Billy el Nen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henry McCarty, Billy el Nen.
L'única fotografia de Billy el Nen.

Henry McCarty (23 de novembre de 1859 - 14 de juliol de 1881), més conegut per Billy el Nen (Billy the Kid, en anglès) fou un bandit del Far West nord-americà que es va dedicar principalment al robatori de cavalls i bestiar vacum. També va emprar els malnoms Henry Antrim, William H. Bonney i Kid Antrim. El seu aspecte jovenívol, la seva precocitat en l'ofici i el fet que morís amb només 21 anys d'edat expliquen prou bé el fet que se'l conegués com el Noi o el Nen. La llegenda diu que havia nascut a Nova York, però no n'hi ha proves.

Se'l va acusar d'haver matat 21 homes, un per cada any que va viure, tot i que només se li van poder provar 9 homicidis (dels quals, però, 5 en enfrontaments en grup, on no és possible saber qui va encertar el tret, realment; 2 més en defensa pròpia; i els altres 2 durant una de les seves fugides de la presó: no fou, per tant, un assassí, precisament).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

De família irlandesa pobra, com moltes altres van haver d'emigrar cap a l'Oest dels Estats Units. El 1870, la seva mare, el seu germanastre i ell es van instal·lar a Wichita (Kansas). Allí van obrir una bugaderia i també acollien hostes a casa. El 1873, la mare, Catherine, s'uneix a William Henry Harrison Antrim, que es va fer molt amic dels dos nois, fins al punt que Henry va arribar a usar el seu nom (William o Billy) i el seu cognom (Antrim). Poc temps després, i a causa de la tuberculosi que Catherine havia contret, es traslladen a Silver City (Nou Mèxic), on la parella es casa. Però Catherine morirà de seguida, el 1874, i Antrim se'n va a Arizona, deixant sols els nois. Billy, de 14 anys, ha de sobreviure treballant de rentaplats en un hotel, entre altres feines. En aquesta època, comença a cometre robatoris de poca importància, anant a la presó algunes vegades. Billy es va passar gran part de la seva joventut en l'ambient dels saloons de la frontera.

Guerra del comtat de Lincoln[modifica | modifica el codi]

Jutjat i presó de Lincoln, Nou Mèxic.

El 1877, Billy es trasllada a Lincoln (Nou Mèxic), on entra al servei de John Tunstall, un granger i home de negocis anglès, i del seu soci, el conegut advocat Alexander McSween. En aquest context, es produeix l'anomenada "Guerra del comtat de Lincoln", motivada per conflictes entre Tunstall i McSween, d'una banda, i un altre granger de la zona anomenat John Chisum. Tunstall va ser assassinat, cosa que va provocar la reacció violenta dels seus treballadors, inclòs en Billy, que van organitzar una banda de pistolers anomenada "els reguladors", amb la que van cometre diversos assassinats. A causa de les successives morts dels líders de la banda, finalment Billy McCarthy acaba sent-ne el cap.

Amnistia i final[modifica | modifica el codi]

Tomba de Billy el Nen a Fort Sumner, Nou Mèxic.

A fi d'acabar amb el conflicte de Lincoln, el nou governador de Nou Mèxic Lew Wallace, ofereix als "reguladors" i a McCarthy un indult a canvi de testificar contra els altres implicats en el judici. Billy accepta, però al final ha de fugir quan s'adona que el governador no seria fidel als seus compromisos, i que ell s'arriscava, de fet, a una condemna.

Aleshores, el governador Wallace contracta un antic amic de Billy, en Pat Garrett, com a xèrif del comtat i li encomana capturar el pròfug, amb l'al·licient addicional d'una recompensa de 5.000 dòlars. Tres mesos després de la fuga, Garrett i els seus ajudants troben en Billy a prop de Fort Sumner, i aconsegueixen matar-lo en circumstàncies que no han estat explicades i amb versions contradictòries entre els diversos protagonistes.

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Una característica personal de Henry McCarty, Billy el Nen, molt ben documentada, té el vistiplau dels investigadors: és el seu carisma personal i la seva popularitat. Diversos informes dels seus amics i coneguts el descriuen com alegre i amant de la diversió, que s'expressava amb claredat tant per escrit com de paraula (fins i tot escrivia poesia),[1] i que era lleial amb els seus.[2] Parlava espanyol amb fluidesa, era molt popular entre les noies hispanes, bon ballador i molt estimat per la comunitat hispana del territori de Nou Mèxic, ja que el veien com un heroi dels oprimits. "Els seus amics hispans no el veien com un assassí despietat, sinó com un defensor del poble que s'havia vist forçat a matar per defensar-se", ha escrit Wallis. "Quan el Nen rondava per aquelles terres, renyava els camperols hispans que tenien por d'enfrontar-se als grans grangers que els robaven la terra, l'aigua i els mitjans de vida". D'altra banda, durant molt de temps es va donar per fet que era esquerrà,[1] però ara sabem que la confusió venia d'una interpretació equivocada de l'única fotografia que es va fer en vida,[3] que s'havia publicat capgirada.

El personatge[modifica | modifica el codi]

El xèrif Pat Garrett, després de matar-lo el 1881, publicà un llibre que es va fer força popular: The Authentic Life of Billy The Kid. El Nen havia entrat a la llegenda.

