Bisó americà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bisó americà
American bison k5680-1.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Bovinae
Gènere: Bison
Espècie: B. bison
Nom binomial
Bison bison
Linnaeus, 1758
Subespècies

B. b. athabascae
B. b. bison

Sinònims

Bos americanus

El bisó americà (Bison bison) és un mamífer artiodàctil de la família dels bòvids que habita a les grans esplanades d'Amèrica del Nord. Actualment compta amb dues subespècies: el bisó americà de les planes (Bison bison bison) i el bisó americà de bosc (Bison bison athabascae).

Característiques[modifica | modifica el codi]

Bisó americà

El bisó americà és un animal herbívor amb un pelatge de color marró fosc durant l'hivern, i un pelatge més fi i de color marró clar durant l'estiu. Poden arribar a mesurar entre 1,5 i 2 metres d'alçada, gairebé 3 metres de longitud i poden arribar a pesar fins a 1.000 kg, sent així el mamífer terrestre més gran d'Amèrica del Nord. Les femelles sempre són més petites que els mascles. Tant els mascles com les femelles unes petites banyes corbades que utilitzen tant per lluitar com per defensar-se.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El bisó americà s'aparella durant els mesos d'agost i setembre. El període de gestació de les femelles dura entre 260 i 280 dies i donen a llum una sola cria que crien durant un any. Arriben a la maduresa als 3 anys de vida. Tenen una esperança de vida d'entre 18 i 22 anys.

Història[modifica | modifica el codi]

Històricament, el bisó americà habitava les grans planes d'Amèrica del Nord, des del nord de Mèxic fins gairebé el Canadà. Fins al segle XVII, el bisó americà corria lliurement per les planes d'Amèrica del Nord sent venerat i caçat per les tribus natives del continent. A partir de l'arribada dels anglesos al continent, el bisó americà va començar a ser caçat de forma massiva degut a l'alt preu de la seva pell, que va propiciar la matança d'aquests animals. Aquesta caça massiva va provocar que l'any 1890 només en quedessin uns 750 exemplars, quan abans de l'arribada dels europeus s'estima que n'hi havia entre 60 i 100 milions d'exemplars. Actualment, la població de bisons americans és d'uns 350.000 exemplars. L'any 2009, el govern dels Estats Units va donar al govern mexicà uns 20 exemplars per la seva reintroducció a les regions protegides del nord de Mèxic.

Referències[modifica | modifica el codi]

[2] [3]

  1. . Bison bison. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 11-10-08.
  2. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0084779.xml?s.rows=100&s.q=esquena#.Uybg65ioIrE
  3. http://animals.nationalgeographic.com/animals/mammals/american-bison/
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisó americà