pels caçadors, sobretot els pertanyents a les classes altes. Això, paradoxalment, va contribuir a la seva conservació i introducció en diversos llocs on abans no hi era present o s'havia extingit durant l'última era glacial. La major expansió es produí durant l'Imperi Romà i l'edat mitjana, quan l'espècie fou introduïda a l'Europa central, les Illes Britàniques, al sud de la Península Escandinava i a Finlàndia. Al seu parent, la daina persa (Dama mesopotàmica), li fou fins i tot pitjor, i es va considerar extinta fins que es trobaren uns quants exemplars en una regió remota del sud-est de l'Iran. La daina europea és comuna als parcs i jardins de diversos països, on es crien amb fins ornamentals per la seva bellesa.

Daina albina.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Al contrari que altres cèrvids de la seva grandària, no forma ramats sinó que viu en grups familiars de menys de 10 individus, o bé porta una vida solitària. Un mascle s'uneix a un d'aquests grups durant l'època de zel, normalment a l'octubre. Al juny les femelles prenyades pareixen una cria, rarament dos o fins i tot tres.

La daina és una espècie polígama. L'època d'aparellament té lloc a principis de tardor, tot just acabada la dels cérvols, aquest període rep el nom de la ronca, en referència al so que emeten els mascles per advertir als seus oponents i atreure les femelles. Els mascles adults marquen el seu territori i competeixen amb altres mascles pel domini i dret a cobrir a les femelles. El període de gestació dura 8 mesos i generalment tenen una cria per cada embaràs, produint els parts a partir de finals de maig.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daina
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.