Cérvol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cérvol
Oligocè superior - recent
Un cérvol andí meridional, Hippocamelus bisulcus
Un cérvol andí meridional, Hippocamelus bisulcus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Subordre: Ruminantia
Família: Cervidae
Goldfuss, 1820
Subfamílies

Capreolinae / Odocoileinae
Cervinae
Hydropotinae
Muntiacinae

Un cérvol (localisme arbitràriament més difós per por del castellanisme presumit de 'cervo') o cervo és un mamífer remugant de la família Cervidae. Tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, peülles amb dos dits i són els sols mamífers en els quals els hi creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només en desenvolupen els mascles adults, excepte entre els rens, que en tenen en ambdós sexes.[1] Les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els mascles competeixen per les femelles. Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani. En créixer, les recobreix un vellut. A mesura que les banyes creixen, es comencen a ramificar. Finalment, el vellut cau. Així la el banyam o cornamenta queda completa. En la major part de lespècies, apareix el primer o segon any de vida en forma no ramificada, que es va complicant cada any fins que l'animal arriba a la maduresa.[1]

Habiten en diverses zones del planeta, se'n pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, nord d'Àfrica i en algunes zones àrtiques. Fou introduït per l'home a Nova Zelanda i Austràlia.

Els cervos varien de grandària, essent l'ant el més gran i el pudu, el més petit. La més part dels cervos té una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar llur territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles.

La major part de les espècies de cervos viuen en grups familiars engir d'una femella, encara que n'hi ha altres, com el cervo mesquer, que viu en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any que reben el nom de cervatells.

Hi ha cèrvids originaris d'Euràsia i Amèrica del Nord i del Sud, i algunes espècies han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i illes d'Hawaii.[1]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els cérvols mesquers havien estat inclosos anteriorment dintre dels cèrvids,[1] però actualment es classifiquen en la seva pròpia família.

El cérvol a la cultura[modifica | modifica el codi]

El Rei de la Vall, quadre d'Edwin Henry Landseer de cap al 1840, famós per l'ús que se n'ha fet en publicitat i per aparèixer en bitllets de banc estatunidencs.

El cérvol té diversos significats a la cultura. Per una banda és el rei del bosc, per això apareix a diversos escuts d'armes, especialment noruecs. És un animal freqüent a la pintura rupestre.

Les seves banyes són intricades com l'arbre de la vida. Apareix junt a diversos déus, com la caçadora Diana o Saraswati, de la mitologia hindú. Per als mexicans té un sentit màgic,[2] ja que les banyes comuniquen amb els déus huichol. Un cérvol blanc era un missatger dels déus per als celtes.

A la poesia religiosa, el cérvol indica l'ànima o la puresa,[3] especialment quan la persona està refugiant-se al bosc per buscar la solitud i pensar en Déu o en ella mateixa (fet que explica l'abundància de cérvols a la mística). A les pintures xineses evoca també la pau i la solitud o bé la malenconia.

Com a personatges ficticis, destaca el cérvol de la pel·lícula de Disney Bambi. Dins de les llegendes associades als sants, el cérvol juga un paper important en la conversió d'Hubert de Lieja, al qual acompanya. També sol ser present en la iconografia d'Eustaqui de Roma i Gil de Roma.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cérvol
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 181. 
  2. Barbara G. Myerhoff, "The Deer-Maize-Peyote Symbol Complex among the Huichol Indians of Mexico" Anthropological Quarterly 43.2 (April 1970), p. 64–78.
  3. Escartín Gual, M., Diccionario de símbolos literarios, PPU, 1996