Kumeyaays

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kumeyaay
Diegueño
Anthony Pico
Anthony Pico
Població total 3.806 (2000)
Regions amb poblacions significatives
Estats Units Estats Units 3.517 (2010)[1]
Mèxic Mèxic 289 (2000)
Llengua Kumeyaay, tiipai, ipai, anglès, espanyol
Religió Cristianisme, religió tradicional
Grups humans relacionats
maricopes, kiliwes, yavapais
Territori kumeyaay

Els kumeyaay o diegueños són una tribu ameríndia, la parla dels quals pertany a les llengües Yuma-Cochimí, també anomenada cameja, el nom de la qual prové de la Missió de San Diego. A Mèxic són coneguts com a kumiai. Hi viuen 328 kumiai, encara que el cens mexicà del 2000 només va registrar 161 parlants de la llengua. Encara que el nombre de parlants és molt petit, a Mèxic gaudeix de reconeixement com a llengua nacional.

Localització[modifica | modifica el codi]

Originàriament vivia a l'Alta Califòrnia, entre Mèxic i els Estats Units. Als Estats Units ocupen 13 reserves al comtat de San Diego registrats en les següents tribus reconegudes federalment:

També viuen a cinc comunitats a Baixa Califòrnia, including:

  • Juntas de Neji
  • La Huerta
  • San Antonio Necua
  • Santa Catarina
  • San José de la Zorra.[3]
Cistella kumeyaay de Celestine Lachapa, s. XIX, San Diego Museum of Man
Cistella de magatzem kumeyaay a la Universidad Autónoma de Baja California museu cultural, Mexicali

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1909 només restaven 400 amerindis kumeyaay als Estats Units. El 1970 eren uns 700. A Baixa Califòrnia, Mèxic hi ha les comunitats de Juntas de Neji (11.590 has), San José de la Zorra (14.440 has), San Antonio Necua (6.262 has), La Huerta (6.268 has), Santa Catarina (67.828 has), San Isidoro (28.718 has), Ejido Tribu Kiliwas (26.910 has) i El Mayor Cupapa (143.000 acres). Segons dades de la BIA, als Estats Units hi havia apuntats al rol tribal 316 a Barona, 307 a Campo, Guyapaipe (4.100 acres), 499 a Santa Ysabel, 20 a La Posta, 91 a Manzanita, 305 a San Pasqual, 403 a Mesa Grande, 93 a Sycuan, 300 a Viejas i 16 a Inaja & Cosmit. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 3.517 individus.

Vivenda kumeyaay
Indi kumeyaay fotografiat per Edward S. Curtis

Costums[modifica | modifica el codi]

Llur cultura no era tan sofisticada ni influencial com la d'altres tribus, i a vegades reflectia moltes influències de llurs veïns, els luiseño al Nord i els mohave a l'Est. La seva organització social era basada en el clan o en llinatges similars, cadascun d'ells aparentment associat amb una localitat particular de la qual en prenien el nom. El clan en cap dirigia les cerimònies. Els de la costa s'alimentaven de musclos i de peix; els de l'interior tampoc conreaven, sinó que caçaven cérvols, ocells i rosegadors, i recollien aglans, baies i fruites. Les cases no tenien parets, i consistien en pals suportant un sostre de terra i estopa. Elaboraven cistelles, teixits i contenidors fets amb cordes, tots ells molt rudimentaris.

Encara que practicaven una religió molt semblant a la dels luiseño, llur visió del món era ben diferent. Mentre que els luiseño eren místics, als diegueño els preocupava més la vida tangible i material. No adoraven el déu luiseño "Chungichnich", i el pas a l'adolescència, els ritus funeraris, i d'altres eren desenvolupats de manera àmplia i sense tantes consideracions esotèriques o metafísiques. Els xamans, endemés, tenien visions mastegant herba "tobache". Durant molts anys es resistiren al cristianisme.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1769 l'explorador espanyol Gaspar de Portolà i el capellà Juníper Serra fundaren la Missió de San Diego, a la qual s'uniren els pobles yuma kamia, ipai, tipai o kumeyaay. Tot i així, ells l'atacaren sovint però finalment acabaren unint-se a la missió. Com a arma empraven un morter mòbil. També feien balses de tule impulsades per rems dobles, i feien pipes de pedra i fang amb finalitats religioses.

El 1821 el seu territori passà de sobirania colonial espanyola a sobirania mexicana, qui el 1834 va secularitzar les missions. Això els va obligar a lluitar contra els mexicans per les seves terres, ja que patiren fam, malalties i males condicions laborals. El 1836-1842 atacaren despietadament els ranxos dels colons mexicans. El 1848, pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo, algunes regions dels kumeyaay passaren a formar part dels Estats Units, i el mateix any es creà l'estat de Califòrnia. Tot i així, continuaren establint-se molts blancs nord-americans i mexicans al seu territori. El 1856 i el 1861 els intendents californians robaren les terres als amerindis i els esclavitzaren. Per això, entre el 1860 i el 1880 van fer incursions al seu territori, com la de Campo el 1877.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. U.S. Census Bureau, Census 2010 Census 2010 American Indian and Alaska Native Summary File (AIANSF) - Sample Data, Cocopah Tribe of Arizona alone or in Combination, M22
  2. Pritzker, 147
  3. "Kumeyaay Indians of Southern California." Kumeyaay Information Village. (retrieved 21 May 2010)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Erlandson, Jon M., Torben C. Rick, Terry L. Jones, and Judith F. Porcasi. "One If by Land, Two If by Sea: Who Were the First Californians?" California Prehistory: Colonization, Culture, and Complexity. Eds. Terry L. Jones and Kathryn A. Klar. Lanham, Maryland: AltaMira Press, 2010. 53-62. ISBN 978-0-7591-1960-4.
  • Hoffman, Geralyn Marie and Gamble, Lynn H., Ph.D. "A Teacher’s Guide to Historical and Contemporary Kumeyaay Culture". Institute for Regional Studies of the Californias, San Diego State University, 2006.
  • Kroeber, A. L. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, DC, 1925.
  • Luomala, Katharine. "Tipai-Ipai." Handbook of North American Indians. Volume ed. Robert F. Heizer. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. 592-609. ISBN 0-87474-187-4.
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.
  • Shipek, Florence C. "History of Southern California Mission Indians." Handbook of North American Indians. Volume ed, Heizer, Robert F. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. 610-618. ISBN 0-87474-187-4.
  • Shipek, Florence C. "The Impact of Europeans upon Kumeyaay Culture." The Impact of European Exploration and Settlement on Location Native Americans. Ed. Raymond Starr. San Diego: Cabrillo Historical Association, 1986: 13-25.
  • Smith, Kalim H. 2005. "Language Ideology and Hegemony in the Kumeyaay Nation: Returning the Linguistic Gaze". Master's Thesis, University of California, San Diego.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kumeyaays Modifica l'enllaç a Wikidata