Motu proprio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un motu proprio és un document de l'Església Catòlica emanat pel Papa per la seva pròpia iniciativa i amb la seva pròpia autoritat. El primer motu proprio de la història va ser promulgat per Innocenci VIII el 1484. Se sol tractar de documents breus, que afecten qüestions concretes; els documents papals de tipus jurídic i contingut més ampli (normalment, també de major longitud) reben el nom de Constitució apostòlica. Els documents doctrinals s'anomenen Encícliques.

Col·loquialment s'utilitza com a expressió per indicar alguna cosa que es fa espontàniament, sense respondre a petició prèvia. És freqüent que s'utilitzi de forma incorrecta com motu propio (amb una erra) o precedit d'una preposició: de motu proprio o per motu proprio .

Amb independència del seu sentit primordial com a "document emanat" del Romà Pontífex, és d'ús molt freqüent (en converses, xerrades, termes jurídics, conferències, etc.). Per això se sent, també molt freqüentment, el "de motu propi" obviant l'autèntic sentit i construcció llatins que en cap cas no s'han d'obviar.

La redundància que implica el dir "de" acompanyant a l'ablatiu (de motus = moviment, que ja el porta implícit) obliga a dir "propi" com a indicatiu d'una qüestió pròpia, encara que realment el "proprius" (el seu ablatiu "proprio") el que vol indicar és que "pro prius motus" (per primer motiu, per primera raó, per primer impuls, per primera reacció...) es realitza l'acció "motu proprio" com essent el primer que se t'ocorre fer.

Aquesta expressió llatina és un cas del que es coneix com a "ablatiu absolut" que ens porta a traduir-lo com "essent realitzat per la seva iniciativa", és a dir, sense que ningú més intervingui en la resolució.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]