14 de juliol
De Viquipèdia
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.
| << | Juliol 2009 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
Taula de continguts |
[edita] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1932 - Barcelona: s'hi publica a el primer número del setmanari "L'Intransigent".
- 1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
- Món
- 1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos.
- 1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
- 1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.
[edita] Naixements
- 1862 - Viena (Àustria): Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
- 1889 - Bradina (Bòsnia i Hercegovina): Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
- 1896 - Lleó (Espanya): Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
- 1904 - Leoncin (Imperi Rus): Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
- 1910 - Melrose, Nou Mèxic (Estats Units): William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
- 1918 - Uppsala (Suècia): Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
- 1944 - Bilbao (Euskadi): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
[edita] Necrològiques
- Països Catalans
- 2003 - Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).
- Món
- 1935 - Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
- 2008 - Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).
[edita] Festes i commemoracions
 |
Si desitgeu realitzar aportacions al calendari d'esdeveniments o a la taula anual, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals, per tal de seguir el mateix format a tots els articles. |
