Cérvol
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Un cérvol andí meridional, Hippocamelus bisulcus
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Capreolinae / Odocoileinae |
||||||||||||
Un cérvol és un mamífer remugant de la família Cervidae. Tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, peülles amb dos dits, i són els únics mamífers els quals els hi creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només les desenvolupen els mascles adults i les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els cérvids competeixen per les femelles. Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani. Al créixer, les recobreix un vellut. A mesura de que les banyes creixen, comencen a ramificar-se. Finalment, el vellut cau. Així la cornamenta queda completa.
Habiten en diverses zones del planeta, pel que se'ls pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, nord de Àfrica i algunes zones àrtiques. Va ser introduït per l'home a Nova Zelanda i Austràlia.
Els cérvols varien de grandària, sent l'ant el més gran, i el pudu, el més petit. La majoria dels cérvols posseeix una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar el seu territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles.
La majoria de les espècies de cérvols viuen en grups familiars al voltant d'una femella, encara que hi ha altres, com el cérvol mesquer, que viu en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any que reben el nom de cervatells.
[edita] Clasificació
- Subfamilia Muntiacinae
- Gènere Muntiacus
Muntjac comú
- Muntjac comú, Muntiacus muntjak
- Muntjac de Reeves, Muntiacus reevesi
- Muntjac negre, Muntiacus crinifrons
- Muntjac de Tenasserim, Muntiacus feae
- Muntjac de Borneo, Muntiacus atherodes
- Muntjac de Roosevelt, Muntiacus rooseveltorum
- Muntiacus gongshanensis
- Muntiacus vuquangensis
- Muntiacus truongsonensis
- Muntiacus putaoensis
- Muntiacus montanus
- Gènere Elaphodus
- Gènere Muntiacus
- Subfamília Cervinae
- Gènere Cervus
Cèrvol comú- Cérvol comú, Cervus elaphus
- Cervus affinis
- Uapití, Cervus canadensis
- Cérvol de Roosevelt, Cervus canadiensis roosevelti
- Cérvol de Thorold, Cervus albirostris
- Sika, Cervus nippon
- Barasinga, Cervus duvaucelii
- Cérvol de Schomburk, Cervus schomburgki (extinta)
- Cérvol d'Eld, Cervus eldii
- Sambar, Cervus unicolor
- Russa, Cervus timorensis
- Cérvol de les Filipines, Cervus mariannus
- Cérvol d'Alfred, Cervus alfredi
- Gènere Axis
Axis- Axis, Axis axis
- Cérvol porquí, Axis porcinus
- Axis calamianensis
- Axis kuhlii
- Gènere Elaphurus
- Cérvol del Pare David, Elaphurus davidianus
- Gènere Dama
- Daina, Dama dama
- Dama mesopotamica
- Gènere Megaloceros (extingit)
- Cérvol gegant, Megaloceros giganteus
- Gènere Cervus
- Subfamília Hydropotinae
- Gènere Hydroptes
- Subfamília Odocoileinae
- Gènere Odocoileus
- Cérvol de Virgínia, Odocoileus virginianus
- Cérvol mul, Odocoileus hemionus
- Gènere Blastocerus
- Cérvol dels pantans, Blastocerus dichotomus
- Gènere Ozotoceros
- Cérvol de les pampes, Ozotoceros bezoarticus
- Gènere Mazama
Mazama mexicà- Mazama mexicà, Mazama americana
- Mazama bricenii
- Mazama nan, Mazama chunyi
- Mazama bru, Mazama gouazoubira
- Mazama nana
- Mazama pandora
- Mazama vermell, Mazama rufina
- Gènere Pudu
- Pudu septentrional, Pudu mephistophiles
- Pudu meridional, Pudu puda
- Gènere Hippocamelus
- Cérvol andí septentrional, Hippocamelus antisensis
- Cérvol andí meridional, Hippocamelus bisulcus
- Gènere Capreolus
- Cabirol, Capreolus capreolus
- Capreolus pygargus
- Gènere Rangifer
- Ren, Rangifer tarandus
- Caribú de Peary, Rangifer tarandus peary
- Caribú àrtic, Rangifer tarandus groenlandicus
- Caribú dels boscos, Rangifer tarandus caribou
- Ren, Rangifer tarandus
- Gènere Alces
- Ant, Alces alces
- Gènere Odocoileus
[edita] El cérvol a la cultura
El cérvol té diversos significats a la cultura. Per una banda és el rei del bosc, per això apareix a diversos escuts d'armes, especialment noruecs. Les seves banyes són intrincades com l'arbre de la vida. Apareix junt a diversos déus, com la caçadora Diana o Saraswati, de la mitologia hindú. Per als mexicans té un sentit màgic[1], ja que les banyes comuniquen amb els déus huichol.
A la poesia religiosa, el cérvol indica l'ànima o la puresa[2], especialment quan la persona està refugiant-se al bosc per buscar la solitud i pensar en Déu o en ella mateixa (fet que explica l'abundància de cérvols a la mística). A les pintures xineses evoca també la pau i la solitud o bé la malenconia.
Com a personatges ficticis, destaca el cérvol de la pel·lícula de Disney Bambi. Dins de les llegendes associades als sants, el cérvol juga un paper important en la conversió d'Hubert de Lieja.
[edita] Referències
- ↑ Barbara G. Myerhoff, "The Deer-Maize-Peyote Symbol Complex among the Huichol Indians of Mexico" Anthropological Quarterly 43.2 (April 1970), pp. 64-78.
- ↑ Escartín Gual, M., Diccionario de símbolos literarios, PPU, 1996
  |
Aquest article és un esborrany sobre artiodàctils. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