És un dels personatges reals més coneguts de tota la història de l'oest americà i de tota la saga del western.

Seguir la pista de Billy el Nen[modifica | modifica el codi]

El turisme entorn de Billy el Nen es troba en creixement a l'Estat de Nou Mèxic. La Billy the Kid Scenic Byway és una ruta turística que enllaça diverses poblacions: Ruidoso, Capitan, Fort Stanton, Lincoln, Hondo i San Elizario.

  • Ruidoso, on hi ha el "Hubbard Museum of the American West".
  • Lincoln, ciutat històrica protegida.
  • Fort Sumner, amb dos museus, les tombes de Billy el Nen i de Pat Garrett, i una placa commemorativa.
  • Mesilla.

I també s'estén per l'estat de Texas:

  • Hico, ciutat on va viure Brushy Bill Roberts, que afirmava ser el Nen i que, per tant, no era mort. Hi ha un museu i una estàtua.
  • Hamilton, on hi ha la tomba de Brushy Bill Roberts.
  • San Elizario (als afores d'El Paso), amb l'antiga presó i el restaurant Billy the Kid.

Algunes referències a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Billy el Nen ha estat el protagonista i la inspiració de moltes obres populars, com ara aquestes (llista no exhaustiva):

Literatura[modifica | modifica el codi]

  • Michael Ondaatje, The Collected Works of Billy the Kid: Left-handed Poems, 1970, recull els poemes escrits pel mateix Billy el Nen.
  • Michael Scott, The Sorceress (volum 3 de la sèrie Secrets of the Immortal Nicholas Flamel).
  • Rebecca Ore, The Illegal Rebirth of Billy the Kid, 1991 (novel·la de ciència-ficció).

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió i ràdio[modifica | modifica el codi]

Dibuixos animats[modifica | modifica el codi]

Billy el Nen apareix en nombroses aventures de Lucky Luke, amb unes maneres força allunyades de la realitat: se'l representa com un adolescent infantil i capriciós.

Teatre[modifica | modifica el codi]

Música[modifica | modifica el codi]

  • Billy the Kid, cançó popular publicada a American Ballads and Folksongs per John A. Lomax i Alan Lomax,[8] i a Cowboy Songs and Other Frontier Ballads.[9]
  • Billy the Kid, cançó popular interpretada per Woody Guthrie, i gravada per Alan Lomax el 1940 per a la Biblioteca del Congrés (#3412 B2), amb una melodia que Guthrie va incorporar més tard a la seva cançó "So Long, it's Been Good to Know You". També la va gravar el 1944 sota el segell discogràfic Folkways, de Moe Asch.
  • Aaron Copland, Billy the Kid, la partitura per a un ballet que va ser molt popular el 1939.
  • Bob Dylan, Pat Garrett and Billy the Kid, àlbum que recull la banda sonora de la pel·lícula de Sam Peckinpah (1973).
  • Bon Jovi, Blaze of Glory, àlbum que forma part de la banda sonora original de la pel·lícula Young Guns II, i que inclou les cançons Billy Get Your Guns i Blood Money.
  • Marty Robbins, Billy the Kid, cançó de l'àlbum Gunfighter Ballads & Trail Songs Volume 3.
  • Marty Robbins, Fastest Gun Around, cançó de l'àlbum Return of the Gunfighter (1963).
  • Dave Stamey, The Skies of Lincoln County, on apareix el pistoler difunt com a narrador, desmentint diverses distorsions històriques difoses per Pat Garrett.
  • Ry Cooder va gravar la cançó folk Billy the Kid dins l'àlbum Into The Purple Valley,[10] amb la seva pròpia melodia i el seu instrumental. També es troba dins Ry Cooder Classics Volume II.[11]
  • Billy The Kid: Banda de Hardcore Punk originària de Costa Rica.
  • Running Wild, Billy The Kid, cançó de l'àlbum Blazon Stone.
  • Attaque 77, Billy the Kid.
  • Charlie Daniels, Billy the Kid.
  • Bruno Míllara, Billy y yo.
  • Kortatu, Esto no es el Oeste, pero aquí también hay tiros (A Billy The Kid).
  • Billy Joel, The Ballad of Billy the Kid.
  • Chris Ledoux, Billy The Kid.
  • Melendi, Billy el pistolero.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Michael Ondaatje, The Collected Works of Billy the Kid: Left-handed Poems, 1970.(anglès)
  2. «Chronology of the Life of Billy the Kid and the Lincoln County War, Part 2». angelfire.com. [Consulta: 2008-08-04].(anglès)
  3. Vegeu la foto que es va publicar invertida (per error) aquí al costat.
    L'única fotografia de Billy el Nen, tal com fou publicada inicialment.
  4. Wallis (2007), p. xvi.(anglès)
  5. Buster Crabbe's filmography at the Internet Movie Database(anglès)
  6. «Dirty Little Billy». imdb.com. [Consulta: 2008-08-04].(anglès)
  7. Billy the Kid a Internet Movie Database (anglès)
  8. MacMillan, (1934), p. 137(anglès)
  9. MacMillan, (1938), pp. 140–141. From Jim Marby, recorded in 1911, Library of Congress E659098.(anglès)
  10. 1972 Reprise K44142(anglès)
  11. Japan 1992 P-Vine PCD 2541(anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Billy el Nen Modifica l'enllaç a Wikidata