Cérvol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cérvol
Oligocè superior - recent
Un cérvol andí meridional, Hippocamelus bisulcus
Un cérvol andí meridional, Hippocamelus bisulcus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Subordre: Ruminantia
Família: Cervidae
Goldfuss, 1820
Subfamílies

Capreolinae / Odocoileinae
Cervinae
Hydropotinae
Muntiacinae

Un cérvol o cervo és un mamífer remugant de la família Cervidae. Tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, peülles amb dos dits i són els únics mamífers els quals els hi creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només les desenvolupen els mascles adults i les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els cérvids competeixen per les femelles. Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani. Al créixer, les recobreix un vellut. A mesura que les banyes creixen, comencen a ramificar-se. Finalment, el vellut cau. Així la cornamenta queda completa.

Habiten en diverses zones del planeta, pel que se'ls pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, nord de Àfrica i algunes zones àrtiques. Fou introduït per l'home a Nova Zelanda i Austràlia.

Els cérvols varien de grandària, sent l'ant el més gran i el pudu, el més petit. La majoria dels cérvols té una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar el seu territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles.

La majoria de les espècies de cérvols viuen en grups familiars al voltant d'una femella, encara que hi ha altres, com el cérvol mesquer, que viu en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any que reben el nom de cervatells.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El cérvol a la cultura[modifica | modifica el codi]

El cérvol té diversos significats a la cultura. Per una banda és el rei del bosc, per això apareix a diversos escuts d'armes, especialment noruecs. És un animal freqüent a la pintura rupestre.

Les seves banyes són intricades com l'arbre de la vida. Apareix junt a diversos déus, com la caçadora Diana o Saraswati, de la mitologia hindú. Per als mexicans té un sentit màgic,[1] ja que les banyes comuniquen amb els déus huichol. Un cérvol blanc era un missatger dels déus per als celtes.

A la poesia religiosa, el cérvol indica l'ànima o la puresa,[2] especialment quan la persona està refugiant-se al bosc per buscar la solitud i pensar en Déu o en ella mateixa (fet que explica l'abundància de cérvols a la mística). A les pintures xineses evoca també la pau i la solitud o bé la malenconia.

Com a personatges ficticis, destaca el cérvol de la pel·lícula de Disney Bambi. Dins de les llegendes associades als sants, el cérvol juga un paper important en la conversió d'Hubert de Lieja, al qual acompanya. També sol ser present en la iconografia d'Eustaqui de Roma i Gil de Roma.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cérvol
  1. Barbara G. Myerhoff, "The Deer-Maize-Peyote Symbol Complex among the Huichol Indians of Mexico" Anthropological Quarterly 43.2 (April 1970), p. 64–78.
  2. Escartín Gual, M., Diccionario de símbolos literarios, PPU, 1996